COMPTE: Mencions constants de bifòbia + espòilers del
yuri verd i altres obres
Introducció
Ah, el yuri i el seu fandom, tan bífob. Tota l’estona qualificant
com a lesbianes automàticament les seves protagonistes sense més
prova que llur safisme.
El manga Resulta que qui li despertava interès no era precisament un
noi (Ki ni natteru hito ga otoko ja nakatta, Sumiko Arai), més
conegut per aquí com "el yuri verd" o "el Julivert",
és un fenomen. I com a tal, les reaccions a petita escala respecte
al fandom del yuri en qualsevol altre yuri queden aquí reproduïdes
en llur màxima expressió, incloent la bifòbia constant del fandom
del yuri. L'occidental, si més no, que és el que més conec. Quan parli del fandom del yuri al llarg d'aquest article, doncs, serà concretament l'occidental.
Sí, el yuri verd és popu i tal, però en què consisteix exactament?
El yuri verd és un manga sàfic caracteritzat per:
I) El to de verd que empra.
II) Les seves protagonistes són aficionades a determinats grups de música anglòfons amb una gran
trajectòria.
III) La publicació setmanal a Twitter en format de capítols de 4 pàgines.
I l'argument? Doncs bé: L’Aya s’enamora de qui creu que és l’encantador
dependent d'una botiga de música, però en realitat és
l’encantadorA dependentA... i la seva companya de classe Mitsuki.
En descobrir-ho, primer sent un gran desconcert en veure que li
agrada una noia (i que aquesta noia no li ha dit res al respecte de
tot aquest embolic), però s’acaba acceptant com a sàfica en veure
que els seus sentiments es mantenen intactes. Així, la Mitsuki li
atrau amb independència del seu gènere. Per tant, l’Aya és
bisexual.
Volia anar-lo llegint en físic, sent que ara s’hi publica i a
molts llocs diferents, però per poder fer aquesta entrada en
condicions, m’hi he hagut de posar al dia.
Desgranant la bisexualitat de l’Aya, el safisme i el duarisme
del yuri verd i la bifòbia del fandom
1) L’Aya emocionada amb el seu nou enamorament i com a part
activa en l’apropament, quan encara creu que la Mitsuki és un noi
L’Aya està la mar de contenta amb el seu enamorament
i sospira emocionadíssima per qui creu que és un noi sense que això
la incomodi més enllà del possible rebuig. Així
ho demostra quan, per exemple, parla "del noi atractiu" de
la botiga de discos amb les seves amigues.
 |
| L'Aya sospirant per qui creu que és un noi. Obertament, sense reserves, emocionadíssima i encantada, flors incloses. |
A més, l’Aya hi té diverses aproximacions de manera activa quan encara es pensa que la Mitsuki és un noi:
I) L’Aya busca ensomniada la Mitsuki a la botiga de discos.
II) L’Aya li demana el telèfon a la Mitsuki i li apunta el
telèfon a la mà.
III) L’Aya s’engalana expressament per a la Mitsuki abans d’anar-la
a veure a la botiga.
IV) L’Aya li fa una llista de reproducció de les cançons que li
agraden a la Mitsuki i la hi envia.
És a dir, l’Aya està encantada amb estar enamorada d’un noi, no
hi veu cap mena de contradicció i ho veu normal i lògic per a si
mateixa (com si ja hagués passat per això abans, tot i que per ara
no s’especifiqui) i hi manté una aproximació activa. Tot al
contrari del que és l’heterosexualitat obligatòria, argument que
empra molta gent per poder-la requalificar com a lesbiana. Una carta que es fa servir constantment dins del fandom del yuri per requalificar com a lesbianes personatges que són a la vegada bisexuals i populars. Penso sobretot en la Suletta de Vestit portàtil Gundam: La bruixa de Mercuri (Kidō senshi Gundam: Suisei no majo) o en la Utena i l'Anthy d'Utena, la noia revolucionària (Shōjo Kakumei Utena), però hi ha molts més exemples. I ja no t'explico si ens passem a la ficció sàfica en general.
