(Aquesta entrada pot contenir ESPÒILERS de diversos mangues.)
Autoria: Klonos Heart i Flors Enversa
Nota prèvia: degut a la gran col·laboració que vaig rebre per part del Klonos Heart a partir d’un moment determinat (és a dir, no a l’hora de la publicació de l’entrada, sinó en alguna de les seves actualitzacions posteriors), he hagut de passar a catalogar aquesta entrada com quelcom conjunt entre ell i jo i no pas només meu. Al principi pel que feia a la recerca de títols, però ara ja també pel que fa al text.
Fent memòria
En llegir textos sobre la història del shōjo, sovint ens trobem amb informació incompleta o incorrecta, com ara l’afirmació que als setanta s’instauraren al shōjo les històries de temàtica “homosexual”, entenent com a tal només l’“homosexualitat” masculina i deixant de banda el safisme... i la bisexualitat. (És que, a més, als BLs setanters hi ha personatges bisexuals. Heus aquí dos exemples: 1 i 2. I si es considera que Patalliro! [Mineo Maya] és BL, resulta que el seu protagonista és també bisexual.)
Tot el tema del manga anterior als setanta resulta bastant obscur des d’Occident i sense saber gaire japonès. Però és que fins i tot al Japó i sabent japonès, resulta una qüestió complicada degut al fet que els tankōbons (toms compiladors de capítols apareguts a revistes) es van començar a popularitzar a finals dels seixanta i només per a títols molt concrets. La cosa no es va fer rutinària fins ben entrats els anys setanta1 i molts mangues anteriors a mitjans dels setanta no van ser compilats en format tankōbon fins a dècades després. D’altres ni això. Així, la gran majoria de mangues publicats en revista abans dels setanta només es van editar d’aquesta manera en revista i van morir en l’oblit. En conseqüència, la seva investigació en profunditat resulta una tasca titànica.
I si ja mangues dels setanta com Fanchon Fadette o L’imperi Saint Alice no constaven com a yuris a cap llista ni cap bloc sobre yuri i els hem trobat de pura casualitat com a amants del shōjo antic, amb més raó tot el que sigui d’abans d’aquesta dècada.
 |
| L’imperi Saint Alice (Suzue Miuchi) |
L’inici del yuri al shōjo
Shōjo i safisme van anar units de manera gairebé indissoluble a les albors del manga. De fet, tant és així, que al shōjo el romanç sàfic ve bastant abans que el romanç hetero (aquest darrer el 1959 amb El diari de la Chako [チャコちゃんの日記, Chako-chan no Nikki, Yoko Imamura] i es va assentar al llarg dels anys 60). Per entendre com i per què, cal que ens remuntem a un dels antecedents del yuri: els relats i les novel·les de tipus S.
A principis de segle XX, es van fundar revistes dirigides exclusivament a noies: la Shōjokai (fundada el 1902), la Shōjo Sekai (el 1906, com a escissió de la secció Shōjoran de la revista Shōnen Sekai), la Shōjo no Tomo (el 1908), la Shōjo Gahō (el 1912) i la Shōjo Club (el 1923), entre altres. Aquestes revistes eren d’oci i s’empraven per adoctrinar les seves lectores en valors patriarcals: s’hi remarcava com d’important era esdevenir una bona esposa i mare. En elles hi havia il·lustracions, relats, jocs i col·laboracions de les lectores, les quals creaven comunitat.
Anaven dirigides a noies, sí, però a unes noies molt concretes: aquelles que venien de famílies amb prou recursos econòmics com perquè poguessin rebre una educació a l’adolescència. Evidentment, en escoles femenines, com marcava l’època. Un percentatge important d’aquestes eren escoles catòliques.
Degut a la cultura patriarcal que s’esgarrifava davant de la idea que noies sense casar es poguessin relacionar amb nois, es fomentaven les relacions d’amistat romàntica o sororal entre noies. Vincles molt estrets que d’alguna manera substituïen de manera temporal la unió carnal amb nois a la vegada que les preparava per a aquesta. S’esperava que un cop acabats els estudis es posés punt i final a aquestes relacions, vistes com infantils, i s’abandonessin en pro d’un amor “adult” (és a dir, amb un home, concretament el marit que la família els hagués triat).
Aquestes amistats romàntiques o sororals entre noies rebien el nom de “S”. No està del tot clar d’on acaba de venir aquesta “S”, però hi ha prou consens que prové de “sister” (germana en anglès). Així i tot, hi ha qui defensa que ve de “soeur” (germana en francès), “schwester” (germana en alemany), “schön” (bonica en alemany) o, fins i tot, de “sex” (sexe en anglès).
