Manhues baihes publicats/anunciats a certs països occidentals

He preparat una llista comparativa amb els manhues baihes publicats o que properament es publicaran a Espanya, Itàlia, França, Alemanya i Estats Units. És ben possible que algun títol se m’hagi passat per alt o que se m’hagi escapat que a tal país sí que s’ha publicat o es publicarà tal o qual títol.

El romanç i/o sexe entre dones ha de tenir pes transcendental a la trama.

A diferència de l’entrada de shōjoseis d’abans del 1987, aquesta no té un caràcter exhaustiu i no pretenc entrar a fer una llista de mercats als quals no compro. Així i tot, potser m’animi algun dia amb el portuguès o alguna altra llengua romàntica, però dubto que mai em posi amb el polonès.

D’altra banda, no tindré en compte els títols que només es publiquin en format digital.

 

Així doncs, heus aquí el llistat: 

	Espanya	Itàlia	França	Alemanya	Estats Units
La cinta rosa (Fěnhóng duàn dài [粉紅緞帶], Monday Recover, 2018)	X	X	Pink Ribbon	X	X
Les 9 vides - ofec per excés de llum: capítols 7 a 9 (Jiǔ mìng rén-nì guāng [九命人-溺光], Monday Recover, 2019)	x9 lives man - Wallow in Light	X	x9 lives man - un amour à sens unique	X	X
Contalles de flors efervescents (Qǐ tán huā wùyǔ [綺譚花物語], Shuang-tzu Yang i Monday Recover, 2020)	X	X	Contes Merveilleux du Printemps	X	X
Meitat (Soulmate, Wenzhilizi i Keranbing, 2020-1)	X	X	Soulmate	Soulmate	X

DARRERA ACTUALITZACIÓ: 6 de febrer de 2022

 

 

Top 10 de còmics no mangues de 2022

 Entraran en aquesta classificació els còmics que no siguin mangues i que llegís per primer cop durant l’any passat, ja fos totalment o parcial. És a dir, obres de les quals llegís pàgines que no havia llegit abans.

 

Per fi trenco la mala ratxa i puc dir que he llegit una quantitat interessant de còmics no mangues! Ja era hora, tu.

Abans de donar pas a la llista he de fer un parell de puntualitzacions:

-Si les meves circumstàncies fossin unes altres, estic convençuda que Dark Mambo (Mahō Usagi) entraria a la llista. Però les meves circumstàncies són les que són: sóc amiga de l’autora i em veig incapaç de distanciar-me prou de l’obra com per ficar-la en una classificació. Què puc dir que no n’hagi dit ja: és un molt bon còmic i tot just som al començament! Tracta sobre la personificació d’un seguit d’emocions d’una dibuixant de còmic. D’aquestes, en el primer capítol coneixem el Matt, el qual resulta tan aterridor com magnètic.

-D’altra banda, el 2022 no vaig fer la relectura i corresponent lectura de les noves pàgines de Nova (Novae, Kaiju), el còmic guanyador de les dues edicions anteriors. A veure si m’hi poso al llarg del 2023.

 

 

 

Així doncs, heus aquí el top 10 del 2022:

La lladre

1) La Lladre (Voleuse, Lucie Bryon), més conegut per aquí com Ladrona: de com s’embolica (i desembolica) la troca entre dues companyes de classe després d’una nit de festa amb alcohol. A més del romanç entre elles dues (i de com no tot és sempre flors i violes), se’ns mostra la bellesa de l’amistat. La narració és excel·lent i els colors estan molt ben escollits.

2) Titella (Marionetta, Míriam Bonastre Tur i Eiden Marsal Zamora): pels pèls es cola al top 10, que tot just se’n van publicar els tres primers capítols el 27 de desembre!!! M’alegra que després d’Els Campaners (Hooky), la Míriam Bonastre s’hagi animat amb un nou projecte. I trepitja fort: un circ, fantasia i molt de misteri. Les protagonistes podran escapar del seu tràgic destí?

3) Meitat (Soulmate, Wenzhilizi i Keranbing): El primer manhua baihe que llegeixo i contentíssima. Es tracta d’un doble viatge en el temps. La Qi de 27 anys torna a quan en tenia 17 i viceversa. Així, la Qi més gran es troba transportada a un món que coneix prou bé tot i que no recorda al 100% i aprofita el que sap per cuidar la seva futura xicota i reduir els mals que li produirà la diabetis. D’altra banda, la Qi més jove es troba desubicada en un món on conviu amb la seva xicota en comptes de la seva família d’origen, on hi ha smartphones i on ha d’anar a treballar.

4) Esgrima (Fence, C.S. Pacat, Johanna theMad i Joana Lafuente): seguim amb els estira-i-arronses entre el Nicholas i el Seiji. Un noi que de poc ha pogut seguir a un insti car amb una beca a través de l’esgrima i un noi amb nivell d’esportista olímpic pel que fa a l’esgrima. Entre altres qüestions. Combina la mar de bé la tensió dels duels amb les relacions entre els personatges. Ara, ja aniria sent hora que aparegués la mare del Nicholas.

Titella

5) Contalles de flors efervescents (Qǐ tán huā wùyǔ [綺譚花物語], Shuang-tzu Yang i Monday Recover), més conegut en francès com Contes Merveilleux du Printemps, en japonès amb els mateixos ideogrames (però que es romanitzen com Kitan Hana Monogatari) i, no sé per què, al meu exemplar (edició francesa) s’indica que el títol original és el text en anglès (Fantastic Tales of Splendid Blossoms): el segon manhua baihe i també molt contenta. Quatre històries curtes de relacions entre noies/dones amb un puntet sobrenatural. Unes són més clarament sàfiques i altres, més subtextuals. M’agradaria destacar-ne la darrera, que tracta sobre dues dones que es coneixen per internet i es van fent amigues a través d’un interès en comú: els “yokais” (així en diuen a la traducció en francès; ni idea de si seria la transcripció correcta). Així mateix, voldria destacar-ne la bellesa del traç.

6) Vint hiverns polars (Carla Gallén): un còmic (és un còmic? Té vinyetes. El comptaré com a còmic.) on l’autora explica com li va afectar que els seus pares es divorciessin. Com a metàfora per als seus sentiments que no sap com gestionar empra un ós polar.

7) El blau fosc i pregó (The Deep Dark Blue, Niki Smith): un còmic entretingut d'aventures i fantasia amb una molt bona representació trans. Després d’una traïció familiar, uns bessons es veuen obligats a amagar-se en una comunitat on mai els cercarien. Un d’ells no hi arriba a estar a gust, però l’altra hi troba una nova llar. Han de resoldre, però, la qüestió familiar. I ràpid: abans que la usurpadora se surti amb la seva.

Soulmate

8) Mary, Mary? (Pa-Luis): no és que sigui aquest el títol de la història, sinó que no en té, així que n’he agafat les dues primeres paraules, com a vegades he vist que es fa amb la poesia. Dues minyones es disposen a declarar-se a la vegada mitjançant sengles cartes d’amor.

9) Última cita (Última cita, Amanda Garcia Orozco): una dona humana convida un rotllo a casa, però no sap que és… una vampira!

10) El número al qual ha trucat no està disponible (Il numero chiamato non è raggiungibile, Elisa Kepler, Giarda Fiorani, Evelyn Innocenti i Maria Valentini): és un BL... DE MÒBILS! Sí, dues companyes d’uni comparteixen pis i és la història d’amor entre els seus mòbils (personificats). Si un dels mòbils té una bateria que no li dura gens, al món dels mòbils personificats s’adorm pels racons. Si l’altre mòbil es taca amb l’esmalt d’ungles de la seva propietària, al món dels mòbils personificats és que estava pintant una paret. Si un mòbil té moltes fundes, al món dels mòbils personificats té molts conjunts. I així amb tot. Molt ben trobat. El meu personatge preferit és un secundari: el Kiano. És la personificació d’un Nokia i, per tant, te’l representen com un entrenador de gimnàs la mar de resistent. Tant és així que pràcticament no necessita dormir i no li passa res si l’atropella una furgoneta (Spam) o li cau un piano al damunt (Pop-up). A més, té un tatuatge d’una serp al braç dret (és l’Snake!!!).

Top 10 de mangues (i encara més mencions d’honor) de 2022

Entraran en aquesta classificació mangues que llegís per primer cop durant l’any passat, ja fos totalment o parcial. És a dir, obres de les quals llegís pàgines que no havia llegit abans.

Durant el 2022, vaig seguir amb el francès. És la llengua en la qual més manga consumeixo de lluny. Segueixo d’aquella manera amb el japonès; hi avanço al meu ritme i a la meva manera.

Provo amb molts mangues perquè no vull que res se’m passi per alt, però són molt pocs els que segueixo més enllà del primer tom... si és que l’arribo a acabar. Malgrat tot, trobo que l’any passat vaig topar-me amb molts mangues que em van agradar, així que he optat per fer ús i abús de les mencions d’honor.

Hi ha mangues que, pel motiu que sigui, han estat a la llista en edicions anteriors i en aquesta edició no hi són. Poden haver-hi tres motius: els darrers toms no m’han agradat tant com els anteriors (M’he reencarnat en la dolenta d’un otome i ara faci el que faci tinc els dies comptats, Cesare, El Rèquiem del Rei de les Roses, Vers els núvols del nor-noroest...), l’any passat no en vaig llegir noves pàgines (Històries de Núvies, Hanako, l’ànima en pena... resulta que és un noi, Zona escolar...) o bé ja s’han acabat (Diari d’una ciutat costanera).

I bé, val a dir que la millor lectura d’enguany no ha sigut un manga, sinó un llibre. Mira, coses que passen, tu. És tan bo, tan bo, tan bo que el podria anomenar “còmic escrit”.

Sense més preàmbuls, heus aquí el meu top 10 de mangues del 2022:

 

El departament de disseny de la gènesi

1) El departament de disseny de la gènesi (Tenchi Sōzō Design-bu, Hebi-zō, Tsuta Suzuki i Tarako): el manga de divulgació científica que no sabia que necessitava. Quina meravella! És divertit, és interessant i els personatges t’atrapen. És nota que al darrere hi ha gent informada i, a la vegada, amb molta imaginació i sentit de l’humor. Magníficament dibuixat. I, a més, té representació trans.

