Títol original: Femenine no San
Shimai (フェミニンの三姉妹)
Autora: Yōko Izumi
Revista: Lyrica
Editorial: Sanrio
Any: 1977
Demografia japonesa: Shōjo
Gèneres: Crítica social, romanç
Nombre de volums: Ocupa menys d’un tom. Història
curta de 16 pàgines
Edicions fora del Japó: Cap, que
jo sàpiga
Com que La Mika i el gat de l’arc de Sant Martí (de la mateixa autora) em va agradar bastant, doncs vaig decidir repetir amb
aquesta autora.
En aquesta ocasió
ens trobem amb una història amb un dibuix més estilitzat i amb una història
encara més senzilla que l’anterior. Es tracta d’una adaptació lliure de la
faula de La Cigala i la Formiga... i
no em fa gens el pes. Associa la feminitat a la ganduleria. A més, la moralitat podria haver sigut una mica més matisada; no tan dràstica.
La narració està prou bé
i cal tenir en compte que no deixa de ser un conte senzillet. Així que tot i
que el tempo potser resulti un pèl accelerat, és lògic.
El dibuix és meravellós i l’autora s’hi llueix un cop més amb el color. Sens dubte, el que més
val d’aquest còmic.
Ho recomano? Psé. Es llegeix d’una esgarrapada i té un dibuix molt maco, però tampoc el recomano
aferrissadament.
Nota global: 6’3/10
