L’imperi de Saint Alice

Títol original: Saint Alice Teikoku (聖アリス帝国)

Autora: Suzue Miuchi

Revista: Lala¹

Editorial: Hakusensha

Anys: 1976-1978

Demografia japonesa: Shōjo

Gèneres: Aventura, fantasia, romanç, absurd, misteri

Nombre de volums: 1²

Edicions fora del Japó: Itàlia (inclosa al volum #3 de l’antologia Best Works de la Miuchi amb el títol de L’impero Saint Alice).

Em vaig llançar amb aquest manga en la meva ànsia de llegir el màxim de shōjos setanters possibles. Així és com vaig adquirir els volums publicats a Itàlia de l’antologia Best Works de la Miuchi. D’entre totes les obres incloses, aquesta és la meva preferida. Supera també amb escreix la seva obra més famosa: Les Màscares de Vidre (Glass no Kamen).

La història comença quan la Tomoko canvia d’institut. Al nou centre trobarà una estrambòtica microsocietat. Hi trobarà una reina Himiko, pirates, bruixes, un lladre emmascarat... i una amiga molt propera.

Al llarg dels quatre capítols, es noten molt les anades i vingudes editorials. El primer pot funcionar més o menys com autoconclusiu (encara que hi ha detalls inclosos per encaixar-los amb capítols posteriors), el segon es devia molt de la trama (com si el primer hagués tingut acollida i l’autora es pogués prendre les coses amb més calma) i el tercer i el quart van per feina (com si la sèrie hagués estat bruscament tallada). De fet, a l’entrada de l’autora de la Viquipèdia en japonès aquest manga consta com inacabat. Potser no se’l van cancel·lar, sinó que simplement l’autora estava immersa en Les Màscares de Vidre i no donava a l’abast. Tinguem present que el capítol 2 es va publicar al novembre del 1976 i el 3, al maig del 1978. Més d’un any de diferència; insostenible.

Al final, la trama s’acaba centrant en l’amiga de la Tomoko i en la identitat secreta i les motivacions del lladre emmascarat, tots dos enamorats de la protagonista. Quina parella sorgirà d’aquest peculiar triangle amorós?

Quan dic que l’ambientació és estrambòtica, no exagero. En aquesta sèrie plouen pomes, s’utilitza el gimnàs com a sala de tortures, hi ha cel·les a l’institut, utilitzen fòssils d’ammonita per a la classe de biologia, hi ha arquers i tiradors de punyals... No hi apareixen més elements perquè el manga no té més pàgines.

Yuri setanter i sense tragèdia! Sí, existeix! I enlloc d’internet que jo hagi pogut veure en les meves cerques s’indica com a tal³. La trama amorosa entre les noies es tracta aquí com a comèdia i tenen moments molt tendres.

La narració és lleugera. Es tracta d’una obra agradable i fàcil de llegir, fins i tot pel que fa al capítol de farcit.

El dibuix és net i cuidat, amb línies fermes i ple de detall, però sense arribar al barroquisme. D’allò més expressiu i dinàmic. Exquisit.

L’edició italiana es pot trobar al tercer volum d’una antologia d’obres de l’autora. La componen toms menuts i barats amb portades amb un dibuix reaprofitat del còmic. Tot són obres curtes. Imagino que per fer-la es van basar en la compilació japonesa Kessakusen i que la van reorganitzar com millor els va semblar: volums amb menys pàgines, històries que podrien cabre en un tom de 200 pàgines que es troben tallades d’un tom a un altre, canvi de portades (lògic; les del Kessakusen no tenen il·lustracions de la Miuchi)...