2) Una cuina i l’altra endrapa (Tsukuritai Onna to Tabetai Onna, Sakaomi Yuzaki): per a mi, EL yuri de l’any. Dues adultes, amb disseny d’adultes i que tenen una mentalitat d’adultes. Senzillament dues dones que es van coneixent a través de la passió que comparteixen pel menjar i es van enamorant mútuament. Que ben fet, que ben narrat, que ben dibuixat! Quina delícia.

3) Les entregues mensuals de shōjo del Nozaki (Gekkan Shōjo Nozaki-kun, Izumi Tsubaki), més conegut pel meu sofert públic com Nozaki y su Bravo: seguim amb un manga que no avança gaire ni falta que fa. És el matalàs on em deixo reposar després de llegir un manga que m’ha disgustat o de tenir un mal dia. Un 4-koma d’uns estudiants de batxillerat que em fa petar de riure i em posa sempre de molt bon humor.

4) L’espia i la seva família (Spy x Family, Tatsuya Endo): continuem amb les aventures d’aquesta peculiar família falsa: el marit espia, la muller assassina a sou i la filla que pot llegir el pensament. Ara, amb un aprofundiment amb la Yor (la muller/mare), que ja li tocava. A veure com acaba la saga del vaixell. Per ara, manté l’equilibri entre trama i comèdia i segueix sent interessant.

5) Fum-li encara més fort, Nakamura!! (Motto ganbare! Nakamura-kun!!, Syundei): la seqüela de Fum-li fort, Nakamura!!, el meu BL japonès preferit. En manté molt l’esperit, amb aquesta comèdia d’embolic on se’ns mostren els sentiments tan contradictoris i humans del protagonista. No sembla que vagi enlloc, però tampoc m’importa gaire. M’ho passo molt bé llegint-lo i amb això en tinc prou. En sortirà un tercer volum? L’espero amb candeletes.

Una cuina i l’altra endrapa

6) Frenesia i mandra (Skip and loafer, Misaki Takamatsu): comèdia d’institut amb alguns moments durs. Li passa com a Cistella de Fruita (Fruits Basket, Natsuki Takaya): té la capacitat de fer-me riure i plorar en molt poc espai. Diversos companys d'insti interactuant d'una manera molt propera per al públic i amb el romanç entre la prota i el seu interès romàntic avançant al seu ritme. Així i tot, hi ha molt d’espai per a l’amistat femenina. La protagonista manté el vincle amb la seva millor amiga de tota la vida (que és al seu poble) i crea noves amistats amb noies de la seva classe (a la gran ciutat). Es mostra la importància de la comunicació i la lluita contra la misogínia interioritzada. Té representació trans per part d’un personatge positiu: la tieta de la protagonista. L’únic que em reca és que no m’acaba d’encaixar que una persona trans parli així de si mateixa. No ho dic per la traducció al castellà (la qual em sembla excel·lent); m’imagino que ve de l’original. Se’m fa estrany que en l’actualitat una dona trans japonesa empri aquests termes. De fa 20 anys no em sorprendria tant. S’ha evolucionat molt tant a nivell mundial com a nivell japonès pel que fa al vocabulari relacionat amb la transsexualitat: tant pel que fa a conceptes que s’han estandarditzat i que no es coneixien gaire com a noves expressions que encaixen molt més i que han anat substituint termes que han quedat obsolets.

7) Tremolors de primavera primerenca (Yureru Shōsun, Riyoko Ikeda): per fi he tingut l’immens plaer de llegir aquesta història curta. Tota nova lectura de mangues setanters de la Ikeda és una gran joia, però en aquest cas encara més, ja que es tracta del prototip de Benvolgut germà... (Onii-sama e..., Riyoko Ikeda), el meu manga preferit. Tot i que és inevitable trobar-hi similituds, són dues obres clarament diferenciades. Com a curiositat afegida, al final de tot hi ha una dedicatòria: "für meine Junko". És a dir, "per a la meva Junko" en alemany. Aquest manga ens mostra l’amor entre dues noies: la Makoto i la Junko. La Ikeda seria la Makoto i li dedicaria aquest manga a un amor de l'adolescència? En té tota la pinta, però no n’he vist parlar-ne.

Les entregues mensuals de shōjo del Nozaki

8) Adéu-siau, pare Noel (Sayōnara, Santa Claus, Masako Yoshi): una història curta que dóna nom al tom homònim sobre dos germans bessons. Un és més ell mateix i l’altre procura ser el millor en tot per tal de diferenciar-se de l’altre i d’endur-se tot l’afecte que pugui. Aquesta autora es destaca amb les seves històries curtes. Tant les d’aquest tom com les de Primavera vera vera vera (Haru ru ru ru) m’han agradat molt en general. Adéu-siau, pare Noel ha sigut la meva preferida.

9) La Cuina dels Barrets Punxeguts (Tongari Bōshi no Kitchen, Kamome Shirahama), més conegut per aquí com Kitchen of Witch Hat: m’agrada molt més un spin-off de cuina on “no passa res” que la sèrie principal, la qual té misteri i drama? Doncs sí, sí i resí. Que el manga original està bé, té molt bona tècnica i tal, però és que La Cuina dels Barrets Punxeguts m’enamora. Tendríssim i fa que emparelli dos personatges (l’Orugio i el Qifrey) que l’original, no (bàsicament, el Qifrey de la sèrie original no es mereix l’Orugio; aquí, en canvi es nota com s’estimen i esrespecten mútuament). La trama se centra en l’elaboració de plants cuinats amb ingredients de fantasia, però molts d’ells (o tots) es poden recrear mitjançant ingredients reals. Sovint em ve la salivera llegint aquest manga i l’estómac m’acaba raucant. A més, la traducció és boníssima, la qual cosa enriqueix la lectura. Es nota que la traductora té un glossari de termes per mantenir-ne la traducció cada vegada. Molt bona feina.

10) Adéu-siau, humans (Saraba Ningen, història curta del tom Llampades [Mabataki], Battan, més conegut per aquí com Instantes), més conegut per aquí com Hasta siempre, humanidad: un yuri vampíric de la Battan??? Aquesta sí que no me l’esperava. Un somni fet realitat. Tant de bo un dia s’animi amb aquest mateix concepte, però per a una sèrie. La resta d’històries d’aquest tom tenen també molt de nivell. Aquesta és la meva preferida perquè encaixa especialment amb els meus gustos, però la resta no es queda enrere. La traducció i la retolació estan molt cuidades. Es nota un gran esforç al darrere.

 

Mencions d’honor: perquè en algun lloc he de parlar de tots els mangues que m’han arribat al cor malgrat que hagin assolit cap de les 10 primeres posicions

Per a aquesta edició ho endreçaré per categories, sense un ordre concret de preferència:

A) Finals i històries extres:

-L’Harem Shōgunal (Ōoku, Fumi Yoshinaga): Ja feia uns toms que clamava per un final i se m’havia anat desimflant. No és un final apoteòsic, però sí satisfactori i correcte. Feia molts anys que seguia aquesta sèrie i sento que es tanca una etapa.

-Vola, noi, pel cel (Fly, boy, in the sky, Akimi Yoshida, història curta de Banana Fish publicada al tom extra Opinió Particular [Private Opinion], el qual es va reeditar al Japó com a les darreres pàgines de la versió bunko de Banana Fish i posteriorment com a tom 20 de la tankōbon de Banana Fish): Com es van conèixer l’Eiji i l’Ibe? Un relat ambientat abans de l’inici de Banana Fish.

Canta, Erinna!

B) “Lectura” en japonès (en cometes perquè el meu nivell és el que és i hi ha moltíssimes coses que no entenc o directament sóc incapaç de llegir si no hi ha furigana):

-Canta, Erinna! (Utae! Erinna, Futaba Satō): un volum únic de 4-koma molt ben documentat que et mostra un possible dia a dia de la hipotètica escola de la Safo. Protagonitzat per l’Erinna, una noia molt propera al públic. La temàtica em sembla interessantíssima i em sorprèn que no hagi arribat a Occident.

C) Shōjoseis de l’era Shōwa:

-Jungla (Jungle, història curta inclosa al tom Papallona de tardor [Aki no Chō], Hisato Chiba): la Shichiri té uns malsons recurrents. Què hi tindrà a veure la contaminació en tot això? Una història amb un toc tètric i amb crítica social. Llàstima que no vagi més enllà. Trobo que hauria donat com a mínim per a un capítol més.

-Premier Muguet (Keiko Nagita i Yōko Hanabusa): manga protagonitzat per un parell de bessons, a estones comèdia, a estones drama. I, oh, sorpresa: s’augura un romanç incestuós entre ells (gens del meu estil, però l’obra m’està agradant). A veure com acaba la cosa.

-La Màgica Mami (Magical Mami, Yumiko Igarashi), més conegut per aquí com La brujita Mami: en complir 10 anys, la Mami descobreix que és una bruixa, com la seva mare. Embolics, enfrontaments, drama, comèdia... Un còmic bastant simpaticot i agradable de llegir.

-Primavera vera vera vera (Haru ru ru ru, Masako Yoshi): sota aquest títol s’agrupen un seguit de relats: una parella de joves que no estan segurs de fer sexe, una dona que espera el seu marit, un home que ha perdut els seus tres darrers cabells, un nen que necessitaria una habitació per a ell i acaba vivint una peculiar aventura, unes formigues que li fan la feina a una mangaka i un primer amor. I després hi ha la resta d’històries del tom homònim. Particularment, em va agradar molt la història del nen que marxa d’aventures. També em va fer gràcia el final de la primera història.

 

D) Yuris:

La Shiki és tan ben plantada que em fa perdre l’oremus!

-Vida, em cruspiré el teu cor (Itoshii anata no kokoro o taberu, Tokei), més conegut per aquí com Amor, devoraré tu corazón: volum únic sobre un total de 4 parelles amb una premissa la mar d’interessant. Tres d’aquestes parelles són dona-home i una és dona-dona. Una de les sorpreses de l’any en diversos sentits.

-Floreixen les flors dels ull-blancs (Mejirobana no Saku, Asumiko Nakamura): semblava que després del primer volum aquesta sèrie no tindria gran cosa a explicar, però m’equivocava. Un segon tom la mar d’emocionant on es toca bastant els mal rotllos de família i diners.

-La Shiki és tan ben plantada que em fa perdre l’oremus! (Ikemen Sugidesu Shiki-senpai!, Yuama): un romanç relativament bufó que sembla molt influït per La Kase i... (...to Kase-san, Hiromi Takashima) amb l’afegit que s’acaba abans de fer-se repetitiu. Un dels motius pels quals m’agrada el yuri és perquè ella és l’esportista i ella és la mànager/animadora. Que la segona tasca està bé i tal, però quan a la gran majoria de romanços hetero el paper de la noia queda subordinat al del noi, doncs és indicatiu d’alguna cosa. Que en conec excepcions i tal, però això: amb el yuri ho tinc tot i sense haver d’anar remenant.