Així, aquestes revistes, fetes per educar les noies en els valors patriarcals, veien reflectides també aquestes amistats tan estretes en les seves ficcions. Els relats amb relacions S contenien els seus propis codis i simbologia: mirades, sospirs, pianos, el vincle sororal de les noies... i el catolicisme passat pel filtre japonès. Els símbols marians resultaven molt apreciats per les col·legiales reals i així la pròpia verge Maria, el blau i el lliri blanc es van convertir en custodis de l’S. Aquests símbols es replicarien a les ficcions sobre les relacions S i perviurien en la cultura irisada de la postguerra, així com en les novel·les i el manganime actuals. Tant és així que a les ficcions japoneses de caire sàfic se les anomena “yuri” (百合; literalment, “lliri”).
La més famosa de les escriptores de ficcions S va ser la Nobuko Yoshiya, lesbiana que va procurar anar una passa més enllà i que fossin unes relacions més sàfiques que d’amistat, tot i que no sempre ho va aconseguir (restriccions de l’època i tal). La seva obra S més recordada i influent és el conjunt de relats curts Històries de Flors (花物語, Hana Monogatari, 1916-24)2.
Tenint en compte la mà de la Yoshiya, doncs, l’S no es va quedar en “estrets lligams d’amistat”, sinó que podia contenir dosis de romanç, tot i que no sempre fos així.
Una altra escriptora de notable influència fou la Tsuneko Nakazato, autora d’El Port de les Donzelles (乙女の港, Otome no Minato, 1937-8). Aquesta novel·la reflecteix les seves vivències a un institut de noies i sospitem que va influir d’una manera decisiva en el manga El passeig de cirerers florits.
Mica en mica, aquestes revistes van començar a incloure còmic entre les seves pàgines i entre el còmic hi havia històries de caire S, tant aquelles que es limitaven a l’amistat com aquelles que incloïen romanç, amb tots els matisos intermitjos (subtextos diversos, vaja). I així, tenim ja testimonis de manga shōjo amb yuri de finals dels anys 30, de la mà del Katsuji Matsumoto, tota una institució a l’època, però bastant oblidat a data d’avui. Podem concloure que si n’hi havia d’ell, segur que n’hi havia d’altres autors menys coneguts i dels quals és encara més difícil rastrejar l’obra.
I així, abans d’arribar als setanta, tenim ja detectats diversos shōjos amb safisme (La vida escolar de la Mimii [1938], Choko, la xicotot [1956], El passeig de cirerers florits [1957], L’Ohatsu [1958], A la Verge d’amor de l’església rònega [1963] i El Castell de Cristall [1969]) i obres que, si no tenen yuri, com a mínim contenen subtext sàfic (Àlbum il·lustrat del setembre [1937], La desaparició de la nina misteriosa [1957], La boira, les roses, els estels [1962] i L’arna ensangonada [1968]).
 |
| La vida escolar de la Mimii, Katsuji Matsumoto |
La història perduda dels mangues de lloguer
Si ja al principi fèiem esment de com de difícil resulten de rastrejar els mangues publicats originalment en revista abans dels setanta, cal també mencionar els “aka-hon” (literalment, “llibres vermells”). És a dir, el que es coneix a Occident com a “llibres de lloguer” (en el cas que ens ocupa, més que llibres serien còmics, però).
Durant una època, hi va haver molts mangues que es publicaven directament en format tom amb l’única finalitat no de vendre’ls, sinó de llogar-los. Van tenir bastant d’èxit en el seu moment, tot i que a l’actualitat no siguin gaire recordats. D’aquesta manera, Choko, la xicotot i L’arna ensangonada eren mangues de lloguer, però podria haver-n’hi molts més.
Cal tenir en compte que hi ha autors d’S dels 50-60 com el Satoo Tomoe (fervorós admirador de la Yoshiya) i la Chizuko Kiuchi dels quals no hem pogut assegurar cap manga S d'aquest període. Amb aquests dos autors passa exactament això: les seves obres més yurívoles són de lloguer i han quedat enlaire, mentre que les que van fer més endavant i de més fàcil accés ja no ho són tant, en general (vegeu, però, Roses pansides, del 1975).
Els setanta: nous horitzons
Amb aquests aclariments i a falta de proves que demostrin el contrari, sembla que és als setanta que esclata el shōjo3 amb safisme. Així, la cosa va revifar després d'anar-se apagant o desdibuixant al llarg dels anys 50-60. Moltes obres es llancen amb els petons als llavis i es produeix una diversitat d’escenaris i temàtiques, més enllà dels instituts i la cultura S: pirates, la revolució francesa, el món de la moda, vampires sense subtext, ballarines, incest entre germanes i cosines, etc. Segueix havent-hi la rèmora de l’S i el subtext, però la cosa no es limita a això.
