dissabte, 27 d’octubre de 2018

Banana Fish




Títol original: Banana Fish (バナナフィッシュ)
Autora: Akimi Yoshida
Revista: Betsucomi
Editorial: Shogakukan
Anys: 1985-1994
Demografia japonesa: Shōjo
Gèneres: Misteri, drama, crítica social, aventures, ficció científica
Nombre de volums: 19 (edició original), 12 (edició bunko), 20 (edició que imita l’original, però n’inclou el tom únic extra)
Edicions fora del Japó: França, Itàlia, Estats Units (primer en van publicar els 7 primers de manera emmirallada respectant-ne més o menys les portades i després van començar de zero i ho van publicar tot sense emmirallar, però inventant-se’n les portades), Alemanya (cancel·lada al setè volum) i segur que d’altres que se m’escapen.
Mangues relacionats: Opinió Privada (Private Opinion, inclou una preqüela de l’Ash i una de l’Eiji, així com un còmic molt curtet on l’autora parla del manga) i Dimoni (Yasha, seqüela indirecta)

Ja fa una bona colla d’anys que vaig llegir aquest manga, quan pràcticament no sabia italià! M’hi vaig llançar perquè és tot un clàssic i el vaig trobar en l’esmentada llengua, però em vaig arriscar molt. I em va sortir bé, per sort. De fet, em va agradar més del que m’esperava i és un dels meus mangues preferits. Val a dir que m’esperava quelcom totalment diferent i que això és per culpa de certa pàgina que havia vist a diversos llocs i que no és gens representativa de l’obra.
Tracta d’un thriller ambientat especialment a Nova York. Els personatges principals són l’Ash, el joveníssim líder d’una banda criminal, i l’Eiji, el japonès de rigor que li fa de taló d’Aquiles, però que té també els seus cops amagats.
És un shōjo que es relaciona molt pel gran subtext entre l’Ash i l’Eiji amb el BL i crec que no es pot explicar la història del BL sense ell, tal i com ocorre amb La Tòquio Babilònica (Tokyo Babylon, CLAMP). Després d’aquest, hi ha hagut una infinitat de mangues de subtext/romanç/sexe entre homes de gènere policíac o similar. Val a dir, però, que anteriorment a Banana Fish es va començar a publicar Patalliro! (Mineo Maya), un manga policíac-humorístic on tot és la mar de clar i tenim dos gays i un nen bi entre els personatges principals.

També és curiós comentar que Banana Fish en el moment de la seva publicació va ser seguit per molts homes heterosexuals que entre l’Ash i l’Eiji només veien una amistat molt forta i que aquest era l’únic shōjo que s’atrevien a admetre que llegien per viril (en el sentit més ranci de la paraula). Irònicament, i malgrat la poca aparició de personatges femenins, es tracta d’una obra plena de sensibilitat i molt crítica amb la cultura de la violació des d’una perspectiva bastant avançada. No és perfecta, però: molta gent en critica el final (i amb raó i més amb les excuses de l’autora) i el tema de la raça no està del tot ben tocat. Els més mal parats, com sempre, són els negres.

No és cap secret que la meva OTP predilecta la conformen l’Ash i l’Eiji, però Banana Fish té molts altres atractius. El misteri i l’acció sobretot, que són els autèntics motors de la història. Mira que moltes vegades les obres d’acció més aviat m’avorreixen, però en aquesta està tot molt ben dut i es va variant molt d’escenari, per la qual cosa és difícil arribar a la monotonia. I La Yoshida és una gran guionista i narradora.

També el drama juga un paper molt important. A vegades massa i tot, especialment si ets una persona sensible.

Hi ha un bon reguitzell de personatges atractius. Ash és el més popular entre el fandom, però no és l’únic digne de menció: el Shorter, el propi Eiji, la Jessica, el Yue Lung, el Sing, el Charlie, el Max, el Jenkins... I molts d’ells estan disenyats en base al físic de famosos. El cas més recognoscible des d’Occident és el del Max, inspirat en el Harrison Ford.

Crida l’atenció el canvi dràstic de disseny que pateix l’Ash a partir del cinquè volum. Passa de cabells de casc a engominat permanent. Es veu que fins i tot resulta que el “primer” Ash i el “segon” Ash estan inspirats en dos famosos diferents!

El dibuix està molt bé: ple de sentiment i de detalls. Els grafitis de Banana Fish són mítics! I les samarretes de la poma, també. A l’anime s’ha procurat que tot fos més estètic, mentre que al manga l’ambientació més carregosa augmenta el nivell de drama cru.

Espero que més d’hora que tard arribi alguna obra de la Yoshida a Espanya. No cal que sigui Banana Fish ni Diari d’una Ciutat Costanera (Umimachi Diary). Si més no, per començar. Ja m’estaria bé El Jardí dels Cirerers (Sakura no Sono, volum únic), Més llarg i lent que un riu (Kawa Yori mo Nagaku Yuruyaka ni, 2 volums) o La Bona Donzella (Kisshō Tennyo, 4 volums).

L’edició italiana és petitona, té sobrecobertes i conserva el sentit de lectura original. Com no podia ser altrament, les pàgines són grogues! Tota una experiència de lectura. Al principi i al final d’alguns volums hi ha alguns extres.

