diumenge, 26 de juny de 2016

Dinamita de Baies






Títol original: Berry Dynamite (ベリーダイナマイト)
Autora: Aya Nakahara
Revista: Bessatsu Margaret
Editorial: Shueisha
Anys: 2009-2010
Demografia japonesa: Shōjo
Gèneres: Competitivitat, absurd, amistat, romanç
Nombre de volums: 3
Edicions fora del Japó: França (Berry Dynamite), Itàlia (Berry Dynamite)

El primer volum de Complex Encantador (Lovely Complex), de la mateixa autora que l’obra que ens ocupa, em va semblar una genialitat per la seva espontanietat i candidesa. El problema va venir quan vaig llegir-ne els 16 volums restants. Masses. Pel que explica, amb 3-5 volums hauria quedat un manga excel·lent. Amb 17, la cosa no s’aguanta per enlloc. Així doncs, vaig pensar que potser Dinamita de Baies, de només 3 toms, faria el fet. I sí, ho he d’admetre: si una cosa bona té aquest manga, és la seva durada.

La protagonista de Dinamita de Baies és la Mai, una noia de 15 anys aspirant a cantant de punk. Així doncs, un cop acabada la secundària, abandona els estudis i se’n va a fer carrera a Tòquio. Els caçatalents d’idols la veuen perfecta... per formar un duo de cantants bufó i d’estètica ensucrada. Aquest és només el principi de la cursa d’obstacles de la Mai! Renunciarà al món de la cançó? Li trobarà un sentit a vestir-se de rosa i carregada de llaços? Aprendrà a tolerar els seus fans?

Abans de res: no t’esperis un manga seriós perquè aquí no el trobaràs. Tot plegat és absurd:
1) Unes menors d’edat apareixen a la tele a hora punta consumint pinso com si fos la menja més exquisida del món i no hi ha cap mena d’escàndol.
2) Surten els pares de l’interès romàntic i de la companya de grup, però no de la protagonista. No sabem si els pares de la Mai recolzen la seva decisió de ser cantant, no sabem quina relació té amb ells... per no saber, no sabem si estan vius o morts! No se’n diu RES.
3) Hi ha un grup nombrossísim d’idols es forma de la nit al dia.
4) El disseny de l’interès romàntic no podia ser més tòpic.


Fanserviiiiiiiiiice!

Així doncs, si vols gaudir d’aquest manga, millor que t’oblidis de qualsevol mena de coherència i que no pensis en aquest com un intent de retrat més o menys realista del món de les idols, perquè no n’és. Fent aquest petit exercici, vaig aconseguir arribar al final.
 
Val a dir, però, que valoro molt positivament que aquest còmic mostri l’assetjament sexual d’una dona a una altra dona com quelcom desagradable i no desitjable. Si ja de per si l’assetjament sexual en general està sexualitzat i poc penalitzat, l’assetjament sexual d’una dona a una altra dona en particular aquestes característiques encara s’agreugen més (sobretot si és d’una cigènere a una altra cisgènere). Tenint en compte, però, que aquest manga va dirigit especialment a noies heterosexuals, no té tant de mèrit com si es tractés d’un producte enfocat envers un públic que sent atracció envers les dones. Tot són passes, això sí.

La narració resulta dinàmica i lleugera, sense cap aspecte especialment destacable.

El dibuix és, sens dubte, el millor apartat de l’obra. Sobretot, pel que fa als conjunts de la Mai, tant d’idol com de roba de carrer. A més, és molt expressiu.

L’edició francesa es presenta estàndard, tant pel que fa a la grandària, com pel to de les pàgines i la qualitat de la impressió.

Ho recomano? No. Es tracta d’una obra menor, sense cap gran atractiu. Ara, compleix amb el propòsit d’entretenir, si és això el que busques.

Nota global: 5’5/10