Tornant al yuri verd: hi ha molta gent que, retorçant el títol (molt binari tot, per cert), posa de manifest que per un noi que li agrada a l’Aya va i resulta que és una noia... i, per tant, per força ha de ser lesbiana. Com
si, ja saps, s’hagués mostrat que a l’Aya li han agradat només
noies i vers unes mil abans que li agradés la Mitsuki. Quan el que
es desprèn de la trama és que la Mitsuki és la primera noia que li
agrada a l’Aya... i que és bastant factible que abans d'ella li hagi agradat algun noi.
2) Les dues identitats de la Mitsuki i com l’Aya les acaba
gestionant (Punt actualitzat el 3 de desembre de 2025 amb la imatge del tom 5 de l'edició italiana [primera meitat del tankōbon 3])
Hi ha un arc argumental (el que serien els episodis 3 a 6 del "chapter 7", dins del tercer tankōbon) quan l’Aya ja sap que la Mitsuki és "el
noi" de la botiga de discos on es fa patent que l’Aya ja ha
acceptat i processat que totes dues facetes (la companya de classe i
"el noi" de la botiga de discos) formen part de la Mitsuki
i que, per tant, la Mitsuki li atreu moltíssim. Una demostració més
de com la Mitsuki li agrada a l’Aya amb independència del seu
gènere per si hi havia algun dubte encara.
 |
| L'Aya deixant clar que el gènere de la Mitsuki no la influeix. |
3) Una història d’amor i no d’orientacions
Els yuris són històries sàfiques que sovint se centren en la
relació entre els dos personatges principals i molts cops aquests no
tenen una orientació cànon. És ben freqüent que en els yuris
l’orientació sexual tingui més aviat un paper secundari o fins i
tot resulti del tot irrellevant per a la història.
Trobo que és el cas del yuri verd. Tot i que a l’Aya la trasbalsi
descobrir el seu safisme i el còmic comuniqui que les sàfiques ho
tenen més fomut que les heterosexuals, l’obra no se centra en la
bisexualitat de l’Aya ni en l’orientació de la Mitsuki. I ja que
parlo de la Mitsuki: sabem que s’ha enamorat l’Aya i prou. No
sabem si li atrauen els nois o no ni tampoc si s’ha enamorat o ha sentit
atracció abans per algú altre. Per tant, la Mitsuki és sàfica
sense una orientació definida en el cànon, per ara. Tant podria ser
lesbiana com bisexual, amb independència de la seva expressió de
gènere.
Molta gent ven que el yuri verd es tracta d’una
història sobre l’heterosexualitat obligatòria quan... no. No es
mostra en cap moment l’heterosexualitat obligatòria com a tal. És
simplement una història d’amor entre dues companyes de classe amb
un parell de tocs sobre com el safisme es troba fora de la norma,
sobretot tirant de l’embolic del plantejament inicial de com l’Aya
s’enamora de qui creu que és un noi i com es gestiona tot plegat i
després algun detall aquí i allà.
4) Les orientacions sàfiques i el yuri
Hi ha qui diu que al yuri no hi pot haver noies bisexuals perquè "el
yuri és de les lesbianes", "el yuri són històries de
lesbianes", etc. Això és una poca-soltada bifòbica. Del yuri
en pot gaudir tothom i el yuri són històries sàfiques japoneses. El safisme inclou tant les bisexuals com les lesbianes.
Als yuris més antics que he llegit ja hi havia bisexualitat femenina:
I) Tremolors de primavera primerenca (Yureru Shōsun, Riyoko Ikeda,
1973)
II) Els solcs de l’Arc de Sant Martí: Les dones de Gèminis (Niji no
Fūmon: Futagoza no Onna, història curta dins de Dones i
Constel·lacions [Seiza no Onna], Miyako Maki, 1974; publicat per aquí com Mujeres del Zodíaco)
III) Benvolgut germà... (Onii-sama e..., Riyoko Ikeda, 1974-5), publicat per aquí com Querido hermano...
IV) Segueix-me (Follow me, història curta inclosa al tom Papallona de
Tardor [Aki no Chō], Hisato Chiba, 1984)
A més, la bisexualitat té també el seu pes a La rosa de Versalles (Versailles no bara, Riyoko Ikeda, 1972-3; també conegut com Lady Oscar), manga amb alguna subtrama sàfica tot i que el yuri no sigui principal en aquesta obra.
