Faig aquesta
macroressenya perquè, malgrat la gran influència d’El cor em batega amb força, trobo que és una
franquícia de la qual a Occident (tret d’Itàlia) gairebé no es parla. No faré fitxa de tots els mangues, sinó només dels que he pogut llegir. És a dir, els
que s’han publicat a Itàlia.
Fitxa d’Aquesta nit, el cor em batega amb força
Títol original: Tokimeki Tonight
(ときめきトゥナイト)
Autora: Koi Ikeno
Revista: Ribon
Editorial: Shueisha
Anys: 1982-1994
Demografia japonesa: Shōjo
Gèneres: Fantasia, aventures,
romanç, absurd
Nombre de volums: 30 (16 bunkōs,
que inclouen El parador de l’estrella,
també hi ha reedicions del primer arc, que poden incloure o no determinades
històries extres)
Edicions fora del Japó: Itàlia (Ransie la strega: Batticuore notturno),
Indonèsia (Throbbing Tonight), Vietnam
(Gia đình ma cà rồng), Taiwan (我們一家都是鬼), i
Tailàndia (ปีศาจน้อยหัวใจกุ๊กกิ๊ก).
Mangues relacionats:
-Aquesta nit, el cor em batega amb força: El
parador de l’estrella (seqüela; a efectes pràctics funciona com a tom 31)
-Aquesta nit, el cor em batega amb força: Les
circumstàncies del Shun Makabe (spin off del Shun, on es mostren fets anteriors
al primer arc, així com esdeveniments que transcorren durant aquest, però des
del punt de vista del Shun, es mostrin al manga principal o no)
-Aquesta nit, el cor em batega amb força: La
fuga del Mōri Etō (Tokimeki Tonight:
Etō Mōri no Kakeochi, preqüela dels pares de la Ranze)
-Aquesta nit, el cor em batega amb força:
retorn a ca’ls Makabe (Tokimeki
Tonight: Makabe-ke no Kikyō, seqüela del primer arc del manga principal)
-Aquesta nit, el cor em batega amb força: La/El
??? de la Ranze Etō (Tokimeki Tonight: Etō Ranze no Monmon, seqüela del primer arc, història
curta inclosa al volum dels pares de la Ranze)
-Aquesta nit, el cor em batega amb força: Les
circumstàncies del Shun Makabe + (Tokimeki
Tonight: Makabe Shun no Jijō +, seqüela de Monmon, història curta inclosa a un volum especial pel 60è
aniversari de la Ribon, juntament amb històries d’altres autores)
-Aquesta nit, el cor em batega amb força: La/El
??? de la Yōko Kamiya (Tokimeki
Tonight: Kamiya Yōko no Ranran, seqüela del primer arc)
-Aquesta nit, el cor em batega amb força: La
lluna de mel dels Makabe (Tokimeki
Tonight: Makabe fūfu no honeymoon, seqüela del primer arc)
-Aquesta nit, el cor em batega amb força: és
un batec etern (seqüela, història curta inclosa a El quadre del “si” [If no
Gakubuchi])
-A mitjanit, el cor em batega amb força
(món alternatiu)
-A mitjanit, el cor em batega amb força: és
un batec etern (seqüela d’A mitjanit,
història curta inclosa a El quadre del
“si” [If no Gakubuchi])
És possible que em deixi alguna història extra. Tenint en compte que hi ha històries extres que estan recollides al manga original, a vegades costa fer la distinció.
Fitxa d’Aquesta nit, el cor em batega amb força: El
parador de l’estrella
Títol original: Tokimeki Tonight: Hoshi no Yukue (ときめきトゥナイト:星のゆくえ)
Autora: Koi Ikeno
Revista: Ribon
Editorial: Shueisha
Any: 1999
Demografia japonesa: Shōjo
Gèneres: Fantasia, aventures,
romanç, absurd
Nombre de volums: 1
Edicions fora del Japó: Itàlia
(Ransie la strega: Nei pressi di una stella), Indonèsia (Throbbing Tonight:
Future) i Taiwan (我們一家都是鬼:星星堆滿天).
Fitxa d’Aquesta nit, el cor em batega amb força: Les
circumstàncies del Shun Makabe
Títol original: Tokimeki
Tonight: Makabe Shun no Jijō (ときめきトゥナイト: 真壁俊の事情)
Autora: Koi Ikeno
Revista: Cookie
Editorial: Shueisha
Any: 2013
Demografia japonesa: Shōjo
Gèneres: Fantasia, aventures,
romanç, absurd
Nombre de volums: 1
Edicions fora del Japó: Itàlia (Ransie la strega: Le Situazioni di Shun
Makabe) i Taiwan (心跳在今夜: 真壁俊的事情).
