Isabella Bird (Fushigi no Kuni no Bird, Isabella
Lucy Bird i Taiga Sassa): una antropòloga a un Japó no gaire idealitzat. (Hi ha
puces!!!)
Kasane, la voleuse de visage (Kasane,
Daruma Matsūra): una antiheroïna per protagonista i una trama addictiva, amb
assassinats i traïcions de per mig.
Le Pavillon des Hommes (Ōoku,
Fumi Yoshinaga): una ucronia sobre l’etapa d’aïllament del Japó... consistent
en un matriarcat. Trama la mar d’addictiva, un bon grapat de personatges meravellosos i moltes intrigues polítiques.
Le couvent des damnées (Hengoku
no Swester, Minoru Takeyoshi): diverses adolescents busquen venjança contra
l’església per la caça de bruixes. Protagonistes coratjoses i carismàtiques i
antagonistes poderoses i maquiavèl·liques.
Le Requiem du Roi des Roses (Bara-ō no Sōretsu, Aya Kanno): una obra que em té molt descol·locada. Molt bona i
molt addictiva. Plaer culpable i alta passió a la vegada. Punt extra: representació intersexual!
Les Nuits d’Akşehir (Shiroi
Machi no Yorutachi, Raku Ichikawa): si t’interessa la cultura turca i no en
saps gaire, aquest és el teu manga. A l’autora li fascina tot el que tingui a
veure amb Turquia. De fet, està vivint o ha viscut a Istambul!
March comes in like a lion (Sangatsu
no Lion, Chika Umino): un manga que no és per a mi degut a la ideologia que
destil·la, però que així i tot està prou bé i no arriba ni de lluny a certes
barbaritats fetes manga. A més, s’hi expliquen coses molt interessants sobre
els professionals del shōgi. Editat a Espanya com El León de Marzo.
Minuscule (Hakumei to Mikochi, Takuto Kashiki): un manga sobre un parell (que no parella per
culpa del yuribait) de nanes i llur dia a dia. Molt bufó. I properament se n’estrenarà anime!
Reine d’Égypte (Aoi
Horus no Hitomi, Chie Inudō): Hatshepsut! Amb això n’hi hauria d’haver prou
per córrer a llegir-lo. Potser hi ha coses massa idealitzades i d’altres molt
fetes a la lleugera, però en general (i sense saber gaire del tema) trobo que
està prou bé.
Somali et l’esprit de la
fôret (Somali to Mori no Kami-sama, Yako
Gureishi): una història amb una premissa molt similar a la de L’enfant et le maudit / La Pequeña Forastera: un ésser sobrenatural
cuida d’una nena mentre (no) busquen plegats la seva família.
Une Vie au Zoo (Kemono
Michi, Saku Yamaura): la història d’una nova treballadora a un zoo més
aviat modest. Té alguna gota de drama, però en general és molt tendre.
Regles en què m’he basat per al top:
1) Han de ser novetats d’enguany de França i que jo hagi llegit.
2) No s’hi val a què hagi sortit el tom 23 i jo n’hagi llegit el 4.
3) Si la novetat és el tom 23, jo he d’haver llegit el tom 23. Però si la
novetat són els toms 22, 23, 24, puc haver-ne llegit qualsevol d’ells sense
necessitat d’haver-ne llegit la resta.
4) No necessàriament he d’haver llegit l’edició concreta de cada país i no
l’he d’haver llegida necessàriament enguany.
5) Les reimpressions i les reedicions no compten.
6) Això no és cap classificació; preval l’ordre alfabètic.
7) Les històries curtes no computen; només toms sencers.