 

E) Comèdies romàntiques i heteros d’insti:

-La Takagi em fa la punyeta (Karakai Jōzu no Takagi-san, Sōichirō Yamamoto), més conegut per aquí com Takagi-san, experta en bromas pesadas: més del mateix i no me’n canso. Més la Takagi rifant-se del Nijikata i podria llegir-ne 20 toms més encara i voler-ne 50 més.

-Va, Ayumu, mou fitxa (Soredemo Ayumu wa Yosetekuru, Soichiro Yamamoto): una sèrie del mateix autor que l’anterior amb diversos punts en comú: una no-parella principal amb molts estira i arronses. Així i tot, les dinàmiques són lleugerament diferents. Amb l’excusa del shogi se’ns mostra una comèdia prou reeixida.

 

Shōjos i joseis d’abans del 1987 publicats o anunciats a certs països d’Occident [SISENA VERSIÓ; 2022-3 - ENTRADA ACTUAL]

 

Designer

Consideracions: 

 

I. El com i el perquè de les actualitzacions anuals

Aquesta entrada és una actualització anual. Ho faig en noves entrades per tal d’evitar equívocs respecte a dates de publicació i perquè les meves anàlisis van canviant a partir dels nous anuncis. Tot i que la base és la mateixa, hi ha coses que sempre cal modificar. Abans les feia a finals d’estiu, però ara les faig a finals d’any perquè així hi puc encaixar les llicències que s’anuncien al Saló del Manga.

Heus aquí les versions anteriors:

-Primera versió

-Segona versió

-Tercera versió

-Quarta versió

-Cinquena versió

 

II. El perquè de la llista

Tenint en compte que fa un temps altra gent i jo ens anàvem queixant dels pocs shōjos vells que ens arribaven a Espanya, tenia curiositat per saber en quina situació es trobaven altres països occidentals i fer-ne una comparativa. Al final, m’hi vaig acabar engrescant de mala manera.

 

III. El perquè de la frontera 1986/1987

En el seu moment em vaig limitar a dir que “la frontera 1986/1987 crec que talla prou bé el que considerem vell del “no tan vell”, però la decisió ha sigut plenament meva i vull deixar constància que no parlo en nom de ningú”. Ho mantinc, però dir això i no dir res és pràcticament el mateix, així que ho defensaré una mica més.

Malgrat que abans ja se n’havia publicat alguna cosa a Espanya, va ser a principis dels noranta que hi va esclatar el fenomen manga. Tot i que durant aquella època no s’hi va publicar cap shōjo, ja a mitjans i finals ens en van començar a arribar algunes obres. Durant els dos mils, la producció va anar in crescendo. I què ens va anar arribant durant els norantes i els dos mils? Doncs sobretot, mangues contemporanis. És a dir, dels norantes i dels dos mils. Amb això ja deixo fora de combat sobretot els mangues fets durant els norantes.

Però... què passa amb la darrera part dels vuitanta? Doncs que van debutar diverses autores que van ser populars amb diverses obres sobretot als norantes i als dos mils i l’obra més antiga de les quals ens ha arribat per la popularitat de les obres posteriors de les autores i no pas per l’obra antiga en qüestió. Tot plegat, amb l’excepció potser de RG Veda (CLAMP), que va començar-se a publicar al darrer any dels anys vuitanta. Així i tot, a la darreria del 2019, es va anunciar a Polònia Koibitotachi no Basho (Chiho Saitō, 1986), manga que m’esberla aquesta explicació en mil bocins.

Per últim i ja saltant-me una mica el rigor més rígid, a nivell personal trobo especialment bona la frontera 1986/1987 perquè Banana Fish (Akimi Yoshida, començat a publicar-se el 1986) el veig molt vintage i, en canvi, Boku no Chikkyū o Mamotte (Saki Hiwatari, més conegut per aquí com Please, Save My Earth, començat a publicar-se el 1987), ja no tant. Repeteixo: em moc aquí sobretot per sensacions. I amb això, queda fora de la llista un manga com Lady!! (Yōko Hanabusa, començat a publicar el 1987), però per algun lloc s’ha de tallar.

 

IV. Any de referència, nombre de toms, edicions i títol

L’any que prenc de referència és el de primera publicació del primer capítol si aquesta està disponible. El nombre de volums es correspon amb el de l’edició del país en qüestió. Si hi ha més d’una edició en el país occidental, prendré com a referència (en aquest ordre) la millor seguint paràmetres de completesa, sentit de lectura, comoditat per llegir-la, economia i actualitat, entre d’altres. No hi haurà menció a fotocòpies ni edicions pirates. Si el títol original es correspon amb el de l’edició que sigui, no el tornaré a escriure.

V. Certs països d’Occident

Per “certs països d’Occident” em refereixo a Espanya, Itàlia, França, Polònia, Alemanya i Estats Units. Bàsicament, són indústries que he pogut conèixer un mínim i que sé que tenen un catàleg prou gran de mangues com per esperar que s’hi hagin publicat diversos shōjos vells i potser algun josei que també en sigui. A veure’m si algun dia m’animo amb Mèxic, Argentina, Portugal o algun altre país.

VI. La Keiko Nagita i els seus pseudònims

“Kyōko Mizuki” és el pseudònim més famós que va emprar en el passat la Keiko Nagita. Actualment, se’n publica tota l’obra com a Keiko Nagita, però com que hi ha alguns títols d’aquesta llista que en el seu moment es van publicar sota el seu pseudònim de Kyōko Mizuki, he preferit deixar-ho així per tal d’evitar confusions. D’aquesta manera, cada obra constarà amb el nom que hagi emprat cada edició concreta. I no l’edició original japonesa, ja que, per exemple, Premier Muguet el va signar originalment com Kyōko Mizuki, però aquí ella apareixerà com Keiko Nagita.

Aplicaré el mateix criteri amb els altres pseudònims (Akane Kōda i Ayako Kazu), ja no tan coneguts, de la Keiko Nagita.

D’igual manera, pel que fa al Kazuo Umezu/Umezz, n’escriuré el cognom depenent de com figuri a cada edició.

 

VII. Llicència poètica

M’estalviaré de citar l’obra de cert autor per motius de pes. (No és qüestió que em caigui bé o malament; hi ha autors que em cauen fatal i aquí en teniu totes les obres que n’he pogut rastrejar i que encaixen amb els requisits.)

 

VIII. Correccions i ajut

Accepto correccions. És evident que algun manga m’hauré deixat. I és possible que hagi indicat per error alguna obra que no sigui shōjo ni josei i/o que sigui posterior al 1986.

Per a la recerca m’han resultat imprescindibles webs com Baka-updates, ListadoManga (Espanya), el compte de Twitter de Pro Shōjo Spain (Espanya, però també parlen bastant d’altres països), Shojo Manga Outline (Itàlia), Shojo in Italia, el compte de Twitter del Kosmo Manga (Itàlia), Manga News (França), Tanuki Manga (Polònia), The Incomplete Manga Guide (Alemanya) i Tezuka in English (Estats Units i part de l’estranger). A més:

1) La Nyiguinyogui em va ajudar amb un parell de referències pel que fa a l’Antologia de la Hagio publicada per Glénat-França.

2) Arran de llegir la primera versió, la Yin em va proporcionar unes informacions molt interessants, sobretot pel que fa als mangues publicats a França.

3) La Dia em va fer una publicitat preciosa de la segona versió.

4) La Daria Kostaniak em va proporcionar les eines per fer la llista de Polònia i es va oferir a resoldre’m qualsevol dubte que pogués tenir al respecte.

5) El Matt em va proporcionar les datesde publicació original de les històries curtes 2 Nen Me no Fūkeiga (1982) i Message (1986), totes dues de la Megumi Mizusawa.

6) Tenia un cacau amb la demografia de Hai! Step Jun perquè era quelcom obscur i en uns llocs occidentals deia que shōjo i en uns altres que shōnen. El Klonos em fa informar que el que passava és que hi havia diferents versions (en ser l’original un anime, a vegades passa) i que la que s’havia publicat a França (amb el títol de Vas-y Julie!) era un shōjo, que a més ni tan sols existeix al Japó compilat en un volum propi.

7) Enguany, des de Shojosei World s’ha fet fer un fil molt complet a Twitter sobre els mangues d’abans dels anys noranta editats en anglès. Entre el contingut en si del fil i les aportacions de dues usuàries de la xarxa, m’ha servit per incorporar a la llista dels Estats Units un total de 7 nous títols (que he anat actualitzant a cada entrada segons si havien sortit aleshores o no): Mizukagekusa, Legend of the rainbow, Pairazahda, Love me, Knight (aportació de la Shiva), Itihasa (aportació de la Julia Popek) , Lullabies from hell i Panorama of hell. És a dir, coses que havien sortit en digital per les editorials Manga Do i Creek & River, així com un parell de mangues del Hideshi Hino. Gràcies a Pro Shōjo Spain, fa ja temps que sé que el Hideshi Hino ha fet diversos shōjos, però així i tot aquest autor se m’escapa. En veure que Panorama of hell (és a dir, Jigoku-hen) és un shōjo, l’he inclòs també a les llistes d’Espanya (Panorama infernal), Itàlia (Visione d’Inferno) i França (Panorama de l’Enfer).

8) Actualització a 1 de gener de 2023: Ja ho deia: el Hideshi Hino se m’escapa. Gràcies a un fil de la Julia Popek, he detectat que se m’havia passat per alt una obra del Hideshi Hino anunciada el 2022 a França: Le chat noir. (Oninbo no entraria perquè és ja del 1987 i pel que fa a Le cadavre vivant hi ha fonts que apunten que és shōjo i d’altres que seinen, però n’hi ha més que viren cap al seinen.)

No he afegit ni els títols de Manga Reborn (ja que en vaig estar investigant i no sé fins a quin punt era quelcom del tot professional) ni les edicions bilingües anglès-japonès (que ja fa temps que conec i que es van editar al seu moment... al Japó).

