dimarts, 14 de novembre de 2017

La Pinxa Detectiva




Títol original: Sukeban Deka (スケバン刑事)
Autor: Shinji Wada
Revista: Hana to Yume
Editorials: Hakusensha (primera edició i segona edició, diferents portades) i Media Factory (edició de toms quasi dobles amb portades dibuixades per algú diferent de l’autor)
Anys: 1976-1982
Demografia japonesa: Shōjo
Gèneres: Drama, misteri, romanç
Nombre de volums: 22 (i una reedició de 12)
Edicions fora del Japó: Cap, que jo sàpiga

La Pinxa Detectiva era un dels tants mangues que tenia pendents de feia la tira. Va ser que a través del primer dorama que l’adapta que finalment m’hi vaig posar.

El cas del Shinji Wada resulta prou peculiar: mentre que la majoria dels homes mangakes van apartar-se del shōjo a partir dels setanta, ell hi va debutar i s’hi va quedar. Entre les seves obres més conegudes, hi figuren La Pinxa Detectiva i la saga d’Asuka. Arrel de la primera, al Japó va donar-se a finals dels setanta i durant els vuitanta la febre dels mangues d’estudiants gamberres. A més, és molt possible que aquesta obra hagi influït en part en el manganime Utena, la noia revolucionària (Shōjo Kakumei Utena, Be·Papas), tant pel que fa en el personatge principal com en determinats detalls. Sospito que també en beu La preciosa guardiana Marinera Lluna (Bishōjo senshi Sailor Moon, Naoko Takeuchi) i El Detectiu Conan (Meitantei Conan, Gosho Aoyama).


Les obres del Wada es caracteritzen pel protagonisme de noies fràgils i dures a la vegada que foten bufes a tort i a dret. M’agrada aquesta dicotomia. El Wada no es va limitar a concebre dones fortes mancades de feminitat, sinó que realment va saber entendre el cor de les lectores. Sorprèn com amb obres sense grans pretensions, les protagonistes puguin ostentar tal dualitat. Que no siguin del tot planes. Malauradament, va morir el 2011, amb 61 anys.

La Pinxa Detectiva tracta sobre la Saki Asamiya, una reclusa d’un reformatori d’extrema seguretat. Un bon dia, una organització policial li ofereix un pacte: a canvi de treballar per ells de franc, evitarà la mort de la seva mare, que es troba al corredor de la mort. Així, complota per escapar-se del reformatori (i ho fa de manera espectacular) per començar la seva nova vida de “pinxa detectiva”. Lluitarà amb un potent io-ió com a arma.


M’esperava que aquesta obra fos bastant carca i tot i que té determinades coses que no m’agraden gens (com el personatge del Sanpei Nowaki), el balanç general resulta prou positiu. Començant per la Saki, una protagonista molt inspiradora, i continuant per tot un seguit de crítiques que fa l’obra, com la massificació a les aules, el mal repartiment de la riquesa, el classisme, l’abús de poder... A més de mostrar-nos tot un seguit de contradiccions humanes que fan més profunds els personatges (en especial, la Saki i la seva mare).

Pel que fa al safisme, fins on he arribat jo, sobretot es fa patent en què dues malvades (la directora del reformatori i la Remi Mizuchi, l’antagonista principal) són lesbianes. Aquest lesbianisme es mostra molt lligat a llurs malèvoles mentalitats. Com a safisme mostrat d’una manera més amable, només hi ha subtext.

L’ojō-sama que obnuvila les noies de cursos inferiors acompanyada de les seves sequaces.
La narració és en general molt fluïda i, de tant en tant, hi ha pàgines per a treure’s el barret.

El dibuix en general és molt bo i expressiu. A vegades, resulta impressionant la seva profunditat, que absorbeix el públic de mala manera. L’única pega que hi veig és que hi ha cops que el io-ió de la Saki sembla més aviat un dorayaki.

