Títol original: A Drunken Dream
and other stories (nom de la compilació feta expressament per als Estats Units)
Autora: Mōto Hagio
Revistes: Shōjo Friend (Bianca), COM (La nena i el gosset al porxo), Bessatsu Shōjo Comic (Viatge de Tardor), Big Comic Original (Les pintures de la Marie d’ara fa 10 anys),
Petit Flower (Semideessa, Imitant els Àngels i La Nena
Iguana), Flowers (El Desmai) i
sense revista (El Somni de la Mort [fet
expressament per a un artbook de l’autora] i El Nen que torna [publicat directament a una antologia d’històries
curtes sobre nens]).
Editorials: Kodansha (Bianca),
Mushi Pro (La nena i el gosset al porxo),
Shogakukan (Viatge de Tardor, Les
pintures de la Marie d’ara fa 10 anys, Semideessa, Imitant els Àngels, La Nena
Iguana i El Desmai) i ??? (El Somni de la
Mort i El Nen que torna).
Anys: 1970 (Bianca), 1971 (La nena i el
gosset al porxo i Viatge de Tardor),
1977 (Les pintures de la Marie d’ara fa 10 anys), 1980 (El Somni de la Mort), 1984 (Semideessa
i Imitant els Àngels), 1991 (La Nena Iguana), 1998 (El Nen que torna) i 2007 (El Desmai).
Demografies: Shōjo (Bianca i Viatge de Tardor), Seinen (La
nena i el gosset al porxo i Les
pintures de la Marie d’ara fa 10 anys), Josei (Semideessa, Imitant els
Àngels, La Nena Iguana i El Desmai) i “sense” demografia (El Somni de la Mort [fet expressament
per a un artbook de l’autora] i El Nen
que torna [publicat directament a una antologia d’històries curtes sobre
nens])
Gèneres: Drama, crítica social,
misteri, ficció científica, sobrenatural
Nombre de volums: 1
Edicions fora del Japó: Estats
Units (A Drunken Dream and other Stories),
França (Moto Hagio – Antologie; no és
exactament la mateixa compilació, però hi ha moltes històries coincidents)
Després de molt de temps que les seves històries hi estiguessin descatalogades, es va publicar aquest tom de la Mōto Hagio als Estats Units. Es tracta d’una compilació d’històries curtes,
escollides per a l’ocasió. Aleshores no se n’havia vist res a França ni tampoc a Itàlia. Així, aquest tom va ser la porta d’entrada a l’obra de l’autora per molts occidentals que ens moríem de ganes per llegir-ne quelcom.
Com que el tom
abraça històries fetes de manera molt espaiada en el temps i de forma
cronològica, es va veient primer l’evolució del dibuix i després la involució
d’aquest. Des de traços encara tímids (però plens de vigor) a la decadència,
passant per la seva plena efervescència. N’hi ha per a tots els gustos.
 |
| Bianca |
L’edició és de
luxe; típic en les publicacions de Fantagraphics (sí, jo també em pregunto com
es van atrevir amb certa col·lecció de més de 10 volums amb aquests preu i
format). Tapa dura, gran format i manté a color les pàgines elaborades així. Al
principi i al final hi ha també un dibuix a color. A més recupera, dos articles
de la cèlebre Rachel Thorn (traductora de l’obra i experta en història del shōjo):
un sobre la generació de les mangakes del 49 i un altre consistent en una
profunda entrevista amb la Mōto Hagio. Tota una delícia. Ara, hi ha un gran
error: els anys que s’indica com de publicació original són erronis en la
majoria dels casos, la qual cosa salta a la vista només fixant-nos en el
dibuix. D’altra banda, la tipografia sobta, però es llegeix bé.
Sense més dilació,
aquestes són les obres que es recullen al volum:
1) Bianca (ビアンカ): Una consagrada artista rememora
uns esdeveniments de la seva infància en els quals la conduïren a pintar. Una
història senzilla i un pèl punyent. [Nota: 7/10]
2) La nena i el gosset al porxo (Porch de Shōjo ga Koinu to, ポーチで少女が小犬と): De Com
una nena actua com a tal i la família la rebutja precisament per això. Una de
les històries més desapercebudes del volum i de les meves preferides. Molt
colpidora. [Nota: 8/10]
4) Les pintures de la Marie d’ara fa 10 anys (Jūnenme no Marie, 十年目の毬絵): Com és la vida de tres ex-estudiants de belles arts després de 10 anys de conèixer-se? Un drama bastant crític amb certes actituds que altres històries romantitzen. El títol d’aquesta obra és un joc de paraules que significa Les pintures d’ara fa 10 anys, però que inclou el nom d’un dels personatges principals. No mantinc el joc de paraules, però sí la referència original. [Nota: 7’5/10]
5) El Somni de la Mort (Suimu, 酔夢): Una història
sobre el fatídic destí d’un amor. No té gaire misteri, però sí una molt bona
narrativa. Sens dubte, l’obra amb el dibuix més maco de les que aquí es
compilen. Hi influirà el fet que sigui a tot color? [Nota: 6’5/10]
6) Semideessa (Hanshin, 半神): Tracta sobre dues germanes siameses: una de bonica i molt curta i
una de lletja i extremadament intel·ligent. Se’n destaquen les frustracions
d’aquesta darrera. Juntament amb La Nena
Iguana, és una de les dues històries més aclamades del volum. I a mi em va
deixar molt freda. Crec que li manquen pàgines. [Nota: 6/10]
 |
| El Desmai |
7) Imitant els Àngels (Tenshi no Gitai, 天使の擬態): Una història d’amor entre una universitària i cert senyor. Alguns
traumes de per mig. Probablement, el millor romanç d’aquesta mena que he llegit
fins ara sense ser jo gens fan d’aquest tòpic. [Nota: 6’5/10]
8) La Nena Iguana (Iguana no Musume, イグアナの娘): La història d’una nena que és filla d’una iguana convertida en
humana (però no ho recorda) i un humà. La seva mare la veu com una iguana i la
rebutja per activa i per passiva. Tal i com comentava abans, és una de les dues
històries més aclamades del volum. Fins i tot se’n va fer un life-action.
Particularment, no em va fer el pes. Si coneixes una mica la vida de l’autora i
tot el rebuig que va rebre per part dels seus pares, fa una mica més de gràcia,
però així i tot no em convenç. [Nota: 6/10]
9) El Nen que torna (Kaettekuru Ko, 帰ってくる子): Un matrimoni feliç amb dos fills... però hi ha quelcom que no
quadra. L’altra història eternament oblidada del volum. I en aquest cas m’hi incloc.
[Nota: 6/10]
10) El Desmai (Yanagi no Ki, 柳の木): Una dona es mira diverses escenes quotidianes a una riba, al costat
d’un desmai. Imprescindible. El gran valor d’aquest volum. I mira que el dibuix
em sembla més aviat lletjot, però és molt expressiu i transmet un fotimer. I la
narració és senzillament genial. Sense gairebé paraules, s’explica una història
que toca el cor. [Nota: 9/10]
Recomano aquest
volum? Doncs sí. És una bona manera d’iniciar-se amb la Moto Hagio i així
intuir quines temàtiques li agraden (família, ficció científica, etc) i com les
tracta de manera una mica global.
Nota global: 7’5/10
