Dones i Constel·lacions

Títol original: Seiza no Onna (星座の女)

Autora: Miyako Maki

Revista: Josei Jishin

Editorial: Kōbunsha

Anys: 1973-1974

Demografia japonesa: Josei

Gèneres: Costumisme, romanç, drama.

Nombre de volums: 3 (l’única edició en volum que me’n consta data del 2006!)

Edicions fora del Japó: França (Les femmes du Zodiaque, 2 volums), Actualització a 6 de novembre de 2018: Espanya (Mujeres del Zodíaco)

Premi/s: El Primer Premi en el Concurs Internacional de Còmic de Montreal el 1975 amb una pàgina de la història curta El Narcís de Llavis Carmesins 

Va ser assabentar-me de l’existència d’aquest manga així com saber que estava en francès (ambdues coses van ocórrer a la vegada) i voler-lo. Un manga de la Miyako Maki a Occident!! A més, a Espanya fa uns anys que no es publica manga femení dels setanta... i el que se n’ha publicat és poquet. Mentre que de masculí en va arribant (i no només seinen i/o gekiga, sinó també shōnen!), de femení, res de res. Amb el que m’agrada el dibuix i la narració de l’època en aquesta vessant!

El més fort de tot és una cosa que vaig descobrir poc després de llegir aquest manga: això no és un shōjo... sinó un josei! Com us quedeu? Josei dels setanta! I, a més, aquesta obra està emmarcada dins del gekiga! Gekiga fet per una dona i dirigit a dones! No sabia que tal cosa existís! Si bé a internet no se’n troba gaire informació, en els dos volums de l’edició francesa hi ha alguns escrits prou sucosos (fins i tot, conté un text de l’autora).

Però és que això no és tot: va guanyar un premi de còmic internacional. Poquets autors japonesos poden presumir-ne, malgrat que el Japó sigui el país on més còmic es produeix.

Abans d’entrar en matèria, m’agradarà parlar de l’autora. La Miyako Maki va debutar als anys cinquanta. Aleshores era una de les poques dones que es dedicaven al manga i va gaudir d’una gran popularitat. Així doncs, als setanta disposava ja d’una trajectòria consistent i va començar a provar amb el manga una mica més experimental. Ella, a més, dissenyà la Licca, la nina més famosa al Japó!

Dones i Constel·lacions és un manga consistent en històries curtes sobre dones pertanyents als diferents signes del zodíac occidental. Bàsicament, aquest és l’element que tenen en comú i trobo que potser s’hi fa massa incís. I bé, tot i que es tracta d’històries curtes, n’hi ha algunes que estan més o menys relacionades entre elles.

Havent-ne acabat la primera, m’esperava que totes tinguessin uns determinats punts en comú i si bé és cert que hi ha temes recurrents, la recopilació és molt més variada del que a priori es podria esperar. Fins i tot, hi ha una història narrada des del punt de vista d’un home i una altra protagonitzada per una mare, per posar dos exemples.

Malgrat que sobretot són l’amor i el desamor els elements principals, l’autora també toca altres temes, molts d’ells bastant controvertits: els embarassos no desitjats, la prostitució, la infidelitat, l’incest... N’hi ha per a triar i remenar. Tot i que la perspectiva en determinades situacions pot semblar un pèl ingènua, en general trobo que la manera de tractar les diferents temàtiques ho fa amb molta maduresa. Es nota, tant en l’elegància del traç com en la concepció dels sentiments, que aleshores l’autora era ja una veterana en això del manga. Al cap i a la fi, havia debutat el 1957, més de 15 anys enrere.

Un dels elements que en destaca és el sexe. Sol aparèixer, d’una manera o altra. I se centra, com en les produccions eròtiques i pornogràfiques dirigides a homes heterosexuals, en els cossos femenins. La principal diferència és que els atributs exagerats en aquest són molt diferents: sobretot es basa en l’estilització i en elements externs a la dona que embelleixen el conjunt de la imatge.

Malauradament, hi veig masclisme. Tant en accions directes com en coses que ja es donen per fetes dins del context històric. Així i tot, conté també elements feministes que encara a dia d’avui es reivindiquen.

Si és que l’única edició japonesa en volum és la del 2006, ho trobo bastant trist (no en tinc notícies d’altres, però tot podria ser). Quina influència pot arribar a tenir entre els seus contemporanis un manga que només s’ha publicat en una revista, per molt que hagi sigut guardonat? Una autèntica llàstima, perquè la Miyako Maki no és que sigui una ningú, precisament! És la dissenyadora de la nina Licca-chan, l’equivalent de la Barbie al Japó, perquè us en feu una idea.

Pel que fa a la narració, aquesta és senzillament deliciosa. Desprèn una gran sensibilitat i delicadesa. El dibuix m’encanta, així amb un toc molt de manga femení setanter i a la vegada hi veig una lleugera influència estadunidenca dels volts d’aquella època.

Literalment, el títol es traduiria com Les Dones de les Constel·lacions, la qual cosa que no té gaire sentit, així que he preferit adaptar-lo una mica i canviar la preposició per una conjunció. Em fa gràcia el subtítol en francès que té el manga original, que sembla fet per algú que no en té massa idea: La Femme de lá Constellation. Traducció literal total: per no haver-hi, no hi ha ni plural. I em temo que aquí és clarament necessari. A més, l’accent del segon “la” resulta totalment gratuït. La traducció oficial al francès (Les Femmes du Zodiaque) és més depurada: pluralitza i canvia el terme “constel·lacions” per “zodíac”, molt més precís pel que fa al contingut del còmic. Ara, no deixa de no tenir gaire sentit i fa pensar en una paròdia de cert shōnen.

Em solc queixar de què no s’utilitzin imatges a color originals per a les portades en aquesta mena d’edicions, però tenint en compte que no em consta que n’existeixin, en aquest cas no em sembla malament que s’hagin inventat les seves pròpies portades. Total, les de l’edició japonesa parteixen de la mateixa base: colors plans en dibuixos que originalment eren en blanc i negre (imagino que al 2006, després de tants anys, l’autora no estava per posar-se a fer portades). Les franceses, per contraposició, m’agraden molt més. Les trobo fetes amb molt bon gust. En especial, la del segon volum.

Ho recomano? Amb reserves, perquè sé que ni de bon tros agradarà a tothom, però sí. Sí, sí, sí! Sobretot, si t’agraden els mangues dels setanta i/o t’interessa la història del manga. Crec que és important reivindicar obres com aquesta: josei als setanta! Gekiga femení! Més enllà del seu valor històric, però, crec que les històries es poden llegir i gaudir pel lector assidu d’històries curtes de josei sense prejudicis envers el dibuix. Crec que també pot agradar al lector de seinen, gekiga i manga alternatiu en general. Si no us he convençut jo, potser el Gemini sí que ho faci.

Nota global: 8’5/10