Mentre que el manga és més atrevit que el primer dorama tant en el bon sentit com el dolent i, per tant, cadascuna de les dues obres té llurs alicients, les oves són fastigosament morboses i se salten el més interessant de tot. Vaig durar només els primers minuts.

Ho recomano? Sí! És un manga d’acció que combina molt bé les aventures amb el desenvolupament de personatges. Té alguna cosa carca, però també un seguit d’aspectes plantejats amb una òptica sorprenentment moderna. I la protagonista és meravellosa.

Nota global: 7,9/10 (Havent-ne llegit, aproximadament, els set primers volums.) 

dilluns, 6 de novembre de 2017

El masclisme de les exposicions del XXIII Saló del Manga



Un any més, es compleix la tradició del masclisme a les exposicions del Saló del Manga. Em centraré en dues:

1) 100 anys d’història d’anime: Una vergonya. Segons aquest despropòsit, hom podria deduir que la presència del shōjo a l’anime ha sigut més aviat minsa. Quedaven fora obres de referència com Utena, Sakura, La Rosa de Versalles, Candy Candy, Marmalade Boy i Fushigi Yugi. Anomenava Sailor Moon, Nana i Yuri on Ice, sí, però no hi havia imatge de cap de les tres. A més, dins de l’exposició les dues primeres sèries es trobaven subordinades a animes de demografia masculina. Mentre que Sailor Moon es pintava com un fenomen secundari respecte a Shin Chan (quan és al revés), la imatge escollida per a l’any de Nana era de Death Note (i serà que no hi havia imatges d’altres animes de demografia masculina, com Mazinger Z, El Dr. Slump o Bola de Drac):


La cirereta del pastís és que, en canvi, d’El Capità Harlock* hi havia tres imatges! TRES. La “portada” de l’exposició, la de quan parla de dos animes del Matsumoto (sent l’altre esmentat molt més mític, en teoria) i la de la pel·lícula de CGI:

És descarat. I no sembla que ningú hi faci res.

També hi havia una imatge per a una altra sèrie de l’autor de Harlock: Space BattleShip Yamato. Per haver imatges, fins i tot n’hi havia una del festival de cinema de Sitges! Sí, no s’entén, però és així:


Em nego a acceptar que això siguin biaixos en la percepció. Això és mala fe i joc brut. És reescriure la història de manera conscient i descarada, des de la més absoluta impunitat.

2) L’exposició dels meches: se’m fa molt difícil centrar-me només en el masclisme d’aquesta exposició, perquè teleta. Primer: l’horrible castellanisme del títol en català. De traductor de Google. Segon: no era de meches, sinó de robots en general. Tercer: compta com a robot una persona disfressada amb un munt de caixes de cartró (Yotsuba). Quart: allò realment era una exposició de Mazinger Z encoberta! I tenia moltes més pífies, però no em vull allargar. El masclisme daquí rau en un comentari completament innecessari i bavós detectat per la Kuroi:

Una claríssima referència a la Yoko, un personatge que va en bikini i que és una enorme font de fanservice.
____________________________________________________

El missatge que s’envia amb aquestes dues exposicions és molt clar: només val la pena parar esment a les dones si entrem dins dels cànons i anem mig nues. No comptem com a persones. Només com a objectes sexuals.

*Obra de demografia masculina molt menys influent que qualsevol dels animes de demografia femenina que he esmentat, però l’anime preferit de la infància del senyor que va encarregar-se de l’exposició.

dilluns, 30 d’octubre de 2017

Alguns fanzines del XXIII Saló del Manga



Sí, no tinc paraula. Al final he fet tret temps de sota les pedres per fer aquesta entrada. I els fanzines que compraré enguany són:


Éramos Perfectas (Taki): magnífic webcómic, ara en paper. Si Spyglass ja em va agradar molt, a Éramos Perfectas la Taki se supera. I mira que tenia el llistó molt alt. Ha madurat tant en el seu dibuix com en la riquesa dels seus personatges, així com en el desenvolupament del seu guió. Per fi podré conèixer el final d’aquest webcòmic!