Sense més prolegòmens, heus aquí la llista:

 

ESPANYA

 

1. Ann es Ann (Ann wa Ann) (3/3) (Yumiko Igarashi)

2. Attacker YOU! - Dos fuera de serie (Attacker You!) (0/3) (Shizuo Koizumi i Jun Makimura)

3. Bajo el cielo azul de Lorient (Lorient no Aoi Sora) (1/1) (Keiko Nagita i Yōko Shima)

4. Banana Fish (10/10) (Akimi Yoshida)

5. Bautismo (Senrei) (3/3) (Kazuo Umezz)

6. Candy Candy Corazón (Candy Candy) (3/9, cancel·lat) (Kyōko Mizuki i Yumiko Igarashi)

7. Catarsis (Hanshin) (1/1) (Mōto Hagio)

8. Creamy Mami (Mahō no Tenshi Creamy Mami) (0/dos terços d’un tom integral que aglutina tres tankōbons???) (Kazunori Itō i Yūko Kitagawa)

9. Creamy Mami ??? (Mahō no Tenshi Creamy Mami: Eien no once more???) (0/un terç d’un tom integral que aglutina tres tankōbons???) (Kazunori Itō i Kei Kazuna)

10. El clan de los Poe (Poe no Ichizoku) (2/2) (Mōto Hagio)

11. El cuadro del segundo año (2 Nen Me no Fūkeiga) (història curta publicada al sisè número de Mis Recuerdos del Instituto) (Megumi Mizusawa)

12. El ruiseñor del sol de medianoche (Hakuya no Nightingale) (1/1) (Keiko Nagita i Yōko Shima)

13. El Mensaje (Message) (història curta publicada al cinquè número de Mis Recuerdos del Instituto) (Megumi Mizusawa)

14. Fénix (Hi no Tori) (3/3 capítols inclosos a Fénix #12, versió de la Shōjo Club) (Osamu Tezuka)

15. Georgie (Georgie!) (4/4) (Man Izawa i Yumiko Igarashi)

16. ¿Quién es el undécimo pasajero? (11 nin iru!) (1/1) (Mōto Hagio)

17. La Balada del Viento y los Árboles (Kaze to Ki no Uta) (10/10) (Keiko Takemiya)

18. La brujita Mami (Magical Mami) (1/1) (Yumiko Igarashi)

19. La Princesa Caballero (Ribon no Kishi) (3/3, remake dels seixanta) (Osamu Tezuka)

20. La Rosa de Versalles (Versailles no Bara) (14/14) (Riyoko Ikeda)

21. La Ventana de Orfeo (Orpheus no Mado) (13/13) (Riyoko Ikeda)

22. Mayme Angel (3/3) (Yumiko Igarashi)

23. Miriam Blue (Miriam Blue no Mizuumi) (1/1) (Keiko Nagita i Yasuko Aoike)

24. Mujeres del Zodíaco (Seiza no Onna) (3/3) (Miyako Maki)

25. Panorama infernal (Jigoku-hen) (1/1) (Hideshi Hino)

26. Premier Muguet (1/2) (Keiko Nagita i Yoko Hanabusa).

 

D’aquesta manera, diferencio quatre etapes a Espanya:

A) L’anècdota de Candy Candy (1984-1985): als anys vuitanta, a les albors del manga a la terra dels conills, el còmic de Candy Candy Corazón es venia a mans plenes gràcies a l’èxit de l’anime. Se’n van fer diferents edicions, però totes elles incompletes.

B) La bombolla del manga a Espanya* (2002-2010): entre piles i piles de manga publicat, també va arribar algun shōjo antic. Els mangues editats en aquesta etapa es destaquen per la seva aparent popularitat o bé pel seu renom. D’una banda, tenim les que probablement són les dues dibuixants de manga més estimades dins de la branca èpicodramàtica de shōjos dels anys setanta: la Riyoko Ikeda (La Rosa de Versalles i La Ventana de Orfeo) i la Yumiko Igarashi (Georgie [guionitzat aquest pel Man Izawa] i Mayme Angel). De l’altra, l’Osamu Tezuka (La Princesa Caballero) i el Hideshi Hino (Panorama Infernal), dos dels mangakes més publicats a Espanya; el primer amb molt de renom en general i el segon en el camp del terror.

L’excepció a això de la popularitat serien les històries curtes El Mensaje i El cuadro del segundo año, les quals es van publicar per aquí no per elles mateixes, sinó com a extra del manga Mis recuerdos del insituto, al qual no li va anar gaire bé (tant és així que a data d’avui l’obra de Megumi Mizusawa segueix sent molt desconeguda a Espanya).

*No agafa exactament els anys de la bombolla, però algun nom li havia de posar i aquest hi encaixava bastant. Cap al final s’allarga dos anys amb La Ventana de Orfeo, obra de molts volums i de pèssimes vendes que realment s’havia començat a publicar el 2008.

C) La recuperació després de la gran sequera (2016-2020): aquesta és l’etapa de les obres molt acceptades per la crítica (és a dir, homes que a més són adults, cisheterosexuals, etc). No només ara, que ja són clàssics, sinó molts cops de forma contemporània. Bé perquè l’autoria era masculina, bé perquè l’obra en si era prou gafapasta dins del seu propi context històric, bé perquè l’obra ha tingut una gran rellevància històrica i “malgrat ser shōjo” o “malgrat les floritures” té l’etiqueta de digna dins de la crítica, bé perquè la crítica assegura que no sembla shōjo. Així:

-Deixen de ser inèdites a Espanya les dues autores més famoses de la generació del 49: la Mōto Hagio (¿Quién es el undécimo pasajero?, Catarsis i El clan de los Poe) i la Keiko Takemiya (La Balada del Viento y los Árboles). També cal mencionar que aquest període es dóna uns anys després de la recuperació del BL a Espanya i ja sabem que la Hagio i la Takemiya en són les mares.

-Es reedita Panorama infernal. Ara amb la portada de l’edició de tapa dura en una versió de tapa tova. Ja hi ha tres edicions diferents d’aquest manga a espanya: dues de tapa tova i una de dura.

-Es fa una reedició enciclopèdica de La Princesa Caballero, que molt anar-se inventant que l’Osamu Tezuka va inventar el shōjo i va fer moltíssim més per a la demografia del que realment va fer, però després sembla que només fes un shōjo.

-Deixa de ser inèdita a Espanya la Miyako Maki amb Mujeres del Zodíaco. Cert és que Satori fa tota una labor de reivindicació de les autores japoneses. Ho testifica gran part del seu catàleg literari. Així i tot, la crítica occidental sent també afinitat per l’obra d’aquesta autora perquè li fa gràcia el seu marit tot i que sigui realment ella la més famosa de tots dos al Japó. I més amb els seus joseis (Mujeres del Zodíaco n’és). Potser els shōjos ja sí que els semblarien més beneitons i gens dignes de menció.

-Arriba Banana Fish després del notable èxit de l’anime. Un d’aquells shōjos que molts consideren massa bons com per poder-se catalogar com a shōjo.

-Es reedita per fi La Rosa de Versalles, un shōjo admirat per la crítica i que a la vegada aquesta accepta que n’és. Això sí: se li posen unes portades horribles, típiques de les edicions esnobs (i cares) de shōnen i seinen vintage, no sigui cas que amb les portades originals, la mar de maques, algun home s’espanti entre tant de color, birbilleig i flor.

D) La consolidació? El miratge? (2021-???): Al 2020, Arechi publica amb gran èxit totes dues novel·les de Candy Candy en un volum integral i es llança amb diverses obres de les autores de l’obra original: la Keiko Nagita (guionista del manga de Candy Candy i posterior autora de les corresponents novel·les) i la Yumiko Igarashi (dibuixant del manga de Candy Candy). Candy Candy és sens dubte tot un clàssic del manga, però a la vegada menyspreat per la crítica “cursi” i “lacrimogen”. Per “massa femení”, en definitiva (perquè mira que el shōnen Ashita no Joe [Asao Takamori i Tetsuya Chiba] és la mar de cursi i lacrimogen, però amb aquest tot són lloances [i és un manga que m’agrada molt, però una cosa no treu l’altra]). Ja havíem tingut alguna altra obra dibuixada per la Igarashi, a part de Candy Candy:

-Georgie: però es tractava d’una editorial menuda que va durar poquíssim i m’imagino que les vendes van ser escasses perquè va estar un bon temps de saldo. Al passat Saló del Manga el vaig veure per 120 €.

-Mayme Angel: aquest va sortir per una editorial ja més grandeta, però en una edició ben poc atractiva: a 10 € el tom no ara sinó al 2008 i sense sobrecobertes. A més, no va emprar el recurs de les faixes de “de la dibuixant de Candy Candy” com sí que s’està fent ara amb els mangues dibuixats per la Igarashi que està publicant Arechi. Així, aquesta sèrie també es va vendre posteriorment a un preu reduït. Em sona haver-ne vist encara algun lot fa 2 o 3 anys.

D’obres que puguin formar part d’aquest article (shōjoseis d’abans del 1987) d’alguna d’aquestes dues autores, Arechi n’ha publicat o començar a publicar: Bajo el cielo azul de Lorient (guionitzada per la Keiko Nagita i dibuixada per la Yōko Shima), Ann es Ann (Yumiko Igarashi), Miriam Blue (guionitzada per la Keiko Nagita i dibuixada per la Yasuko Aoike), La brujita Mami (Yumiko Igarashi), El ruiseñor del sol de medianoche (guionitzada per la Keiko Nagita i dibuixada per la Yōko Shima) i Premier Muguet (guionitzada per la Keiko Nagita i dibuixada per la Yōko Hanabusa). Així, deixen de ser inèdites a Espanya la Yōko Shima (El ruiseñor del sol de medianoche és relativament conegut; de tant en tant la veig per la cronologia i apareix destacada dins de la fitxa de la Shima al llibre Shōjo Manga ’70 Nendai-hen), la Yasuko Aoike (autora d’Eroica yori ai o komete) i la Yōko Hanabusa (autora de Lady!!, l’anime del qual es va emetre per aquí sota el títol de Chiquitina i també destaca per les seves adaptacions a manga de harlequins). Desafortunadament, sembla que aquests títols no s’estan venent gaire i que estan perdent diners amb tots ells.

A més, l’any passat Arechi va anunciar una altra obra de la qual la crítica en passa per “cursi”: Creamy Mami! Una magical girl clàssica i famosíssima. Aquest hauria pogut ser EL títol que hauria pogut donar-li un impuls a la malaguanyada línia degut al factor nostàlgia, però no l’han pogut publicar per problemes amb els materials.