Ho recomano? Si t’agraden els thrillers d’acció als Estats Units i no et fa res la manca de personatges femenins, és prou factible que t’agradi.

Nota global: 9’2/10

diumenge, 23 de setembre de 2018

Mangues protagonitzats per bisexuals


Tal i com indica el títol, aquesta entrada recull un seguit de mangues on el personatge principal és bisexual. Sense aprofundir-hi més; sense tenir en compte si aquesta representació és positiva o negativa o si està ben feta o mal feta.

D’altra banda, hi ha un tema que em resulta bastant obvi, però en deixaré constància: es tracta de les ambigüitats. Per dilucidar si una noia sent atracció per una altra o si un noi sent atracció per un altre, ho faré seguint la regla de “si es consideraria atracció en cas de tractar-se d’una noia i d’un noi o viceversa, llavors és atracció”.

Heus aquí la llista per ordre d’inici de publicació:

Subaru, de La Tòquio Babilònica

-La Rosa de Versalles  (Versailles no Bara, Riyoko Ikeda, maig 1972)
-Apuntant l’as (Ace o Nerae, Sumika Yamamoto, 1973)
-Cutie Honey (Gō Nagai, 1973)
-Les Geminis (Sōjikyū no Onna, Miyako Maki, 1973 o 1974)
-El Poema del Vent i les Branques (Kaze to Ki no Uta, Keiko Takemiya, 1976)
-Fashion Fade (Tomoko Naka, 1977)
-Patalliro! (Mineo Maya, 1978)
-Banana Fish (Akimi Yoshida, 1985)
-La Tòquio Babilònica (Tokyo Babylon, CLAMP, 1990)
-La plantosa guardiana na Marinera Lluna (Bishōjo Senshi Sailor Moon, Naoko Takeuchi, 1991)
-La Princesa Kaguya (Kaguya Hime, Reiko Shimizu, 1993)
-Neogènesi segons l’Evangeli (Neon Genesis Evangelion, 1994)
-Falsedat (Fake, Sanami Matō, 1994)
-Sakura, la Caçadora de Cartes (Card Captor Sakura, CLAMP, maig 1996)
-Utena, la Noia Revolucionària (Shōjo Kakumei Utena, Be-Papas, juny 1996)
-Manual per fer anar l’àngel (Tenshi Kōryaku Manual, Kumiko Kikuchi, 1999)
-El món d’en Coo (Coo no Sekai, Hideji Oda, 2000) + El Solar dels Somnis (Yume no Akichi, Hideji Oda, 2005)
-Un Llarg Viarany (Nagai Michi, Fumiyo Kōno, 2001)
-Coses vives (Kedamono Damono, Haruka Fukushima, 2003)
-Bisexual (Sōko Masaki, 2003)
-Cesare (Fuyumi Sōryō, 2005)
-Cítric (Citrus, Saburōta, 2012)
-El Rèquiem del Rei de les Roses (Bara-ō no Sōretsu, Aya Kanno, 2013)
-Arte (Kei Ōkubo, 2013)
-L’Ulna a sa torreta (Jūza no Ulna, Tōru Izu, 2015)
-Himejima, amor meu (Boku no Himejima-kun, Kōjirō Narihira, 2017)




DARRERA ACTUALITZACIÓ: 27 de setembre de 2018

diumenge, 2 de setembre de 2018

Shōjos i joseis d’abans del 1987 publicats a certs països d’Occident [ENTRADA ACTUAL]

[Aquesta entrada és l’actualització duna altra, però per tal d’evitar equívocs respecte a dates de publicació i les meves anàlisis respectives de situació prefereixo fer-ho així. Tot i que la base és la mateixa, hi ha coses que he hagut de modificar molt.]

Tenint en compte que de tant en tant altra gent i jo ens anem queixant dels (ja no tan) pocs shōjos vells que ens arriben a Espanya, tenia curiositat per saber en quina situació es trobaven altres països occidentals i fer-ne una comparativa. La frontera 1986/1987 crec que talla prou bé el que considerem vell del “no tan vell”, però la decisió ha sigut plenament meva i vull deixar constància que no parlo en nom de ningú.

L’any que prenc de publicació és el de primera publicació del primer capítol. El nombre de volums es correspon amb el de l’edició del país en qüestió. Si hi ha més d’una edició, prendré com a referència (en aquest ordre) la millor seguint paràmetres d’actualitat i economia, entre altres. No hi haurà menció a fotocòpies ni edicions pirates. Si el títol original correspon amb el de l’edició que sigui, no el tornaré a escriure.

Per “certs països d’Occident” em refereixo a Espanya, Itàlia, França, Polònia, Alemanya i Estats Units. Bàsicament, són indústries que conec un mínim i que sé que tenen un catàleg prou gran de mangues com per esperar que s’hi hagin publicat diversos shōjos vells i algun josei que també en sigui. A veure’m si algun dia m’animo amb Polònia, Portugal o algun altre país. 

M’estalviaré de citar l’obra de cert autor per motius de pes. (No és qüestió que em caigui bé o malament; el Tezuka i la Igarashi em cauen fatal i aquí en teniu totes les obres que n’he pogut rastrejar i que encaixen amb els requisits.)

