divendres, 29 de desembre de 2017

Top 10 de mangues de 2017

Entraran en aquesta classificació mangues que hagi llegit per primer cop durant aquest any, ja sigui totalment o parcial.

Sé que em repeteixo, però tinc la impressió que enguany deixo encara més obres fora del top que el passat. I mira que sóc una lectora exigent! Tot i que els primers mesos van ser desastrosos, el panorama remuntà exponencialment després. És per això que he decidit fer dues entrades extres: una de millors novetats a Espanya i una altra de França!

Sense més preàmbuls, heus aquí el meu top 10 de mangues del 2017:

L’Harem Shōgunal
1) L’Harem Shōgunal (Ōoku, Fumi Yoshinaga): Un nou volum que ens apropa una mica més cap al final. I després de tan de patiment entre el dotzè i el tretzè volum, veiem com l’autora se les manega per desfer la sensació de què al final del dotzè tot resulta molt precipitat i, al final del tretzè ens tornem a quedar igual. Com serà el catorzè? Quan acabarà aquesta meravellosa sèrie, que encara no es desimfla, però que ja comença a demanar un tancament? Jo dic que com a màxim tindrà 16 volums. Si el final està a l’alçada de la resta de l’obra, s’acabarà convertint en el meu manga preferit.

2) El Rèquiem del Rei de les Roses (Bara-ō no Soretsu, Aya Kanno): Aquesta obra és la unió entre les altes i les baixes passions en un complicat equilibri. Un còmic que beu de molts clàssics (del manga i altres arts), però que aconsegueix resultar novedós al lectorat. Passió i drama units a moltíssima tensió política i sexual. Representació intersexual en la figura del protagonista. Dibuix molt atractiu.

3) Històries de Núvies (Otoyomegatari, Kaoru Mori), més conegut per aquí com Bride Stories: Es tracta d’una obra que ens mostra la vida de diverses dones en edat de casar o ja casades, segons el que dictaven els costums el segle XIX a on es desenvolupa, algun lloc de l’Àsia Central. Aquest és un excel·lent exemple de com una obra ens pot mostrar una societat masclista sense que l’obra en si sigui masclista, ans al contrari. Té un bon grapat de personatges femenins interessants, entre els quals s’inclou una dona d’edat avançada. A més, s’hi mostren models alternatius al de l’amor imposat per l’esglèsia catòlica. I el dibuix està treballadíssim.

4) Diari d’una Ciutat Costanera (Umimachi Diary, Akimi Yoshida): D’entre els mangues costumistes, aquest és probablement el més dens amb què m’he topat. Em meravella com l’autora és capaç de mantenir l’interès encara al setè volum amb històries quotidianes dels mateixos personatges.

5) Kasane (Daruma Matsūra): Un manga sobre la bellesa i el món del teatre, però que va més enllà. S’hi tracten amb prou encert les relacions entre dones i les relacions entre dones i homes. I es nota que l’autora s’ha documentat bastant sobre la psicologia humana. Toca les misèries humanes, les relacions de poder, les injustícies... I mira que el primer volum em va semblar merament entretingut, però el que sembla que serà un manga episòdic sense gaire força, acaba esdevenint una història amb molta planificació al darrere. També em fa gràcia la relació que té la Kasane amb els seus enamorats: en un segon terme total. Com un heroi heterosexual qualsevol de seinen, però ella és una heroïna. Per a la Kasane, l’amor i el sexe estan bé i tal, però no n’hi ha per tant. Un contrast molt fort amb el que estic acostumada a llegir. Al·lucinant, que sigui el primer manga de l’autora.

El Rèquiem del Rei de les Roses


6) Na Bird al País de les Meravelles (Fushigi no Kuni no Bird, Isabella Lucy Bird i Taiga Sassa): Adaptació de l’escrit autobiogràfic Viaranys Infranquejables del Japó (Ubeaten Tracks in Japan) de l’antropòloga Isabella Lucy Bird. Només he tingut el plaer de llegir-ne el primer volum i, tot i no saber del cert si és fidel, sí que puc dir que m’ha semblat molt autèntic: puces, com li sobta a la Bird que ningú robi a una botiga sense dependent, dents negres... A més, degut al seu punt de vista, no sembla un manga fet per a japonesos, sinó per a estrangers. Concretament, per a dones blanques i occidentals.

7) La Pinxa Detectiva (Sukeban Deka, Shinji Wada): Un manga duna ex-pinxa fotent bufes amb un ioió als malvats... i molt, molt més. A més de ser trepidant, hi ha personatges amb una profunditat psicològica enorme. Relacions familiars complicades... També cal dir que el Sanpei el fotria fora del repartiment sense contemplacions. Un pèl de fanservice peculiar.

8) Cigne (Swan, Kyoko Ariyoshi): Un espectacle visual. Quin domini de les vinyetes. És una passada. Els volums es llegeixen sols i això que el guió està farcidet de tòpics. Però el que importa aquí no és l’argument. Aquest manga és com el propi ballet clàssic: qui va a veure el ballet per la trama? Doncs aquí passa el mateix. Així i tot, en alguna ocasió els personatges a vegades es marquen alguna escena tendra i alguna reflexió sorprenentment produnda si ho comparem amb el to general de l’obra.

Històries de Núvies

9) La Kase i... (...to Kase-san, Hiromi Takashima): L’obra que enguany ha salvat l’anime yuri. En vaig tenir coneixement a través del preciós videoclip. I l’any vinent, OVA al canto! La Kase i... és una història d’amor molt tendra entre dues estudiants d’institut. Farà les delícies dels amants del romanç. A més, les protagonistes no viuen aïllades a una bombolla: hi ha amigues i família, també.

10) Apuntant l’As (Ace o Nerae, Sumika Yamamoto), més conegut per aquí com Raqueta de Oro: d’aquest manga he llegit part del principi, així com el darrer volum. El final no m’agrada especialment, però en els seus inicis m’encanta: tan típic i alhora tan únic. Ha sigut fantàstic poder conèixer per fi la mítica Madame Butterfly. També m’ha agradat poder topar-me amb tot un seguit de codis del manga que em fascinen.


Menció d’honor:

L’Eixorivida (Gabai, Yoshichi Shimada i Saburō Ishikawa): Obra autobiogràfica que resulta tot un homenatge a l’àvia del protagonista. S’hi mostra el contrast del Japó de fa unes dècades a l’actual i s’hi reivindica el treball de cures, tan necessari i tan menyspreat. També, més enllà de la relació entre el protagonista i sa àvia, hi ha altres personatges. Entre ells, els companys del col·legi, així com una senyora gran que té a tothom esporuguit.