Vist el panorama, no m’esperava que Arechi anunciés res més de shōjo antic aquest any, sinó que s’esperés a treure Creamy Mami l’any vinent, acabar Premier Muguet i decidís a partir d’aquí. Així i tot, s’ha llançat encara amb un altre títol, recordat per molts: Attacker YOU! - Dos fuera de serie, també conegut per aquí com Juana y Sergio. De fet, és un dels possibles títols que vaig esmentar a l’entrada de l’any passat com a candidats de per passar a formar part d’aquesta línia.

Si l’any passat em trobava plena d’esperança, aquest em sento molt més prudent i no m’animo a vaticinar cap nou títol per a aquesta línia. L’únic lloc on m’agafo és que a principis d’any van dir que els interessava la Masako Sone, però veient com han funcionat els títols de la línia, potser s’han fet enrere. I ho entenc.

A part, Satori, després de dos mangues de demografia masculina del Kazuo Umezz, s’ha animat amb un de femenina: Bautismo. Ja tenen una vessant pel terror consolidada: només en manga com a mínim han publicat TRES obres del Kazuo Umezz, una de la Kanako Inuki (coneguda com la reina del terror) i una obra del Daijirō Morohoshi. A més, han editat diversos llibres de terror. Així que trobo que potser podríem tenir esperances perquè ens n’arribés algun shōjo antic de terror elaborat per una autora. N’hi ha tantes, d’autores de shōjo antic de terror!!! De la Masako Watanabe, de la Masako Sone, de la Suzue Miuchi, la Fumi Kakizaki, la Ryōko Yamagishi, la Yōko Matsumoto, la Chieko Kikukawa, la Miyuki Saga... A més, arran de la publicació de Mujeres del Zodíaco (Miyako Maki), m’esperava que s’animessin amb quelcom de la Hideko Mizuno, però sembla que no acaba d’arribar-ne mai el dia.

El que trobo molt a faltar:

a) Primer de tot, Thomas no Shinzō. Espanya clama per una edició d’aquest manga. Tant de BL com es publica i s’hi ha anunciat, es pot dir amb plena seguretat que el BL està més que assentat al mercat espanyol. Un dels punts per on coixeixa, però, és per les arrels. Només ens n’ha arribat un que tingui cabuda a aquesta llista. És que ni Thomas ni cap obra de la Toshie Kihara ni de la Ryōko Yamagishi... Potser ara que surt una nova edició de Thomas al Japó hi hagi més possibilitats.

b) Segon: després de la reedició La Rosa de Versalles... ja res més de la Riyoko Ikeda? RES? Sí, fa ja més de 10 anys vam tenir La Ventana de Orfeo, la qual és impossible de trobar a un preu raonable, sobretot pel que fa als darrers volums. I ja està. Ni tan sols Escuela de Cenicientas (Onii-sama e...), que és una obra curteta (3 toms que es poden publicar en un de sol) i de la qual es va emetre l’anime a Espanya.

Ja per tancar aquesta secció trobo que, tot i que no entrin a la llista, cal mencionar també els anuncis següents:

I) Fandogamia amb Bara wa Shuraba de Umareru - 70-nendai Shoujo Manga Ashisutanto Funtou-ki (Nami Sasō), un manga autobiogràfic sobre una ajudant de mangakes de shōjo dels anys setanta. Va ser ajudant de la Ryōko Yamagishi, la Suzue Miuchi i la Fusako Kuramochi. Totes tres, grans llegendes del manga. Per a mi en aquest cas l’alegria és doble perquè aquesta havia sigut una llicència fantasma ara fa uns anys a Itàlia i ja havia renunciat completament a poder-lo llegir en una llengua occidental. A més, si aquest manga rutlla, potser pugui arribar-nos el còmic Shōjo Manga Senki (Miwa Sakai), on l’autora explica els seus inicis en el món del manga i, entre altres qüestions, toca la seva època com a ajudant de la Yasuko Aoike.

II) Panini amb la reedició de Please, save my earth. Aquest és un shōjo que es va començar a publicar a finals de l’era Shōwa i que és bastant llarg (21 tankōbons sense comptar seqüeles ni preqüeles), així que no hem de perdre l’esperança del tot.

 

ITÀLIA

 

1. Alpen Rose (8/8, edició d’un tom menys que l’original) (Michiyo Akaishi)

2. Ann è Ann (Ann wa Ann) (2/2) (Yumiko Igarashi)

3. Attack nº 1 (7/7) (Chikako Urano)

4. Attacker You! (3/3) (Shizuo Koizumi i Jun Makimura)

5. Ayako (2/2) (Etsuko Ikeda i Riyoko Ikeda)

6. Banana Fish (10/10) (Akimi Yoshida)

7. Baptism (Senrei) (3) (Kazuo Umezu)

8. Best Works (Kessakusen) (13/23; cancel·lada) (Suzue Miuchi)

9. Candy Candy (11/11, edició amb alguns volums més que la japonesa perquè van fer quelcom estrany) (Kyōko Mizuki i Yumiko Igarashi)

10. Caro Fratello (Onii-sama e...) (1/1) (Riyoko Ikeda)

11. Claudine (Claudine...!) (1/1) (Riyoko Ikeda)

12. Cleopatra, l’ultimo faraone (Cleopatra) (1/1) (Machiko Satonaka)

13. Creamy Mami (Mahō no Tenshi Creamy Mami) (2/2) (Kazunori Itō i Yūko Kitagawa)

14. Designer (1/1) (Yukari Ichijō)

15. Edgar e Allan Poe: Il Clan dei Poe (Poe no Ichizoku) (3/3) (Mōto Hagio)

16. Ehi Juliet! (Shabondama tonda!) (història curta publicada a la revista vuitantera setmanal Candy Candy (abans que li posessin el cognom TV Junior), números 169 a 173, introbables) (Chieko Hara)

17. Eroica, la gloria di Napoleone (Eikō no Napoleon*) (12/12) (Riyoko Ikeda)

18. Fostine (3/3) (Chieko Hara)

19. Georgie (Georgie!) (4/4) (Man Izawa i Yumiko Igarashi)

20. Hanshin: La dea dimezzata (1/1) (Mōto Hagio)

21. Hello! Spank (Ohayō! Spank) (7/7) (Shinichi Yukimuro i Shizue Takanashi)

22. Horror Theater (2/2) (Kazuo Umezu)

23. Hot Road (2/2) (Taku Tsumugi)

24. Il Cuore di Thomas (Thomas no Shinzō) (1/1) (Mōto Hagio)

25. Il grande sogno di Maya: La maschera di vetro (Glass no Kamen) (49/49, obert) (Suzue Miuchi)

26. Il poema del vento e degli alberi (Kaze to Ki no Uta) (10/10) (Keiko Takemiya)

27. Il vascello delle stelle (Hoshikuzuiro no Fune) (0/1) (Yoshimi Uchida)

28. Jenny la tennista (Ace o Nerae!) (25/25, edició amb alguns volums més que la japonesa perquè a la italiana li van fer quelcom estrany) (Sumika Yamamoto)

29. Kitty, la stella del circo (Tim Tim Circus) (manga publicat de manera íntegra a la revista vuitantera setmanal Candy Candy TV Junior, números 145 a 168, introbables) (Kyoko Mizuki i Yumiko Igarashi)

30. Koronde Pokkle, Incontrando i Pokkle (Koronde Pokkuru) (3/3) (Yumiko Igarashi)

31. L’angelo rosa (Bara Iro no Tenshi) (història curta publicada a la Margaret i mai en volum al Japó) (Miyako Maki i marit)

32. La Fenice: Le origini (Hi no Tori) (1/1, versió de la Shōjo Club) (Osamu Tezuka)

33. La locomotive dell’innocenza (Kazumisō ni Yureru Kisha) (0/1) (Yoshimi Uchida)

34. La leggenda dell’arcobaleno (Niji no Densetsu) (4/4) (Chieko Hara)

35. La leggenda di Hikari (Hikari no Densetsu) (16/16) (Izumi Asō)

36. La Principessa Zaffiro (Ribon no Kishi) (3/3, remake dels seixanta) (Osamu Tezuka)

37. La Principessa Zaffiro: i cavalieri gemelli (Futago no Kishi) (1/1) (Osamu Tezuka)

38. La Spada di Paros (Paros no Ken) (2/2) (Kaoru Kurimoto i Yumiko Igarashi)

39. La Stella della Senna (La Seine no Hoshi) (2/2) (Mitsuru Kaneko i Asuka Morimura)

40. Lady Love (se’n va publicar prop de la meitat a la revista vuitantera setmanal Corriere dei Piccoli, introbable) (Hirono Omu)

41. Le Mille Vite di Mi-kun (Torajima no Mime) (1/1) (marit de la Miyako Maki)

42. Le Rose di Versailles (Versailles no Bara) (8/8; en computo la represa) (Riyoko Ikeda)

43. Let the sunshine in (Hiatari Ryōkō) (5/5) (Mitsuru Adachi)

44. Liddell (Hoshi no Tokei ni Liddell) (2/3) (Yoshimi Uchida)

45. Lo Specchio Magico (Himitsu no Akko-chan) (manga publicat de manera parcial a la revista vuitantera setmanal Candy Candy TV Junior, números 216 a 235, introbables) (Fujio Akatsuka)

46. Love Me Knight: Kiss Me Licia (Ai Shite Knight) (7/7) (Kaoru Tada)

47. Maki, Rumi & Chii (Maki to Rumi to Chii) (0/1) (Osamu Tezuka)

48. Marginal (3/3) (Mōto Hagio)

49. Mayme Angel (3/3) (Yumiko Igarashi)

50. Melmo: I bonbon magici di Lilly (Fushigi na Melmo) (1/1) (Osamu Tezuka)

51. N.Y. Komachi (8/8) (Waki Yamato)

52. Orpheus: La Finestra di Orfeo (Orpehus no Mado) (14/14) (Riyoko Ikeda, imagino que el 14è volum n’inclou el Gaiden, però no ho puc assegurar)

53. Primo Amore** (Hatsukoi Monogatari) (història curta publicada de manera íntegra a la revista vuitantera setmanal Candy Candy TV Junior, números 179 a 181, introbables) (Riyoko Ikeda)

54. Ransie, la stregga – Batticuore notturno (Tokimeki Tonight) (30/30) (Koi Ikeno)

55. Rosa Pasticcio** (Shiroi Egmont) (història curta publicada de manera íntegra a la revista vuitantera setmanal Candy Candy TV Junior, números 174 a 178, introbables, imagino que el volum únic al qual li dóna nom deu incloure més històries) (Riyoko Ikeda)

