Títol original: Love My Life (ラブ マイ ライフ)
Autora: Ebine Yamaji
Revista: Feel Young
Editorial: Shodensha
Any: 2001
Demografia japonesa: Josei
Gèneres: Dia a dia, romanç
Nombre de volums: 1
Edicions fora del Japó: França (Love
My Life) i Itàlia (Love My Life).
Love My Life és un manga sàfic
de culte. Així doncs, tard o d’hora l’havia de llegir. A més, l’autora és lesbiana.
La història se
centra en la Ichiko, una universitària que surt amb una altra estudiant una
mica més gran que ella. Se’ns hi ensenyen els dubtes i els replantejaments pels
quals passen moltes safistes, així com una petita mostra de la manca d’acceptació social i els riscos a què s’enfronten els homosexuals simplement pel fet de viure llur orientació. També es tracten les relacions de parella en general i, una
mica per sobre, l’homosexualitat masculina. A més, esmicola la mononorma en un moment
determinat. I sí, conté sexe lèsbic realista. Res de
tisores ni altres fantasies d’homes cishetero/bisexuals.
El dibuix és
senzill, correcte i molt expressiu. Entra bé pels ulls. La
narració és lleugera. De tant en tant, de manera expressa, resulta pausada. Hi
ha escenes que requereixen que ens hi aturem un instant a assaborir-les.
Aquesta lectura és
de les que més s’han aproximat a les meves expectatives. M’esperava una obra bona,
senzilla, que tractés aquesta temàtica amb bona mà... però que no m’enamorés. I
ha sigut això però amb alguna sorpresa agradable.
Per què no he
traduït el títol al català aquest cop? Si llegiu el còmic, ho sabreu.
Ho recomano? Sí!!!
Aquest és un manga que toca molt bé les seves temàtiques, està ben
narrat i resulta de molt bon llegir. Crec que cal reivindicar obres com aquesta
per la seva naturalitat i el seu realisme. Tant poden servir de referent com per a entendre millor el món que ens envolta, depenent de qui les llegeixi.
Nota global: 8/10
