dilluns, 22 de febrer de 2016

Les Fileres de Cirerers





Títol original: Sakura Namiki (さくら並木)
Autor: Macoto Takahashi
Revista: Kebunsha
Editorial: Nishimura Kei
Any: 1957
Demografia japonesa: Shōjo
Gèneres: Comèdia romàntica, esport
Nombre de volums: 1
Edicions fora del Japó: que jo sàpiga, cap

El Macoto Takahashi més que pels seus mangues cinquanters és conegut per les seves il·lustracions de contes de temps després, amb un estil més depurat i recarregat. Personalment, em sembla una delícia, però puc entendre que hi hagi gent a qui més aviat li provoqui mareig. També és bastant conegut dins de l’estètica Gothic Lolita degut precisament als seus dissenys que tant s’aproximen a aquesta moda.

Aquest autor va debutar com autor de còmic el 1957, en una revista shōjo. Malgrat que la gran majoria d’autors-homes que en aquella època volien debutar en el món del manga preferien fer-ho per revistes de shōnen, els era més fàcil fer-ho per revistes de shōjo, ja que els veterans-homes també preferien el shōnen i no hi havia gairebé cap dona que s’hi dediqués. Desconec si aquest va ser exactament el cas d’en Takahashi, perquè de ben segur que en la seva trajectòria professional li han sobrat les oportunitats per a passar-se al shōnen (tal i com van fer altres autors amb les seves circumstàncies). Així doncs, és de suposar que o bé es va encasellar en el shōjo i el seu públic o bé realment li agrada de cor aquesta branca més que no pas l’altra. Jo em decanto per la segona opció, però no puc posar les mans al foc. Així i tot, a Baka-updates consta que com a mínim va participar en una publicació dirigida a laudiència masculina.

Les Fileres de Cirerers és el manga més antic de què tinc constància que podria considerar-se yuri: dirigit a dones i amb contingut sàfic com a element principal i sense deixar lloc a confusions ni subtileses. Així i tot, en moltes ocasions el manga que se sol endur el mèrit com a primer yuri és La Parella de l’habitació Blanca (Shiroi Heya no Futari, de la Ryōko Yamagashi). Molta gent considera Les Fileres de Cirerers com a “proto-yuri”, la qual cosa no entenc: es tracta d’un manga sobre dues noies que rivalitzen per l’amor d’una tercera noia.

“Proto-yuri”? Això és un YURI com una casa de pagès. Dir altrament és negar l'evidència.
La història arranca amb un torneig de ping pong a l’institut femení Sakura. Les finalistes són la Yukiko Nakahara (primer curs), l’Ayako Sunayama (segon curs) i la Chikage Maki (tercer curs). Com afectarà l’eliminatòria final a aquest triangle amorós?

Aquest manga conté un dels tòpics més habituals del yuri: un univers exclusivament femení. Ja no només a l’institut, sinó també a casa de la Yukiko, la protagonista. Un altre tòpic és la diferència d’edat. En un primer terme, podria semblar escassa, però dins del yuri aquesta diferència tampoc sol ser gaire elevada. El just per poder fer el tractament d’onee-sama/senpai a la més gran. Això també passa en molts shōjos on la protagonista és heterosexual. S’idealitza la figura dels companys que es troben un o dos cursos superiors. Així i tot, resulta sorprenent com aquesta obra s’allunya dels tocs tràgics tant de les novel·les de Class S com dels altres yuris primerencs. És quelcom a tenir molt en compte.


Tot i que es tracta d’una història relativament senzilla, s’hi toca la manipulació i, dins d’aquesta, la llum de gas.

La narració és d’allò més curiosa, amb algunes pàgines plenes de pilotes durant els partits de ping-pong.



Pel que fa al dibuix, tot just si es comença a endevinar com acabaria evolucionant l’estil del Macoto Takahashi i s’hi aprecien les influències del Tezuka. Influències que va experimentar pràcticament tota una generació sencera de mangakes.

Ho recomano? Sí, si és que t’agraden les comèdies romàntiques senzilles, sense gaire profunditat. Es llegeix ràpidament i en general es tracta d’una història molt bufona. També si t’interessa la història del manga en general o la del shōjo o el yuri en particular.

Nota global: 7’9/10