Com cada any, a
aquest darrer Saló hi va haver diverses exposicions, millor o pitjor elaborades. I com que m’ha vingut de gust parlar-ne, doncs això faré. Em
limitaré a comentar les relacionades amb el manga i m’estalviaré les de les editorials.
1) Shikishi: la millor amb molta
diferència. Agraeixo un fotimer als que van cedir llurs originals a l’organització
per fer-ho possible. Ara, tenia una gran pega: n’hi havia un de la Kayono. Mai
dels mais s’hauria de permetre que s’exhibís amb honors un dibuix d’un plagiador. I menys
en aquest cas, quan no hi ha hagut disculpes, ans al contrari. La víctima del
plagi, per postres, va quedar-ne molt damnificada, amb la prohibició de
dibuixar durant un període de temps (diria que eren dos anys, però no hi poso
la mà al foc). Surrealista. I terriblement injust.
2) Mangues atòmics: semblava que
estigués patrocinada per Random Penguin House. Hi ha massa indicis com per no
sospitar-ho:
I)
Era una exposició de només tres mangues: Hadashi
no Gen, Infierno i La Ciudad al Atardecer, el País de los
Cerezos.
II)
D’aquests tres, el de Random Penguin House (Hadashi
no Gen) és una novetat recent i els altres dos estan descatalogats. Per
tant, els dos darrers no li poden fer competència al primer.
III)
La Ciudad al Atardecer, el País de los Cerezos, un dels descatalogats, és de la
mateixa autora que un altre manga que va sortir com a novetat del Saló i que
tracta també sobre la bomba de Hiroshima (En Este Rincón del Mundo). Per què no formava part
de l’exposició? No se suposa que una de les funcions principals del Saló és fomentar el mercat del manga?
IV)
D’aquests tres mangues, el de Random Penguin House ocupava més de la meitat de
l’exposició.
V)
Fa uns anys es va publicar aquest el manga de Random Penguin House per dues
editorials (el primer per Mangaline i la resta per Otakuland) amb un títol
diferent del que li ha donat la nova editorial. En cap moment s’hi exposa que
aquest detall i tota l’estona es menciona Hadashi no Gen amb el nom que li ha posat per Random Penguin House (més fidel a l’original, tot sigui dit).
VI)
Mentre que la primera edició espanyola respectava el sentit de lectura
original, l’edició de Random Penguin House està emmirallada. Això tampoc hi constava i totes les imatges de mostra d’aquest manga eren
agafades de l’edició girada.
Menció a part es
mereix el terme “hibakusha”. S’utilitzava com a mínim dos cops a l’exposició i
en cap moment es definia. No pots donar per fet que això la gent ho sabrà i au.
Jo coneixia el concepte perquè m’havia llegit La
Ciudad al Atardecer, el País de los Cerezos i sóc molt fan de l’autora,
sinó m’hauria quedat amb un pam de nas. No és una paraula d’ús comú ni
normalitzada. Ni tan sols entre els lectors habituals de manga (potser per als
experts en història japonesa recent la cosa canviï). Això demostra o bé una
fortíssima desconeixença del públic o bé un gran passotisme envers el target.
3) Dracs de paper: “absolutament parcial”
és l’expressió menys ofensiva que se m’acut per a classificar-la. No podeu
saber fins a quin punt m’indigna que es facin servir CINC pàgines d’Inu Yasha d’un malvat la mar de
secundari i s’hagi obviat tan descaradament mangues com X, Rg
Veda, Fushigi Yūgi o Fruits Basket, on els dracs tenen
moltíssima més presència.
X és un manga on hi ha dos
bàndols que s’anomenen “els set dracs del cel” i “els set dracs de la terra”.
Es passen tot el dia parlant de dracs!! A Rg Veda, un dels personatges principals es diu Ryu-ō (Rey Dragón en les dues edicions en
castellà) i és el cap del Clan dels Dracs. A Fushigi
Yūgi, hi ha una divinitat amb un paper clau que és un drac. Fruits
Basket és una obra en la qual resulta bàsic el zodíac xinès, el qual es
configura per diversos “animals”, entre ells, un drac. I si ens posem a gratar,
a altres còmics de les CLAMP hi ha dracs, però no volia pas entrar en obres menors.
Sabeu quina és la
diferència bàsica entre Inu Yasha i la resta de mangues que he anomenat en
aquest apartat? Que el primer és shōnen i la resta són shōjos. A l’exposició no
hi havia cap manga de demografia femenina. Ni tan sols un manga que té la
paraula “drac” al seu títol: Cómo
Matar al Dragón.
4) Manga en construcció: ídem a
l’anterior. “Pàgines de mostra I am a
Hero” hauria sigut un títol molt més encertat. Amb la barbaritat de mangues
amb edificis i fons treballats que hi ha, va quedar una cosa molt pobra i poc
variada. És que començo a fer-ne la llista i no l’acabo!! Allò era molt I am a Hero i alguna pagineta d’altres
mangues. Feia pena. Actualització a 11 de novembre: la Kuroi fa una anàlisi exhaustiva d'aquesta exposició al seu bloc.
I fins aquí la meva
rebequeria d’avui.
