dijous, 28 d’abril del 2016

El Gérard i el Jacques





Títol original: Gérard to Jacques (ジェラールとジャック)
Autora: Fumi Yoshinaga
Revista: Super Bee Boy Comics
Editorial: Biblos (Libre Shuppan per a la reedició)
Anys: 2000-2001
Demografia japonesa: BL
Gèneres: Drama, romanç
Nombre de volums: 2 (i una bunko integral)
Edicions fora del Japó: Estats Units (Gerard and Jacques)

Amb com d’encantada estic amb L’Harem Shōgunal i tenint en compte que la resta dels mangues que fins ara havia llegit d’aquesta autora m’havien agradat prou, no anava gens preparada amb el que em trobaria a aquest còmic. Dir que ha sigut una decepció seria quedar-me curta.

Aquesta història es desenvolupa a França pocs anys abans de la Revolució. En ella es tracta un romanç que comença de la pitjor manera possible: amb una violació. Del Gérard al Jacques. En el seu desenvolupament hi ha una forta dependència econòmica per part d’en Jacques al Gérard, així com determinades humiliacions i més violacions. Per si no fos poc, se’ns pinta la relació com quelcom la mar de bonic. I per acabar-ho de rematar, es mostra com una redempció.

Però encara n’hi ha més!! Se’ns ensenya el rerefons del Gérard perquè els lectors entenguin perquè el Gérard té la mania d’enllitar-se amb jovenets, sigui per grat o a la força. NO, NO i NO. Se me’n refoten els traumes que pugui tenir el Gérard. No hi ha res que justifiqui una violació. RES. És que per postres perquè tot quadri es dóna a entendre que hi ha homes que no poden viure sense sexe quan això senzillament és mentida.

La narració és fluïda; està ben executada. El dibuix és l’inconfusible de l’autora, amb les seves cares allargades tan típiques en les situacions còmiques.

Ho recomano? No. Banalitza la violació i idealitza una relació molt abusiva.

Nota global: 2/10 (Pel dibuix i la narració; sinó zero rodó.)