El desgavell era tal que es podia anunciar que tal volum contindria tals històries i al final que el contingut fos un altre. Fins i tot, a meitat de la col·lecció va haver un canvi d’editorial: d’Orion a Star Comics. I finalment, es va cancel·lar. Jo crec que el problema va ser la saturació d’obres de la Miuchi que a la gent no li anaven ni li venien amb unes portades on ni la il·lustració ni el títol no cridaven gens l’atenció. Així, en la meva opinió i veient que Les Màscares de Vidre funcionava bé, el que s’hauria d’haver fet és anar llicenciant mica en mica obres saltejades de l’autora i conservant-ne el dibuix original de la portada, a tot color, i amb un títol que evoqués quelcom. Sí, haurien arribat menys obres de la Miuchi, però no s’hauria generat aquest desastre. Imagino que potser va ser un tema d’agilització de paperassa i de peles. Globalment deu ser molt més barat contractar una antologia que no pas un fotimer d’obres menors. Per sort, amb la cancel·lació no va quedar cap obra a mitges, perquè amb com es va planificar la col·lecció hauria pogut ocórrer.

Ho recomano? A vere. Es tracta d’una obra sense final. Si això no t’importa i t’agraden les històries fantasioses i poca-soltes, endavant.

Nota global: 9/10

1. El tankōbon es troba publicat sota el segell de la Hana to Yume, que és una revista germana de la Lala i els mangues apareguts en aquesta darrera revista es publiquen sota el segell de la Hana to Yume.

2. Aquest inclou una història curta no relacionada de la qual aquí no parlaré.

3. Els llocs en japonès se m’escapen, però ni en anglès ni italià (ni altres llengües que conec) no he sabut trobar res. Entenc que és una obra menor, però hi ha una altra obra de l’autora encara més menor (d’un sol capítol) que a cert lloc es marca com a yuri (i això ha fet que altra gent ho catalogui com a tal), però que realment tracta sobre una noia cisheterosexual que s’enamora home transheterosexual. Això no és yuri.

"Aquesta nit, el cor em batega amb força" i spin offs diversos

Faig aquesta macroressenya perquè, malgrat la gran influència d’El cor em batega amb força, trobo que és una franquícia de la qual a Occident (tret d’Itàlia) gairebé no es parla. No faré fitxa de tots els mangues, sinó només dels que he pogut llegir. És a dir, els que s’han publicat a Itàlia.

Fitxa d’Aquesta nit, el cor em batega amb força

Títol original: Tokimeki Tonight (ときめきトゥナイト)

Autora: Koi Ikeno

Revista: Ribon

Editorial: Shueisha

Anys: 1982-1994

Demografia japonesa: Shōjo

Gèneres: Fantasia, aventures, romanç, absurd

Nombre de volums: 30 (16 bunkōs, que inclouen El parador de l’estrella, també hi ha reedicions del primer arc, que poden incloure o no determinades històries extres)

Edicions fora del Japó: Itàlia (Ransie la strega: Batticuore notturno), Indonèsia (Throbbing Tonight), Vietnam (Gia đình ma cà rồng), Taiwan (我們一家都是鬼), i Tailàndia (ปีศาจน้อยหัวใจกุ๊กกิ๊ก).

Mangues relacionats:

-Aquesta nit, el cor em batega amb força: El parador de l’estrella (seqüela; a efectes pràctics funciona com a tom 31)

-Aquesta nit, el cor em batega amb força: Les circumstàncies del Shun Makabe (spin off del Shun, on es mostren fets anteriors al primer arc, així com esdeveniments que transcorren durant aquest, però des del punt de vista del Shun, es mostrin al manga principal o no)

-Aquesta nit, el cor em batega amb força: La fuga del Mōri Etō (Tokimeki Tonight: Etō Mōri no Kakeochi, preqüela dels pares de la Ranze)

-Aquesta nit, el cor em batega amb força: retorn a ca’ls Makabe (Tokimeki Tonight: Makabe-ke no Kikyō, seqüela del primer arc del manga principal)

-Aquesta nit, el cor em batega amb força: La/El ??? de la Ranze Etō (Tokimeki Tonight: Etō Ranze no Monmon, seqüela del primer arc, història curta inclosa al volum dels pares de la Ranze)

-Aquesta nit, el cor em batega amb força: Les circumstàncies del Shun Makabe + (Tokimeki Tonight: Makabe Shun no Jijō +, seqüela de Monmon, història curta inclosa a un volum especial pel 60è aniversari de la Ribon, juntament amb històries d’altres autores)

-Aquesta nit, el cor em batega amb força: La/El ??? de la Yōko Kamiya (Tokimeki Tonight: Kamiya Yōko no Ranran, seqüela del primer arc)

