dijous, 14 de desembre del 2017

Blau Anyil





Títol original: Indigo Blue (インディゴ・ブルー)
Autora: Ebine Yamaji
Revista: Feel Young
Editorial: Shōdensha
Any: 2002
Demografia japonesa: Josei
Gèneres: Drama, romanç, crítica social
Nombre de volums: 1
Edicions fora del Japó: França (Indigo Blue), Itàlia (Indigo Blue)

Després de la decepció amb Esperit Lliure (Free Soul), em vaig dir que calia donar-li una altra oportunitat a l’autora, havent-me agradat tant Love My Life. A més, ja tenia Blau Anyil en el meu poder; poc hi podia fer. Va ser una pífia. I ho vaig acabar de rematar amb la lectura de Dolça Criatura Encantadora (Sweet Lovin’ Baby), obra que ja no tindrà entrada pròpia perquè em fa mandra.

Blau Anyil tracta sobre una escriptora lesbiana que, per l’heterosexualitat obligatòria i les relacions de poder, està sortint amb el seu editor. Això la va destrossant cada dia una mica més i cada cop li resulta més difícil deixar la relació. Tot canvia quan coneix una fan atractiva que li fa ullets.

Amb com de bé fa unes coses l’autora, per què l’ha de cagar tantíssim amb d’altres?

A veure’m. Com a història sobre personatges humans i l’acceptació de la pròpia sexualitat està prou bé... però em mata la bifòbia que s’hi gasta. A més, l’escriptora es dedica a anar darrere de la fan quan aquesta li diu diverses vegades que la deixi en pau. I això no es pinta com assetjament.

La narració i el dibuix són suaus. Faciliten la lectura.

L’edició francesa és de grandària A5 i amb sol·lapes.

Ho recomano? Doncs no gaire. L’autora la clava amb el retrat de l’heterosexualitat obligatòria i les relacions de poder, però podria haver-se estalviat la bifòbia i la romantització de l’assetjament.

Nota global: 3’5/10