Accepto correccions. És evident que algun manga m’hauré deixat. I és possible que hagi posat per error alguna obra que no sigui shōjo ni josei i/o que sigui posterior al 1986.

Per a la recerca m’han resultat imprescindibles els webs Baka-updates, Listado Manga (Espanya), Shojo Manga Outline (Itàlia), Shojo in Italia, Manga News (França), Tanuki Manga (Polònia), The Incomplete Manga Guide (Alemanya) i Tezuka in English (Estats Units i part de l’estranger). A més:
1) LOfiadora m’ha ajudat amb un parell de referències pel que fa a lAntologia de la Hagio publicada per Glénat-França.
2) Fa uns mesos, arrel de llegir l’entrada antiga, la Yin em va proporcionar unes informacions molt interessants, sobretot pel que fa als mangues publicats a França.
3) La Dia me n’ha fet una publicitat deliciosa.
4) La Daria Kostaniak m’ha proporcionat les eines per fer la llista de Polònia i sha ofert a resoldre’m qualsevol dubte que pogués tenir al respecte.

Sense més prolegòmens, heus aquí la llista: 

ESPANYA
 
Orpheus no Mado (Riyoko Ikeda)
Candy Candy Corazón (Candy Candy) (3/9, cancel·lat) (Kyoko Mizuki & Yumiko Igarashi)
Catarsis (Hanshin) (0/1) (Mōto Hagio)
Fénix (Hi no Tori) (3/3 capítols inclosos a Fénix #12, versió de la Shōjo Club) (Osamu Tezuka)
Georgie (Georgie!) (4/4) (Man Izawa & Yumiko Igarashi)
¿Quién es el undécimo pasajero? (11 nin iru!) (1/1) (Mōto Hagio)
La Balada del Viento y los Árboles (Kaze to Ki no Uta) (1/10) (Keiko Takemiya)
La Princesa Caballero (Ribon no Kishi) (3/3, remake dels seixanta) (Osamu Tezuka)
La Rosa de Versalles (Versaillesno Bara) (5/5, no en computo la represa) (Riyoko Ikeda)
La Ventana de Orfeo (Orpehus no Mado) (13/13) (Riyoko Ikeda)
Mayme Angel (3/3) (Yumiko Igarashi)


A Espanya, es poden diferenciar clarament tres etapes: 
1) L’anècdota de Candy Candy (1984-1985): als anys vuitanta, a les albors del manga a la terra dels conills, el còmic de Candy Candy (Candy Candy Corazón, Yumiko Igarashi) es venia a mans plenes gràcies a l’èxit de l’anime. Se’n van fer diferents edicions, però totes elles incompletes.
2) La bombolla del manga a Espanya* (2002-2010): entre piles i piles de manga publicat, també va arribar algun shōjo antic. Els mangues editats en aquesta etapa es destaquen per la seva aparent popularitat. D’una banda, tenim les que probablement són les dues dibuixants de manga més estimades dins de la branca èpicodramàtica de shōjos dels anys setanta: la Riyoko Ikeda (La Rosa de Versalles i La Ventana de Orfeo) i la Yumiko Igarashi (Georgie i Mayme Angel). De l’altra, el Tezuka (La Princesa Caballero), un dels mangakes més publicats a Espanya i d’allò més cèlebre al Japó. 
3) La recuperació després de la gran sequera (2016-???): aquesta, ara per ara, és l’etapa de les autores més venerades de la generació del 49: la Mōto Hagio (¿Quién es el undécimo pasajero? i Catarsis) i la Keiko Takemiya (La Balada del Viento y los Árboles). S’ajunten aquí dos factors que expliquen aquest fenomen una mica:
a) D’una banda, el rebuig pel shōjo i el josei. Sí, malgrat que ara es publica MÉS manga que abans que esclatés la bombolla, hi ha una enorme reticència a publicar shōjos i joseis... En general, es busquen shōjos i joseis “poc femenins” i que puguin agradar a un públic masculí. Dins del shōjo setanter, tradicionalment la generació del 49 (i per a segons qui també la Ikeda, a la qual se la inclou erròniament en aquest grup en moltes ocasions) ha sigut l’única acceptada com a quelcom que valgués la pena per part de la crítica imperant. Tal crítica era i és dominada per homes cisheterosexuals (molts dels quals molt homòfobs, per cert). La resta, tendia i tendeix a considerar-se ridícul per exagerat i/o cursi (quan amb els equivalents masculins se n’exalta l’epicitat i la passió). Si bé és cert que els mangues de la Hagio i la Takemiya hi comparteixen algunes característiques i elles mateixes són bastant femenines en llurs obres, el dibuix no arriba a ser tan “brillant” i llurs històries contenen aquell toc que tant agrada als senyors que copen la crítica.
b) D’altra banda, el resorgiment i la consolidació del BL a Espanya. I ja sabem que la Takemiya i la Hagio són les mares de la demografia. Per contra, el yuri no funciona i aquest era més propi de la branca epicodramàtica que de la del 49. (Tot i que hi hagi l’ambivalent Ryōko Yamagishi, inèdita a Espanya i part de l’estranger.)
Cal tenir present que no tot es redueix a això. Hi ha més factors a tenir en compte, com ara el fet que a les de Tomodomo els encanta la Hagio (però també el BL).
A més, també és cert que en res es reedita La Princesa Caballero (un shōjo editat més pensant en homes que en noies o dones, tot sigui dit) i que recentment ens ha arribat una saga dibuixada per la Igarashi, però aquesta ja és massa tardana com per entrar a la llista. Parlo dAna de las Tejas Verdes i seqüeles. I ara que per fi s’ha emès la pel·lícula que adapta el manga La Colina de las Amapolas, potser aniria sent hora que ens n’arribés l’obra original. Que mentrestant, es van publicant a tort i a dret mangues que adapten pel·lícules, novel·les, sèries de televisió i videojocs.