-Aquesta nit, el cor em batega amb força: La lluna de mel dels Makabe (Tokimeki Tonight: Makabe fūfu no honeymoon, seqüela del primer arc)

-Aquesta nit, el cor em batega amb força: és un batec etern (seqüela, història curta inclosa a El quadre del “si” [If no Gakubuchi])

-A mitjanit, el cor em batega amb força (món alternatiu)

-A mitjanit, el cor em batega amb força: és un batec etern (seqüela d’A mitjanit, història curta inclosa a El quadre del “si” [If no Gakubuchi])

És possible que em deixi alguna història extra. Tenint en compte que hi ha històries extres que estan recollides al manga original, a vegades costa fer la distinció.

Fitxa d’Aquesta nit, el cor em batega amb força: El parador de l’estrella

Títol original: Tokimeki Tonight: Hoshi no Yukue (ときめきトゥナイト:星のゆくえ)

Autora: Koi Ikeno

Revista: Ribon

Editorial: Shueisha

Any: 1999

Demografia japonesa: Shōjo

Gèneres: Fantasia, aventures, romanç, absurd

Nombre de volums: 1

Edicions fora del Japó: Itàlia (Ransie la strega: Nei pressi di una stella), Indonèsia (Throbbing Tonight: Future) i Taiwan (我們一家都是鬼:星星堆滿天).

Fitxa d’Aquesta nit, el cor em batega amb força: Les circumstàncies del Shun Makabe

Títol original: Tokimeki Tonight: Makabe Shun no Jijō (ときめきトゥナイト: 真壁俊の事情)

Autora: Koi Ikeno

Revista: Cookie

Editorial: Shueisha

Any: 2013

Demografia japonesa: Shōjo

Gèneres: Fantasia, aventures, romanç, absurd

Nombre de volums: 1

Edicions fora del Japó: Itàlia (Ransie la strega: Le Situazioni di Shun Makabe) i Taiwan (心跳在今夜: 真壁俊的事情).

Fitxa d’Aquesta nit, el cor em batega amb força: és un batec etern

Portada en italià, perquè l’única que he trobat en japonès no és adequada.

Títol original: Tokimeki Tonight: Itsumo Tokimeite (ときめきトゥナイト: いつもときめいて)

Autora: Koi Ikeno

Revista: Cookie

Editorial: Shueisha

Any: 2009

Demografia japonesa: Shōjo

Gèneres: Fantasia, romanç, absurd

Nombre de volums: Ocupa menys d’un tom. Història curta inclosa al volum El quadre del “si” (If no Gakubuchi)

Edicions fora del Japó: Itàlia (Batticuore per sempre: special notturno, història curta inclosa al volum Frame of if), Taiwan (???, història curta inclosa al volum if 的畫廊)

Fitxa d’A mitjanit, el cor em batega amb força

Títol original: Tokimeki Midgnight (ときめきミッドナイト)

Autora: Koi Ikeno

Revista: Cookie Box

Editorial: Shueisha

Anys: 2002-2009

Demografia japonesa: Shōjo

Gèneres: Fantasia, aventures, romanç, absurd

Nombre de volums: 9 (6 bunkōs)

Edicions fora del Japó: Itàlia (Ransie la strega: Batticuore a mezzanotte), Indonèsia (Throbbing Midnight), Vietnam (Tình yêu của tiểu thư), Taiwan (心跳在午夜), Tailàndia (ปีศาจน้อยหัวใจกุ๊กกิ๊ก ภาค) i d’altres que desconec.

Fitxa d’A mitjanit, el cor em batega amb força: és un batec etern

Portada italiana, perquè no he sabut trobar-ne la japonesa.

