Alisa, la dels cabells platejats

Títol original: Giniro no Kami no Alisa (銀色の髪の亜里沙) 

Autor: Shinji Wada

Revista: Margaret

Editorial: Shueisha (i posteriors reedicions de Hakusensha i Daitosha)

Any: 1973

Demografia japonesa: Shōjo

Gèneres: Drama, aventures, institut, terror

Nombre de volums: 1
Edicions fora del Japó: Cap, que jo sàpiga

Sent La Pinxa Detectiva (Sukeban Deka) l’obra més destacada del Shinji Wada, la que ens ocupa és aquella amb aquè va debutar i les similituds entre ambdues obres són innegables. És ben clar que aquesta és un prototip d’aquella.

Alisa, la dels cabells platejats és un drama en tota regla. L’Alisa és una nena rica i feliç... fins que un bon dia la seva família pateix un complot. El primer en caure, és el seu pare. Després, van a per l’Alisa. La intenten estimbar per un penya-segat, però no aconsegueixen matar-la. Queda atrapada sota terra i amb el pas del temps tot va adoptant un altre color. Fins i tot els seus cabells, que es tornen platejats. En el seu captiveri una intensa set de venjança va niant al seu cor.

És una obra sense gaires pretensions i l’autor no intenta vendre altra cosa. Enganxa i es llegeix molt ràpidament. Compleix de sobres el seu propòsit. Cal tenir present, a més, que a la vegada que s’encarregava d’aquest manga, l’autor havia de fer la seva tesi i anava de bòlit. Sembla que, a més, va ser aquest el seu primer volum únic.

La narració és un pèl confusa, però es tracta d’una obra molt senzilla i fàcil de seguir.

El dibuix fa el fet, però li manca una micona de força. Però bé: en obres posteriors, l’autor el va polir bastant. 

Ho recomano? Sí, si ja t’has familiaritzat anteriorment amb mangues vells (no és la millor obra per posar-s’hi). Prou entretingut. A més, resulta imprescindible llegir quelcom del Wada per a fer-se una idea millor de la història del manga.

Nota global: 7/10