Vaig fer una enquesta
al Twitter, preguntant sobre què havia de ser la següent entrada del bloc: un
life action, un manga, una reflexió o una llista de personatges. Creia que el
manga no sortiria, ingènua de mi, i va guanyar d’una hora lluny. I tenia pensat
el tema de la resta d’entrades!! De fet, la del life action ja està redactada!!
Que em passo la vida fent recessions de manga! En veure els resultats, doncs,
vaig decidir fer quelcom una mica diferent del que acostumo.
Li tinc un afecte molt
especial al manga Els Bessons Adults (Futago no Oyaji). Així i tot, no l’he
llegit perquè no n’entenc ni un borrall. El que té no saber japonès. El que sí
que he fet, ha sigut mirar-lo i remirar-lo. Bàsicament, tracta sobre el dia a
dia d’una parella d’homes de mitjana edat. El dibuix resulta simple i lleig,
però dinàmic i expressiu. Crec que aquí radica la seva gràcia: la
simplicitat i la fugida de la cerca de la bellesa. De fet, és alternatiu de
nassos: va ser publicat a la revista AX,
de la qual s’han publicat alguns números als Estats Units.
El seu autor és el
polifacètic Kotobuki Shiriagari. D’ell vam veure publicat per aquí Jaracandá, probablement el manga més
fastigosament leeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeent que hagi llegit en ma vida. I mira
que pràcticament era mut. De fet, el propi Shiriagari reconegué que es tracta d’un
malèvol experiment: si no recordo malament, desitjava provar a dibuixar trescentes
pàgines de còmic una història que podia explicar-se en una sola pàgina.
 |
| Sí, existeix marxandatge d’aquest manga. Desconec si oficial o no, però. |