Però de què carai tracta? Anys després que la Margot i les seves dues amigues s’operessin la cara per esdevenir cantants professionals, ella és cantant de saló a un hotelet de mala mort. En gran part perquè li van fer un nyap a la cara. I se la mengen la frustració i tot un seguit d’emocions negatives. I què és de les seves amigues? Van aconseguir llurs propòsits? I tant si és que sí com si és que no, com ho gestionen tot plegat! Un còmic que explora els racons més miserables de la psique de l’ésser humà!

Característiques: 5 €, volum autoconclusiu de 120 pàgines + ex libris adhesiu.

On el puc trobar? A la parada de l’editorial Tomodomo.



Correr es de Cobardes #1 i #2 (Hanaoka): un altre webcòmic d’una artista a la qual admiro moltíssim. Si ja de per si és difícil fer bones històries, les bones comèdies juguen ja a una altra lliga. I la Hanaoka les executa amb un gran domini. Per fi en podré conèixer la continuació!

Però de què carai tracta? El Juampe, corredor aficionat, s’ha mudat. Al nou institut, farà amistats i s’enamorarà. Magnífica comèdia, amb molts tocs d’humor i algun cop punyent de tant en tant.

Característiques: 4 € per número, dos números amb dos capítols cadascun, 50 pàgines cadascun. Contingut extra respecte al webcòmic!

On el puc trobar? A la parada de l’editorial Tomodomo.

Altres dades: A Tomodomo també hi haurà el fanzine The Crew (2 €), ambientat en el món de Correr es de Cobardes, però uns anys més tard.



¡Déjame Dormir! #1 (Carmen Costa & Deliciest): no sóc fan del BL, però sempre n’acaba caient quelcom. El previ de l’any passat em va semblar prou bo com per continuar-ne la col·lecció.

Però de què carai tracta? Doncs de la tensió sexo-romàntica entre l’Aarón i l’Adair.

Característiques: 5 €, primer volum (existint-ne una mena de capítol pilot), 33 pàgines + extres.

On el puc trobar? A la parada del grup fanziner PussyCrazy.



Melody of Sorrow (AnaKris): seqüela a color del còmic Cross Heart. Amb la història de Cross Heart, l’AnaKris s’ha endinsat completament en la creació de còmics i ha madurat i evolucionat com a artista. Resulta d’allò més inspirador.

Però de què carai tracta? De l’amor entre la Kotomi i la Haru.

Característiques de Melody of Sorrow: 12 €, segon volum, 110 pàgines. A tot color.

Característiques de la reedició de Cross Heart: 10 €, primer volum (però funciona com un tom únic), 224 pàgines.

Característiques del lot d’ambdós: Tot el d’abans i dos clauers de les protagonistes de regal!

On el puc trobar? A la parada del grup fanziner Cyclic Redundancy.


Il·lustració de la Noriko Hayashi
Lily & Rose #2 (diverses artistes): la publicació problemàtica de l’entrada. Primer, perquè fica yuri i BL al mateix sac, quan això sempre acaba resultant contraproduent. Segon, perquè anomena yaoi al BL (encara que alguns dels seus capítols sí que podrien considerar-se yaois, però ja m’enteneu). Tercer, perquè s’apropia d’un element bàsic del bara (producte dirigit a homes bisexuals i gays) per a incorporar-lo unilateralment al BL (producte dirigit principalment a dones heterosexuals). Quart, perquè tot i queixar-se que el yuri no ven gens, llur equip promociona molt més el BL, fent que molts cops ni la gent sàpiga que venen yuri.

Però de què carai tracta? Són històries curtes fetes per diverses autores.

Característiques: 6 €, segon número, 254 pàgines. Doble portada.

On el puc trobar? A la parada del grup fanziner Valkirie Canvas.