56. Siamo in 11! (11 nin iru!) (1/1) (Mōto Hagio)

57. Sonata del Vento: La Storia di Alice (Kaze no Sonata) (2/2) (Chieko Hara)

58. Star Red (1/1) (Mōto Hagio)

59. Swan (Kyōko Ariyoshi) (2/12)

60. Tre Cuori per Rosy (Candy Romance***) (manga publicat de manera parcial a la revista norantera mensual Magical Girl, números 38 i següents, introbables) (Kako Itō)

61. Unico (1/1) (Osamu Tezuka)

62. Una Ragazza alla Moda (Haikara-san ga Tōru) (8/8, inclou el Bangaihen) (Waki Yamato)

63. Una rosa, un amore (????****) (història curta publicada de manera íntegra a la revista vuitantera setmanal Candy Candy TV Junior, números 228 a 235, introbables) (Yōko Shōji)

64. Via col vento (Kaze to tomo ni sarinu / Gone With the Wind / Allò que el vent s’endugué) (manga publicat de manera parcial a la revista vuitantera setmanal Candy Candy TV Junior, números 174 a 258, introbables) (Margaret Mitchell i Mutsumi Tsukumo)

65. Visione d’Inferno (Jigoku-hen) (1/1) (Hideshi Hino)

Itàlia figura, sens dubte, com el paradís occidental pel que fa als shōjos antics. En el seu moment s’hi van emetre molts animes que els adaptaven i animes originals amb manga que els adaptava i el públic continua sent-ne fervorós. La Yin em va dir que a diferència d’Espanya i França (on el boom del manga va estar molt centrat en Bola de Drac), a Itàlia la cosa va estar molt més repartida. A més les edicions italianes, en general, resulten molt assequibles. Llàstima que darrerament amb els mangues clàssics això s’estigui començant a perdre i s’opti per edicions vistoses i cares.

Les editorials han sabut treure profit d’aquesta nostàlgia de tal manera que, fins i tot, s’hi ha pogut publicar l’extens Il grande sogno di Maya: La maschera di vetro. També s’hi han editat altres obres de les mateixes autores d’aquests mangues tan coneguts per llurs animes.

Pel que fa als anuncis d’anys anteriors i publicacions recents, cal destacar Hot Road i Il Cuore di Thomas i les reedicions de La Finestra di Orfeo, Caro Fratello, Banana Fish, Hello! Spank, Poe no Ichizoku (amb un títol més fidedigne a l’original: simplement, Il clan dei Poe), la primera part de Tokimeki Tonight sense les històries curtes (i amb una titulació diferent: Tokimeki Tonight: Ransie la stregga en comptes de Ransie la stregga: Batticuore notturno). Banana Fish ha funcionat tan bé que se n’ha anunciat el fanbook Rebirth. La darrera edició de Caro Fratello es corona com a millor edició d’aquest manga a Itàlia d’un total de tres. Entre el disseny exterior, les il·lustracions a color i les dues històries extres inèdites fins ara a Itàlia Varillanti albori di primavera (Yureru Shōsun) i Estate a Canterbury (Canterbury no Natsu), no podia ser d’altra manera.

Com a curiositats, s’hi va publicar el 2020 el manga L’angelo rosa, publicat exclusivament en revista al Japó i aconseguit per una associació de fans molt fans del marit de la Miyako Maki.

L’any passat, vaig publicar l’entrada el 5 de desembre. Et pots creure que el dia 7 Goen va i anuncia Swan? Una llicència d’aquesta envergadura s’hauria d’haver fet pública pel Lucca Comics i no a aquestes alçades de la pel·lícula. En fi, sigui com sigui: es tracta d’EL manga de ballet per excel·lència. Després que ara ja fa una bona colla danys l’editorial CMX deixés inconclusa aquesta obra per fallida, serà aquesta la primera edició completa de Swan a Occident? El temps ho dirà.

Els anuncis d’enguany m’han resultat un pelet decebedors: quatre títols que Black Box ja havia publicat a França. D’una banda, per part de Hikari tots els mangues de Yoshimi Uchida que s’havien editat a França: Liddell, Il vascello delle stelle i La locomotive dell’inocenza. De l’altra, Mako, Rumi et Chii per part de J-Pop. Aquest darrer cas no ho trobo tan d’inspiració a costa de Black Box, ja que ja fa bastants anys que el va publicar i, a més, es tracta d’una obra d’un autor molt publicat a Occident, a diferència de l’Uchida.

Va, Itàlia, que tu ho pots fer molt millor! On ha quedat la gran riquesa de publicacions d’abans i on no copiaves ningú? També: ja que t’agrada tant l’Uchida, podries innovar una mica i dur-ne Higurashi no Mori, per exemple.

 

*No sé de quina demografia és aquest manga. Com que la Ikeda és una destacada autora de shōjo, m’he decantat per posar-lo i, si un cas, ja el trauré si m’assabento que no és ni shōjo ni josei.

** Històries curtes publicades posteriorment als toms 9 i 10, respectivament, de l’edició de Goen de Lady Oscar: Le Rose di Versailles amb els títols de Storia di un Primo Amore i Bianco Egmont.

***No estic segura al 100% que sigui la mateixa sèrie, però per les imatges de Shojo Manga Outline (SMO) de Tre Cuori per Rosy la de la portada de Candy Romance, trobo que encaixa bastant: una noia protagonista de cabells clars, un noi de cabells clars amb un vestit verd i un gat.

****Ídem al primer asterisc, però amb una autora diferent.

 

FRANÇA 

 

1. 1, 2, 3, 4, 5 et Roku (1-2-3 to 4-5-Roku) (0/2) (Tetsuya Chiba)

2. Aï Shité Knight – Lucile, Amour et Rock’N’Roll  (Ai Shite Knight) (4/4) (Kaoru Tada)

3. Anne (Ann wa Ann) (3/3) (Yumiko Igarashi)

4. Ârrete de frimer! (Kakko Tsuken na yo!!) (1/1) (Kaoru Tada)

5. Attacker You! – Jeanne et Serge (Attacker You!) (2/2) (Shizuo Koizumi i Jun Makimura)

6. Autant en emporte la brume (Kiri Kara no Shōjo) (0/1) (Eiko Hanamura)

7. Banana Fish (10) (Akimi Yoshida)

8. Baptism (Senrei) (4/4) (Kazuo Umezu)

9. Candy Candy (9/9) (Kyōko Mizuki i Yumiko Igarashi)

10. Cléopâtre (Cleopatra) (1/1) (Machiko Satonaka)

11. Comment ne pas t’aimer (Aisazu ni ha Irarenai) (2/2) (Masako Yoshi)

12. Croque Pockle (Koronde Pokkuru) (3/3) (Yumiko Igarashi)

13. Du Haut de mon monde (Asa made matenai) (1/1) (Masako Yoshi)

14. Emi Magique (Mahō no star Magical Emi) (3/3) (Kiyoko Arai)

15. Georgie (Georgie!) (5/5) (Man Izawa i Yumiko Igarashi)

16. Goodbye Santa Claus (Sayonara Santa Claus) (1/1) (Masako Yoshi)

17. Haru ru ru ru, petits contes de printemps (Haru ru ru ru) (1/1) (Masako Yoshi)

18. Hikari no Densetsu – Cynthia ou le Rythme de la vie (Hikari no Densetsu) (8/8) (Izumi Asō)

19. L’Epée de Paros (Paros no Ken) (1/1) (Kaoru Kurimoto i Yumiko Igarashi)

20. La Colline aux Coquelicots (Kokuriko Zaka Kara) (1/1) (Testuro Sayama i Chizuru Takahashi)

21. La Femme Serpent (Hebi Onna) (1/1) (Kazuo Umezu)

22. La locomotive de l’innocence (Kazumisō ni Yureru Kisha) (1/1) (Yoshimi Uchida)

23. La Rose de Versailles (Versailles no Bara) (4/4; en computo la represa) (Riyoko Ikeda)

24. Le chat noir (Kuroneko no ga Yami ni) (0/1) (Hideshi Hino)

25. Le clan des Poe (Poe no Ichizoku) (0/2) (Mōto Hagio)

26. Le Coeur de Thomas (Thomas no Shinzō) (1/1) (Mōto Hagio)

27. Le Coquetier  (Egg Stand) (1/1 capítol inclòs a l’antologia de la Hagio publicada per Glénat, compilació francesa) (Mōto Hagio)

28. Le pensionnat de novembre (11-gatsu no Gymnasium) (1/1 capítol inclòs a l’antologia de la Hagio publicada per Glénat, compilació francesa) (Mōto Hagio)

29. Le petit flûtiste et la forêt blanche (Shiroki Mori shiroi shōnen no fue) (1/1 capítol inclòs a l’antologia de la Hagio publicada per Glénat, compilació francesa) (Mōto Hagio)

30. Le vaisseau étoilé (Hoshikuzuiro no Fune) (1/1) (Yoshimi Uchida)

31. Les Enfants de Saphir (Futago no Kishi) (1/1) (Osamu Tezuka)

32. Les Femmes du Zodiaque (Seiza no Onna) (2/2) (Miyako Maki)

33. Liddell au clair de lune (Hoshi no Tokei no Liddell) (3/3) (Yoshimi Uchida)

34. Long Good-bye: Creamy, merveilleuse Creamy (Mahō no Tenshi Creamy Mami: Long Good-bye) (1/1) (Kazunori Itō i Kaoru Tashibu)

35. Mako, Rumi et Chii (Mako to Rumi to Chii) (1/1) (Osamu Tezuka)

36. Manabu (2/2) (Masako Yoshi)

37. Mayme Angel (4/4) (Yumiko Igarashi)

38. Merveilleuse Creamy (Mahō no Tenshi Creamy Mami) (2/2) (Kazunori Itō i Yūko Kitagawa)

39. Merveilleuse Creamy: toujours plus! (Mahō no Tenshi Creamy Mami: Eien no once more) (1/1) (Kazunori Itō i Kei Kazuna)

40. Mon côté ange (Hanshin) (1/1 capítol inclòs a l’antologia de la Hagio publicada per Glénat, compilació francesa) (Mōto Hagio)

41. Nous sommes onze (11 nin iru!) (2/2 capítols inclosos a l’antologia de la Hagio publicada per Glénat, compilació francesa) (Mōto Hagio)

