dimarts, 3 de novembre de 2015

Les exposicions del XXI Saló del Manga



Com cada any, a aquest darrer Saló hi va haver diverses exposicions, millor o pitjor elaborades. I com que m’ha vingut de gust parlar-ne, doncs això faré. Em limitaré a comentar les relacionades amb el manga i m’estalviaré les de les editorials.


1) Shikishi: la millor amb molta diferència. Agraeixo un fotimer als que van cedir llurs originals a l’organització per fer-ho possible. Ara, tenia una gran pega: n’hi havia un de la Kayono. Mai dels mais s’hauria de permetre que s’exhibís amb honors un dibuix d’un plagiador. I menys en aquest cas, quan no hi ha hagut disculpes, ans al contrari. La víctima del plagi, per postres, va quedar-ne molt damnificada, amb la prohibició de dibuixar durant un període de temps (diria que eren dos anys, però no hi poso la mà al foc). Surrealista. I terriblement injust.


2) Mangues atòmics: semblava que estigués patrocinada per Random Penguin House. Hi ha massa indicis com per no sospitar-ho:

I) Era una exposició de només tres mangues: Hadashi no Gen, Infierno i La Ciudad al Atardecer, el País de los Cerezos.
II) D’aquests tres, el de Random Penguin House (Hadashi no Gen) és una novetat recent i els altres dos estan descatalogats. Per tant, els dos darrers no li poden fer competència al primer.
III) La Ciudad al Atardecer, el País de los Cerezos, un dels descatalogats, és de la mateixa autora que un altre manga que va sortir com a novetat del Saló i que tracta també sobre la bomba de Hiroshima (En Este Rincón del Mundo). Per què no formava part de l’exposició? No se suposa que una de les funcions principals del Saló és fomentar el mercat del manga?
IV) D’aquests tres mangues, el de Random Penguin House ocupava més de la meitat de l’exposició.
V) Fa uns anys es va publicar aquest el manga de Random Penguin House per dues editorials (el primer per Mangaline i la resta per Otakuland) amb un títol diferent del que li ha donat la nova editorial. En cap moment s’hi exposa que aquest detall i tota l’estona es menciona Hadashi no Gen amb el nom que li ha posat per Random Penguin House (més fidel a l’original, tot sigui dit).
VI) Mentre que la primera edició espanyola respectava el sentit de lectura original, l’edició de Random Penguin House està emmirallada. Això tampoc hi constava i totes les imatges de mostra d’aquest manga eren agafades de l’edició girada.

Menció a part es mereix el terme “hibakusha”. S’utilitzava com a mínim dos cops a l’exposició i en cap moment es definia. No pots donar per fet que això la gent ho sabrà i au. Jo coneixia el concepte perquè m’havia llegit La Ciudad al Atardecer, el País de los Cerezos i sóc molt fan de l’autora, sinó m’hauria quedat amb un pam de nas. No és una paraula d’ús comú ni normalitzada. Ni tan sols entre els lectors habituals de manga (potser per als experts en història japonesa recent la cosa canviï). Això demostra o bé una fortíssima desconeixença del públic o bé un gran passotisme envers el target.


3) Dracs de paper: “absolutament parcial” és l’expressió menys ofensiva que se m’acut per a classificar-la. No podeu saber fins a quin punt m’indigna que es facin servir CINC pàgines d’Inu Yasha d’un malvat la mar de secundari i s’hagi obviat tan descaradament mangues com X, Rg Veda, Fushigi Yūgi o Fruits Basket, on els dracs tenen moltíssima més presència.

X és un manga on hi ha dos bàndols que s’anomenen “els set dracs del cel” i “els set dracs de la terra”. Es passen tot el dia parlant de dracs!! A Rg Veda, un dels personatges principals es diu Ryu-ō (Rey Dragón en les dues edicions en castellà) i és el cap del Clan dels Dracs. A Fushigi Yūgi, hi ha una divinitat amb un paper clau que és un drac. Fruits Basket és una obra en la qual resulta bàsic el zodíac xinès, el qual es configura per diversos “animals”, entre ells, un drac. I si ens posem a gratar, a altres còmics de les CLAMP hi ha dracs, però no volia pas entrar en obres menors.

Sabeu quina és la diferència bàsica entre Inu Yasha i la resta de mangues que he anomenat en aquest apartat? Que el primer és shōnen i la resta són shōjos. A l’exposició no hi havia cap manga de demografia femenina. Ni tan sols un manga que té la paraula “drac” al seu títol: Cómo Matar al Dragón.


4) Manga en construcció: ídem a l’anterior. “Pàgines de mostra I am a Hero” hauria sigut un títol molt més encertat. Amb la barbaritat de mangues amb edificis i fons treballats que hi ha, va quedar una cosa molt pobra i poc variada. És que començo a fer-ne la llista i no l’acabo!! Allò era molt I am a Hero i alguna pagineta d’altres mangues. Feia pena. Actualització a 11 de novembre: la Kuroi fa una anàlisi exhaustiva d'aquesta exposició al seu bloc.


I fins aquí la meva rebequeria d’avui.