Resulta prou particular, però, que a Espanya, sent un país on encara hi ha molt per publicar, ens hagin arribat obres tan llargues com La Ventana de Orfeo o La Balada del Viento y los Árboles i no hagin fet el propi a França (sobretot l’última, que transcorre a l’hexàgon). Però bé, ja sabem com de peculiars eren algunes decisions de Glénat-Espanya. Segueixo sense entendre del tot el cop de cap de MW; només espero que els funcioni la jugada, que sinó encara els fotran la culpa al shōjo antic i oblidem-nos ja de veure’n més per llur part.
 
*No agafa exactament els anys de la bombolla, però algun nom li havia de posar i aquest hi encaixava bastant. Cap al final s’allarga dos anys amb La Ventana de Orfeo, obra de molts volums i de pèssimes vendes que realment s’havia començat a publicar el 2008.

ITÀLIA

Ace o Nerae! (Sumika Yamamoto)

Alpen Rose (8/8, edició d’un tom menys que l’original) (Michiyo Akaishi)
Ann è Ann (Anne wa Ann) (2/2) (Yumiko Igarashi)
Attack nº 1 (7/7) (Chikako Urano)
Attacker You! (3/3) (Shizuo Koizumi & Jun Makimura)
Ayako (2/2) (Etsuko Ikeda & Riyoko Ikeda)
Banana Fish (19/19) (Akimi Yoshida)
Best Works (Kessakusen) (13/23; cancel·lada) (Suzue Miuchi)
Candy Candy (11/11, edició amb alguns volums més que la japonesa perquè van fer quelcom estrany) (Kyoko Mizuki & Yumiko Igarashi)
Caro Fratello (Oniisama e...) (2/2) (Riyoko Ikeda)
Claudine (Claudine...!) (1/1) (Riyoko Ikeda)
Cleopatra, l’ultimo faraone (Cleopatra) (1/1) (Machiko Satonaka)
Creamy Mamy (Mahō no Tenshi Creamy Mamy) (2/2) (Kazunori Itō & Yūko Kitagawa)
Edgar e Allan Poe: Il Clan dei Poe (Poe no Ichizoku) (3/3) (Mōto Hagio)
Ehi Juliet! (Shabondama tonda!) (història curta publicada a la revista vuitantera setmanal Candy Candy (abans que li posessin el cognom TV Junior), números 169 a 173, introbables) (Chieko Hara)
Eroica, la gloria di Napoleone (Eikō no Napoleon*) (12/12) (Riyoko Ikeda)
Fostine (3/3) (Chieko Hara)
Georgie (Georgie!) (4/4) (Man Izawa & Yumiko Igarashi)
Hello! Spank (Ohayō! Spank) (7/7) (Shinichi Yukimuro & Shizue Takanashi)
Il grande sogno di Maya La maschera di vetro (Glass no Kamen) (49/49 i obert) (Suzue Miuchi)
Il poema del vento e degli alberi (Kaze to Ki no Uta) (0/10) (Keiko Takemiya)
Jenny la tennista (Ace o Nerae!) (25/25, edició amb alguns volums més que la japonesa perquè a la italiana li van fer quelcom estrany) (Sumika Yamamoto)
Kitty, la stella del circo (Tim Tim Circus) (manga publicat de manera íntegra a la revista vuitantera setmanal Candy Candy TV Junior, números 145 a 168, introbables) (Kyoko Mizuki & Yumiko Igarashi)
Koronde Pokkle, Incontrando i Pokkle (Koronde Pokkuru) (3/3) (Yumiko Igarashi)
La Fenice: Le origini (Hi noTori) (1/1, versió de la Shōjo Club) (Osamu Tezuka)
La leggenda dell’arcobaleno (Niji no Densetsu) (4/4) (Chieko Hara)
La leggenda di Hikari (Hikari no Densetsu) (16/16) (Izumi Asō)
La Principessa Zaffiro (Ribon no Kishi) (3/3, remake dels seixanta) (Osamu Tezuka)
La Spada di Paros (Paros no Ken) (1/1) (Kaoru Kurimoto & Yumiko Igarashi)
La Stella della Senna (La Seine no Hoshi) (0/2) (Mitsuru Kaneko & Asuka Morimura)
Lady Love (se’n va publicar prop de la meitat a la revista vuitantera setmanal Corriere dei Piccoli, introbable) (Hirono Omu)
Lady Oscar: Le Rose di Versailles (Versailles no Bara) (12/14, en computo la represa) (Riyoko Ikeda)
Le Rose di Versailles: Speciale (Versailles no Bara #10 sense Shiroi Egmont + Versailles no Bara Gaiden) (2/2) (Riyoko Ikeda)
Let the sunshine in (Hiatari Ryōkō) (5/5) (Mitsuru Adachi)
Lo Specchio Magico (Himitsu no Akko-chan) (manga publicat de manera parcial a la revista vuitantera setmanal Candy Candy TV Junior, números 216 a 235, introbables) (Fujio Akatsuka)
Love Me Knight – Kiss Me Licia (Ai Shite Knight) (7/7) (Kaoru Tada)
Mayme Angel (3/3) (Yumiko Igarashi)
N.Y. Komachi (8/8) (Waki Yamato)
Orpheus: La Finestra di Orfeo (Orpehus no Mado) (14/14) (Riyoko Ikeda, imagino que el 14è volum n’inclou el Gaiden, però no ho puc assegurar)
Primo Amore** (Hatsukoi Monogatari) (història curta publicada de manera íntegra a la revista vuitantera setmanal Candy Candy TV Junior, números 179 a 181, introbables) (Riyoko Ikeda)
Ransie, la stregga – Batticuore notturno (Tokimeki Tonight) (30/30) (Koi Ikeno)
Rosa Pasticcio** (Shiroi Egmont) (història curta publicada de manera íntegra a la revista vuitantera setmanal Candy Candy TV Junior, números 174 a 178, introbables, imagino que el volum únic al qual li dóna nom deu incloure més històries) (Riyoko Ikeda)
Siamo in 11! (11 nin iru!) (1/1) (Mōto Hagio)
Sonata del Vento La Storia di Alice (Kaze no Sonata) (2/2) (Chieko Hara)
Tre Cuori per Rosy (Candy Romance***) (manga publicat de manera parcial a la revista norantera mensual Magical Girl, números 38 i següents, introbables) (Kako Itō)
Una Ragazza alla Moda (Haikara-san ga Tōru) (8/8, inclou el Bangaihen) (Waki Yamato)
Una rosa, un amore (????****) (història curta publicada de manera íntegra a la revista vuitantera setmanal Candy Candy TV Junior, números 228 a 235, introbables) (Yōko Shōji)
Via col vento (Kaze to tomo ni sarinu / Gone With the Wind / Allò que el vent s’endugué) (manga publicat de manera parcial a la revista vuitantera setmanal Candy Candy TV Junior, números 174 a 258, introbables) (Margaret Mitchell & Tsukumo Mutsumi)