42. Panorama de l’Enfer (Jigoku-hen) (1/1) (Hideshi Hino)

43. Pauvre maman (Kawaisō na Mama) (1/1 capítol inclòs a l’antologia de la Hagio publicada per Glénat, compilació francesa) (Mōto Hagio)

44. Pollyana (3/3) (Eleanor H. Porter i Yoshiko Nakagawa)

45. Princesse Safir (Ribon no Kishi) (3/3, remake dels seixanta) (Osamu Tezuka)

46. Regent Story (1/1) (Yukio Gotō i Kazuko Makino)

47. Shinjuku Elegy  (Shiawase Shinkiro) (1/1) (Yukio Gotō i Kazuko Makino)

48. Shiokaze ga Ippai (0/1) (Masako Yoshi)

49. Très Cher Frère (Onii-sama e...) (1/1) (Riyoko Ikeda)

50. Très Cher Mozart (Bokutachi no Mozart) (1/1) (Masako Yoshi)

51. Un rêve ivre (Suimu) (1/1 capítol inclòs a l’antologia de la Hagio publicada per Glénat, compilació francesa) (Mōto Hagio)

52. Unico (2/2) (Osamu Tezuka)

53. Yumi et les couleurs de la magie (Mahō no Idol Pastel Yūmi) (2/2) (Kiyoko Arai)

54. Vas-y Julie! (Hai! Step Jun) (1/1) (Yasuichi Ōshima, Shun’ichi Yukimoro i Abe Yutaka)

França ha publicat grans clàssics, com La Rose de Versailles, Très cher frère... o Le Coeur de Thomas, i ha tirat molt d’obres dibuixades per la Yumiko Igarashi*. Tot i que, una mica com a Itàlia, hi hagi nostàlgia envers els animes antics, a França només s’ha editat la versió animada d’alguns mangues amb una certa edat, però no l’obra original. Respecte a Itàlia, és el cas de Julie et Stéphane (Alpen Rose) i Laura ou la Passion du Théâtre - Mask Glass (Glass no Kamen). Malgrat això, recentment s’hi han publicat els mangues que adapten els animes de Creamy Mami, Emi Magique, Pastel Yumi, Attacker You! i Pollyana. Tots ells, però, de la mà de Black Box, una editorial amb una distribució complicada.

A banda d’això, disposa d’un parell de curiositats:

-Diverses obres de la Masako Yoshi, una autora que no seria d’esperar veure publicada a Occident per la seva manca de rellevància històrica. I això no vol dir pas que la seva lectura no resulti agradable i interessant; al contrari. Pel que em va comentar la Yin, es veu que senzillament els de Black Box senten debilitat per aquesta autora.

-França ha sigut l’únic país dels cinc que s’ha dignat a publicar La Colline aux Coquelicots, l’obra en què s’inspira un film de Ghibli. A canvi, com que va funcionar malament, l’editorial que el va treure s’ha negat a publicar cap altre shōjo antic. La mateixa cantarella de sempre. Si un shōjo no rutlla, li fotem la culpa a tots els shōjos.

Em sorprèn molt negativament que només s’hi hagin publicat dues obres de la Riyoko Ikeda. És que ni tan sols han editat el seu manga sobre Napoleó, seqüela de La Rose de Versailles i que transcorre (si més no en gran part) a França! Segons la Yin, a França les editorials només s’han llançat a publicar seus els mangues que han tingut anime. Em sembla patètic i més si tenim present la distinció amb la qual França va condecorar la Ikeda: la Legió d’Honor! Sembla més que la hi hagi entregat Itàlia, que no pas França! I més si posem de manifest que fa la tira que se’n va anunciar una reedició de l’exhaurit des de l’any de la Quica Très Cher Frère.

La reedició de Banana Fish ha funcionat tan bé, que n’ha sortit el fanbook Rebirth i s’hi està publicant Yasha, un manga de l’autora amb diversos punts en comú amb Banana Fish.

França és el país guanyador indiscutible d’enguany, amb un total de 9 noves llicències respecte a l’entrada anterior. D’una banda, tenim Black Box, amb 5 llicències repartides de la manera següent:

-Més Yoshimi Uchida amb Le Vaisseau étoilé i La locomotive de l'innocence. (Ja havien provat l’any passat amb Liddell au clair de Lune.) Diria que tant de bo que s’animessin amb Higurashi no Mori, però sembla que aquests dos toms únics no han acabat de funcionar.

-Repeteixen amb el tàndem i matrimoni Yukio Gotō i Kazuko Makino i ho fan amb un parell de toms únics més antics i de demografia femenina: Shinjuku Elegy i Regent Story. (Anteriorment, n’havien publicat el tom únic seinen i del 1989 Shôki no Sataday Night: La fureur du samedi soir.)

-Factor nostàlgia marca de la casa amb Pollyana, adaptació de l'anime homònim feta per la Yoshiko Nagawa. (Daquesta mateixa autora n’han tret també l’adaptació d’un anime de Donetes publicada a la mateixa revisa que Pollyana, però del 1987. Per tant, no entra.)

L’any passat deia: “Em sembla una llàstima que a França ningú més no estigui per editar shōjos antics amb el tros de mercat que tenen i com de difícils són d’aconseguir les publicacions de Black Box. Així i tot, tinc esperances amb la nova editorial naBan. (Ja és que ni Lézard Noir; fa massa temps que no em dóna cap alegria. I amb aquests preus que es gasta, millor.)”

Doncs ni naBan ni Lézard Noir, tu! Així, de l’altra banda, tenim:

-Isan amb 1, 2, 3, 4, 5 et Roku. Després de diversos anys de sequera pel que fa a anuncis de shōjos antics, Isan es decanta per un shōjo del Tetsuya Chiba. Donava per fet que el primer shōjo del Tetsuya Chiba que arribaria a Occident seria Mama no Violin, però aquest altre també em val (fins on sé, no se n’ha publicat mai abans cap shōjo). El que ja no em val tant és el format en el qual sortirà: una totxana que cobraran a preu d’or. Alguna editorial d’un altre país que vulgui copiar aquesta llicència abans que es publiqui?

-Akata amb la seva nova línia Héritages ha marcat dues fites: fins on sé, la publicació per primer cop d’una obra de la mítica Eiko Hanamura a Occident amb Autant emporte la brume (per a mi, l’anunci de l’any; una grandíssima notícia) i la recuperació de la Mōto Hagio a França mitjançant Le Clan des Poe.

-IMHO ha anunciat algunes obres del Hideshi Hino i una d’elles té cabuda a la llista: Le chat noir.

Com a colofó, no oblido que Black Box té anunciats des de fa la tira un parell de títols de la Masako Yoshi (un de shōjo [Shiokaze ga Ippai] i un de shōnen) i que encara no ha tret. Enguany n’han sortit, però, tres títols (dos shōjos [Goodbye Santa Claus i Haru ru ru ru] i un shōnen), així que es pot dir que la qüestió progressa adequadament. A veure si l’any vinent ja fan net.

*Pel que em va comentar la Yin, es veu que la Igarashi negocia ella mateixa els seus drets, així que publicar coses seves fora del Japó és relativament senzill (tret, òbviament, de Candy Candy).

 

POLÒNIA

 

1. Było ich jedenaścioro (11 nin iru!) (1/1) (Mōto Hagio)

2. Klan Poe (Poe no Ichizoku) (5/5; ja que amb la seqüela de Klan Poe s’ha seguit la numeració, la incloc, però com que per l’any no entraria a la llista, no la computo com una nova sèrie) (Mōto Hagio)

3. Miejsce dla kochanków (Koibitotachi no Basho) (1/1) (Chiho Saitō)

4. Mój drogi bracie (Onii-sama e...) (1/1) (Riyoko Ikeda)

5. Róża Wersalu (Versailles no Bara) (3/3, no en computo la represa) (Riyoko Ikeda)

6. Srebrny Trójkąt (Gin no Sankaku) (1/1) (Mōto Hagio)*

 

Polònia és un país on es publica molt de manga i bastant del que s’hi edita és inèdit a la resta dels països de la llista. Pel que fa al tema que ens ocupa, tenen una selecció de títols prou bona de la Ikeda i la Hagio. D’entre mangues publicats de la Ikeda a Polònia n’hi ha un de la història d’aquest país que ja no ha pogut cabre a la llista per ser del 1991. De l’entrada, és l’únic país que ha vist publicat Srebrny Trójkąt i Miejsce dla kochanków. També val a dir que tot s’hi ha publicat de manera íntegra. Em crida l’atenció, però, que sembla l’únic país de la llista on no s’hi ha publicat Banana Fish.

Crec que encara els en poden arribar molts més shōjoseis antics, així com altres clàssics del manga. Ho tenen tot molt adobat; si més no, aquesta és la impressió que fan cara afora. Tan de bo pogués conèixer amb més profunditat aquest apassionant mercat!

Així i tot, sembla que només és una editorial la que s’ha animat amb aquesta mena de mangues: J.P.Fantastica.

Fins on sé, enguany no s’hi ha publicat ni anunciat cap manga que encaixi a la llista.

 

*Aquest manga va publicar-se a una revista de ficció científica no especialitzada en manga (i sembla que amb un públic mixt, però no ho he pogut esbrinar), així que no té la demografia pròpia dels mangues. Sense haver-lo llegit i tractant-se d’una obra d’una destacada autora de shōjo, l’incloc a la llista.

 

 

ALEMANYA

 

1. Banana Fish (10/10) (Akimi Yoshida)

2. Die Rosen von Versailles (Versailles no Bara) (7/7, no en computo la represa) (Riyoko Ikeda)

3. Mila Superstar (Attack nº 1) (4/4) (Chikako Urano)

4. Genji Monogatari (Asakiyumemishi) (3/13, cancel·lat) (Waki Yamato)

 

Tot i que a Alemanya a l’actualitat es publica molt més shōjo que a Espanya, sembla que se n’hi ha publicat bastant menys d’anterior al 1987. Pel que fa al josei, no sé si se n’hi publica gaire, però imagino que més que a Espanya, també. Així, tenim a Alemanya com a mercat molt actiu amb obres actuals i extremadament verd pel que fa a shōjos vells, sense cap obra ni de la Yumiko Igarashi ni de l’Osamu Tezuka, i dues obres cancel·lades d’un total de quatre. Però bé, d’aquestes dues, per fi se’n va reeditar Banana Fish i es va arribar fins al seu final.

Em va explicar la Yin que a Alemanya no es va emetre mai gaire anime per televisió. Sens dubte, això no afavoreix l’arribada d’obres antigues.