Dins d’aquesta dècada, hem comptat fins a 41 shōjos, alguns dels quals de notable èxit, com ara La Rosa de Versalles, La Pinxa Detectiva o Arabesc; també de mangakes de gran renom (més enllà de qui va fer les tres obres ja mencionades), com ara la Masako Watanabe, la Yukari Ichijō o la Machiko Satonaka.
 |
| L’amiga que tant vaig estimar, Masako Watanabe |
Aclariments sobre la llista
Cal tenir present que les llistes que corren per internet compten com a yuri coses que no en són. Els títols que no constin al nostre llistat i que siguin mínimament coneguts entre el fandom del yuri, doncs, serà perquè o tracten sobre homes transheterosexuals o l’atracció s’esvaeix en adonar-se una dona que l’“home” de qui s’havia enamorat és realment una dona. També ocorre que s’arriba a veure yuri en relacions entre dones a partir d’interpretacions que hem considerat massa forçades o convenients, situacions en què ni tan sols encaixa la noció de subtext.
El safisme ha de tenir una mínima entitat perquè sigui computat com a tal, però no cal que la trama giri al seu voltant. Hi incloem també el fort subtext, ja que són les obres fundadores del yuri. Estan ordenats per any d’inici de publicació i procurem que, en cas que es tracti del mateix any, hi hagi un ordre cronològic, però no sempre és possible. En cas que el yuri sigui subtext, no sigui un dels pilars de la trama o les noies acabin amb nois, s’indicarà entre parèntesis.
La data que consta entre parèntesis és la d’inici de publicació. Procurem posar sempre la del primer capítol publicat en revista, però a vegades només hem pogut aconseguir la de l’aparició del primer volum. Per tant, en aquests casos és la que s’indica.
Aclariments després de diverses actualitzacions
L’entrada original no era tan completa i precisa. Ara, sabent la Flors Enversa alguna cosa de japonès (molt minso encara) i amb l’enorme col·laboració del Klonos Heart (que ha arribat a tal punt que s’ha acabat convertint en coautor) i l’ajut de li Patatatxan i el Mimo, la cosa ha pres molta més forma.
És increïble la manca d’informació que hi ha ja no en castellà, francès o italià, sinó en anglès i per part de gent que sap japonès. Fot feredat.
Per què, per exemple, de tant en tant en contextos occidentals es parla d’El Rèquiem de la Maya, però en canvi no havíem vist mai ningú parlar de Donzelles d’Àries, Cosina Valeria o El llibre blanc del dormitori Clara? El Rèquiem de la Maya és una història curta d’una autora famosa, però no deixa de ser una història curta sense gran repercussió. Per contra:
-Donzelles d’Àries consta de set volums, és d’una autora famosa, les portades de l’edició original resulten d’allò més explícites tenint en compte l’època i va tenir una adaptació a sèrie de televisió d’imatge real. Per molt que les noies al final acabin enamorades de nois, hauria de tenir-se en més consideració.
-Cosina Valeria són dos volums molt explícits i centrats en la relació entre totes dues protagonistes per part d’una autora de diversos yuris.
-El llibre blanc del dormitori Clara és una adaptació en tres toms d’unes novel·les que van ser tot un referent de l’època, antecessores de La verge Maria ens esguarda (マリア様がみてる, Maria-sama ga miteru, Oyuki Konno), tot un fenomen entre el fandom del yuri. El llibre blanc del dormitori Clara fou un yuri d’iniciació per a molta gent a l’època, es tracta d’un hereu de la tradició S i la seva acció transcorre a un internat femení i catòlic. Però això no és tot: la protagonista és fan de la Yoshiya! A més, les novel·les van tenir una adaptació a pel·lícula d’imatge real.
La resposta a la pregunta anteriorment formulada és, doncs, senzilla i trista: El Rèquiem de la Maya està per scans i els altres, no.
 |
| Cosina Valeria, Hiroko Fukuhara |
I) Llista de shōjos d’abans del 1987 amb yuri:
1. Àlbum il·lustrat del setembre (九月漫画アルバム, Kugatsu manga album, Katsuji Matsumoto, 1937) (Subtext.) (Format: les vinyetes actuen com a fotografies d’un àlbum que il·lustra la tornada a l’escola després de les vacances d’estiu, centrant-se en aquestes; això, però, fa que hom pugui qüestionar si és pròpiament un manga. Tenint en compte que hi ha obres, ja bastant posteriors, de l’Akimi Yoshida amb el mateix format que sí que es consideren mangues, l’hem decidit incloure.)
2. La vida escolar de la Mimii (ミミーのスクールライフ, Mimii no School Life, Katsuji Matsumoto, 1938)
3. Choko, la xicotot (お転婆チョ子, Otenba Choko, Shigeru Irie, 1956) (El yuri no és principal, però: un capítol de l’obra toca amb certa plasenteria tot el tema de l’S.)