Altres dades: La Laurielle Maven, una de les autores, estarà a la parada del grup fanziner El Vosque. Aquests són els seus horaris.

diumenge, 29 d’octubre de 2017

Predicció de llicències del XXIII Saló del Manga

En qüestió de dies, el Saló del Manga obrirà les seves portes. Aquest és el moment de l’any en què més llicències de manga són revelades de cop. Enguany, he afusellat un cop més lentrada de l’any anterior i m’he dedicat a actualitzar-la.

Us semblarà que potser mhe emocionat una mica amb la llista d'enguany, però amb la ristra de llicències dECC per al Saló del Còmic (i la de Planeta al del Manga de l’any passat), tot és possible.

Nota: quan poso “Editorial/s possible/s” em refereixo a les que jo veig més probable que ho duguin, però no té per què voler dir que peti qui peti ha de ser una de les que digui que porti el manga en qüestió.
Renota: Sí, és bastant factible que em deixi una quantitat ingent de títols.
 
Sense més preàmbuls, heus aquí la llista d’alguns mangues que crec que tenen possibilitats:

1) Mangues inèdits a Espanya (el plat fort de tots els salons, però no l’únic):

    12 anys
  • 12 sai (12 anys, Nao Maita): una obra amb protagonistes un pèl més joves del que ens té acostumats el mercat i amb anime recent. A veure si ens arriba! Editorial/s possible/s: Ivrea, Planeta o Norma.
  • Benvolgut Germà... (Oniisama e..., Riyoko Ikeda): mai m’hauria imaginat que arribaria el dia en què posaria aquest manga en una d’aquestes llistes, però corre el rumor que una editorial que no és Tomodomo té llicenciat un shōjo vell relativament conegut. Ergo, hi ha possibilitats que es tracti d’aquest. Primer, perquè no és de la Hagio i imagino que Tomodomo tindrà preferència per aquesta autora. Segon, perquè és relativament conegut. Tercer, perquè són només tres toms (que es poden publicar, a més, fàcilment en un de sol). Editorial/s possible/s: Planeta.
  • Cap a la Terra... (Terra e..., Keiko Takemiya): el poso aquí per això del shōjo vell que deia abans. Que sí, que és un shōnen, però molta gent el cataloga de shōjo i té prou bona consideració entre els que mouen els fils i les corrents d’opinió. Editorial/s possible/s: Planeta.
  • Cesare (Fuyumi Sōryō): manga històric exquisidament dibuixat, excel·lentment guionitzat, profundament documentat i ambientat a Europa en general i Itàlia en particular. Què fa que no ens arriba? Ah, sí, que està fet per una dona. Tot encaixa. Per exemple, Vinland Saga, d’autoria masculina, és bastant inferior i mira, aquí el tenim. Editorial/s possible/s: Norma, Planeta o MW.
    Benvolgut germà...
  • Deixa’t d’amors; a mi dóna’m bona teca (Ai Ga Nakute mo Kutte Yukemasu, Fumi Yoshinaga): volum únic de la Yoshinaga que sospito que no és gaire representatiu de la seva obra, però sí un bon pas per començar amb ella a Espanya. Editorial/s possible/s: Tomodomo, MW o ECC.
  • El cas de la Hana i l’Alice (Hana to Alice Satsujin Jiken, Shunji Iwai i Seiman Dōman): el film que adapta és novetat del Saló, així que no seria descabellat que s’hi anunciés el manga que l’adapta. Editorial/s possible/s: Planeta o Ivrea.
  • El cor del Thomas (Thomas no Shinzō, Mōto Hagio): hi ha diversos rumors que indiquen que Tomodomo té aquest manga, així que això. Editorial/s possible/s: Tomodomo.
  • El Diari de Gossos del Junji Itō (Junji Itō's Dog Diary, Junji Itō): amb tants mangues de gats, en falten de gossos... i aquest faria joc amb el dels gats del mateix autor, publicat per aquí. Editorial/s possible/s: Tomodomo o ECC.
  • El Marit de Mon Germà (Otōto no Otto, Gengorō Tagame): un manga fet per un home gay (cis) que tracta el tema de les parelles d’homes (no sé si només de cisgays o de manera més integradora) a la societat japonesa amb la intenció d’arribar al públic adult general. Ha tingut molt bona acollida i havent-nos arribat bares d’aquest senyor, estaria bé que aquest seinen també es publiqués per aquí. Només espero que no sigui transfòbic ni bifòbic. Editorial/s possible/s: La Cúpula, ECC, MW o Tomodomo.
