dilluns, 6 de novembre de 2017

El masclisme de les exposicions del XXIII Saló del Manga



Un any més, es compleix la tradició del masclisme a les exposicions del Saló del Manga. Em centraré en dues:

1) 100 anys d’història d’anime: Una vergonya. Segons aquest despropòsit, hom podria deduir que la presència del shōjo a l’anime ha sigut més aviat minsa. Quedaven fora obres de referència com Utena, Sakura, La Rosa de Versalles, Candy Candy, Marmalade Boy i Fushigi Yugi. Anomenava Sailor Moon, Nana i Yuri on Ice, sí, però no hi havia imatge de cap de les tres. A més, dins de l’exposició les dues primeres sèries es trobaven subordinades a animes de demografia masculina. Mentre que Sailor Moon es pintava com un fenomen secundari respecte a Shin Chan (quan és al revés), la imatge escollida per a l’any de Nana era de Death Note (i serà que no hi havia imatges d’altres animes de demografia masculina, com Mazinger Z, El Dr. Slump o Bola de Drac):


La cirereta del pastís és que, en canvi, d’El Capità Harlock* hi havia tres imatges! TRES. La “portada” de l’exposició, la de quan parla de dos animes del Matsumoto (sent l’altre esmentat molt més mític, en teoria) i la de la pel·lícula de CGI:

És descarat. I no sembla que ningú hi faci res.

També hi havia una imatge per a una altra sèrie de l’autor de Harlock: Space BattleShip Yamato. Per haver imatges, fins i tot n’hi havia una del festival de cinema de Sitges! Sí, no s’entén, però és així:


Em nego a acceptar que això siguin biaixos en la percepció. Això és mala fe i joc brut. És reescriure la història de manera conscient i descarada, des de la més absoluta impunitat.

2) L’exposició dels meches: se’m fa molt difícil centrar-me només en el masclisme d’aquesta exposició, perquè teleta. Primer: l’horrible castellanisme del títol en català. De traductor de Google. Segon: no era de meches, sinó de robots en general. Tercer: compta com a robot una persona disfressada amb un munt de caixes de cartró (Yotsuba). Quart: allò realment era una exposició de Mazinger Z encoberta! I tenia moltes més pífies, però no em vull allargar. El masclisme daquí rau en un comentari completament innecessari i bavós detectat per la Kuroi:

Una claríssima referència a la Yoko, un personatge que va en bikini i que és una enorme font de fanservice.
____________________________________________________

El missatge que s’envia amb aquestes dues exposicions és molt clar: només val la pena parar esment a les dones si entrem dins dels cànons i anem mig nues. No comptem com a persones. Només com a objectes sexuals.

*Obra de demografia masculina molt menys influent que qualsevol dels animes de demografia femenina que he esmentat, però l’anime preferit de la infància del senyor que va encarregar-se de l’exposició.