4. El passeig de cirerers florits (さくら並木, Sakura Namiki, Macoto Takahashi, 1957)
5. La desaparició de la nina misteriosa (きえた怪人形, Kieta Kai Ningyō, Shōtarō Ishinomori, 1957) (Subtext: una història d’una detectiva (Sachiko) i la seva clienta (YURIKO). La detectiva vetlla constantment per la clienta enmig de la intriga i entre les dues hi ha connexió.)
6. L’Ohatsu (お初ちゃん, Ohatsu-chan, Toshiko Ueda, 1958) (El yuri no és principal, però: retrata la vida de les noies de l’època i tenim constància d’almenys un capítol dedicat a les relacions S, encara que no sigui principal ni per la protagonista.)
7. La boira, les roses, els estels (きりとばらとほしと, Kiri to bara to hoshi to, Joseph Sheridan Le Fanu i Shōtarō Ishinomori, 1962) (Subtext: són tres capítols ambientats en diferents llocs i èpoques: La boira [“passat”: 1903 a Àustria], Les roses [“present”: 1962 al Japó] i Els estels [“futur”: 2008 als Estats Units]. El subtext sàfic es trobaria al primer capítol entre la protagonista [anomenada LILY] i la vampira [anomenada LLAMIRCA, reendreçament de “Carmilla”, la qual a l'obra original ja es reendreçava el nom al llarg de les èpoques i consta com a “Mircalla” el 1698; un altre nom no tan conegut de la Carmilla és Millarca, també... i aquest capítol s'ambienta a Àustria, que és on hi ha Estíria, que és on transcorre la novel·la de Carmilla] que la converteix en xuclasang. L'autor es va inspirar claríssimament en la novel·la vampírica de subtext sàfic fort Carmilla i, a més, hi ha la qüestió que la protagonista es digui “Lily”. És a dir, “lliri”. És a dir, “yuri” en japonès.)
8. A la Verge d’amor de l’església rònega (古びし聖堂の愛のマリアに, Furubishi seidō no ai no Maria ni, Masako Yashiro, 1963) (Subtext: molt fort o bé yuri. Sense més dades, no ho podem concloure. Tenim tota la imatgeria catòlica de l’S i dues protagonistes. Una arriba al centre i destrona l’altra, després que pensen i preguen l’una per l’altra. S’hi menciona l’amor (“愛”) fora del títol i és de l’autora d’Amor Secret.)
9. L’arna ensangonada (血いろの蛾, Chi iro no himushi, Yukio Tani, 1968) (Subtext: hi ha qui el compara amb la novel·la Carmilla i parla d'obscenitat. Sense més informació, per ara concloem que és subtext fort.)
10. El Castell de Cristall (ガラスの城, Glass no Shiro, Masako Watanabe, 1969) (El yuri no és principal, però: una noia s’enamora de la protagonista.)
11. Amor Secret (història curta que dóna nom al tom シークレットラブ [Secret Love], Masako Yashiro, 1970)
12. La Parella de l’Habitació Blanca (白い部屋のふたり, Shiroi Heya no Futari, Ryōko Yamagishi, 1971)
13. Un parell de noies (ふたりぽっち, Futari Pocchi, Riyoko Ikeda, 1971)
14. Les roses carmesines de Jamaica (ジャマイカの紅ばら, Jamaica no Benibara, Keiko Oka, 1971)
 |
| Les roses carmesines de Jamaica, Keiko Oka |
15. Arabesc (アラベスク, Arabesque, Ryōko Yamagishi, 1971) (El yuri no és principal, però: ja avançada la trama, una pianista alemanya anomenada Karin se sent atreta per la protagonista. La protagonista també es podria sentir atreta per ella, però no en tenim prous dades. En tot cas, sabem que no acaben juntes.)
16. La història d’amor d’una falsa flor (造花の愛の物語, Zōka no Ai no Monogatari, Michiko Hosono i Naochika Ikuta, 1971) (El yuri sembla que és prou principal, però: al final la protagonista acaba amb un noi.)
17. Una primavera freda (寒い春, Samui Haru, història curta inclosa al tom Dafne d'olor [沈丁花, Jinchōge], Riyoko Ikeda, 1972)
18. La Rosa de Versalles (ベルサイユのばら, Versailles no Bara, Riyoko Ikeda, 1972) (El yuri no és principal, però: diverses noies s’enamoren de la protagonista; la protagonista li fa a algun petó a alguna noia; la protagonista li diu a una de les noies que se n’enamoren que si es complissin tots els requisits legals, es casaria amb ella; hi ha una història extra amb un personatge inspirat en la comtessa Bathory i on aquest se li insinua a un altre personatge femení.) (Subtext: hi ha qui veu subtext entre la protagonista i la Maria Antonieta.)
