dijous, 19 de novembre de 2015

L’Harem Shōgunal





Títol original: Ōoku (大奥)
Autora: Fumi Yoshinaga
Revista: Melody
Editorial: Hakusensha
Anys: 2005-???
Demografia japonesa: Shōjo
Gèneres: Ficció històrica, política, crítica social, drama, romanç
Nombre de volums: 12 14 i obert
Edicions fora del Japó: França (Le Pavillon des Hommes), Itàlia (Ooku: Le Stanze Proibite), Estats Units (Ōoku: The Inner Chambers)
Premis:
1) El Premi al Sentit de Gènere el 2005 (atorgat per L'Associació Japonesa de Ficció Científica i Fantasia Feministes)
2) El Premi d'Excel·lència a la Japan Media Arts Festival el 2006
3) El Gran Premi dels Premis Culturals d'Osamu Tezuka el 2009
4) El Premi James Tiptree, Jr. (sobre l’enteniment del gènere en obres de ficció) el 2009
5) El Premi de Shōgakukan en la Categoria Shōjo el 2010

La Fumi Yoshinaga es destaca com a autora tant en el manga dirigit al públic femení en general com en el BL en particular. Per tant, no ens ha pas destranyar que els seus fans estiguin molt diversificats.

Aquest manga en concret, per la seva premissa, em cridava l’atenció feia temps. Així i tot, no el tenia entre els títols prioritaris. Per què? Doncs perquè de la Yoshinaga ja n’havia llegit Les Meves Estimades Filles (Aisubeki Musume-tachi) i el segon volum (sí, només el segon; coses que passen) de Fleca Antiga (Antique Bakery) i tot i que m’havien agradat, no m’havien tret la son. Obres de qualitat, però no d’excel·lència.

Ai, caram! Com m’equivocava amb les meves expectatives! L’Harem Shōgunal em va encisar pràcticament des de la primera pàgina. Es tracta dun manga addictiu, ben narrat, amb grans i molt diversos personatges, amb política, amb trames de poder, amb amor, amb traïció, amb perspectiva de gènere, amb rancúnies, amb sexualitat, amb molta crítica social, amb venjança... Increïble, genial, meravellós. El guió està elaboradíssim i meticulosament filat. No hi ha caps sense lligar.

Però de què va, exactament? Al Japó feudal s’estén una terrible malaltia que només infecta els homes joves... i de quina manera! La mortalitat és elevadíssima. Passades unes dècades sense trobar-ne la cura, la població masculina queda dràsticament minvada, amb tot el que comporta. Està preparada una societat patriarcal per a patir tal davallada? Evidentment que no, però s’hi adapta i ocorre l’inevitable: el poder polític i econòmic passa paulatinament a mans femenines... Fins que tot el país acaba esdevenint un matriarcat.

I el nom què hi té a veure, en tot plegat? Doncs en què gran part de l’acció es desenvolupa a les estances de l’harem de la shōguna, un lloc ple d’homes joves i sans en un país on són escassos. Així doncs, malgrat el punt de partida, en el repartiment hi ha un bon grapat de personatges masculins. I una de les seves moltes gràcies és que més o menys segueix la història japonesa (amb moltes llicències), però amb gran part dels homes substituïts per dones. En cercar sobre alguns episodis en concret, tot just he intuït fins a quin punt de detall s’ha documentat l’autora.


L’Harem Shōgunal és una obra coral, on se’ns mostren diverses generacions de personatges i com va evolucionant la societat (sobretot les altes esferes; del poble se’n parla poc) al llarg de les dècades. Parlant de personatges, la diversitat és brutal: n’hi ha de manipuladors, d’ingenus i de bon cor, de justos i implacables, d’irascibles, de molt lleials... i tot plegat amb llurs conflictes i contradiccions internes. M’aturo a reflexionar-hi i me’n meravello. Tanta profunditat amb tal quantitat de personatges prové del fruit de moltes hores de feina de la geni que és la Fumi Yoshinaga.

Aquest es tracta del manga del que conec que més premis s’ha endut: 5 com a mínim! Tota una proesa. Per si no fos poc, gaudeix de molt bona fama al Japó i el seu setè volum va encapçalar la classificació de l’Oricon: va ser el còmic que més es va vendre durant una setmana concreta al seu país d’origen. Quants mangues poden presumir d’haver estat guardonats amb 5 premis i haver assolit, ni que sigui una vegada, el lloc número 1 de l’Oricon?

