Un any més, es
compleix la tradició del masclisme a les exposicions del Saló del Manga. Em
centraré en dues:
1) 100 anys d’història d’anime:
Una vergonya. Segons aquest despropòsit, hom podria deduir que la presència del
shōjo a l’anime ha sigut més aviat minsa. Quedaven fora obres de referència com Utena, Sakura, La Rosa de Versalles,
Candy Candy, Marmalade Boy i Fushigi Yugi.
Anomenava Sailor Moon, Nana i Yuri on Ice, sí, però no hi havia imatge de cap de les tres. A més, dins
de l’exposició les dues primeres sèries es trobaven subordinades a animes de demografia masculina. Mentre que Sailor Moon es pintava com un fenomen secundari respecte a Shin Chan (quan és al revés), la imatge
escollida per a l’any de Nana era de Death Note (i serà que no hi havia imatges d’altres animes de demografia masculina, com Mazinger Z, El Dr. Slump o Bola de Drac):
La cirereta del pastís és
que, en canvi, d’El Capità Harlock*
hi havia tres imatges! TRES. La “portada” de l’exposició, la de quan parla de dos animes del Matsumoto (sent l’altre esmentat molt més mític, en teoria) i la de la pel·lícula de CGI:
 |
| És descarat. I no sembla que ningú hi faci res. |
També hi havia una imatge
per a una altra sèrie de l’autor de
Harlock: Space BattleShip Yamato.
Per haver imatges, fins i tot n’hi havia una del festival de cinema de Sitges! Sí, no
s’entén, però és així:
Em nego a acceptar que això siguin biaixos en la
percepció. Això és mala fe i joc brut. És reescriure la història de manera
conscient i descarada, des de la més absoluta impunitat.
2) L’exposició dels meches: se’m
fa molt difícil centrar-me només en el masclisme d’aquesta exposició, perquè
teleta. Primer: l’horrible castellanisme del títol en català. De traductor de
Google. Segon: no era de meches, sinó de robots en general. Tercer: compta com a robot una
persona disfressada amb un munt de caixes de cartró (Yotsuba).
Quart: allò realment era una exposició de Mazinger
Z encoberta! I tenia moltes més pífies, però no em vull allargar. El masclisme
d’aquí rau en un comentari completament innecessari i bavós detectat per la Kuroi:
 |
| Una claríssima referència a la Yoko, un personatge que va en bikini i que és una enorme font de fanservice. |
____________________________________________________
El missatge que s’envia amb aquestes dues exposicions és molt clar: només val la pena parar esment a les dones si entrem dins dels cànons i anem mig nues. No comptem com a persones. Només com a objectes sexuals.
*Obra de demografia
masculina molt menys influent que qualsevol dels animes de demografia femenina
que he esmentat, però l’anime preferit de la infància del senyor que va
encarregar-se de l’exposició.