19. El Rèquiem de la Maya (història curta que dóna nom al tom 摩耶の葬列, Maya no Sōretsu, Yukari Ichijō, 1972)
20. Alisa, la dels cabells platejats (銀色の髪の亜里沙, Giniro no Kami no Alisa, Shinji Wada, 1972) (Subtext: entre la protagonista i la seva millor amiga.)
21. Em treu de polleguera! (もうっ、きらい！, Mō, Kirai!, història curta dins de Fantàstic, Nessie! [ブラボー！ラ・ネッシー, Bravo! La Nessie], Keiko Takemiya, 1972)
22. L'Awayuki (あわ雪さん, Awayuki-san, Yoshiko Nishitani, 1972) (El yuri sembla que és prou principal, però: al final les noies es troben sengles xicots.)
23. Donzelles d’Àries (アリエスの乙女たち, Aries no Otometachi, Machiko Satonaka, 1973) (El yuri no és principal, però: al principi de l’obra, una de les protagonistes s’enamora de l’altra. Després, en descobrir que són germanes, “se li passa”.)
24. Lilibeth, talment una flor (història curta que dóna nom al tom 花のようなリリベット, Hana no Yōna Lilibeth, Masako Watanabe, 1973)
25. Apuntant ben amunt (エースをねらえ!, Ace o Nerae, Sumika Yamamoto, 1973) (El yuri no és principal, però: una companya s’enamora de la protagonista.) (Subtext: molt fort entre la protagonista i la seva companya coneguda com Madame Butterfly.)
26. Tremolors de primavera primerenca (història curta que dóna nom al tom ゆれる早春, Yureru Shōsun, Riyoko Ikeda, 1973)
27. La casa dels insectes (昆虫の家, Konchuu no ie, Ryoko Takashina, 1973) (Subtext: tracta d’una noia obsedida per les papallones que en veure l’altra noia hi contempla la papallona més bella que hagi vist mai… i l’ha d’afegir a la seva col·lecció. O sigui que seria un yuri de terror en la línia de la novel·la Carmilla i dels mangues posteriors La Pandora entotsolada i La Yaobikuni. L’argument s’inspira en la pel·li El col·leccionista [The collector, 1965], però en comptes d’home-dona són noia-noia. Justament el film té per subtítol “almost a love story” [“gairebé una història d’amor”]. Per aquí va la cosa.)
28. Carmilla, la vampira (吸血少女カーミラ, Kyūketsu shōjo Carmilla, Joseph Sheridan Le Fanu i Miyuki Saga, 1973) (El yuri no és principal, però: la Carmilla li declara el seu amor a una noia.)
29. Benvolgut Germà... (おにいさまへ…, Oniisama e..., Riyoko Ikeda, 1974)
30. Cosina Valeria (従姉ヴァレリア, Itoko Valeria, Hiroko Fukuhara, 1974)
31. Vola, ocell blau! (青い鳥飛ばそ!, Aoi Tori Tobaso!, Hiroko Fukuhara, 1974)
32. Mei, la descalça (裸足のメイ, Hadashi no Mei, Hiroko Fukuhara, 1974)
33. Roses pansides (バラのくさり, Bara no kusari, Chizuko Kiuchi, 1975)
34. El temps de les llimones (レモンの季節, Lemon no kisetsu, Machiko Satonaka, 1975) (Subtext: molt fort entre totes dues protagonistes. Tot i que es nota que s’estimen de manera romàntica, fins al final es cataloga la seva relació d’amistat (“友情”).
 |
| El temps de les llimones, Machiko Satonaka |
35. El Jardí de l’Àngel (天使の園, Tenshi no Sono, història curta dins del tom Tempesta d’amor [愛のあらし, Ai no Arashi], Yōko Shōji, 1975)
36. El somriure del paó (孔雀の微笑, Kujaku no Bishō, Chieko Ikesumi, 1975) (El yuri no és principal, però: diverses noies s’enamoren de la protagonista i hi ha alguna parella de noies.)
37. L’imperi de Saint Alice (聖アリス帝国, Saint Alice Teikoku, Suzue Miuchi, 1976) (El yuri és un dels pilars de la trama, però: va ser cancel·lat, no hi ha final i no queda clar si la protagonista hauria acabat corresponent la seva millor amiga.)
38. Les dones dels adéus (さようなら女達, Sayōnara Onnatachi, Yumiko Ooshima, 1976) (El yuri no és principal, però: una companya de classe està enamorada de la protagonista.)
39. La Pinxa Detectiva (スケバン刑事, Sukeban Deka, Shinji Wada, 1976) (El yuri no és principal, però: una antagonista és obertament lesbiana i a una de les carcelleres li agraden les dones.) (Subtext: entre la protagonista i algunes de les seves protegides.)
