dissabte, 23 de desembre de 2017

La minyona de la bandera blanca




Títol original: Shirahata no Shōjo (白旗の少女)
Idea original: Tomiko Higa
Autora del còmic (guió i dibuix): Saya Miyauchi
Revista: Bessatsu Friend
Editorial: Kōdansha
Any: 2005
Demografia japonesa: Shōjo
Gèneres: (Auto)biografia, drama, crítica social
Nombre de volums: 1
Edicions fora del Japó: França (La fillete au drapeau blanc)

Com tota obra de drames de guerra, aquest també s’ha guanyat el seu lloc entre la crítica. Si més no, la francesa. Sent un volum únic amb mirada molt femenina, va fer que m’hi llancés.

La minyona de la bandera és una novel·la autobiogràfica de la Tomiko Higa. L’obra que ens ocupa n’és una adaptació. La Saya Miyauchi, en comptes de limitar-se al contingut de la novel·la, va documentar-se molt sobre l’obra, tant per mitjà d’escrits com anant personalment a Okinawa durant l’època de l’any en què transcorren els fets descrits al llibre.

La narració i el dibuix són funcionals, però a la primera li manquen pàgines i el segon es nota encara un pèl verd.


El manga està prou bé, però crec que es troba sobredimensionat per la crítica. Per què als qui la conformen els agraden tant aquesta mena d’obres per molt mediocres que siguin? Serà que els fa sentir pacifistes encara que a la pràctica aquestes persones puguin ser púrria humana.

L’edició francesa resulta prou pràctica. L’únic luxe que té és la sobrecoberta. Si aquesta obra s’edités per aquí, el més probable és que ho fes en gran format i potser en tapa dura i tot. Li he trobat una errada de traducció: el terme “sensei” referit com a apel·latiu a una mangaka s’adapta com “prof”. És a dir, “profe(ssora)”.

Ho recomano? Està bé si t’interessa el tema de la segona guerra mundial vista des dels ulls de les civils japoneses. Si no és el cas, no et perds gran cosa no llegint-lo.

Nota global: 6’7/10