    El Rèquiem del Rei de les Roses
  • El País de Mai Més Promés (Yakusoku no Neverland, Kaiu Shirai i Posuka Demizu): la llicència de l’any. El manga pel qual totes les editorials grosses s’han esbatussast durant mesos i mesos. Editorial/s possible/s: Planeta, Norma, Ivrea o ECC.
  • El Rèquiem del Rei de les Roses (Bara-ō no Sōretsu, Aya Kanno): amb molt d’èxit al Japó i relativament conegut a Occident. Reimagina per complet dues obres de Shakespeare i l’obra té lloc sobretot a Anglaterra. Toca temes de gènere i conté molta acció. Editorial/s possible/s: ECC o MW.
  • El Taller del Barret Esguerrat (Tongari Bōshi no Atelier, Kamome Shirahama): aquest manga s’ha fet famoset pel seu espectacular dibuix. I no m’estranya! Editorial/s possible/s: ECC, Norma o MW.
  • Encantat de conèixer-te, Senyora Deessa (Kami-sama Hajimemashita, Julietta Suzuki): tenint en compte la seva popularitat i que ja està acabat, ara seria un bon moment per anunciar-lo. I tenint en compte com va trigar a arribar-nos Maid Sama! encara és possible que arribi malgrat que ja no es pugui considerar novetat. Editorial/s possible/s: Ivrea, Norma o Planeta.
  • Eureka (Heureka, Hitoshi Iwaaki): Ara que s’ha publicat Parasyte, potser és un bon moment per tirar de l’obra de l’autor. Editorial/s possible/s: Planeta, ECC o MW.
    La germana infernal
  • I per tota la pesca (Kakukaku Shikajika, Akiko Higashimura): no és gens proporcionat que d’entre tots els mangues premiats amb el guardó Taishō, s’hagin llicenciat a Espanya gairebé tots els pertanyents a demografies masculines i cap a demografies femenines. És hora d’acabar amb això. Aquest còmic és boníssim i la mar de rodó, així com d’allò més intimista. (I aquí tenim una altra dona amb mèrits més que suficients per ser publicada a Espanya que roman inèdita.) Editorial/s possible/s: Norma, Planeta o ECC.
  • Joialàndia (Hōseki no Kuni, Haruko Ichikawa): un manga que no sé de què tracta, però que està molt de moda per la crítica i per l’anime. La majoria dels seus personatges principals són gemmes amb aparença humana i que no tenen gènere. Tot plegat em fot molta grima. Per què han de ser totes tan primes? Ja em contesto jo: per la grassofòbia i el fetitxisme socials que només accepten que sigui agènere/no binari si no ets esquifidament primi. Per què totes han de tenir una parença tan jove (com de prepúber-adolescent) i alhora fer tots aquests moviments tan contorsionats, arquejats i, en definitiva, sexualitzadors? (Sí, se’ls sexualitza un fotimer el cul.) Editorial/s possible/s: Planeta, ECC, MW o Norma.
  • La bruixa voladora (Flying Witch, Chihiro Ichizuka): Té un anime recent i en sé poc més. Editorial/s possible/s: ECC o Norma.
  • La germana infernal (Hengoku no Schwester, Minoru Takeyoshi): un manga d’intriga de la bona, de només 6 toms, un pèl sàdic i ambientat a Europa. Què més he de dir? Editorial/s possible/s: ECC o MW.
  • La Hakumei i la Mikochi
    La història de l’Isobee Isobe (Isobe Isobee Monogatari, Ryō Nakama): sí, és un manga rarot amb estil ukyo-e, PERÒ és de la Jump i té anime. Alguna possibilitat deu tenir, dic jo. Editorial/s possible/s: ECC o MW.
  • La Llegenda de la Princesa Sakura (Sakura Hime Kaden, Arina Tanemura): se’m fa molt estrany que faci tant de temps que no es publica res de nou de la Tanemura per aquí. Tenia un públic fort, aquesta autora. Ha desaparegut o bé les editorials se n’han oblidat? Que fins i tot s’ha recuperat la Yoko Kamio! Editorial/s possible/s:  Norma o Planeta.
  • La Hakumei i la Mikochi (Hakumei to Mikochi, Takuto Kashiki): Si no és enguany, espero que s’anunciï l’any vinent. Es tracta d’un manga molt cuqui amb molts personatges femenins prou diversos i que al 2018 tindrà anime. A veure’m si amb això les editorials espanyoles hi paren esment! Editorial/s possible/s: ECC o MW.
  • La Princesa Blancaneus de Cabells Vermells (Akagami no Shirayukihime, Sorata Akizuki): Tenint en compte que hi ha una altra pelroja fantàstico-medieval amb més números d’arribar-nos, ho té una micona complicat, tot i l’anime. I mira que m’agrada més. Sobretot per la vocació de la protagonista. Editorial/s possible/s: Ivrea.
