dimarts, 9 de febrer del 2016

Amargors primerenques de la flor de la vida




Títol original: Saki Kusa no Saki Koro (さきくさの咲く頃)
Autora: Fumiko Fumi
Revista: Pocopoco
Editorial: Ōta Shuppan
Anys: 2011-2012
Demografia japonesa: Seinen
Gèneres: Costumisme, romanç, crítica social, institut
Nombre de volums: 1
Edicions fora del Japó: Alemanya (Drei Blütezeiten)

Agradant-me com m’agrada el manga Les Nostres Transformacions, era inevitable que en busqués més de l’autora. La tasca no ha estat fàcil: ni en francès, ni en italià ni en anglès no en vaig saber trobar res de res. En alemany, però, vaig veure que se n’havien publicat dos volums únics. D’entre ells, em vaig decantar per aquest.

La història arrenca amb el suïcidi del pare de la Sumika quan ella és encara molt petita. De resultes d’això, establirà un lligam molt profund amb els seus cosins bessons: l’Akio i la Chinatsu. Com haurà evolucionat llur relació quan es trobin els tres en plena efervescència adolescent?


Aquest ha sigut el meu primer manga en alemany i val a dir que m’ha costat una mica de seguir, malgrat la seva senzillesa. Feia anys i panys que no tocava l’alemany, però a la vegada a mesura que anava llegint, anava recordant paraules i expressions. El context que aporta el dibuix, evidentment, ajuda una barbaritat. Les ganes d’entendre, també.

No destacaria la present obra per la seva coherència o profunditat, sinó més aviat per la seva originalitat repartida en diferents punts de la història. En diverses ocasions, va aconseguir sorprendre’m. Se’n fot bastant, dels tòpics, en aquest sentit. Es tracta, però, d’un manga relativament tranquil, tot i que conté diverses escenes incòmodes.

Les relacions entre els personatges són entre tòpiques i peculiars. Curiosa combinació. No puc dir més sense esbudellar detalls dels esdeveniments.

La narració resulta senzilla de seguir; és d’allò més dinàmica. Les pàgines varien molt la gràndaria de les vinyetes. Ara, unes de petites, adés, unes de grans, passant per de mitjanes. Amb aquestes variacions, l'autora aconsegueix transmetre un seguit de sensacions. Això, definitivament, demostra un domini del tempo excel·lent. D’altra banda, val a dir que les pàgines amb vinyetes verticals de dalt a baix és marca de la Fumiko Fumi. A pocs més autors ho he vist fer... i menys tan sovint. I sap com fer perquè li quedi bé. Bàsicament, doncs, la narració d’aquesta autora és molt personal i la mar de fluïda... i a Les Nostres Transformacions, per si tot això no fos poc, s’atreveix amb alguns experiments.


El dibuix és encantador, però és nota que l’obra que ens ocupa és anterior a Les NostresTransformacions, ja que respecte a aquesta li manca tècnica i seguretat. De tota manera, m’agrada igualment i aconsegueix entendrir-me el cor.

La meva traducció del títol és una adaptació lliure de l’absurda traducció del traductor automàtic de google a l’anglès: “When it blooms earlier biterness”*. Per tant, és més que possible que el títol vulgui dir quelcom diferent al que jo he escollit. Coses de no saber japonès. A més, no he pretès mantenir el joc fonètic de l’original, ja que mhauria requerit massa temps.


L’edició alemanya té la mateixa il·lustració que la japonesa a la portada (en un principi, vaig pensar que era inventada; ja que les originals japoneses solen tenir una gamma de colors més àmplia). Aquest dibuix s’estén a la contraportada i a les solapes, les quals són llarguíssimes! Gairebé equivalen a l’amplitud de les pàgines. Mai me n’havia trobat unes així. Parlant de mides: aquest volum s’assembla en aquest sentit a un A5.

Ho recomano? Doncs en un principi, no. Aquesta obra no té res pel que la pugui recomanar obertament, potser tret de la crítica social que s’hi fa i que tampoc és l’element principal de l’obra. A mi ja m’està bé llegir obres d’aquest estil. Obres on passen coses, però a la vegada dius... “com resumeixo això?”, “Què passa aquí, ben bé?” Crec que els fans del Taniguchi entendran què vull dir. Si t’agraden els còmics més o menys costumistes amb un punt tenebrós i un dibuix bufó, potser aquest manga t’agradi. Altrament, gira cua.

Nota global: 7’9/10


*Que vindria a ser quelcom així com “Quan floreix amargor primerenca”. No té cap mena de sentit.