I la bisexualitat continua trobant-se als yuris actuals, tot i que
sigui escassa tant pel que comento al punt 3 com perquè de molts
yuris es traspua que les pròpies autores no conceben l’existència
de la bisexualitat o aquesta els sembla un destorb.
5) La metàfora dels gustos musicals
Hi ha una escena on l’Aya és autoconscient que si hagués tingut
uns gustos musicals que encaixessin més amb els de la majoria, la seva vida seria més fàcil. Això té una comparació palesa amb la seva atracció
per la Mitsuki.
*Aquí en posaré el fragment de pàgina corresponent de l’edició en italià quan en
tingui el volum on surti.*
Amb aquest fragment tens, de nou, no sé quanta gent clamant que fa
referència a l’heterosexualitat obligatòria i que, per tant,
l’Aya ha de ser lesbiana peti qui peti. Tinc diverses coses a dir
respecte a això. La primera és que l’heterosexualitat obligatòria
afecta tothom, que per alguna cosa estem en un patriarcat. I sí,
aquest tothom inclou les bisexuals. Una bisexual pot sentir-se
pressionada a ser parella d’un home i fins i tot s’hi pot acabar
unint tot i que no l’hi atregui. El fet que a algú li atreguin els homes no vol dir que li atreguin TOTS els homes.
Segon, no em puc creure que aquesta gent estigui posant les bisexuals a la mateixa alçada que
les heterosexuals en termes d’opressió respecte a l’orientació
sexual. No m'entra al cap.
Tercer, aquesta gent ve a dir que les bisexuals ho tenen més
fàcil que les lesbianes simplement perquè a les bisexuals els
atrauen els homes. Tanmateix, diversos estudis demostren que la
gent bisexual és la que està pitjor entre la gent safil·liana:
-Més pobresa
-Més suïcidis
-Menys salut (mental i física)
-Menys fora de l’armari
-Més víctimes de violència sexual
-Més víctimes de violència masclista
-Més víctimes de violència intraparella
-Més denegacions d’asil
-Menys diners destinats a la causa bisexual des de les organitzacions
irisades
-Etc
Quart, si hi ha aquí una metàfora, la meva interpretació no és ni
que es tracti sobre el lesbianisme ni la bisexualitat de l’Aya,
sinó sobre el seu safisme en general i/o la seva atracció per la
Mitsuki en particular.
6) El perfil de l’Aya
Aclariment: Sóc del parer que els perfils dels personatges són
curiosos i tal, però que no deixen de ser un complement secundari. El cànon és
el que surt a l’obra i no pas el que es menciona als extres. Si els perfils es
contradiuen amb el que surt a l’obra, mana l’obra.
Dit això, i ja que m’hi he aventurat, fiquem-nos de ple en la
fitxa de l’Aya:
Atès que no sé prou japonès i no aconsegueixo retranscriure gran
part del text (en estar escrit a mà, costa molt desxifrar-ne gran
part del contingut), m’ajudaré de la versió en italià.
Som-hi amb la versió en italià:
 |
| Encerclat en vermell: el que no he transcrit ni traduït de la versió original, però sí traduït de la italiana. Encerclat en lila: el que he transcrit i traduït tant de l'original com traduït de la italiana. |
Retraducció de la part de dalt a la dreta:
"Vermell: Amb els nois Lila: (no li interessen)"
Retraducció de la part de baix a l’esquerra:
"Vermell: Les seves notes no són bones, però com que és una bona
conversadora, té molts amics i és popular entre els nois.
Així i tot, com que no sent cap interès pels nanos que van al seu
institut, se la considera una persona freda.
Lila: Prefereix de lluny els tipus amb una aura de maduresa."
La gent bífoba se centra molt en la part de dalt a la dreta, on
indica tant a la traducció en anglès (que és la que la gent sol
emprar) com en la en italià que no li interessen els nois... però
ja passa de llarg del paràgraf de baix a l’esquerra, on s’aclareix
que els que no li interessen són els nois del seu insti perquè a ella li agraden els que
desprenen una aura més madura. Déu nos guard que les bisexuals
tinguin criteri i no s’ho vulguin muntar amb tothom, eh? Què serà
el següent? Una bisexual fidel? Socors!