    Les toquiotes somiatruites
  • La Sorollosa Emmascarada (Fukumenkei Noise, Ryōko Fukuyama): recentment ha tingut anime i està de moda. A més, seria perfecte per fer-li el relleu a Pequeñas Mentiras Piadosas. Editorial/s possible/s: Ivrea.
  • Les anotacions de Vanitas (Shiki no Vanitas, Jun Mochizuki): la nova autora de la reverenciada autora de Pandora Hearts. Un dels plats forts del Saló. Editorial/s possible/s: Norma o Planeta.
  • Les Cabòries d’una Centaura (Centaur no Nayami): moe amb furry del relativament suau i anime recent? Doncs té possibilitats. Però, d’altra banda és un manga que comença a ser llarg i està encara obert. Editorial/s possible/s: ECC.
  • Les Cançons que la Balena cantava a la sorra (Kujira no Kora wa Sajo ni Utau, Abi Umeda): un dels mangues que està de moda degut en gran part al seu anime i degut també a què més o menys agrada entre els crítics. Està molt influït per Nausicaä, però no li arriba ni a la sola de la sabata. Editorial/s possible/s: ECC, Norma, MW o Planeta.
  • Les toquiotes somiatruites (Tokyo Tareba Musume, Akiko Higashimura): És de la Higashimura, ergo ho vull. Sembla que ja s’ha acabat, així que tan debo. I a que les editorials no s’animen amb I per tota la pesca, potser aquesta sigui una bona alternativa. Editorial/s possible/s: ECC o Planeta.
    Pensa, pensa, no pensis, fuig
  • Maria Antonieta, la Joventut d’una Reina (Marie Antoinette, la Jeunesse d’une Reine, Fuyumi Sōryō): l’obra que més probabilitats té d’arribar-nos de la Fuyumi Sōryō: de rabiosa actualitat, d’una temàtica valorada pel fandom del manga i dun sol volum. Editorial/s possibles: Tomodomo, Norma, Planeta o MW.
  • Pensa, pensa, no pensis, fuig (Omoi, omoware, furi, furare, Io Sakisaka): la darrera obra d’una autora exitosa que ha funcionat la mar de bé. Llicència segura. Editorial/s possible/s: Ivrea.
  • Shimanami Tasogare (Yūki Kamatani): un manga que darrerament està tenint molta rellevància entre cert sector de la xarxa per com de presumptament bé s’endinsa en l’LGBT. Tenint en compte que el defensen persones altament trànsfobes i bífobes, por em fa. D’altra banda, ja hem vist altres coses publicades per aquí de l’autori. Una última coseta: no és que m’hagi oblidat de traduir-ne el títol, és que no sé com coi traduir-lo. Editorial/s possible/s: Tomodomo, MW o ECC.
  • Sòl (Soil, Atsushi): tinc la corada que serà anunciat enguany, però tampoc em feu gaire cas. Editorial/s possible/s: ECC, Planeta o MW.
  • Steve Jobs (Walter Isaacson i Mari Yamazaki): sent que el Jobs té un fotimer de fans en aquest país i que la Yamazaki ja està prou ben assentada (dos mangues seus en diferents editorials), no entenc com encara no ens ha arribat aquesta biografia. Editorial/s possible/s: Norma, Planeta o ECC. 
  • Takagi, la burleta (Karakai Jōzu no Takagi-san, Sōichirō Yamamoto): veig les portades d’aquest manga arreu i ara hi ha anime anunciat per a l’any vinent. Editorial/s possible/s: ECC o MW.
    Yona, la del Vespre
  • Trastorns (Sakuran, Moyoco Anno): Si amb Gorda s’ha despertat l’interès per aquesta autora, aquesta podria ser la propera obra que ens n’arribés. Editorial/s possible/s: Norma o Tomodomo.
  • Un Món Perfecte (Perfect World, Rie Aruga): la història de com una oficinista retroba el seu amor d’adolescència. A part del pas dels anys, la noia es topa amb la diferència que ara, l’home va amb cadira de rodes. Editorial/s possible/s: Tomodomo o MW.
  • Yona, la del Vespre (Akatsuki no Yona, Mizuho Kusanagi): un dels shōjos del moment. De fet, m’estranya que no hagi sigut anunciat ja. Editorial/s possible/s: Ivrea, Planeta o Norma.
  • En general: Ara, que Nausicaä torna a estar de moda (indirectament a través de mangues que en veuen), potser algú s’animi amb alguna obra del Hayao Miyazaki. Que, a més d’anime, ha fet algun manga, també. Editorial/s possible/s: Planeta o Norma.