Itàlia figura, sens dubte, com el paradís occidental pel que fa als shōjos antics. En el seu moment s’hi van emetre molts animes que els adaptaven i el públic continua sent-ne fervorós. La Yin em va que a diferència dEspanya i França (on el boom del manga va estar molt centrat en Bola de Drac), a Itàlia la cosa va estar molt més repartida. A més les edicions italianes, en general, resulten molt assequibles.

Les editorials han sabut treure profit d’aquesta nostàlgia de tal manera que, fins i tot, s’hi ha pogut publicar l’extens Il grande sogno di Maya: La maschera di vetro. També s’hi han editat altres obres de les mateixes autores d’aquests mangues tan coneguts per llurs animes.

Em fa gràcia tot l’assumpte de Il poema del vento e degli alberi, ja que primer es va anunciar a Espanya (amb el títol de La Balada del Viento y los Árboles), causant una gran sensació entre un sector del fandom espanyol, francès i italià... I molt poc temps després s’anuncià a Itàlia... amb l’editorial fardant que es tractava de la primera edició de fora del Japó! PERDONA? Que es va anunciar primer a Espanya i se n’ha publicat abans a Espanya el número #1 que a Itàlia. (A data de la publicació original de l’entrada, tot just acaba de sortir a la venda a Espanya i encara queden uns mesos perquè surti a Itàlia). Quina cara, tu.

*No sé de quina demografia és aquest manga. Com que la Ikeda és una destacada autora de shōjo, m’he decantat per posar-lo i, si un cas, ja el trauré si m’assabento que no és ni shōjo ni josei.
** Històries curtes publicades posteriorment als toms 9 i 10, respectivament, de l’edició de Goen de Lady Oscar: Le Rose di Versailles amb els títols de Storia di un Primo Amore i Bianco Egmont.
***No estic segura al 100% que sigui la mateixa sèrie, però per les imatges de Shojo Manga Outline (SMO) de Tre Cuori per Rosy la de la portada de Candy Romance, trobo que encaixa bastant: una noia protagonista de cabells clars, un noi de cabells clars amb un vestit verd i un gat.
****Ídem al primer asterisc, però amb una autora diferent.