Però… i què diu la versió original?
 |
| Encerclat en vermell: el que no he
transcrit ni traduït de la versió original, però sí traduït de la
italiana. Encerclat en lila: el que he transcrit i traduït tant de
l'original com traduït de la italiana. Encerclat en blau: "男子", una de les tantes maneres per dir "noi" en japonès. |
Vegem-ne les diferències més enllà del fet que a la versió italiana ho van convertir en dues pàgines.
Transcripció de la part destacada de dalt a la dreta:
"(キョーミなし)"
Traducció:
"(En passa [, dels nois].)"
Literalment seria alguna cosa així com "cap interès",
però les coses s’han de traduir tenint en compte el context i més
amb un idioma que no és indoeuropeu. Trobo, doncs, que la traducció
a l’italià i a l’anglès és massa literal i que realment es
refereix a passar dels nois més que el fet que no hi hagi cap que li
interessi. Quantes adolescents passen dels nois en general i no per
això vol dir que no sentin atracció per cap d’ells?
Transcripció de la part destacada de baix a l’esquerra:
"好みなダンゼン大人びたタイプ。"
Traducció:
"De lluny, el seu tipus és la gent amb un capteniment madur."
Els "男子" encerclats de la part de baix a l'esquerra fan referència als seus companys d'institut, d’acord amb la traducció oficial italiana. "男子"
vol dir noi. És a dir, primer sí que parla de nois, però després
de gent sense especificar-ne el gènere.
Per tant, tirant de la traducció a l'italià i de la versió original, queda palès que primer parla de les persones a qui agrada l’Aya
(els nois del seu institut) i després de les persones que li agraden a
l’Aya (la gent amb un capteniment madur). Així que aquest extra en reforçaria la bisexualitat: al final el que està dient és que a l’Aya li atrau la gent,
sense diferenciar per gènere.
L’Aya té un tipus ben clar i està enamoradíssima d’una persona
concreta. Negar-li la bisexualitat sol ser símptoma dels estereotips
bifòbics que s’uneixen en aquesta manera de pensar:
-"La gent bisexual té un desig sexual irrefrenable i es tira a la mínima tot el que es mou.
(Ergo, no té cap mena de criteri ni gust.)"
-"La gent bisexual és infidel."
-"La gent bisexual necessita estar sempre amb un home i una dona
a la vegada. O, en el seu defecte, anar alternant constantment." (Invisibilitat de la gent no binària, per cert.)
-"La bisexualitat és una fase."
-"La bisexualitat no existeix. Ets homosexual o heterosexual." (Invisibilitat de la gent asexual+arromàntica, per cert.)
-"Les dones bisexuals en realitat són heterosexuals i els homes bisexuals en realitat són gays."
-"A la mínima de canvi, la gent bisexual et trairà."
-"La gent bisexual canvia de parer a tota hora."
I segur que me’n deixo.
També hi ha el mite bifòbic més recargolat (en ser una combinació de diversos mites bifòbics, de fet) que: "les dones bisexuals no poden estar gaire
temps amb dones (si és que mai arriben a estar-hi), que sovint experimenten amb elles i al final sempre les acaben deixant per anar-se amb homes (sovint amb banyes abans de deixar-les)". Tot això és bifòbic pels motius següents:
I) Titlla les dones bisexuals de manipuladores, agressores i infidels.
II) Increpa les bisexuals que estan amb homes i els treu el carnet de
bisexuals. Ser bisexual vol dir precisament que t’atrau la gent amb
independència del seu gènere... i això inclou els homes. L'atracció pels homes no
fa les bisexuals ni menys bisexuals ni menys irisades ni menys feministes.
III) Hi ha una negació exacerbada a acceptar que hi ha dones bisexuals que estan amb altres dones. I així constantment es cataloga
com a lesbianes dones que en realitat són bisexuals. Fins i tot quan es tracta de dones que estan fora de l'armari bisexual.
Es pot ressonar amb algú (sigui una persona real o bé un personatge
de ficció) que no és exactament igual que tu. No passa res. Està
bé. Part de la qüestió de la representació, a més de representar
al propi col·lectiu representat, és l’empatia generada en altra
gent.
