dimarts, 26 de juny de 2018

Ōoku: Les Shōgunes Tokugawa


Aquesta entrada pot tenir ESPÒILERS de L’harem shōgunal (Ōoku, Fumi Yoshinaga).



Una de les tantes ajudes que m’estic fent per no perdre’m ni un detall a la relectura de L’harem shōgunal (Ōoku, Fumi Yoshinaga) és la llista de les shōgunes del clan Tokugawa. Aniré actualitzant conforme avanci en la lectura. Femení genèric.


Heus-la aquí:

1. Ieyasu Tokugawa ()

2. Hidetade Tokugawa ()

3. Iemitsu Tokugawa sènior (Takechi; )

3’. Iemitsu Tokugawa júnior (Chie/Chise; )

4. Ietsuna Tokugawa (Chiyo; )

5. Tsunayoshi Tokugawa (Tokuko; )

6. Ienobu Tokugawa (Tsunatoyo; )

7. Ietsugu Tokugawa (Chiyo; )

8. Yoshimune Tokugawa (Nobu; )

dimecres, 13 de juny de 2018

Ōoku: Els càrrecs


Aquesta entrada és una anàlisi i pot tenir ESPÒILERS de L’harem shōgunal (Ōoku, Fumi Yoshinaga).

Fa poc, he començat a rellegir un dels meus mangues preferits L’harem shōgunal (Fumi Yoshinaga), més globalment conegut pel seu nom en japonès: Ōoku. 

L’harem shōgunal és una obra molt complexa i estic decidida a fer-ne una relectura on m’hi capbussi completament. Un dels punts que ho complica tot és la gran quantitat de càrrecs amb què et topes. Encara més si tenim en compte que la traducció a la qual tinc accés (la francesa, titulada Le Pavillon des Hommes) adapta uns conceptes i d’altres no i a sobre és bastant vergonyosa tota ella.

Així doncs, he decidit fer-me’n una mena de glossari per no perdre-m’hi i, ja posats, el comparteixo. Evidentment, hi compartiran espai tant termes japonesos com de francesos. L’aniré actualitzant conforme avanci amb la lectura. És possible que foti la pota degut al meu desconeixement de la cultura japonesa. Utilitzaré el femení genèric. Accepto correccions.

Càrrecs fora de l’harem:

I) Emperadriu1: és la màxima autoritat religiosa. Una mena de papessa amb la diferència que es tracta d’un càrrec hereditari.
II) Shōguna: és la màxima autoritat política i militar. Una mena de reina.
III) Tairō: gran consellera de la shōguna. Vindria a ser com una mena de “consellera suprema de la shōguna”.
IV) Rōjūs: conselleres (especials) de la shōguna.
V) Governants de província: de les persones amb més possibilitats d’acabar sent rōjūs.
VI) Daimyōs: Senyores feudals. N’hi ha diverses per clan.
VII) Ōmetsuka / Grand intendant 
VIII) Inspector de finances
IX) Oniwabans: espies de la shōguna.

Càrrecs al si de l’harem:

A l’harem hi ha dues categories diferenciades i dins d’aquestes diverses subcategories:

1) Omemie-ijō: Tenen dret a tenir una audiència amb la shōguna. Poden dur espasa.

1.1) Intendant(e) général(e) du pavillon/Grand(e) intendant(e) du pavillon: la persona amb més poder de l’harem. A més, és també toshiyori.
1.2) Jōrōs: el càrrec més elevat al qual poden arribar els senyors que serveixen el marit de la shōguna.
1.3) Toshiyoris: “consellers” inferiors a les rōjūs.
1.4) Encarregats del protocol
1.5) Consellers intermitjos: dedueixo que inferiors als toshiyoris.
1.6) Chūrōs: concubins2.
1.7) Intendants
1.8) Valets (servents)3: es dediquen a tenir cura d’algú de rang més elevat de manera més personalitzada que els criats.
1.9) Preposés aux serrures


2) Omemie-ika: No tenen dret a tenir una audiència amb la shōguna. No poden dur espasa.

2.1) Domestiques (criats)3: el rang més baix de tota la jerarquia dins de l’harem. La majoria provenen de famílies benestants i/o de samurais. S’encarreguen de cuinar, servir el menjar, alimentar els peixos, netejar, cosir, etc. Una de les poques maneres que tenen d’ascendir és cridar l’atenció d’algun toshiyori o chūrō i permetre que aquest els violi.

Altres càrrecs al si de l’harem:

Preposés aux incendies: dins de l’harem, sembla que aquests van a part, però en tot cas estarien més a prop dels omemie-ijō, ja que poden dur espasa.
Escrivà: recull a una crònica els fets oficials que se succeeixen a l’harem. Ergo: mentides incloses, secrets exclosos.
Regidor: vigila que no manqui res a l’harem.
Mestre de claus: pont entre l’harem i el palau.

1. No recordo haver-lo vist en aquesta obra (es parla de l’emperador de l’època en què encara no s’havia fet el traspàs del poder d’homes a dones), però ja que en sé de la seva existència, la poso.

2. A la història japonesa real chūrōs era les dames de companyia de la família shōgunal. Entre elles, es trobaven les concubines del shōgun.