Fitxa d’Aquesta nit, el cor em batega amb força: és
un batec etern
 |
| Portada en italià, perquè l’única que he trobat en japonès no és adequada. |
Títol original: Tokimeki
Tonight: Itsumo Tokimeite (ときめきトゥナイト: いつもときめいて)
Autora: Koi Ikeno
Revista: Cookie
Editorial: Shueisha
Any: 2009
Demografia japonesa: Shōjo
Gèneres: Fantasia, romanç,
absurd
Nombre de volums: Ocupa menys d’un tom. Història
curta inclosa al volum El quadre del “si”
(If no Gakubuchi)
Edicions fora del Japó: Itàlia (Batticuore per sempre: special notturno,
història curta inclosa al volum Frame of
if), Taiwan (???, història curta
inclosa al volum if 的畫廊)
Fitxa d’A mitjanit, el cor em batega amb força
Títol original: Tokimeki Midgnight (ときめきミッドナイト)
Autora: Koi Ikeno
Revista: Cookie Box
Editorial: Shueisha
Anys: 2002-2009
Demografia japonesa: Shōjo
Gèneres: Fantasia, aventures,
romanç, absurd
Nombre de volums: 9 (6 bunkōs)
Edicions fora del Japó: Itàlia (Ransie la strega: Batticuore a mezzanotte),
Indonèsia (Throbbing Midnight), Vietnam
(Tình yêu của tiểu thư), Taiwan (心跳在午夜), Tailàndia (ปีศาจน้อยหัวใจกุ๊กกิ๊ก ภาค) i
d’altres que desconec.
Fitxa d’A mitjanit, el cor em batega amb força: és
un batec etern
 |
| Portada italiana, perquè no he sabut trobar-ne la japonesa. |
Títol original: Tokimeki
Midgnight: Itsumo Tokimeite (ときめきミッドナイト: いつもときめいて)
Autora: Koi Ikeno
Revista: Cookie
Editorial: Shueisha
Any: 2009
Demografia japonesa: Shōjo
Gèneres: Fantasia, aventures,
romanç, absurd
Nombre de volums: Ocupa menys d’un tom. Història
curta inclosa al volum El quadre del “si”
(If no Gakubuchi)
Edicions fora del Japó: Itàlia (Batticuore per sempre: special a mezzanotte,
història curta inclosa al volum Frame of
if), Taiwan (???, història curta
inclosa al volum if 的畫廊)
Recensió
conjunta
Aquesta nit, el cor em batega amb força és tot un mite al Japó. Malgrat el fracàs de l’anime, el manga va ser tot
un èxit i encara a dia d’avui segueix sent-hi molt estimat. Al fanweb Tokimeki Tonight Library consta, per
exemple, que Shueisha havia declarat que al 2018 Aquesta nit havia venut 30 milions de còpies (no queda clar si al
Japó o mundialment; imagino que només al Japó) i que Les circumstàncies del Shun Makabe es va exhaurir en un tres i no
res quan va sortir a la venda. La història de la revista Ribon no es pot explicar sense aquest manga i
són pocs els shōjos tan vells que hagin arribat als 30 toms.
A Aquesta nit, la Ranze és la filla d’un vampir i una licantropa. Ells estan molt amoïnats perquè llur filla ja és adolescent i encara no ha manifestat cap característica que la diferenciï dels humans. A la Ranze, en canvi, això li importa un rave. El que a ella l’omple de cabòries és el seu atractiu company de classe Shun. I així, un dia, barallant-se amb la seva rival en l’amor, la queixala i... es converteix en ella!
Si fa no fa, els cinc primers toms em van agradar prou. Després la cosa s’allarga sense remei. Per mi, podria haver sigut comèdia per sempre, sense totes aquestes batalles èpiques i drama exacerbant. I ja que hi ha tant material de la sèrie, hauria preferit que s’explorés una mica més el món màgic. És una llàstima que no surti més.
Encara rai que es canvia de protagonista un parell de cops, però així i tot resulta esgotador. I més si et llegeixes els 30-31 toms originals en un mes. Que per cert: aprofito per dir que sense el tom d’El parador de l’estrella, la història queda inconclusa. Per temes editorials i de maternitat, l’autora van haver d’acabar a corre cuita amb 30 toms, però tan bon punt li va ser possible, va donar-li a la sèrie el final que es mereixia. Així i tot, es noten les presses.
M’encanta l’humor de la sèrie i els petits detalls que la fan única. Per exemple, el fet que l’interès romàntic sigui un apassionat de la boxa. És innegable que els nois dolents de ficció tenen llur encant i agraden rudes i forts... però fins a un cert punt. I la boxa sol veure’s ja com a massa agressiu fins i tot per a un personatge d’aquesta mena.
Hi ha diverses coses tòxiques, però em va sorprendre per a bé que en una ocasió la Ranze demanés perdó de tot cor. Igualment, hi ha esdeveniments insalvables. Em crida l’atenció com al tom del Shun es reexplica part de la història, però hi ha quelcom que a la història original queda molt clar, per molt que pugui no agradar (m’hi incloc).