7) Els colors de l’Aya a l’stand acrílic que acompanya el
tercer tom del manga al Japó
Que hi ha un munt de gent dient que el fet que a un material
promocional del tercer tom l’Aya estigui amb els colors de la
bandera lèsbica això la confirma com a lesbiana. Això no té ni
cap ni peus. I més quan la majoria de la mateixa gent no diu el
mateix dels colors de la Mitsuki, els quals s’aproximen molt als de la bandera bisexual. Al
contrari: la gran majoria de gent d’això dels colors de l'Aya i la bandera lèsbica defensa que
la Mitsuki és lesbiana, també. Llavors en què quedem? Una mica de
coherència en els criteris estaria bé, si més no.
 |
| L'stand acrílic en qüestió. Taronja i rosa per a l'Aya i rosa, lila i blau per a la Mitsuki. |
Això dels colors a les il·lustracions oficials està bé com a
complement del cànon i no pas com a confirmació. El fet que
coincideixi que l’Aya vagi de taronja i rosa a un dibuix
no vol dir que sigui lesbiana.
Per exemple: a les il·lustracions de l’intermig dels capítols de
l’anime d’Em decanto per la noble malvada (Watashi no oshi wa
akuyaku reijō, escurçat com WataOshi), la Rae (la protagonista, que
clarament és lesbiana; ho diu ella mateixa) apareix amb un fons de
bombolles i unes lletres amb tonalitats que recorden la bandera bisexual. Això
no la fa bisexual. És lesbiana i punt.
 |
| La imatge que comentava de la Rae. Rosa a les lletres i blau i lila tant a les lletres com a les bombolles, amb un fons predominantment blau. |
Si els colors encaixen amb el cànon, genial. Altrament, no són
concloents de res.
8) Un personatge que diu la seva orientació dins del cànon i la
recepció per part del públic
També hi ha qui esgrimeix que és que encara que l’Aya digués que
és lesbiana hi hauria qui continuaria insistint que és bisexual.
PERDONA? Això quan coi ha passat?
Que a l’inrevés sí que se me n’acudeixen alguns exemples. Tant amb tres
personatges femenins com amb un de masculí, que moltíssima gent
bífoba va dient que són lesbianes/gay:
I) L’Evelyn Hugo d’Els set marits d’Evelyn Hugo (The seven
husbands of Evelyn Hugo, Taylor Jenkins Reid)
II) La Hani Khan de La guia del fals festeig de la Hani i l’Ishu (Hani
and Ishu’s guide to fake dating, Adiba Jaigirdar)
III) El Nick Nelson de L’Aturacors (Heartstopper, Alice Oseman)
IV) La Luz Noceda de La casa de les òlibes (The owl house, Dana Terrace
i altres)
D’aquesta llista, els tres primers personatges tenen trames on van recordant al personal que són bisexuals i que volen que es tingui constància
de llur bisexualitat i que no se’ls catalogui com a cap altra cosa
que no sigui això. I així i tot, hi ha moltíssima gent del fandom
que els requalifica com a lesbianes (Evelyn i Hani) o gay (Nick).
 |
| Dues escenes on el Nick de L'Aturacors és qualificat de gay i ell, en resposta, reivindica la seva bisexualitat. (En la segona també el xicot l'hi fa un cop de mà, també.) |
La Luz no té una trama d’aquest tipus, però sí que mostra
atracció tant cap a noies com cap a nois i té una sortida de
l’armari bisexual, amb una imatge on saluda amb un "Hi, I’m bi" ("Sí, sóc bi"), amb tot un esplet de banderes bisexuals.
Tots ells (a més de ser bisexuals que diuen clarament que són
bisexuals) comparteixen el fet que són personatges estimats pel
públic, sobretot l’Evelyn, el Nick i la Luz. La Hani no tant en no
ser tan anomenada la novel·la on surt com la resta d’obres citades.
(Tot i que també és conegudeta.)
9) La visió de la bisexualitat per molta gent com quelcom
intermedi entre la iridescència i la no iridescència
Entre la gent que qualifica com a lesbianes l’Aya i la Mitsuki, hi
ha també qui diu que els oncles de la Mitsuki (un senyor i una
senyora) són... bi4bi. Així perquè sí, quan no se sap ni si a
l’oncle li atrauen els homes ni si a la tia, les dones. Els oncles han de ser per força bisexuals, però ni l'Aya ni la Mitsuki no en poden ser? Per què
aquest canvi de criteri per a les parelles home-dona?
