diumenge, 19 de novembre de 2017

Donzelles de la Neu




Títol original: Yuki Otome (雪乙女)
Autora: Chiki Ooya
Revista: Shōnen Shōjo SF Manga Kyousaku Daizenshū
Editorial: Tōkyō Sanseisha
Any: 1980
Demografia japonesa: Shōjo i shōnen
Gèneres: Fantasia, drama, romanç
Nombre de volums: 0; història curta de 4 pàgines
Edicions fora del Japó: Cap, que jo sàpiga

Tenint present que la Chiki Ooya em va captivar amb Imatges Instantànies, no és pas d’estranyar que em llancés amb aquest altre còmic seu.

La història que ens ocupa explica un mite (desconec si propi de l’autora o adaptat) sobre les donzelles de les neus. És bastant melangiós.

La narració resulta prou lleugera (és un relat molt senzill) i a la vegada feixuga (degut als tons tan foscos emprats i al seu contrast amb el blanc de molts espais). Curiós contrast que fa que el públic s’endinsi per complet dins d’aquest brevíssim manga.

El dibuix és maco, gairebé preciosista. Tot i que es nota que a l’autora li agrada fer coses recarregades, també es percep un esforç perquè tot sigui més aviat sobri (però a la vegada molt detallat).


Segons la meva font més fiable, aquest manga es va publicar el 1980 a la revista Shōnen Shōjo SF Manga Kyousaku Daizenshū. La cosa és que he estat investigant sobre la revista i es veu que es va publicar del 1978 al 1984 i originalment el seu nom era Shōjo SF Manga Kyousaku Daizenshū (Sense el “Shōnen” del principi, vaja)... i hi ha fonts poc fiables que diuen que aquesta història es va publicar al 1978, quan la revista era encara purament shōjo. I et mostren una portada amb diversos dibuixos de diversos autors i una d’elles és una dona d’esquenes i nevant (i no sé acabar de reconèixer encara l’estil de l’autora perquè, entre altres, és molt canviant). Però clar, aquestes fonts poc fiables són del nivell que atribueixen a la Chiki Ooya els 29 números de la revista i que confonen la revista amb la història curts que ens ocupa, així que no me’n puc fiar gens ni mica.

Ho recomano? Sí, és agradable de llegir i abans que te n’adonis ja has acabat. La concepció de l’amor que s’hi fa no m’acaba de fer el pes, però no crec que això foti excessivament la lectura.

Nota global: 8/10