FRANÇA
 
Seiza no Onna (Miyako Maki)
Aï Shité Knight – Lucile, Amour et Rock’N’Roll  (Ai Shite Knight) (4/4) (Kaoru Tada)
Anne (Anne wa Ann) (3/3) (Yumiko Igarashi)
Banana Fish (19/19) (Akimi Yoshida)
Baptism (Senrei) (4/4) (Kazuo Umezu)
Candy Candy (9/9) (Kyoko Mizuki & Yumiko Igarashi)
Cléopâtre (Cleopatra) (1/1) (Machiko Satonaka)
Comment ne pas t’aimer (Aisazu ni ha Irarenai) (2/2) (Masako Yoshi)
Croque Pockle (Koronde Pokkuru) (3/3) (Yumiko Igarashi)
Du Haut de mon monde (Asa made matenai) (1/1) (Masako Yoshi)
Georgie (Georgie!) (5/5) (Man Izawa & Yumiko Igarashi)
Hikari no Densetsu – Cynthia ou le Rythme de la vie (8/8) (Izumi Asō)
L’Epée de Paros (Paros no Ken) (1/1) (Kaoru Kurimoto & Yumiko Igarashi)
La Colline aux Coquelicots (Kokuriko Zaka Kara) (1/1) (Testuro Sayama & Chizuru Takahashi)
La Femme Serpent (Hebi Onna) (1/1) (Kazuo Umezu)
La Rose de Versailles (Versailles no Bara) (3/3, el tercer tom equival al Gaiden, no en computo la represa) (Riyoko Ikeda)
Le Coeur de Thomas (Thomas no Shinzō) (1/1) (Mōto Hagio)
Le Coquetier  (Egg Stand) (1/1 capítol inclòs a l’antologia de la Hagio publicada per Glénat, compilació francesa) (Mōto Hagio)
Le pensionnat de novembre (11-gatsu no Gymnasium) (1/1 capítol inclòs a l’antologia de la Hagio publicada per Glénat, compilació francesa) (Mōto Hagio)
Le petit flûtiste et la Forêt blanche (Shiroki Mori shiroi shōnen no fue) (1/1 capítol inclòs a l’antologia de la Hagio publicada per Glénat, compilació francesa) (Mōto Hagio)
Les Enfants de Saphir (Futago no Kishi) (1/1) (Osamu Tezuka)
Les Femmes du Zodiaque (Seiza no Onna) (2/2) (Miyako Maki)
Mako, Rumi et Chii (Mako to Rumi to Chii) (1/1) (Osamu Tezuka)
Manabu (2/2) (Masako Yoshi)
Mayme Angel (4/4) (Yumiko Igarashi)
Mon côté ange (Hanshin) (1/1 capítol inclòs a l’antologia de la Hagio publicada per Glénat, compilació francesa) (Mōto Hagio)
Nous sommes onze (11 nin iru!) (2/2 capítols inclosos a l’antologia de la Hagio publicada per Glénat, compilació francesa) (Mōto Hagio)
Pauvre maman (Kawaisō na Mama) (1/1 capítol inclòs a l’antologia de la Hagio publicada per Glénat, compilació francesa) (Mōto Hagio)
Princesse Safir (Ribon no Kishi) (3/3, remake dels seixanta) (Osamu Tezuka)
Très Cher Frère (Oniisama e...) (1/1) (Riyoko Ikeda)
Très Cher Mozart (Bokutachi no Mozart) (1/1) (Masako Yoshi)
Un rêve ivre (Suimu) (1/1 capítol inclòs a l’antologia de la Hagio publicada per Glénat, compilació francesa) (Mōto Hagio)
Unico (2/2) (Osamu Tezuka)
Vas-y Julie! (Hai! Step Jun) (1/1) (Abe Yutaka & Yasuichi Ōshima)*

França ha publicat grans clàssics, com La Rose de Versailles, Très cher frère... o Le Coeur de Thomas, i ha tirat molt d’obres dibuixades per la Yumiko Igarashi**. Tot i que, una mica com a Itàlia, hi hagi nostàlgia envers els animes antics, a França només s’ha editat la versió animada de molts mangues amb una certa edat, però no l’obra original. Respecte a Itàlia, és el cas de Julie et Stéphane (Alpen Rose) i Laura ou la Passion du Théâtre - Mask Glass (Glass no Kamen).

A banda d’això, disposa d’un bon grapat de curiositats:
-Diverses obres de la Masako Yoshi, una autora que no seria d’esperar veure publicada a Occident per la seva manca de rellevància històrica. I això no vol dir pas que la seva lectura no resulti agradable i interessant; al contrari. Pel que em va comentar la Yin, es veu que senzillament els de Black Box tenen una debilitat per aquesta autora.
-Els dos únics joseis de tota l’entrada: Les Femmes du Zodiaque i Mako, Rumi et Chii. Petits miracles originats per l’obra i gràcia de l’editorial le Lézard Noir pel que fa al manga de la Maki i al consistent fandom pel que fa al del Tezuka.
-França ha sigut l’únic país dels cinc que s’ha dignat a publicar La Colline aux Coquelicots, l’obra en què s’inspira un film de Ghibli.
-Els dos únics shōjos de l’Umezu de tota l’entrada.

Tot i així, em sorprèn molt negativament que només s’hi hagin publicat dues obres de la Riyoko Ikeda. És que ni tan sols s’han dignat a publicar el seu manga sobre Napoleó, seqüela de La Rosa de Versalles i que transcorre (si més no en gran part) a França! Segons la Yin, a França les editorials només s’han animat a publicar seus els mangues que han tingut anime. Em sembla patètic i més si tenim present la distinció amb la qual França va condecorar la Ikeda: la Legió d’Honor! Sembla més que la hi hagi entregat Itàlia, que no pas França! I més si tenim present que fa la tira que està pendent una reedició de l’exhaurit Très Cher Frère.