A nivell fan, a més, aquesta història m’ha aportat un personatge en concret que m’encanta, una OTP i dues HOTPs. Déu n’hi do! (No obstant, sembla que el fandom d’aquest manga no és gaire potent al país del sol naixent.)

Quan acabarà L’Harem Shōgunal? Ho desconec. Tot just enguany s’ha complert un decenni des que es va començar a publicar i la mitja surt a poc més d’un volum per any (que ja m’està bé). La història, realment, podria acabar en qualsevol moment o podria allargar-se amb quants uns volums més, ja que no disposa de protagonista. A més, en diverses ocasions, quan em venien al cap pensaments com “Serà capaç l’autora de continuar amb aquest nivell de qualitat?” o “Segur que el guió no es desimflarà?” la Yoshinaga em sorprenia amb petits girs inesperats i noves trames que li aportaven frescor a l’obra. Fins i tot alguna situació que sembla un deus ex machina més tard queda desmuntada i plenament justificada. Em trec el barret.

La narració, sense gaires experiments, resulta fluïda i atrapa el lector. No. Pots. Deixar. De. Llegir. És malaltís. Feia anys que no em passava. Els diàlegs estan mesuradíssims, la informació s’aporta en la quantitat justa i les pauses estan molt ben trobades.

El dibuix pot no agradar-te del tot, i el cert és que amb tants pentinats i robes similars és fàcil confondre personatges secundaris (i més amb aquests noms, tan poc familiars per a nosaltres), però els personatges principals estan ben caracteritzats. Val a dir que l’encerta completament en les seves diferents edats: alguns els fa de nens, passant per la joventut i la maduresa, fins a la vellesa. Trobo que això té molt de mèrit. A més, dins de llurs personalitats, són tots molt expressius, plens de vida. I els fons i la vestimenta estan treballadíssims.


No sé com seran les altres edicions, però la francesa és una preciositat i més per aquest preu (7’45 €): sobrecobertes mat de paper gruixut, cobertes i pàgines daurades, unes poques pàgines a color i una plana al principi de paper vegetal. Pel que fa a característiques menys mundanes, el segon i el novè volum contenen textos informatius, a partir del desè volum hi ha un mapa de personatges i el vuitè volum porta una faixa on Kana no la caga. Ara que parlo de pífies de Kana: fins al sisè volum, al llom hi posa “Big Kana”. A partir del setè, simplement, “Kana”. Més equivocacions: la traducció està bastant descuidada. A veure’m, amb coses pitjors m’he trobat, però que jo, que ni de lluny domino el francès, hagi vist determinats errors només vol dir una cosa: que n’hi ha molts més. Tot plegat provoca que no pugui gaudir de la lectura de L’Harem Shōgunal al 100 %. Una llàstima. Si més no, em consolo pensant que aquesta traducció no està feta en una variant arcaica encartonada, a diferència de la de l’edició estadunidenca.

En els darrers mesos, li he agafat tírria a l’expressió “obra mestra” degut a què a la més mínima la gent l’utilitza i això la buida de significat. El concepte “obra mestra” s’associa amb la perfecció i no se n’hauria de fer ús a la lleugera. Ara per ara, d’entre els centenars de mangues que he llegit, considero que L’Harem Shōgunal és l’única obra mestra. I en deixo fora el meu manga preferit (el que ens ocupa ha esdevingut el segon). Sóc extremadament crítica amb el que consumeixo i, fins i tot, amb el que m’agrada. Si no li veig un ase, li veig una bèstia. Evidentment, el final conforma una part essencial de qualsevol obra; ja veurem si quan el llegeixi mantinc la meva valoració global sobre aquest còmic o no.

Podria continuar parlant de les meravelles de L'Harem Shōgunal, però no vull fer-me feixuga, així que ho deixaré aquí.



Ho recomano? Sí!!! Aquest manga ho té tot: premissa, personatges, guió, desenvolupament, narració i dibuix! Si en teniu l’oportunitat, feu-li una ullada ni que sigui al primer volum. Reforço la recomanació envers els interessats en la perspectiva de gènere, els enamorats de la història del Japó, els aficionats als “i si” i els que els atrau la política. Imprescindible.

Nota global (fins al volum 11): 10/10
Edició a 15 d'agost de 2016, amb el 12è volum llegit: En mantinc la nota.
Edició a 19 d'agost de 2017, amb el 13è volum llegit: En mantinc la nota.