Títol original: Tokimeki Midgnight: Itsumo Tokimeite (ときめきミッドナイト: いつもときめいて)

Autora: Koi Ikeno

Revista: Cookie

Editorial: Shueisha

Any: 2009

Demografia japonesa: Shōjo

Gèneres: Fantasia, aventures, romanç, absurd

Nombre de volums: Ocupa menys d’un tom. Història curta inclosa al volum El quadre del “si” (If no Gakubuchi)

Edicions fora del Japó: Itàlia (Batticuore per sempre: special a mezzanotte, història curta inclosa al volum Frame of if), Taiwan (???, història curta inclosa al volum if 的畫廊)

Recensió conjunta

Aquesta nit, el cor em batega amb força és tot un mite al Japó. Malgrat el fracàs de l’anime, el manga va ser tot un èxit i encara a dia d’avui segueix sent-hi molt estimat. Al fanweb Tokimeki Tonight Library consta, per exemple, que Shueisha havia declarat que al 2018 Aquesta nit havia venut 30 milions de còpies (no queda clar si al Japó o mundialment; imagino que només al Japó) i que Les circumstàncies del Shun Makabe es va exhaurir en un tres i no res quan va sortir a la venda. La història de la revista Ribon no es pot explicar sense aquest manga i són pocs els shōjos tan vells que hagin arribat als 30 toms.

A Aquesta nit, la Ranze és la filla d’un vampir i una licantropa. Ells estan molt amoïnats perquè llur filla ja és adolescent i encara no ha manifestat cap característica que la diferenciï dels humans. A la Ranze, en canvi, això li importa un rave. El que a ella l’omple de cabòries és el seu atractiu company de classe Shun. I així, un dia, barallant-se amb la seva rival en l’amor, la queixala i... es converteix en ella!

Si fa no fa, els cinc primers toms em van agradar prou. Després la cosa s’allarga sense remei. Per mi, podria haver sigut comèdia per sempre, sense totes aquestes batalles èpiques i drama exacerbant. I ja que hi ha tant material de la sèrie, hauria preferit que s’explorés una mica més el món màgic. És una llàstima que no surti més.

Encara rai que es canvia de protagonista un parell de cops, però així i tot resulta esgotador. I més si et llegeixes els 30-31 toms originals en un mes. Que per cert: aprofito per dir que sense el tom d’El parador de l’estrella, la història queda inconclusa. Per temes editorials i de maternitat, l’autora van haver d’acabar a corre cuita amb 30 toms, però tan bon punt li va ser possible, va donar-li a la sèrie el final que es mereixia. Així i tot, es noten les presses.

M’encanta l’humor de la sèrie i els petits detalls que la fan única. Per exemple, el fet que l’interès romàntic sigui un apassionat de la boxa. És innegable que els nois dolents de ficció tenen llur encant i agraden rudes i forts... però fins a un cert punt. I la boxa sol veure’s ja com a massa agressiu fins i tot per a un personatge d’aquesta mena.

Hi ha diverses coses tòxiques, però em va sorprendre per a bé que en una ocasió la Ranze demanés perdó de tot cor. Igualment, hi ha esdeveniments insalvables. Em crida l’atenció com al tom del Shun es reexplica part de la història, però hi ha quelcom que a la història original queda molt clar, per molt que pugui no agradar (m’hi incloc).

Els meus personatges preferits del primer arc són el germà i el pare de la Ranze. El primer és la mar de bufó i no té cap mena de malícia. El segon és molt graciós i un progenitor molt tendre. Com a curiositat, es veu que la Ikeno va crear Aquesta nit perquè volia fer una història amb un pare vampir. També trobo d’agrair que, sent una sèrie de fantasia, la protagonista tingui germà, mare i pare i aquests tinguin un paper destacat a la trama. Fins i tot, hi surten bastant una besàvia materna i un besavi patern, així com altres familiars, ja més en segona fila.

Arbre genealògic de la Ranze... només de la línia masculina. Però sabem que la Carmilla n’és la bestia!

Tampoc em puc deixar el Sand ni la Moevius, ni que sigui mencionant-los de passada. El Sand és encantadorament sapastre i encara és rar veure homes amb ombres d’ull als mangues. La Moevius és una senyora amb molt de poder que no encaixa amb els cànons de bellesa i que ja té una certa edat. (La llàstima aquí és que els pocs personatges així solen ser bruixes i... és el cas.)

Hi ha personatges que poden agradar més i d’altres que menys, però la Yōko em fa una especial pena malgrat ser tan pesadeta. Juguen amb ella com els rota i sense cap mena de remordiment.