40. Cíborg 009: la saga del carnaval de neu (サイボーグ009雪のカーニバル編, Cyborg 009 Yuki no Carnival-hen, Shotaro Ishinomori, 1976)
41. Fanchon Fadette (ファンション・ファデ, Tomoko Naka, 1977) (El yuri no és principal, però: al principi de l’obra, la protagonista i la seva xicota es volen casar.)
42. El torronet de l’Aa (アーちゃんの思い人, Aa-chan no Omoibito, història curta inclosa al tom L’època del verd esclatant, Yukiko Shino, 1978)
43. L’amiga que tant vaig estimar (私の愛したお友達, Watashi no aishita otomodachi, Masako Watanabe, 1978)
44. La muller irisada (虹夫人, Niji Fujin, història curta del tom La criança de lliris de fantasia [夢ゆり育て, Yume yuri sodate], Yukiko Kai, 1978)
45. Flamarades escarlates (真紅に燃ゆ, Kurenai ni Moyu, Hiroko Fukuhara, 1979)
46. El bosc de les cigales (ひぐらしの森, Higurashi no Mori, Yoshimi Uchida, 1979)
47. L’època del verd esclatant (història curta que dóna nom al tom フレッシュグリーンの季節, Fresh green no kisetsu, Yukiko Shino, 1979)
 |
| L’època del verd esclatant, Yukiko Shino |
48. Godzillaan adamantí (ダイヤモンド・ゴジラーン, Diamond Godzillaan, Toshie Kihara, 1979)
49. El somni nocturn d’una lluna d’escàndol (スキャンダルムーンは夜の夢, Scandal Moon wa Yoru no Yume, primer tom de La Sèrie Valentino [ヴァレンチーノ・シリーズ, Valentino Series], Kumi Morikawa, 1979) (El yuri no és principal, però: la protagonista s’enamora d’una dona.)
50. La noia amb veu de contratenor (アルトの声の少女, Alto no Koe no Shōjo, Yukiko Shino, 1979) (El yuri no és principal, però: una companya s’enamora de la protagonista.)
51. Una història de cols verdes (新キャベツ物語, Shin Cabbage Monogatari, Miwa Sakai, 1979) (Subtext: el comentari que n’hem trobat parla que és una mena de “yuri lleuger”. Sense veure’n altres comentaris, sembla un subtext més o menys clar entre les protagonistes.)
52. El Caïm a la vora de la mar (海辺のカイン, Umibe no Cain, Minori Kimura, 1980)
53. Un planyent Tristany (嘆きのトリスタン, Nageki no Tristan, segon tom de La Sèrie Valentino [ヴァレンチーノ・シリーズ, Valentino Series], Kumi Morikawa, 1980)
54. Esmaixa! Megu (スマッシュ! メグ, Smash! Megu, Kayono Saeki, 1980)
55. Xicotes (彼女たち, Kanojotachi, Michiyo Kashi, 1981)
56. Aplaudiment (アプローズ, Applause, Kyōko Ariyoshi, 1981)
57. Les maduixes: un assaig (ストロベリーエッセイ, Strawberry Essay, Yukiko Shino, 1981)
58. Punt i final a les boniors (終止符の響き, Period no Hibiki, Naka Marimura, 1981)
59. El Club dels Ociosos (有閑倶楽部, Yūkan Club, Yukari Ichijō, 1981)4 (El yuri no és principal, però: té una història extra on sí i, al llarg de l’obra, hi ha alguna noia que s’enamora d’alguna de les protagonistes.)
60. El llibre blanc del dormitori Clara (クララ白書, Clara Hakusho, Saeko Himuro i Noa Masaki, 1982)
61. La Pandora entotsolada (ひとりぼっちのパンドラ, Hitoribocchi no Pandora, Kyoko Shimazu, 1982)
62. La Caçadora Flonja (ふんわり狩人, Funwari Hunter, Tomoko Naka, 1982) (El yuri no és principal, però: una companya s’enamora de la protagonista. El gènere de la companya no és del tot clar, però nosaltres l’interpretem com una noia tenint en compte el cànon de l’obra.)
63. Caurande Poculull (ころんでポックル, Koronde Pokkuru, Yumiko Igarashi, 1982) (El yuri no és principal, però: hi ha una petita història d’amor entre dues secundàries.)
64. La Yaobikuni (八百比丘尼, Yaobikuni, història curta inclosa al tom La veu de les aigües torrencials: històries seleccionades de la Ryōko Yamagishi [汐の声: 山岸凉子スペシャルセレクション, Shio no koe: Yamagishi Ryōko Special Selection], Ryōko Yamagishi,1982)
65. Contalles de l’institut de les YajiKita (やじきた学園道中記, YajiKita Gakuen Dōchūki, Ryōko Shitō, 1983) (El yuri no és principal, però: sempre hi ha alguna noia que sent atracció per alguna de les dues protagonistes.)
