dimarts, 23 de febrer de 2016

Les dones que llegim còmics no som la vostra fantasia



Fa unes hores ha passat quelcom que ha revolucionat un sector de Twitter. Vinc a dir-ne la meva.


DADES:

1) Hi ha un home que dóna a entendre que:
        1a) Fa 5 anys pràcticament no hi havia lectores de còmic.
        1b) Les lectores de còmic que porten en l’afició menys de 5 anys valen menys que la resta. (No així els homes, pel que sembla.)

2) El mateix individu afirma que el 95% de les dones que llegeixen ho fan per fer-se les interessants. No pas perquè els agradi.

3) Bonus track: El paio en qüestió és fan del manga.


ANÀLISI:

1a) Ni deu saber de Pro Shōjo Spain, ni de tantíssims blocs duts per dones, ni d’autores de còmic, ni de salons... NI DE RES. Si no m’equivoco, TOTES les lectores de còmic que conec porten en això més de 5 anys. I no en són pas poques.

1b) QUÈ PASSA? Que si no vas néixer amb un còmic sota el braç, ja no pots llegir còmics per afició? No s’és ni millor ni pitjor fan per portar llegint còmics des de fa una setmana, 3 anys o 5 dècades.

2) Fer-se les interessants... amb QUI?

Amb la societat en general no, ja que llegir còmics continua considerant-se pueril en el mal sentit de la paraula. En molts ambients, és pràcticmanent una temàtica tabú (si és que no vols que et desacreditin simplement perquè t’agraden els còmics).

Amb gent en general que llegeix còmics tampoc, perquè a les dones no ens interessa el còmic segons ell.

Ah, ja sé, amb homes que llegeixen còmic! És a dir, segons la seva opinió, les lectores de còmic invertim hores i hores i calés i calés de manera perllongada en el temps per a agradar a homes com ell. Espera, espera. Que les rialles m’ennueguen:

*HAHAHAHA*
*HAHAHAHA*
*HAHAHAHA*

Mira que s’ha de tenir un ego inflat per pensar així. De debò hi ha gent que creu que les dones a qui no els agrada el còmic no tenen res millor a fer que pensar en homes que llegeixen còmics? Aquesta és una visió del món d’allò més egòlatra, masclista i heteronormativa.

3) Que un aficionat al manga que a sobre té un complex de superioritat enorme negui l’evidència em sembla encara més desproporcionat. El manga disposa de moltíssimes lectores (sobretot al seu país d’origen, però també a l’estranger), té en el seu haver un amplíssim ventall de demografies femenines (més que no pas de masculines, oh, sorpresa) i ostenta una quantitat bestial d’autores que no t’acabes encara que visquessis 200 anys. Autores que, per definició, són a la vegada lectores de manga i, per tant, de còmic. I tot això porta en actiu molt més que no pas 5 anys, precisament.


LA MEVA REIVINDICACIÓ:

Deixeu de crear jerarquies dins del fandom. Deixeu de ser hermètics i obriu-vos, que bé que volem que als lectors de còmic ens entenguin; que no estigmatitzin el còmic ni el minusvalorin. Que una persona s’ha aficionat recentment al còmic? Doncs benvinguda sigui. TOTS vam començar en algun moment i mai és massa tard.

Deixeu d’idealitzar-nos a les dones que llegim còmic. La “friki” ideal no existeix; és una fantasia modelada segons els gustos de cadascú.  Feu-vos a la idea que no som perfectes. Deixeu de sotmetre’ns a llistats interminables de requisits i deixeu de demonitzar-nos quan no complim les vostres infladíssimes expectatives. Som PERSONES i tenim defectes. Som PERSONES i tenim interessos propis. Madureu i accepteu que NO llegim còmics per plaure-us, sinó perquè ens agrada, ens encanta, ens apassiona. I PUNT.

Que està bé compartir aficions amb les teves parelles i amics, però no busqueu una versió femenina “millorada” de la vostra persona (què hi ha més narcisista que això?). No existeix. Cada persona és autònoma i té les seves pròpies aficions i els seus gustos. Accepteu-ho.