En un any que ha passat, el panorama occidental dels països amb possibilitats d’aquesta entrada ha anat canviant... tret de França, que ha romàs estàtica. (Alemanya ja ni la compto perquè ja feia peneta fa un any.) Actualització: Pocs dies després de publicar aquesta entrada, l’editorial Black Box va anunciar que tenia ni més ni menys que 4 títols en cartera de la Minako Ueda. De totes maneres, bé podria ser que no encaixessin amb els criteris, ja que no se’n va donar més informació.

*Segons Manga-News (MN) és un shōnen, segons Baka-updates (Baka), un shōjo. Segons MN, l’Abe Yukata forma part de l’autoria, segons Baka, no.
**Pel que em va comentar la Yin, es veu que la Igarashi negocia ella mateixa els seus drets, així que publicar coses seves fora del Japó es relativament senzill (tret, òbviament, de Candy Candy). Sembla que Isan voldria publicar també algun manga de la Hagio o la Takemiya, però com que hi ha els editors japonesos de per mig, la cosa és complicada. Encara rai! (Les condicions laborals són tan horroroses com llurs preus. A més, les edicions que fan semblen més totxanes que còmics.

POLÒNIA*

Gin no Sankaku (Mōto Hagio)

Było ich jedenaścioro (11 nin iru!) (1/1) (Mōto Hagio)
Klan Poe (Poe no Ichizoku) (2/2) (Mōto Hagio)
Mój drogi bracie (Oniisama e...) (1/1) (Riyoko Ikeda)
Róża Wersalu (Versaillesno Bara) (3/3, no en computo la represa) (Riyoko Ikeda)
Srebrny Trójkąt (Gin no Sankaku) (1/1) (Mōto Hagio)**

Polònia és un país on es publica molt de manga i bastant del que s’hi edita és inèdit a la resta dels països de la llista. Pel que fa al tema que ens ocupa, tenen una selecció de títols prou bona de la Ikeda i la Hagio. D’entre mangues publicats de la Ikeda a Polònia n’hi ha un de la història d’aquest país que ja no ha pogut cabre a la llista per ser del 1991. De l’entrada, és l’únic país que ha vist publicat Srebrny Trójkąt. També val a dir que tot s’hi ha publicat de manera íntegra.

Crec que encara els en poden arribar molts més shōjoseis antics, així com altres clàssics del manga. Ho tenen tot molt adobat; si més no, aquesta és la impressió que fan cara afora. Tan de bo pogués conèixer amb més profunditat aquest apassionant mercat!

*A l’entrada original no hi constava Polònia. Va ser a arrel de publicar-la que, amb la magnífica publicitat de la Dia, el text va acabar arribant a la Daria Kostaniak, la qual em va facilitar les eines per poder incloure-hi aquest país.
**Aquest manga va publicar-se a una revista de ficció científica no especialitzada en manga (i sembla que amb un públic mixt, però no ho he pogut esbrinar), així que no té la demografia pròpia dels mangues. Sense haver-lo llegit i tractant-se d’una obra d’una destacada autora de shōjo, l’incloc a la llista.


 ALEMANYA
Asakiyumemishi, il·lustració de la Waki Yamato

Banana Fish (7/19, cancel·lat) (Akimi Yoshida)
Die Rosen von Versailles (Versailles no Bara) (7/7, no en computo la represa) (Riyoko Ikeda)
Genji Monogatari (Asakiyumemishi) (3/13, cancel·lat) (Shibiku Murasaki & Waki Yamato) 

Tot i que a Alemanya a l’actualitat es publica molt més shōjo que a Espanya, sembla que se n’hi ha publicat bastant menys d’anterior al 1987. Pel que fa al josei, no sé si se n’hi publica gaire, però imagino que més que a Espanya, també. Així, tenim a Alemanya com a mercat molt actiu amb obres actuals i extremadament verd pel que fa a shōjos vells, sense cap obra ni de la Igarashi ni del Tezuka, i dues obres cancel·lades d’un total de tres. Em va explicar la Yin que a Alemanya no es va emetre mai gaire anime per televisió. Sens dubte, això no afavoreix l’arribada d’obres antigues. 

A destacar-ne la publicació dAsakiyumemishi, inèdit a la resta de països de lentrada. 