L’any passat, Egmont va sorprendre tothom amb Mila Superstar. Banana Fish era d’esperar amb el recent i aclamat anime i més amb com es mou el mercat alemany: pràcticament tot acabat de sortir del forn al Japó i sense gairebé recolzar-se en la nostàlgia. És per això que crida tant l’atenció una llicència d’aquestes característiques i més tenint en compte com aquest en concret ha envellit bastant malament: conté una ideologia molt desfasada, és molt repetitiu, la narració es recolza massa en primers plans de la protagonista, resulta surrealista en el mal sentit de la paraula, etc. Qui sap, potser el proper manga que els arribi sigui Haikara-san ga Tōru. Fet i fet, els en van editar les pel·lícules que es van produir fa pocs anys.

Alemanya es manté sense cap anunci fins on jo sé. S’ha acabat la publicació de Mila Superstar i sembla que aquesta sèrie hi gaudeix d’una relativa popularitat, vist els diferents formats en els quals s’hi ha editat l’anime i que s’hi hagi editat el manga al mateix temps. Flor d’un dia o esperances per a nous anuncis en un futur proper? Més spokons o bé una reedició de Die Rosen von Versailles? El temps ho dirà.

 

ESTATS UNITS

 

1. A Drunken Dream (Suimu) (1/1 capítol inclòs a A Drunken Dream and other stories, compilació estadunidenca) (Mōto Hagio)

2. Angel Mimic (Tenshi no Gitai) (1/1 capítol inclòs a A Drunken Dream and other stories, compilació estadunidenca) (Mōto Hagio)

3. Autumn Journey (Aki no Tabi) (1/1 capítol inclòs a A Drunken Dream and other stories; compilació estadunidenca) (Mōto Hagio)

4. Banana Fish (19/19) (Akimi Yoshida)

5. Bianca (1/1 capítol inclòs a A Drunken Dream and other stories; compilació estadunidenca) (Mōto Hagio)

6. Bride of Deimos (Deimos no Hanayome) (7/17, cancel·lat) (Etsuko Ikeda i Yūho Ashibe)

7. Cipher (11/11, en comptes de 12; desconec si és un cas similar al de Here is Greenwood) (Minako Narita)

8. Claudine (Claudine...!) (1/1) (Riyoko Ikeda)

9. From Eroica with love (Eroica yori ai o komete) (15/39, cancel·lat) (Yasuko Aoike)

10. Girl on Porch With Puppy (Porch de Shōjo ga Koinu to) (1/1 capítol inclòs a A Drunken Dream and other stories, compilació estadunidenca) (Mōto Hagio)

11. Hanshin: Half-God (Hanshin) (1/1 capítol inclòs a A Drunken Dream and other stories, compilació estadunidenca) (Mōto Hagio)

12. Here is Greenwood (Koko wa Greenwood) (9/11, edició que no inclou els capítols extres de l’original) (Yukie Nasu)

13. Itihasa (15/15) (Wakako Mizuki) [només en digital]

14. Legend of the rainbow (Niji no Densetsu) (4/4) (Chieko Hara) [només en digital]

15. Love me, Knight (Ai Shite Knight) (7/7) (Kaoru Tada) [només en digital]

16. Lullabies from Hell (Jigoku no Komoriuta) (1/1) (Hideshi Hino)

17. Marié, ten years later (Jūnenme no Marie) (1/1 capítol inclòs a A Drunken Dream and other stories, compilació estadunidenca) (Mōto Hagio)

18. Mizukagekusa (3/3) (Hiroko Miura) [només en digital]

19. Occult Detective Club: Doll Cemetery (Occult Tanteidan: Shiningyō no Hakaba) (0/1) (Hideshi Hino)

20. Pairazahda (2/2) (Ryō Azumi)

21. Panorama of Hell (Jigoku-hen) (1/1) (Hideshi Hino) 

22. Phoenix (Hi no Tori) (3/3 capítols inclosos a Phoenix #12, versió de la Shōjo Club) (Osamu Tezuka)

23. Princess Knight (Ribon no Kishi) (2/2, remake dels seixanta) (Osamu Tezuka)

24. Reptilia (Hebi Shōjo) (1/1) (Kazuo Umezu)

25. Star Clock Liddell (Hoshi no Tokei no Liddell) (0/3) (Yoshimi Uchida)

26. Storm Fairy (Arashi no Yōsei) (1/1) (Osamu Tezuka)

27. Swan (15/21; cancel·lat) (Kyōko Ariyoshi)

28. The Heart of Thomas (Thomas no Shinzō) (1/1) (Mōto Hagio)

29. The Poe Clan (Poe no Ichizoku) (1/2) (Mōto Hagio)

30. The Rose of Versailles (Versailles no Bara) (5/5; no en computo la represa) (Riyoko Ikeda)

31. The Tale of Genji: Dreams at dawn (Asakiyumemishi) (10/10) (Shibiku Murasaki i Waki Yamato) [només en digital]

32. The Twin Knights (Futago no Kishi) (1/1) (Osamu Tezuka)

33. They were eleven (11 nin iru!) (1/2; capítol inclòs a la compilació Four Shōjo Stories) (Mōto Hagio)

34. Unico (1/1) (Osamu Tezuka)

 

Si hi ha una cosa que em crida l’atenció pel que fa a Estats Units, és que no hi hagi publicat cap shōjo d’abans del 1987 en què la Yumiko Igarashi hagi participat. Només se n’hi ha editat la biografia de la Josefina, la qual és relativament recent. I de miracle se n’hi ha publicat una història curta de la Riyoko Ikeda (sí, Claudine és una història curta; el tom original conté més del doble de pàgines que les publicades als Estats Units). I bé: l’any passat Udon en va enllestir la publicació de The Rose of Versailles. Amb un preu indecent, això sí. Quin serà el proper manga sobrepreuat que editin de la Ikeda? Dear Brother (Onii-sama e...)? En tenen l’anime i és curt, així que seria raonable.

De preus elevadíssims és també Fantagraphics, que ha tingut molt de temps a la venda només el primer tom de The Poe Clan (per fi enguany se n’ha publicat el segon i darrer volum). I en digital tenim el Genji de la Yamato amb el títol de The Tale of Genji: Dreams at Dawn, més car que el físic d’aquí. Encara rai de Media Do, que no es passa amb els preus i ha dut coses com Mizukagekusa, Legend of the rainbow, Pairazahda o Love me, Knight. El mateix amb Itihasa, editat per Creek & River.

Enguany, dues editorials gafapastes s’han fet cadascuna amb un títol nou: Glacier Bay Books se suma a la "moda" de treure coses de Yoshimi Uchida amb Star Clock Liddell i Star Fruit Books es decanta pel Hideshi Hino amb Occult Tanteidan: Shiningyō no Hakaba. A més, Star Fruit Books repeteix amb el Hino amb una reedició de Panorama of Hell. Tant de bo hi arribin també mangues més comercials en edicions més senzilles i publicats per editorials amb una vocació d’arribar a més gent.

La tendència general dels darrers anys és, doncs, o bé format físic extremadament car o bé digital més car que el format físic d’aquí.

Les obres que se surten una mica de la tònica (d’Estats Units i dels països que recullo en aquesta entrada de manera global) estan escapçades o alterades d’una manera o altra o bé només disponibles en format digital: Swan, Bride of Deimos, From Eroica with love, Cipher, Here is Greenwood, The Tale of Genji: Dreams at Dawn, Mizukagekusa, Pairazahda i Itihasa.

 

CLASSIFICACIÓ I MATISOS

La comparativa queda així:

Itàlia (65) > França (54) > Estats Units (35) >  Espanya (26) >  Polònia (6) > Alemanya (4)

Ara que el Gaiden de Versailles no Bara (els dos toms originalment editats als vuitanta al Japó protagonitzats per la Lulú anomenats Versailles no Bara: Gaiden i que no segueixen la numeració de l’obra original) si s’ha editat l’edició que he escollit segueix la numeració (Itàlia i França), he decidit computar-lo com una sola obra. Amb els Best Works de la Suzue Miuchi a Itàlia he fet exactament el mateix.

França i Estats Units tenen les xifres un pèl dopades, ja que moltes de les històries curtes de la Hagio, en trobar-se en antologies inventades a cada país, les he considerat com mangues independents (i això perjudica a Espanya i a Itàlia en el còmput, perquè aquí el volum publicat trasllada una edició japonesa). En el cas de la compilació A, A’ no ho he fet així, ja que aquesta també existeix al Japó. A Itàlia es dóna un cas de dopatge similar: als vuitanta (!!!) es publicaven històries curtes (i d’altres de més llargues) en revistes. I clar, les he hagut de computar com mangues independents, encara que siguin de poques pàgines. L’angelo rosa és un cas diferent, però també suma. De tota manera, en el cas d’Itàlia això queda una mica compensat per això que ja he comentat dels Best Works de la Miuchi. A Espanya se li infla la xifra per un títol, ja que he indicat dues històries curtes extres que venien en un manga que no entra en la franja temporal (Mis Recuerdos del Instituto) i que no tinc altra manera de computar. Si el principal hagués entrat, ho comptaria tot com un sol manga.

Val a dir que als Estats Units és l’únic país de la llista que em consta que tingui mangues de la llista exclusivament en digital, la qual cosa fa augmentar substancialment els seus números. (Treure un manga exclusivament en format digital implica una menor inversió econòmica.)

A Espanya, Itàlia i França computo la represa de La Rosa de Versalles, però a Polònia, Alemanya i Estats Units no, perquè són diferents edicions concebudes de diversa manera. El mateix serveix per a totes dues edicions espanyoles.

 

Respecte a l’entrada anterior:

-Hi ha molt de moviment a França, amb 8 nous títols repartits en 3 editorials. N’hi ha una que segueix destacant, però ja no n’és una de sola, a diferència de l’any passat, amb 7 títols.

-Un moviment mitjà a Itàlia, però a base de en 3 títols de 4 copiar a Black Box. I l’altre títol va ser un anunci de l’any passat, realment. Un anunci molt potent, això sí (Swan).

-A Espanya la cosa es relaxa després d’una patacada important.

-A Estats Units es reactiva amb nous títols, un final que ja clamava al cel i una reedició.

-Un final a Alemanya.

-Es podria dir que gens de moviment a Polònia.

-La classificació es manté i no sembla que hagi de canviar en breu.

DARRERA ACTUALITZACIÓ: 1 de gener de 2023