Top 5 de còmics no mangues de 2025

Entraran en aquesta classificació els còmics que no siguin mangues i que llegís per primer cop durant l’any passat, ja fos totalment o parcial. És a dir, obres de les quals llegís pàgines que no havia llegit abans.

Abans de donar pas a la llista, repeteixo el parell de puntualitzacions de les llistes dels darrers anys:

 

Dark mambo

 

-Si les meves circumstàncies fossin unes altres, estic convençuda que els còmics de la Mahō Usagi (Dark Mambo, el coautoritzat Studentdagbok i la història de la JAM) entrarien a la llista. Però les meves circumstàncies són les que són: sóc amiga de l’autora i em veig incapaç de distanciar-me prou de l’obra com per ficar-la en una classificació. És que i més amb tres obres diferents que n’he llegit enguany, totes tres ben diferents i tot en català! Ja té mèrit. Des d’aquí, un fort agraïment. També per incloure 3 sàfiques a Dark Mambo!

-D’altra banda, el 2025 tampoc no vaig fer la relectura i corresponent lectura de les noves pàgines de Nova (Novae, Kaiju), el còmic guanyador de les edicions del 2020 i el 2021. 4 anys seguits ja sense posar-m’hi, quin desastre. No tinc esperances de tornar-hi... si més no, en format webcòmic.

Copilotant amb tu

D’altra banda, el 2025 se m’han ajuntat un seguit de circumstàncies que han fet que no pugui arribar a un top 10 i la cosa s’hagi de quedar en un top 5:

- Hi ha hagut obres/autors que m’agraden dels quals no ha sortit cap novetat de còmic (El còdex negre [Codex black, Camilo Moncada Lozano, Oniria Hernández Vargas i Ángel de Santiago] i Onzzes ) o no l’he pogut aconseguir (Juliette Cousin i Helsenn). 

- A França s’està publicant bastant manhwa, però amb uns preus que si fa no fa dupliquen els dels mangues. A més, el format no m’acaba de fer el pes: gros i pesant. Per tant, abans de comprar un còmic coreà m’ho penso molt. I més, tenint en compte que solen ser obres de diversos volums.

- Merdes en obres (com a mínim, en dues d’elles) que m’estaven agradant.

- La cancel·lació de cert esdeveniment. El 2024, hi vaig adquirir diversos fanzines. La gran majoria dels quals, en català, per cert. Va ser un bon any fanzinià.

- Etc.

Així doncs, heus aquí el top 5 del 2025:

1) Copilotant amb tu (Navigating with you, Jeremy Whitley i Cassio Ribeiro): un còmic sàfic molt tendre amb els seus moments durs. Totes dues protagonistes són racialitzades i s'enamoren l'una de l'altra en fer-se amigues gràcies a un manga yuri descatalogat que van col·leccionant plegades. A més, la Neesha té una diplegia espàstica i la Gabby, estrès posttraumàtic. Així mateix, totes dues famílies i es mostren i tenen un cert pes a la trama. La relació entre elles és fluïda i l'enamorament a través de l'amistat està d'allò més ben retratat.Hi ha també una reivindicació de la bisexualitat ben gratificant.

La Cosmos i la Waterfall: Una nau abandonada...

Tot i que el balanç és positiu, val a dir hi ha coses que em xerriquen:

A) Les banyes:

-Banyes i bisexualitat: l'únic personatge que fa el salt és la Gabby, el personatge bisexual principal. Tenint en compte com des de la bifòbia s'associa la bisexualitat amb la infidelitat, cal anar especialment amb compte amb la decisió de fer que hi hagi personatges bisexuals que posen banyes, sobretot si qui únicament posa banyes en tota l’obra és el personatge bisexual amb més pes a la trama de tots els personatges bisexuals.

-La justificació de les banyes i que està molt suat tot això de les banyes a nois/homes en obres sàfiques.

B) L'ús del terme "lesbian" (depenent del context, "lesbiana" o "lèsbic/a/s/ques" en anglès) en aquest còmic. Amb més de la meitat de la història, em plantejava que estaria bé que s'emprés la paraula "lesbian" per a la Neesha, atès que s'havia fet una menció explícita amb els termes corresponents de la bisexualitat de la Gabby. Però no. ‪L'únic cop que s'empra és la pròpia Neesha per definir el yuri i ho fa així: "'Yuri' means 'girl love'. It's a genre of shoujo about lesbian romance." És a dir: "'Yuri' vol dir 'amor entre noies'. És un gènere del shoujo sobre romanç lèsbic." Tinc dos problemes amb aquesta definició:

-1r problema: per què dir "lesbian"/"lèsbic" quan hi ha la paraula "sapphic"/"sàfic", que clarament inclou totes les sàfiques?