Els meus personatges preferits del primer arc són el germà i el pare de la Ranze. El primer és la mar de bufó i no té cap mena de malícia. El segon és molt graciós i un progenitor molt tendre. Com a curiositat, es veu que la Ikeno va crear Aquesta nit perquè volia fer una història amb un pare vampir. També trobo d’agrair que, sent una sèrie de fantasia, la protagonista tingui germà, mare i pare i aquests tinguin un paper destacat a la trama. Fins i tot, hi surten bastant una besàvia materna i un besavi patern, així com altres familiars, ja més en segona fila.
 |
| Arbre genealògic de la Ranze... només de la línia masculina. Però sabem que la Carmilla n’és la bestia! |
Tampoc em puc deixar el Sand ni la Moevius, ni que sigui mencionant-los de passada. El Sand és encantadorament sapastre i encara és rar veure homes amb ombres d’ull als mangues. La Moevius és una senyora amb molt de poder que no encaixa amb els cànons de bellesa i que ja té una certa edat. (La llàstima aquí és que els pocs personatges així solen ser bruixes i... és el cas.)
Hi ha personatges que poden agradar més i d’altres que menys, però la Yōko em fa una especial pena malgrat ser tan pesadeta. Juguen amb ella com els rota i sense cap mena de remordiment.
Tot i que hi hagi moltes coses repetitives i un bon grapat tòpics, trobo també que té diversos tocs d’originalitat més obvis i d’altres de no tant. D’entre aquests cal destacar les dues seqüeles dins del manga original. Mentre que des de fa uns anys diversos mangues estan tenint seqüeles, aquest manga ja ho va fer en el seu moment sense tancar-se i no un, sinó dos cops! Tot el que estan fent ara autores com les CLAMP, la Yoshizumi, la Takaya, etc ja ho va fer als anys vuitanta i noranta la Ikeno.
El dibuix és bastant maco, sobretot al principi. Expressiu i caricaturesc, però a la vegada molt cuidat i detallat. La Ikeno aplica el color de forma magistral, llàstima que no hi hagi cap edició del manga que mantingui les pàgines a color originals.
Crec que tot el material extra d’Aquesta nit té el seu què. Cosetes curtes fetes pensant en els fans i que fan de bon llegir.
A A mitjanit, se’ns replanteja el primer arc: ara la Ranze és humana i el Shun, un ésser sobrenatural. Els grans atractius d’Aquesta nit són el dibuix, la família sobrenatural de la Ranze, els personatges, el poder de la Ranze i la comèdia. I aquest univers alternatiu té poc o gens de tot això. El dibuix ni entra per la vista ni resulta funcional ni anatòmicament correcte. Un manga molt dolent i que no aporta res. La pròpia autora no n’està gaire orgullosa. Totalment prescindible.
Pel que fa a l’edició
italiana...
1) És de les que m’agraden: menuda i barata.2) Tot i que l’anime en el seu moment va patir algunes modificacions (els noms, el mon màgic era l’infern i el seu rei, Satanàs, es va censurar tot el tema de la yakuza...), la traducció del manga és fidel a l’original.3) No té sobrecobertes, amb la qual cosa es perd la informació de les solapes.4) Als lloms hi consta “Ransie la strega” (i res més) pel que fa a la sèrie original, el tom que la clou i A mitjanit. Es diferencien pel color del llom: vermell a Aquesta nit i lila a A mitjanit. El llom d’El parador de l’estrella no té número i això és el que el diferencia de la resta de toms d’Aquesta nit. Un pelet confús. En canvi, el tom del Shun té “Le Situazioni di Shun Makabe” al llom i res que indiqui que forma part de la franquícia.5) Em resulta curiós que s’hagi mantingut el títol original de l’anime (si bé traduïnt els títols de cada sèrie com a subtítol) fins a l’extrem de deixar-lo també a A mitjanit. Literalment, el títol de l’anime italià vol dir “Ransie, la bruixa”.6) A la portada del tom #7 d’A mitjanit hi surt un 5 ben maco.7) Algunes de les il·lustracions de les portades d’Aquesta nit estan canviades per altres. No n’entenc el criteri. I tampoc per què justament es van haver carregar la portada més emblemàtica (tom #3 japonès original).8) El resum de l’inici de tom no coincideix amb el japonès com a mínim en alguns casos.9) Les contraportades tenen la mateixa imatge que les portades.
La temptació de
traduir totes dues sèries com Baticor
anit i Baticor a mitjanit ha
sigut molt forta, però finalment m’he decantat per una altra opció, molt menys
estètica i pràctica. La raó? A través de l’edició italiana, dedueixo que el
primer capítol del manga es clou amb la Ranze pensant “Tokimeki tonight”. I el
que ella vol dir amb aquestes dues paraules és precisament això: “Aquesta nit,
el cor em batega amb força”. Coses de la gramàtica del japonès i la del català,
sent la del primer molt més flexible i senzilla en general.
Ho recomano? A veure’m, els meus
principals problemes amb la sèrie principal és que em sembla massa llarga i que m’ha
enxampat grandeta. Però si la longitud no et molesta, Aquesta nit pot estar bé. Sobretot si tens 8-14 anys. Comèdia,
batalles màgiques i una micarrona de drama. A
mitjanit, només per a fans molt fans de la franquícia. I ni així.
Nota global d’Aquesta
nit: 7’2/10
Nota global d’A
mitjanit: 2/10