3. Mantinc els conceptes francesos “valets” i “domestiques” perquè tot i que tinguin un significat molt similar, a l’obra són posicions jeràrquiques clarament diferenciades... dins del tom 1. Que al tom 2 al traductor se li’n fum tot i tracta a tothom de “valets”.

dissabte, 19 de maig de 2018

Saltant




Títol original: Jumping
Autora: Asahi Tsutsui
Revista: Cocohana
Editorial: Shueisha
Anys: 2015-2017
Demografia japonesa: Josei
Gèneres: Dia a dia, romanç, competitivitat
Nombre de volums: 4
Edicions fora del Japó: França (Jumping)
Mangues relacionats: Segons Baka, Addicta a la xocolata (Chocolate Junkie,història original) i Així i tot (Nimo Kakawarazu, seqüela de la història original)

Aquest és un dels tants mangues que quan surten al mercat francòfon es posen molt de moda al cercle de gent que llegeixo per internet, però que en les següents entregues van perdent rellevància i quan s’acaben moren definitivament en l’oblit. La meva intuïció em deia que no em semblaria res de l’altre món, però igualment el volia provar. No pas cada dia tinc l’oportunitat d’acostar-me a un josei... i de cavalls encara menys!



Doncs resulta que m’ha agradat bastant. Certament, els cavalls són un dels temes principals, però no es limita a això. L’obra comença amb una hikikomori que no vol sortir de casa. Trobo que la frustració i la fòbia social de la protagonista estan molt ben retratades i que la seva evolució és respectuosa i realista.

Hi ha amistat, hi ha romanç, hi ha embolics que inclouen remordiments... i molta passió per la hípica, òbviament. El final és un pelet insatisfactori, però la resta està molt ben filada i encaixada.



La narració resulta lleugera. Si en algun punt resulta confús, és més aviat pel dibuix: hi ha alguns personatges que s’assemblen bastant entre ells. Sobretot, dos. Per la resta, el dibuix és prou funcional i agradable a la vista.

L’edició francesa és de preu i format estàndard: sobrecobertes i paper grisenc. He d’afegir que la traducció utilitza un recurs que m’ha encantat i que mai fins ara me l’havia trobat (que recordi).

Ho recomano? Sí! Si és que t’agraden els animals i a la vegada les històries costumistes de caire optimista.

Nota global: 8/10

dimarts, 27 de març de 2018

Les dones trans són dones


Em temo que ahir hi va haver molta gent que no va entendre res amb l’enrenou que hi va haver pel que fa a All about J (Asumiko Nakamura). Aquest espectacle no es va muntar perquè MW s’hagués equivocat de demografia. És molt més profund que això.

Quan s’ha catalogat un shōjo de shōnen o viceversa no he anat mai a l’editorial a exigir-li res. M’he queixat pel meu compte, ho he comentat amb altra gent i poc més.

Però el problema de fons aquí és un altre. És donar-li tractament d’home a una dona. Primer catalogant l’obra com a BL i després tractant-la en masculí al resum oficial. Hi haurà qui digui que és ficció i que no importa. Tinc demostradíssim que la ficció ens influeix una barbaritat, així que això de què la ficció és neutra i pura és una argúcia més que una altra cosa.

A més, no és una dona cis qualsevulla, no. És una dona trans. És a dir, pertany a un col·lectiu que té especials dificultats per dur una vida mitjanament digna degut a tota la violència, el rebuig i la discriminació que rep.

Amb el seu capteniment, l’editorial està donant a entendre que les dones trans no són dones sinó homes. És una ideologia que resulta fatal per a les dones trans. Tant pel que fa a llur autoconcepte com pel que fa a llur concepció social, la qual cosa desencadena en una enorme violència.

Posaré un exemple molt clar: si La Ventana de Orfeo (Riyoko Ikeda) s’hagués catalogat com a BL, molta gent hauria posat el crit al cel (amb tota la raó del món), perquè està protagonitzat per una noia (cis). Però, d’altra banda, compleix amb diversos dels arguments que va donar l’editorial per catalogar All about J com a BL:

  • Diversos nois se senten atrets per una noia pensant-se que és un noi. 
  • Té un aire molt BL: un institut masculí de nom Sankt Sebastian i amb una (o més?) escultura del sant “agonitzant” tot ple de fletxes.

    • Hi ha alguna coseta romàntico-sexual de manera secundària entre nois: com a mínim un petó i en una escena el Klaus se li insinua a l’Isaac mig de broma.

    Aquí la clau radica en la percepció transfòbica que tenim de la realitat. Tothom té claríssim que la Julius és una dona. I això és perquè és cis. En canvi, la gent es resisteix a acceptar la J com a dona perquè s’escapa de la definició de dona que ens han anat imposant des d’abans que tinguéssim ús de raó. Però el cert és que ambdues són dones que, degut a la merda de societat, han de fer-se passar per homes.

    I no em vingueu amb què és una beneiteria. Les dones trans no arriben ni tan sols a la meitat de l’esperança de vida de les cis. La transfòbia (i, més concretament, la transmisogínia) no és cap beneiteria. És quelcom que resulta fatal per a qui en pateix.