Així, des de la perspectiva de certa part del públic bifòbic, sembla que ni l’Aya ni la Mitsuki no puguin ser bisexuals
perquè això els resta "puresa sàfica", però els oncles
de la Mitsuki han de ser tots dos bisexuals perquè li cauen bé. Aquí la gent bífoba ja ni intenta en fer-los passar per gay ni lesbiana de com obvi resulta que són duàrics, així que agafa el que veu que està "més a prop" de l'homosexualitat tot i que aquesta gent segueixi veient la bisexualitat com una orientació menys irisada que l'homosexualitat.
És un fenomen que veig darrerament al fandom, amb diverses persones que afirmen quelcom per l’estil com "a mi m’agrada el yuri, el yaoi* i el bi4bi". Com si el yuri i el BL no
poguessin ser bi4bi i donant a entendre que tot el bi4bi és i ha de ser duàric. (I a la vegada deixant de banda l'adonisme.)
Un cop més es retrata la bisexualitat com quelcom entre la
iridescència i la no iridescència: com mig homosexualitat i mig
heterosexualitat quan la bisexualitat no és ni una cosa ni l’altra i, en tot cas,
és sempre 100% iridescent.
(D’aquí també, relacionat amb el punt 5, que molta gent en pensar
que la gent bisexual és "mig heterosexual" tingui, com a
molt, mitja opressió. O bé directament, ni mitja opressió, que per a molts determinada
gent bisexual no està oprimida, sinó que a sobre té "privilegi
heterosexual".)
*"Yaoi" no és un terme que empri jo, sinó aquesta gent
que comento. En el fandom angloparlant veig més tendència a emprar "yaoi" que no pas "BL".
10) "Butch" i "femme" (Punt afegit a l'actualització d'1 de setembre de 2025)
El
17 d'agost de 2025, l'autora va compartir una il·lustració on sortien
les paraules "butch" i "femme" per referir-se a la Mistuki i l'Aya,
respectivament. Ja hi ha gent emprant-ho per provar que l'Aya és
lesbiana. Això és incorrecte. Aquests dos termes provenen de la
"ballroom culture" i els pot emprar qualsevol persona del col·lectiu
irisat i, sí, això inclou les noies bisexuals. Per a més informació,
consulteu la bibliografia.
 |
| La il·lustració amb les paraules "butch" i "femme". |
11) La variabilitat del significat d'"interessar" segons li, ehem, interessi a la gent bífoba (Punt afegit a l'actualització de 14 de desembre de 2025)
Veig gent bífoba comentar que, clar, hi ha hagut una confusió amb la traducció del títol en l'edició española degut al terme "gusta" ("agrada"; títol complet: El chico que me gusta no és un chico; traducció: El noi que m'agrada no és cap noi). Que en anglès, clar, el terme "interested" ("interessada", del verb "interest", és a dir, "interessar"; títol complet: The guy she was interested in wasn't a guy at all; traducció: El noi que li interessava no era pas cap noi.*) no connota atracció, sinó simplement curiositat.
Primer, em sembla fatal partir de títols en anglès d'obres amb títols originals en altres llengües. No, que estigui en anglès no vol dir que la versió en anglès sigui l'original. No, que hagi sortit abans en anglès que en tal altra llengua no vol dir que la versió en anglès sigui l'original. M'ho he trobat amb altres obres, també.
Segon, el títol en anglès ni tan sols intenta ser una traducció fidedigna. El que procura és ser un títol àgil en anglès, que cridi l'atenció i que la gent se'n recordi. El punt més clar és que el títol en anglès empra dos cops la paraula "guy" ("noi"), però a l'original es parla primer de "人" ("persona") i després de "男" ("persona de gènere masculí", terme a traduir com "nen", "noi", "home", etc. depenent del context).
Tercer, de veritat? A veure, es formuli com es formuli ("interessar", "despertar interès", "cridar l'atenció", "agradar"...), el títol parla d'atracció i resumeix el plantejament inicial de la història. És a dir: que l'Aya s'enamora d'algú pensant-se que és un noi, però resulta que no. Altrament, no té cap mena de sentit ni s'agafa per enlloc.