2) Derivats (perquè els fans sempre voldran més de la història que tant els ha captivat):
  • Boruto (Masashi Kishimoto, Ukyo Kodachi i Mikio Ikemoto): Naruto encara ven bé i crec que aquesta obra és obligatòria per a una editorial a la qual li encanta explotar franquícies potents. Editorial/s possible/s: Planeta.
  • Cistella de Fruita - Another (Fruits Basket - Another, Natsuki Takaya): tot i que no es tracti d’una seqüela directa del best seller i la resta d’obres de l’autora no hagin funcionat bé per aquí, crec que aquesta sí que podria tenir unes vendes acceptables. Editorial/s possible/s: Norma.
    La Saga de les Cartes Esborrades
  • El Joc Misteriòs - El Peculiar Conte de Byakko (Fushigi Yūgi - Byakko Ibun, Yuu Watase): la preqüela que faltava de Fushigi Yūgi. Potser és un pèl d’hora, però ja ha passat que es llicenciï amb pocs capítols alguna altra obra. Editorial/s possible/s: Norma, Planeta o ECC.
  • Sakura, la Caçadora de Cartes: la Saga de les Cartes Esborrades (Cardcaptor Sakura: Clear Card Arc, CLAMP): l’esperadíssima seqüela de Sakura, la Caçadora de Cartes. Un producte per a fans nostàlgiques que crec que gairebé segur que vendria la mar de bé. Editorial/s possible/s: Norma.
  • Tsubasa, un Món de Cròniques (Tsubasa World Chronicle, CLAMP): la popularitat de Tsubasa no passa pels seus millors moments per aquí, però així i tot continua tenint fans fidels i si Norma va publicar la seqüela dxxxHolic (CLAMP), no veig per què hauria de rentar-se les mans amb la del seu univers paral·lel... Tot i que trobo que estan trigant ja bastant. I està tancat ja! Amb només tres volums! Editorial/s possible/s: Norma.
  • En general: alguna cosa de Bola de Drac (Dragon Ball, Akira Toriyama) i/o Una Peça (One Piece, Eichiro Oda). Editorial/s possible/s:  Planeta. De Madoka Magica, sé que arribo tard, però potser ens podria arribar alguna altra saga, com Orika. Editorial/s posible/s: Ivrea.

