Top 10 de mangues de 2018

Entraran en aquesta classificació mangues que hagi llegit per primer cop durant aquest any, ja sigui totalment o parcial. 

Proporcionalment, enguany no he llegit tantes obres de qualitat com l’any passat, però és possible que sigui l’any que més tankōbons he llegit: 431, sense comptar històries curtes. Així que sí: queden moltes obres bones fora. Com a novetat, aquest any no consta L’Harem Shōgunal (Ōoku, Fumi Yoshinaga) al top perquè no n’he llegit cap tom que no hagués llegit ja. N’he començat una relectura, però no he aconseguit arribar al material nou. 

Sense més preàmbuls, heus aquí el meu top 10 de mangues del 2018:

Històries de Núvies

 1) Històries de Núvies (Otoyomegatari, Kaoru Mori), més conegut per aquí com Bride Stories: un tom a l’any que es llegeix en un obrir i tancar d’ulls. Quina meravella, quina delícia. El dibuix, tan exquisit. La narració, tan ben filada. I els personatges, tan tendres tots ells. I mira que ni tan sols sóc fan en especial de la Priya, però és tot fantàstic. Història asiàtica costumista, molt recomanable.

2) La bandera blava (Ao no Flag, Kaito): la millor novetat de l’any a Espanya i part de l’estranger. Feia temps que desitjava un shōnen d’aventures/fantasia on el protagonista acabés emparellat amb un noi (no miro a ningú, HxH). Trobo que, si bé al shōjo hi ha una relativa representació de personatges que senten atracció per persones del propi gènere, al shōnen hi ha una gran mancança. Sobretot pel que fa tant a personatges masculins com principals. I els nens i nois necessiten representació en els seus propis mitjans. Per ara, La bandera blava és el que més al que jo buscava: un shōnen on un dels personatges masculins principals està enamorat d’un noi. I no el pinten com quelcom desagradable ni caricaturesc. A part d’això, aquesta obra em va sorprendre per a bé: molt ben dibuixat i ben narrat. És una molt bona comèdia, tant pel que fa al romanç com a l’amistat. 

3) El Sol del Jardí en Miniatura (Hakoniwa no Soleil, Shiki Kawabata): tot i que l’obra que havia llegit anteriorment de la mateixa autora no m’havia acabat de convèncer, li vaig donar una oportunitat a aquesta. Per què? Doncs perquè les seves portades són precioses. Tòpic a estones, no tant a d’altres, té un misteri i un triangle amorós amb resolució satisfactòria.

La bandera blava

4) Tot sobre la J (J no Subete, Asumiko Nakamura), més conegut per aquí com All about J: un duríssim relat sobre una dona trans molt fan de la Marilyn Monroe. Ambientat als Estats Units del segle XX. Per a mi, la millor obra de l’autora molt de lluny. S’hi llueix.

5) El Nivawa i el Saitō (Nivawa to Saitō, Nagabe), més conegut per aquí com Nivawa y Saito: una comèdia molt divertida i rodona sobre la convivència entre un humà jove i un nen d’una espècie fantàstica. A destacar que la personalitat del nen està molt ben feta. No és el típic nen de manga que parla i es comporta com un adolescent o un adult.

6) El Rèquiem del Rei de les Roses (Bara-ō no Sōretsu, Aya Kanno), més conegut per aquí com Réquiem por el Rey de la Rosa o El Bello Richard: aquesta sèrie em desperta autèntiques passions. Amor-odi. Tan maco, tan ben fet i a la vegada tan problemàtic i amb aquests finals de tom. El dibuix és excels i resulta molt addictiu. Millor tenir-ne diversos toms per llegir-los tots d’una tacada. Malgrat el fanservice de pits, no tots són iguals i la caiguda en escenes de nus és bastant realista (dins del fanservice).

7) La Venedora de Llumins (Macchi Shōjo, Hans Christian Andersen i Sanami Suzuki): manga que té a veure molt poquet amb el conte clàssic en el qual s’inspira. La Rin ven uns llumins molt especials: a canvi d’un any de vida, tens 50 llumins que, en encendre’ls, fan realitat els teus pensaments. Una obra molt original en la seva execució i que s’atreveix a ficar-se amb vaques sagrades del manga. Cal llegir-la.

El Sol del Jardí en Miniatura

8) El poema del vent i dels arbres (Kaze to Ki no Uta, Keiko Takemiya): la llicència més sonada de l’any. Tan de bo rutlli. Una obra amb moltíssims matisos i amb personatges molt treballats. El dibuix és una meravella. Si bé al primer capítol hi ha perspectives estranyes i la narració resulta un pelet tosca, després la cosa s’arregla. 

9) L’obrador dels barrets punxeguts (Tongari Bōshi no Atelier, Kamome Shirahama): un dels mangues més macos a nivell d’il·lustració i de confecció de vinyetes. Una delícia. Només per això ja val la pena llegir-lo, però és que a sobre, es nota que l’autora sap de teoria del guió. Una gran mestra; em trec el barret.

10) El País de Mai Més Promés (Yakusoku no Neverland, Kaiu Shirai i Posuka Demizu): un altre shōnen molt important. És de la Jump i qui el protagonitza és una noia que no està sexualitzada i que és intel·ligent. A més, hi ha una gran diversitat racial i la història és molt addictiva. Malauradament, li el racisme que representa cert personatge li resta punts i, a més, m’ensumo trampes de guió. És per això que li ha anat de poc quedar-se fora del top.


Mencions d’honor: Sí, en plural. M’havia autoimposat la regla de limitar-me a una per any, però enguany he llegit més mangues que mai i trobo que totes tres obres es mereixen que se les anomeni:

 

La Princesa de la Corona Vegetal

I) La Princesa de la Corona Vegetal (Kusakanmori no Hime, Yumiko Ōshima): història curta molt ben dibuixada i narrada. En destaco que és el manga més vell (1978) on em consta que es parli de la bisexualitat. A més, el personatge bisexual en qüestió no rep un mal tractament per part del guió pel fet de ser bisexual.

II) Besem el cel enlluernador (Mabushii Sora ni Kiss Shō, Kotarō Takemoto): enguany he llegit per fi diversos bares. En destaco aquest perquè sempre és té la preconcepció que el bara és sexe salvatge quan no necessàriament és així. 

III) La Laguerstrèmia (Sarusuberi, Hinako Sugiura), més conegut per aquí com Miss Hokusai: un manga vuitanter fet per una folklorista sobre la figura d’una dona esborrada per la història oficial. Aquesta és l’Oei, la filla del Hokusai. Moltes de les obres atribuïdes a aquest senyor, realment estan pintades o per l’Oei o bé les varen elaborar conjuntament. Llàstima del preu.