Quart, és que no m'ho puc creure. És a dir, la gent bífoba empra la traducció de l'anglès "for guys (no interest)" ["vers els nois (cap interès)"] del perfil de l'Aya per negar-ne la bisexualitat (és a dir, aquí "interest" sí que tindria una connotació d'atracció), però a la vegada diu que l'"interest" del títol ("The guy she was interested in..." no implica atracció. En tots dos casos diu "guy/s" i "interest/ed". Per què en una ocasió sí que estaríem parlant d'atracció i en l'altra, no? Això fa aigües per totes bandes.
*En anglès empren un adjectiu, però és que traduir-ho més literalment
del que ho he fet no queda bé en català. Quedaria ja amb una estructura
més propia de l'anglès, de calc.
12) La mutabilitat del cànon
Per tancar l’article, faig una concessió: sí, el cànon
pot canviar. Fet i fet, ens trobem davant d'una obra oberta. Mentre redacto aquestes línees, però, el cànon és:
I) L'Aya és bisexual.
II) L'orientació de la Mitsuki, dins del safisme, és desconeguda.
III) L'orientació / Les orientacions dels oncles de la Mitsuki, dins del duarisme, és/són desconeguda/es.
Que l'orientació sexual canònica d'algun personatge variï de bisexual a lesbiana/gay o viceversa ha passat ja en altres mangues, com ara:
-Passeig en família (Ohana Holoholo, Shino Torino): al primer tom hi
havia tres personatges que a tots els efectes eren bisexuals. Al
llarg dels volums hi ha coses que van traspuant cap a altres
direccions i, finalment, al darrer volum es revela que cap d’ells
no és bisexual, sinó que es tracta d’una lesbiana i dos gays.
-La bandera blava (Ao no flag, Kaito; també conegut com Blue flag):
al llarg del manga hi ha una noia que està concebuda clarament com a
lesbiana i a l’últim capítol et mostren que en realitat és
bisexual.
-L'amor de Venus no és correspost (Venus wa kataomoi, Yuki Nakaji; més conegut per aquí com Platonic Venus): en el que seria la primera part del manga, hi ha un noi que és gay a tots els efectes: està enamoradíssim d'un altre noi i deixa clar que no li atreuen les noies. De fet, és el rival amorós de la protagonista. Però resulta que el noi que els agrada a tots dos acaba amb una altra persona i ells dos, junts. El noi que a priori era gay no es replanteja res ni la trama fa cap raonament al respecte ni res. Simplement, s'enamora de la protagonista i ella d'ell i la història continua.
Depèn de com es faci crec que podria estar bé, però si m’hi he trobat, no ho
recordo. En els tres casos citats, trobo que està molt mal dut.
FONTS:
Obres de ficció
-Benvolgut germà... (Onii-sama e..., Riyoko Ikeda; publicat per aquí com Querido hermano...): manga
-Els set marits d’Evelyn Hugo (The seven husbands of Evelyn Hugo,
Taylor Jenkins Reid)
-Els
solcs de l’Arc de Sant Martí: Les dones de Gèminis (Niji no Fūmon:
Futagoza no Onna, història curta dins de Dones i Constel·lacions [Seiza
no Onna], Miyako Maki, 1974; publicat per aquí com Mujeres del Zodíaco)
-Em decanto per la noble malvada (Watashi no oshi wa akuyaku reijō,
escurçat com WataOshi): Novel·les (Inori),
manga (Inori i Aonoshimo) i anime (adaptació de l'estudi Platinum Vision)
-L'amor de Venus no és correspost (Venus wa kataomoi, Yuki Nakaji)
-L’Aturacors (Heartstopper, Alice Oseman): còmic
-La bandera blava (Ao no flag, Kaito; també conegut com Blue flag)
-La casa de les òlives (The owl house, Dana Terrace i altres)
-La guia del fals festeig de la Hani i l’Ishu (Hani and Ishu’s
guide to fake dating, Adiba Jaigirdar)
-La rosa de Versalles (Versailles no bara, Riyoko Ikeda, 1972-3; també conegut com Lady Oscar): manga
-Passeig en família (Ohana holoholo, Shino Torino)
-Resulta que qui li despertava interès no era precisament un noi (Ki
ni natteru hito ga otoko ja nakatta), també conegut com el yuri
verd o el Julivert: manga en si + compte de Twitter de l'autora (@agu_knzm).