Tot i que hi hagi moltes coses repetitives i un bon grapat tòpics, trobo també que té diversos tocs d’originalitat més obvis i d’altres de no tant. D’entre aquests cal destacar les dues seqüeles dins del manga original. Mentre que des de fa uns anys diversos mangues estan tenint seqüeles, aquest manga ja ho va fer en el seu moment sense tancar-se i no un, sinó dos cops! Tot el que estan fent ara autores com les CLAMP, la Yoshizumi, la Takaya, etc ja ho va fer als anys vuitanta i noranta la Ikeno.

El dibuix és bastant maco, sobretot al principi. Expressiu i caricaturesc, però a la vegada molt cuidat i detallat. La Ikeno aplica el color de forma magistral, llàstima que no hi hagi cap edició del manga que mantingui les pàgines a color originals.

Crec que tot el material extra d’Aquesta nit té el seu què. Cosetes curtes fetes pensant en els fans i que fan de bon llegir.

A A mitjanit, se’ns replanteja el primer arc: ara la Ranze és humana i el Shun, un ésser sobrenatural. Els grans atractius d’Aquesta nit són el dibuix, la família sobrenatural de la Ranze, els personatges, el poder de la Ranze i la comèdia. I aquest univers alternatiu té poc o gens de tot això. El dibuix ni entra per la vista ni resulta funcional ni anatòmicament correcte. Un manga molt dolent i que no aporta res. La pròpia autora no n’està gaire orgullosa. Totalment prescindible.

Pel que fa a l’edició italiana...

1) És de les que m’agraden: menuda i barata.

2) Tot i que l’anime en el seu moment va patir algunes modificacions (els noms, el mon màgic era l’infern i el seu rei, Satanàs, es va censurar tot el tema de la yakuza...), la traducció del manga és fidel a l’original.

3) No té sobrecobertes, amb la qual cosa es perd la informació de les solapes.

4) Als lloms hi consta “Ransie la strega” (i res més) pel que fa a la sèrie original, el tom que la clou i A mitjanit. Es diferencien pel color del llom: vermell a Aquesta nit i lila a A mitjanit. El llom d’El parador de l’estrella no té número i això és el que el diferencia de la resta de toms d’Aquesta nit. Un pelet confús. En canvi, el tom del Shun té “Le Situazioni di Shun Makabe” al llom i res que indiqui que forma part de la franquícia.

5) Em resulta curiós que s’hagi mantingut el títol original de l’anime (si bé traduïnt els títols de cada sèrie com a subtítol) fins a l’extrem de deixar-lo també a A mitjanit. Literalment, el títol de l’anime italià vol dir “Ransie, la bruixa”.

6) A la portada del tom #7 d’A mitjanit hi surt un 5 ben maco.

7) Algunes de les il·lustracions de les portades d’Aquesta nit estan canviades per altres. No n’entenc el criteri. I tampoc per què justament es van haver carregar la portada més emblemàtica (tom #3 japonès original).

8) El resum de l’inici de tom no coincideix amb el japonès com a mínim en alguns casos.

9) Les contraportades tenen la mateixa imatge que les portades.

La temptació de traduir totes dues sèries com Baticor anit i Baticor a mitjanit ha sigut molt forta, però finalment m’he decantat per una altra opció, molt menys estètica i pràctica. La raó? A través de l’edició italiana, dedueixo que el primer capítol del manga es clou amb la Ranze pensant “Tokimeki tonight”. I el que ella vol dir amb aquestes dues paraules és precisament això: “Aquesta nit, el cor em batega amb força”. Coses de la gramàtica del japonès i la del català, sent la del primer molt més flexible i senzilla en general.

Ho recomano? A veure’m, els meus principals problemes amb la sèrie principal és que em sembla massa llarga i que m’ha enxampat grandeta. Però si la longitud no et molesta, Aquesta nit pot estar bé. Sobretot si tens 8-14 anys. Comèdia, batalles màgiques i una micarrona de drama. A mitjanit, només per a fans molt fans de la franquícia. I ni així.

Nota global d’Aquesta nit: 7’2/10

Nota global d’A mitjanit: 2/10