Títol original: Cookie Can no
Machi Meguri (クッキー缶の街めぐり)
Autor: Rokudai Tanaka
Revista: AX
Editorial: Seirin Kogeisha
Anys: 2010
Demografia japonesa: sense
demografia, alternatiu
Gèneres: Costumisme, crítica
social
Nombre de volums: 1
Edicions fora del Japó: França (Promenades Dans la Ville à la Boîte à
Biscuits)
Fa un temps vaig
veure la portada d’aquest manga en algun portal sobre manga en francès (manga-news,
la pròpia web de l’editorial... no ho recordo) i la portada em va cridar
poderosament l’atenció. Tenint en compte el preu i que en diverses ocasions
mangues agafapastosos alabats per la crítica més selecta m’han semblat una gran
aixecada de camisa (un dels casos més sagnants, Xicranda [Jacarandá, Kotobuki
Shiriagari]), el vaig deixar passar. Però bé... quan en vaig tenir l’oportunitat
de trobar-lo a un preu més decent, no vaig dubtar en encalçar-lo. I he de dir
que n’estic contenta.
Passejades pel Poble de la Capsa de Galetes és una obra lleugerament surrealista de caire coral. Les diverses
històries que emmagatzema estan interconectades: a vegades es tracta d’una
conexió òbvia, d’altres sembla que l’únic que tinguin en comú sigui l’ambientació.
Una cosa que en destacaria, però, és que determinades referències que semblen
totalment fetes a la babalà en un moment determinat es recuperen en quelcom
posterior. Trobo que aquest recurs li aporta una certa consistència a aquesta
obra tan dispersa.
Aquest és un manga tranquil i relaxat. Conté un fort punt de crítica social, però és a base de cops secs més o menys subtils. Una mica com la realitat ens colpeja dia a dia, amb un cinisme propi de la rutina, que fa que moltes vegades no hi veiem més enllà i que acceptem com a normals situacions injustes.
Tot i tractar-se d’una
obra alternativa, la narració és bastant senzilleta. Potser massa i tot, sent un manga. Diguem que compleix i les històries se segueixen bé.
El dibuix gaudeix d’un
encant especial: sembla fet per un infant amb molt de talent. I precisament la
seva candidesa, que contrasta bastant amb el que hi transcorre, feia que en
determinades escenes se’m posessin encara més els pèls de punta. A més, a l’autor
li agrada posar detalls en el fons que m’encanten, com algú mirant per un
telescopi o una granota gegant. Així perquè sí.
 |
| M'encanta. |
L’edició francesa pot semblar pobra a primer cop d’ull. Sí, és cert: el format és més gran que el dels volums estàndards, però no té sobrecobertes ni cap altre al·licient que destaqui. Va ser en passar-ne les pàgines al llegir-lo que me’n vaig adonar: el paper és boníssim. Fa goig de tocar. A més, no és d’aquells setinats, en què s’hi queden les ditades. Pel que fa als extres no tant físics, el volum conté al final un text del Rokudai Tanaka que comenta cadascun dels capítols.
Ho recomano? En
general, no. És un manga en què “no hi passa res” i que aparentment no té gaire
sentit. Només si et va el rotllo alternatiu, però a la vegada sense gaires
complicacions. Una petita recomanació per a la consumició: llegeix-lo, com vaig
fer jo, amb una mica de son. El punt just perquè tinguis el cap lleugerament
emboirat. El viatge serà encara més oníric.
Nota global: 7'8/10