ESTATS UNITS
 
Swan, Kyōko Ariyoshi
A Drunken Dream (Suimu) (1/1 capítol inclòs a A Drunken Dream and other stories, compilació estadunidenca) (Mōto Hagio)
Angel Mimic (Tenshi no Gitai) (1/1 capítol inclòs a A Drunken Dream and other stories, compilació estadunidenca) (Mōto Hagio)
Autumn Journey (Aki no Tabi) (1/1 capítol inclòs a A Drunken Dream and other stories; compilació estadunidenca) (Mōto Hagio)
Banana Fish (19/19) (Akimi Yoshida)
Bianca (1/1 capítol inclòs a A Drunken Dream and other stories; compilació estadunidenca) (Mōto Hagio)
Bride of Deimos (Akuma no Hanayome) (7/17; cancel·lat) (Etsuko Ikeda & Yūho Ashibe)
Claudine (Claudine...!) (1/1) (Riyoko Ikeda)
From Eroica with love (Eroica yori ai o komete) (15/39; cancel·lat) (Yasuko Aoike)
Girl on Porch With Puppy (Porch de Shōjo ga Koinu to) (1/1 capítol inclòs a A Drunken Dream and other stories, compilació estadunidenca) (Mōto Hagio)
Hanshin: Half-God (Hanshin) (1/1 capítol inclòs a A Drunken Dream and other stories, compilació estadunidenca) (Mōto Hagio)
Marié, ten years later (Jūnenmeno Marie) (1/1 capítol inclòs a A Drunken Dream and other stories, compilació estadunidenca) (Mōto Hagio)
Phoenix (Hi no Tori) (3/3 capítols inclosos a Phoenix #12, versió de la Shōjo Club) (Osamu Tezuka)
Princess Knight (Ribon no Kishi) (2/2, remake dels seixanta) (Osamu Tezuka)
Rose of Versailles (Versailles no Bara) (0/10 o 0/14; pendent de publicació) (Riyoko Ikeda)
Storm Fairy (Arashi no Yōsei) (1/1) (Osamu Tezuka)
Swan (15/21; cancel·lat) (Kyōko Ariyoshi)
The Heart of Thomas (Thomas no Shinzō) (1/1) (Mōto Hagio)
The Poe Clan (Poe no Ichizoku) (0/???) (Mōto Hagio)
The Twin Knights (Futago no Kishi) (1/1) (Osamu Tezuka)
They were eleven (11 nin iru!) (1/2; capítol inclòs a la compilació Four Shōjo Stories) (Mōto Hagio)
Unico (1/1) (Osamu Tezuka)

Estats Units manté el tipus gràcies a les obres de la Hagio (algunes d’elles [o totes; no ho tinc clar] publicades allà per la influència de la Rachel Thorn) i l’enorme afició que hi ha envers el Tezuka, que duu a publicar rareses com Storm Fairy.

Em crida bastant l’atenció que no hi hagi publicat cap shōjo d’abans del 1987 en què la Igarashi hagi participat. Només se n’hi ha editat la biografia de la Josefina, la qual és bastant recent. I de miracle se n’hi ha publicat una història curta de la Ikeda (Claudine, sí història curta; el tom original conté més del doble de pàgines que les publicades als Estats Units). El que està passant amb Rose of Versailles és una vergonya. Es va anunciar fot ja més d’un any i encara no n’ha sortit ni un tom... i no se’n sap res. És una obra bàsica que ja ha estat publicada de manera íntegra als quatre països restants. És que fins i tot a Alemanya, tu! Si d’aquí un any des de la publicació de l’entrada no n’ha sortit res, el treuré de la llista. També de l’entrada original. Ja modificaré sengles textos perquè la cosa s’entengui. 

Les obres que se surten una mica de la tònica (d’Estats Units i dels països que recullo en aquesta entrada de manera global) estan escapçades: Swan, Bride of Deimos i From Eroica with love. 



CLASSIFICACIÓ I MATISOS

Així doncs, la cosa queda així:


Itàlia (47) > França (33) > Estats Units (21) >  Espanya (10) >  Polònia (5) > Alemanya (3)

 

Tot i que a Itàlia li computo el Gaiden de La Rosa de Versalles, a França, no. Això és per com està editada l’obra a cadascun dels dos països. Respecte a això, cal matisar que de totes maneres, Itàlia guanyaria de molt més si els Best Works de la Suzue Miuchi s’haguessin publicat com originalment al Japó: en volums únics o col·leccions de dos volums. 

França i Estats Units tenen les xifres un pèl dopades, ja que moltes de les històries curtes de la Hagio, en trobar-se en antologies inventades a cada país, les he considerat com mangues independents (i això perjudica a Espanya en el còmput, perquè aquí se’n publicarà un volum que trasllada una edició japonesa). En el cas de la compilació A, A’ no ho he fet així, ja que aquesta també existeix al Japó. A Itàlia es dóna un cas de dopatge similar: als vuitanta (!!!) es publicaven històries curtes (i d’altres de més llargues) en revistes. I clar, les he hagut de computar com mangues independents, encara que siguin de poques pàgines.

Si a Itàlia computo la represa de La Rosa de Versalles però a Espanya, França, Polònia i Alemanya no, és perquè la darrera edició italiana es va començar a publicar amb la idea d’incloure’n la represa i la d’aquests altres països es va publicar quan encara no existia tal represa. Pel que fa a l’edició estadunidenca, desconec si contindrà la represa o no.

Respecte a l’entrada anterior, les xifres varien un xic, però el rànking es manté. Itàlia, Estats Units i Espanya han augmentat en dos punts. França ha romàs immutable. Pel que fa a Alemanya, no hi estic gaire posada, però no m’ha arribat cap notícia que em mostri que s’hi hagi anunciat o publicat quelcom.

DARRERA ACTUALITZACIÓ: 28 doctubre de 2018.