La Pinxa Detectiva

Títol original: Sukeban Deka (スケバン刑事)

Autor: Shinji Wada

Revista: Hana to Yume

Editorials: Hakusensha (primera edició i segona edició, diferents portades) i Media Factory (edició de toms quasi dobles amb portades dibuixades per algú diferent de l’autor)

Anys: 1976-1982

Demografia japonesa: Shōjo

Gèneres: Drama, misteri, romanç

Nombre de volums: 22 (i una reedició de 12)

Edicions fora del Japó: Cap, que jo sàpiga

La Pinxa Detectiva era un dels tants mangues que tenia pendents de feia la tira. Va ser que a través del primer dorama que l’adapta que finalment m’hi vaig posar.

El cas del Shinji Wada resulta prou peculiar: mentre que la majoria dels homes mangakes van apartar-se del shōjo a partir dels setanta, ell hi va debutar i s’hi va quedar. Entre les seves obres més conegudes, hi figuren La Pinxa Detectiva i la saga d’Asuka. Arrel de la primera, al Japó va donar-se a finals dels setanta i durant els vuitanta la febre dels mangues d’estudiants gamberres. A més, és molt possible que aquesta obra hagi influït en part en el manganime Utena, la noia revolucionària (Shōjo Kakumei Utena, Be·Papas), tant pel que fa en el personatge principal com en determinats detalls. Sospito que també en beu La preciosa guardiana Marinera Lluna (Bishōjo senshi Sailor Moon, Naoko Takeuchi) i El Detectiu Conan (Meitantei Conan, Gosho Aoyama).

Les obres del Wada es caracteritzen pel protagonisme de noies fràgils i dures a la vegada que foten bufes a tort i a dret. M’agrada aquesta dicotomia. El Wada no es va limitar a concebre dones fortes mancades de feminitat, sinó que realment va saber entendre el cor de les lectores. Sorprèn com amb obres sense grans pretensions, les protagonistes puguin ostentar tal dualitat. Que no siguin del tot planes. Malauradament, va morir el 2011, amb 61 anys.

La Pinxa Detectiva tracta sobre la Saki Asamiya, una reclusa d’un reformatori d’extrema seguretat. Un bon dia, una organització policial li ofereix un pacte: a canvi de treballar per ells de franc, evitarà la mort de la seva mare, que es troba al corredor de la mort. Així, complota per escapar-se del reformatori (i ho fa de manera espectacular) per començar la seva nova vida de “pinxa detectiva”. Lluitarà amb un potent io-ió com a arma.

M’esperava que aquesta obra fos bastant carca i tot i que té determinades coses que no m’agraden gens (com el personatge del Sanpei Nowaki), el balanç general resulta prou positiu. Començant per la Saki, una protagonista molt inspiradora, i continuant per tot un seguit de crítiques que fa l’obra, com la massificació a les aules, el mal repartiment de la riquesa, el classisme, l’abús de poder... A més de mostrar-nos tot un seguit de contradiccions humanes que fan més profunds els personatges (en especial, la Saki i la seva mare).

Pel que fa al safisme, fins on he arribat jo, sobretot es fa patent en què dues malvades (la directora del reformatori i la Remi Mizuchi, l’antagonista principal) són lesbianes. Aquest lesbianisme es mostra molt lligat a llurs malèvoles mentalitats. Com a safisme mostrat d’una manera més amable, només hi ha subtext.

L’ojō-sama que obnuvila les noies de cursos inferiors acompanyada de les seves sequaces.

La narració és en general molt fluïda i, de tant en tant, hi ha pàgines per a treure’s el barret.

El dibuix en general és molt bo i expressiu. A vegades, resulta impressionant la seva profunditat, que absorbeix el públic de mala manera. L’única pega que hi veig és que hi ha cops que el io-ió de la Saki sembla més aviat un dorayaki.

Mentre que el manga és més atrevit que el primer dorama tant en el bon sentit com el dolent i, per tant, cadascuna de les dues obres té llurs alicients, les oves són fastigosament morboses i se salten el més interessant de tot. Vaig durar només els primers minuts.

Ho recomano? Sí! És un manga d’acció que combina molt bé les aventures amb el desenvolupament de personatges. Té alguna cosa carca, però també un seguit d’aspectes plantejats amb una òptica sorprenentment moderna. I la protagonista és meravellosa.

Nota global: 7,9/10 (Havent-ne llegit, aproximadament, els set primers volums.)