Bride Stories (Otoyomegatari,
Kaoru Mori): al vuitè número es dedica una micona a la parella del volum i la
resta a la Priya. Molt amè de llegir. Fantàstic, com sempre.
El león de marzo (Sangatsu
no Lion, Chika Umino): un manga que no és per a mi degut a la ideologia que
destil·la, però que així i tot està prou bé i no arriba ni de lluny a certes
barbaritats fetes manga. A més, s’hi expliquen coses molt interessants sobre
els professionals del shōgi.
Gangsta (Kōske):
una obra sobre màfies diverses amb un toc de sensibilitat.
Gorda (Shibōto Iu Na no Fuku o Kite, Moyoco Anno): pura crítica social sobre el tema
del pes i la imatge. Neu amb compte, que molta gent ho ha passat malament
llegint-lo. I és que l’Anno transmet molt bé els sentiments dels seus
personatges en aquesta obra.
Handsome Girl (Handsome
na Kanojo, Wataru Yoshizumi) i Marine Blue (Marine Blue no Kaze ni
Dakarete, Ai Yazawa): comèdies romàntiques amb esperit vuitanter i perspectiva
femenina! Tan de bo més per aquí. I d’autores inèdites.
Kasane (Daruma Matsūra): una antiheroïna per
protagonista i una trama addictiva, amb assassinats i traïcions de per mig.
Parasyte (Kiseijū, Hitoshi Iwaaki): manga d’acció
i suspens amb una narració la mar de fluïda. Em va sorprendre gratament la
relació tan madura que hi ha entre el protagonista i la seva xicota. L’únic
inconvenient són els darrers dos volums, molt feixucs.
Tiger and Wolf (Tora
to Ōkami, Yoko Kamio): dues coses: representació ace&aro i amistat
entre noies! Malgrat els elements problemàtics que conté, és la meva obra
preferida de la Kamio.
Ulna en su torreta (Jūza
no Ulna, Tōru Izu): soldades relacionant-se entre elles i fotent bufes. Una
protagonista molt humana que comet errors de principiant.
Mencions d’honor
No puc oblidar-me de les autores espanyoles fortament influïdes pel manga amb
còmics que valen molt la pena:
Correr es de cobardes (Hanaoka): per fi en paper aquesta
meravellosa comèdia. I amb capítol nou! El protagonista és encantador i la
resta de personatges són molt carismàtics, també. Cadascun a la seva manera.
Éramos Perfectas (Alejandra M. Campos): per a mi, LA
novetat del Saló del Manga. Quina passada de còmic. Sobre la importància social
de l’aparença i els traumes que tot plegat comporta. Molt intens i addictiu.
Por Siempre Jamás (Laurielle): no havia llegit res de la
Laurielle abans i he de dir que estic bastant contenta. És una història prou entretinguda.
El que més m’agrada són els personatges i com es relacionen entre ells.
Regles en què m’he basat per al top:
1) Han de ser novetats d’enguany d’Espanya i que jo hagi llegit.
2) No s’hi val a què hagi sortit el tom 23 i jo n’hagi llegit el 4.
3) Si la novetat és el tom 23, jo he d’haver llegit el tom 23. Però si la
novetat són els toms 22, 23, 24, puc haver-ne llegit qualsevol d’ells sense
necessitat d’haver-ne llegit la resta.
4) No necessàriament he d’haver llegit l’edició concreta de cada país i no
l’he d’haver llegida necessàriament enguany.
5) Les reimpressions i les reedicions no compten.
6) Això no és cap classificació; preval l’ordre alfabètic.
7) Les històries curtes no computen; només toms sencers.