-2n problema: tot i que el yuri té els seus orígens en el shōjo, ja fa temps que el yuri pot sortir sota qualsevol demografia.

(Tot això, deixant de banda que mai escric "shoujo" (sinó, "shōjo" o, com a molt, "shôjo") i que no consideraria el yuri ben bé un gènere com a tal (sinó una temàtica o un subgènere dins del romanç/"romanç"/etc).

La Cosmos i la Waterfall: Magical girl...

C) L'edat de les protagonistes, les quals són adolescents. Per determinades experiències vitals, per moltes coses que fan i per la maduresa mental, m'hauria encaixat més que haguessin tingut més anys. I ja quan TOTS els mangues que se citen són relativament vells i no n'hi ha cap d'actual (tret d’un que es continua publicant, però que també és de l’any de la picor)... això crida "millenial" a hores lluny. (L'obra va publicar-se el 2024 i entenc que s'ambienta a l'actualitat.)

2) La Cosmos i la Waterfall: històries extres Una nau abandonada no pas gens sospitosa, aquí no hi ha res a mirar, circuleu i Magical girl de l’espai sideral^TM (Cosmos & Waterfall, respectivament, Una nave abandonada nada sospechosa, aquí no hay nada que mirar, circulen i Magical girl del espacio sideral^TM, Chris G. Represa): sí!!! més pàgines de La Cosmos i la Waterfall, un dels meus còmics sàfics i bisexuals de referència! De fet, el mateix 2025 el vaig rellegir i, bufa! Ho recordava tot i se'm va fer entretingudíssim, malgrat això. No m’ho esperava gens, però l’autora tenia sengles volums compiladors d’històries extres de La Cosmos i la Waterfall i altres còmics al Saló del Manga i van haver de caure. Ha sigut un gran goig trobar-me altra vegada amb els personatges en noves aventures i el mateix humor de sempre.

3) A punta de dia (Daybreak, Moosop): un còmic de romanç aquil·lià on tots dos personatges són negres! Bastant simpàtic, però una mica caòtic en el sentit que no queden clares diverses coses, com ara on està ambientat. Un dels personatges és NB (li Cog, que té els pronoms he/they i s'hi dirigeixen i en pensen alternativament) i l’altre és trans (el Marcus, amb una mini bandera a les XS que surt un sol cop; et despistes i no ho veus). Espero que en els números següents la representació trans quedi més clara. Tot i que té alguna coseta problemàtica (sobretot, la pressió del Marcus perquè el Cog tingui mòbil), el balanç és molt positiu i constantment m’anava fonent amb tot el caliu que desprèn l’obra.

A punta de dia

4) Mal de mar (貓與海的彼端 / Māo yǔ hǎi de bǐ duān, Chiaomeow i Monday Recover), més conegut a Occident com Sea you there and us: Ja em perdonarà el Joanot Martorell que li hagi robat el joc de paraules, però és que no crec que pugui trobar-ne un de millor. La Monday Recover transforma l'obra de la Chiaomeow en un còmic punyent, amb tots aquests plans, aquestes mirades i aquest traç tan esmerçat i, a la vegada, suau. Ben curiosa la combinació de la temàtica: la creació artística i el dol. És una història que no arriba a ser sàfica, però s’hi acosta (i et tira per la cara el que està fent, amb una referència i tot a Brokeback mountain)... i després hi ha safisme a una història extra no inclosa al volum! (Si més no, a l’edició francesa.)

5) La mocosseta (Snotgirl, Bryan Lee O’Maley, Leslie Hung i Mickey Quinn): Si bé abans he comentat que al 2025 hi va haver una certa mancança de novetats, també és cert que va ser l’any del retorn de La mocosseta!! Se li nota el buit dels anys. I... com més hi penso, menys m’agrada. No en jutjo els autors per l’aturada, però, per exemple, hi ha aspectes de les circumstàncies de la protagonista que s’han descuidat. D’altra banda, és el tom més sonat, però també el més fàcil d'entendre... tant pels aclariments com per la manera de narrar. I... això que de sobte hi hagi Tiktok? He recordat quan a Les màscares de vidre (Glass no kamen, Suzue Miuchi) de sobte hi va haver mòbils.

I així com a misteri... No demanaré que tot sigui coherent. És molt entretingut i original. Només m'agradaria saber per què el Sunny va trencar la relació de parella amb la Lottie, que fins ara no s'ha dit. Trobo que és un element prou rellevant tant per a la trama com per a ells com a personatges.

Si bé hi ha coses que han canviat, continua sent únic en com d’estrambòtic és. I això em fascina.