66. L’habitació de les Eves (イブたちの部屋, Evetachi no heya, Sachiko Nagahama, 1983)
67. Les escales roses de l’edifici nord de l’institut (北側校舎の桃色階段, Kitagawa Kōsha no Momoiro Kaidan, història curta a al tom Anna la de teules verdes: Versió fallida [できそこないの赤毛のアン, Dekisokonai no Akage no Anne], Kunie Sakai, 1983)
68. La màgica Mami (まじかるマミー, Magical Mami, Yumiko Igarashi, 1983, publicat a Espanya amb el títol de La brujita Mami) (El yuri no és principal, però: l’antagonista està enamorada de la protagonista.)
69. Un romanç de roses blanques (白薔薇ろまん, Shirobara Roman, Akino Mimura, 1984)
70. Adéu-siau, dies emmaduixats (història curta que dóna nom al tom ばいばい Strawberry Days, Bye Bye Strawberry Days, Yumiko Kawahara, 1984)
71. El Sant Valentí de les Eves (イブたちのバレンタイン, Evetachi no Valentine, Sachiko Nagahama, 1985)
72. El Jardí dels Cirerers (桜の園, Sakura no Sono, Akimi Yoshida, 1985)
73. La mítica banda de l’Asuka! (花のあすか組！, Hana no Asuka-gumi!, Satosumi Takaguchi, 1985) (Subtext: molt fort entre la protagonista i una rival.)
74. Els esbarjos del duc de Chartres (シャルトル公爵の愉しみ, Chartres Kōshaku no Tanoshimi, Tomoko Naka, 1985) (El yuri no és principal, però: la mare del protagonista és lesbiana i té relacions sexuals amb dones.)
75. Pànic entre blats! (小麦パニック!, Komugi Panic!, Kazuko Fujita, 1985) (El yuri és principal, però: mica en mica van apareixent interessos romàntics masculins per a les noies i, per postres, resulta que al final tot era un somni.)
II) Extra: Llista de joseis5 d’abans del 1987 amb yuri:
1. Els solcs de l’Arc de Sant Martí: Les dones de Gèminis (虹の風紋: 双子座の女, Niji no Fūmon: Futagoza no Onna, història curta dins de Dones i Constel·lacions [星座の女, Seiza no Onna], Miyako Maki, 1974) (El yuri no és principal, però: la protagonista comença la història amb xicota.)
2. Les males dones: El sabor de la mel (悪女:蜜の味, Akujo: Mitsu no Aji, Masako Watanabe, 1981)
3. Mare i filles (母親の娘たち, Hahaoya no Musumetachi, Minori Kimura, 1983)
4. La ciutat enganyalull (Damashie no machi, だまし絵の街, història curta inclosa al tom Cattleya [熱帯椿/カトレア], Kayono Saeki, 1984)
 |
| La ciutat enganyalull, Kayono Saeki |
5. Segueix-me (フォロー・ミー, Follow me, història curta inclosa al tom Papallona de Tardor [秋の蝶, Aki no Chō], Hisato Chiba, 1984 [el tom compilador és del 1989, però la història curta que ens ocupa, del 1984])
A més de l’ajut directe, aquesta entrada no seria el mateix sense:
Les següents llistes:
-Llista de yuris fets al segle XX de Lily Matrix
-La magnífica col·lecció (1 i 2) de NikuKiKai, persona molt aficionada al yuri vintage
-Llista de yuris del Shōtarō Ishinomori: d’aquí n’hem tret La desaparició de la nina misteriosa i Cíborg 009: la saga del carnaval de neu.
-Llista a Nico Nico de yuris antics.
-Llista de yuris antics a la web Douban.
-Llista de yuris antics Geppäckken.
-Llista de yuris antics al fòrum Yamibo.
Els següents articles:
-Article amb informació sobre La història d’amor d’una falsa flor.
-Article sobre el yuri als anys 80
-Article From The Cherry Orchard to Sakura no sono: translation and the transfiguration of gender and sexuality in shōjo manga (James Welker)
-Article The missing link of shōjo manga history: the changes in 60s shōjo manga as seen through the magazine Shukan Margaret (Kálovics Dalma), pel que fa a la qüestió del costum de compilar els mangues en volums.
-L’article introductori (Rachel Thorn) de l’edició estatunidenca d’El cor del Thomas (Thomas no Shinzō, Mōto Hagio, publicat allà com The Heart of Thomas), pel que fa a la qüestió del costum de compilar els mangues en volums.
-Fitxa del tom que conté La muller irisada
-Recensió d’A la Verge d’amor de l’església rònega
-Recensió de Carmilla, la vampira
-Recensió de La noia amb veu de
contratenor
-Recensió de L’habitació de les Eves
-Recensió d’El Jardí de l’Àngel
-Recensió de Pànic entre blats!