3) Reedicions de material ja editat (perquè tot i haver-se editat amb anterioritat, segueix havent-hi demanda):
  • Buda (Osamu Tezuka): pura estadística. Ja va tocant. Editorial/s possible/s: Planeta, ECC o Astiberri.
  • El Quadern Mortífer (Death Note, Tsugumi Ōba i Takeshi Obata): una sèrie per a la qual no sembla que passin els anys. Un dibuix que entra molt bé pels ulls, un guió addictiu (sobretot durant la primera meitat de la sèrie) i una durada assumible. Al Japó ha sortit una edició que compila tot el manga en un sol volum i aquí es podria fer quelcom similar, però de luxe. Editorial/s possible/s: Norma o Planeta.
    Utena, la noia revolucionària
  • El Percaç Draconià - La Gran Aventura del Dai (Dragon Quest - Dai no Daibōken, Riku Sanjo i Koji Inada): manga que adapta la tercera entrega de la famosa saga de videojocs. Especialment conegut per aquí per la seva versió animada (amb el títol inventat de Mosca [Fly]). L’any passat, després d’anys d’anar donant llargues amb què s’estava negociant amb Japó (té la problemàtica de què són 37 toms), Planeta va anunciar un manga menor dels mateixos autors. Manga que no demanava ningú i que està obert des del 2002 amb 13 volums. Batacada al canto. Servirà aquesta obra com a pont per a poder publicar Fly o bé com a excusa per no fer-ho mai? Que entenc que 37 toms de pèrdues són més que 13, però 13 són més que 0. I és que els designis de Planeta són inescrutables. Editorial/s possible/s: Planeta.
  • La Rosa de Versalles (Versailles no Bara, Riyoko Ikeda): ja aniria sent hora d’una reedició en condicions d’aquest gran clàssic. L’edició anterior ja no es troba i sí, era molt elegant, però estava emmirallada (i a la primera pàgina ja surt un mapa capgirat) i era minúscula. Si l’any passat es va anunciar la reedició de cert shōnen vell sense tanta repercusió (i sense final), per què coi no es fa el propi amb aquesta obrassa? Ah, sí, per misogínia i LGBTfòbia. Editorial/s possible/s: Norma o ECC.
  • Naruto (Masashi Kishimoto): amb Naruto acabat, ara toca reeditar-lo. Que toca treure-li suc. Si no és ara, serà d’aquí dos o tres anys. Editorial/s possible/s: Planeta.
  • Utena, la noia revolucionària (Shōjo Kakumei Utena, Be Papas): 20 anys ha fet enguany l’anime i Utena està de moda, amb nou marxandatge... i nous capítols del manga! A Estats Units, per exemple, se n’ha publicat una edició preciosa i l’edició espanyola antiga ja no es troba. Editorial/s possible/s: Norma, Planeta, Ivrea o Panini.

4) Recuperacions (perquè l’esperança és l’últim que es perd):
  • Comunicant-me amb Tu (Kimi ni Todoke o, com el coneixem per aquí, Llegando a Ti, Karuho Shiina): un dels mangues més venuts al Japó en els darrers anys i aquí es menja els mocs. Per què Planeta no pot incloure’l en les promocions de 2-3 € el primer volum i així generar nou públic?  És un misteri. I una llàstima. Editorial/s possible/s: Planeta.
  • El Joc Misteriòs - La Llegenda de Genbu (Fushigi Yūgi - Genbu Kaiden, Yuu Watase): va quedar-se a UN sol volum d’acabar. Ara, amb el nou manga de Byakko el lògic seria que si algú vol llicenciar-lo, l’editorial japonesa li faci publicar el darrer volum de Genbu.
    Editorial/s possible/s: Norma o Planeta.