-Segueix-me (Follow me, història curta inclosa al tom Papallona de Tardor [Aki no Chō], Hisato Chiba)
-Tremolors de primavera primerenca (Yureru Shōsun, Riyoko Ikeda)
-Utena, la noia revolucionària (Shōjo Kakumei Utena): anime
-Vestit portàtil Gundam: La bruixa de Mercuri (Kidō senshi Gundam: Suisei no majo): anime (estudi Sunrise)
Articles/enllaços/llibres d'assaig
"Butch" i "femme" com a termes que també pertanyen a les bisexuals:
-Bisexuals in butchfemme culture: https://bisexualarchive.notion.site/Bisexuals-in-ButchFemme-Culture-aca920d95cdc4bd29a823ddcc732945c
-Fil de bisexualarchive: https://x.com/bisexualarchive/status/1440244555555618817
-The evolution of "femme": https://depaul.digication.com/davis-hon-100/home
-The “Lesbian-Only Term” Myth: A Comprehensive Historical Essay on ‘Butch’ and ‘Femme’:
Enllaç posterior (obert i més actualitzat): https://butchandfemme.carrd.co/
Enllaç original (menys actualitzat i força a fer-te un compte de Tumblr per poder-ne veure totes les imatges): https://www.tumblr.com/femmebis/188686953900/the-lesbian-only-term-myth-a-comprehensive
-Tuit amb llibres: https://x.com/themoonisbi/status/1871766556826611819?t=YeZOjnbuydxVmr8XazgzIA&s=19
Els llibres en qüestió:
Femme: Feminists, lesbians and bad girls (Laura Harris i Elizabeth Crocker)
Femmes unite zine (autoria diversa)
Butchfemme: inside Lesbian Gender (Sally R. Munt)
The whole lesbian sex book (Felice Newman)
Dagger: on butch women (Lily Burana)
Boots of leather and slippers of gold (Elizabeth Lapovsky Kennedy i Madeline D. Davis)
El japonès depèn molt del context: https://bsky.app/profile/sakaimii.bsky.social/post/3lixvgpw2os27
La pitjor qualitat de vida
de la gent bisexual:
-A closer look: bisexual transgender people (Movement Advancement
Project, BiNetUSA, Bisexual Organizing Project, Bisexual Resource
Center i National Center for Transgender Equality)
-Bisexuality, poverty and mental health: A mixed methods analysis
(Lori E. Ross, Laurel O'Gorman, Melissa A. MacLeod, Greta R. Bauer,
Jenna MacKay i Margaret Robinson)
-‘Brilliant at survival’ — Long Covid afflicts trans and bi
patients at highest rates (Mary Steffenhagen)
-Invisible majority: bisexual
people seeking
asylum “Not worthy
of belief” (Delaram
Rezaei Khonakdar)
-Long COVID is more common in bisexual and trans people. The reasons
why are complicated (Miles Griffis)
-Mental well-being, sexual orientation, and interpersonal stigma in
cisgender adolescents in Catalonia, from a gender and territorial
perspective (G. Drou Roget, M. Bosque Prous, H. González Casals, E.
Teixidó Compañó, C. Vives Cases, C. Folch, E. Sánchez Ledesma, J.
Rogés, G. Serral i A. Espelt)
-Resistencia bisexual: mapas para una disidencia habitable (Elisa
Coll)
-Sexual orientations and
poverty in the UK: A review and top-line
findings from the UK household longitudinal study (Noah Uhrig)
-The untellable bisexual asylum stories (Zeynab Peyghambarzadeh)
-https://www.regio7.cat/manresa/2025/02/13/els-nois-noies-bisexuals-tenen-114241748.html
-https://x.com/bisexualarchive/status/1739379034323071315
-https://x.com/themoonisbi/status/1844627842669166652
DARRERA ACTUALITZACIÓ: 14 de desembre de 2025