-Reportaje: «Pursuit of the cheerful dreams of girls- The world of Katsuji Matsumoto» a Blog Visual
-Reportatge sobre la història del yuri a Mangatalk
-Resums il·lustrats d’El temps de les llimones: 1 i 2.
Els següents llibres:
-Age of Shōjo: The Emmergence, Evolution, and Power of Japanese Girl's Magazine Fiction (Hiromi Tsuchiya Dollase)
-Carmilla (traducció al català de Carmilla, Joseph Sheridan Le Fanu)
-Mad Girls in the Attic: Louisa May Alcott, Yoshiya Nobuko and the Development of Shōjo Culture (Hiromi Tsuchiya Dollase) (És una tesi.)
-Matsumoto Katsuji no Sekai: Shōjo no akarui yume o tsuikyū (松本かつぢの世界ー少女の明るい夢を追求)
-Passionate Friendship: The Aesthetics of Girls’ Culture in Japan (Deborah Shamoon)
-Storie di Fiori (traducció a l’italià del llibre Hana Monogatari, Nobuko Yoshiya)
-Watanabe Masako 90 sai, imanao ai o egaku (わたなべまさこ90歳、今なお愛を描く)
-Yuriika 2014-nen 12 tsuki-gō tokushū = Yuri bunka no ima (ユリイカ 2014年12月号 特集=百合文化の現在)
Les següents webs de fans:
-El Tumblr Ikeda Files
Els següents tweets:
-Arabesc: Tweet.
-Carmilla, la vampira: Fil 1, fil 2.
-Cíborg 009: la saga del carnaval de neu: Tweet amb l’any.
-Choko, la xicotot: Fil, tweet.
-El Caïm a la vora de la mar: Tweet.
-El somni nocturn d’una lluna d’escàndol: Tweet.
-El temps de les llimones: Fil.
-El torronet de l’Aa: Fil.
-Em treu de polleguera!: Fil.
-Godzillaan adamantí: Tweet.
-L’època del verd esclatant: Tweet.
-L’Ohatsu: Tweet 1, tweet 2, tweet 3.
-La boira, les roses, els estels: Fil.
-La casa dels insectes: Tweet 1, tweet 2.
-La ciutat enganyalull: Tweet.
-La vida escolar de la Mimii: Tweet.
-Les dones dels adeus: Tweet.
-Les maduixes: un assaig: Tweet 1, tweet 2.
-Mei, la descalça: Fil, tweet.
-Roses pansides: Tweet.
Els comentaris següents:
-Comentari sobre Adéu siau, dies emmaduixats
-Comentari sobre Les escales roses de l’edifici nord de l’institut
-Comentari sobre Una història de cols verdes
Les següents webs de bases de dades:
-Baka-Updates
-Base de dades de Frostmoon amb els títols editats sota el segell Hana to yume.
-Llista Kudan Hitomi, amb els anys de la publicació original de diversos mangues.
-Llista Kudan Ladys, amb els anys de la publicació original de diversos mangues.
-Llista Kudan Seventeen, amb els anys de la publicació original de diversos mangues.
Les següents utilitats web:
-El traductor automàtic de Google
-Les roses carmesines de Jamaica
Darrera actualització: 17 de juliol de 2022
_____________________________________________________
1. Abans ja hi havia toms de manga, però o bé es tractava de casos especials de mangues extremadament populars o bé eren productes preparats directament per a la seva comercialització en aquest format: parlo dels akahons (anys 40-mitjans 50) i dels mangues de lloguer (finals anys 50 - principis 60). De nou, ens trobem amb material molt difícil de rastrejar, amb comptadíssimes excepcions que han tingut reedicions o remakes.
2. No veiem clar que Dues verges a l’àtic (屋根裏の二処女, Yaneura no Nishojo) es pugui considerar S degut al tipus d’història que és. A més, aquesta obra no es va publicar en una revista, sinó que va sortir directament en el format de llibre complet. D’aquesta manera, va arribar a un públic diferent i molt reduït en el seu moment.
3. El safisme a altres demografies durant els setanta (i anteriorment) és pràcticament inexistent. N’hi ha, però és molt escàs.
4. Referent al tema, a l’artbook-fanbook de la sèrie hi consta la següent informació:
“同性し か 愛せ い、または 愛さない同性愛者のこと。
日本ではまだ日陰の存在だが，欧米では差別もあるもののかないオープン。
有閑にも理事長の甥のピーターや高千穂病院の母子、ファッションデザイナーのショウなどホモ&レズが登場する。”
5. El manga Medusa (Ryōko Yamagishi, 1982) queda fora perquè es va publicar a la revista Bessatsu Kisō Tengai, una revista de ficció científica que sembla que no tenia una demografia clarament definida.
