 |
| El còdex negre |
Abans de donar pas a la llista, repeteixo el parell de puntualitzacions de les llistes del 2022 i del 2023:
-Si les meves circumstàncies fossin unes altres, estic convençuda que Dark Mambo (Mahō Usagi) entraria a la llista. Però les meves circumstàncies són les que són: sóc amiga de l’autora i em veig incapaç de distanciar-me prou de l’obra com per ficar-la en una classificació.
-D’altra banda, el 2024 tampoc no vaig fer la relectura i corresponent lectura de les noves pàgines de Nova (Novae, Kaiju), el còmic guanyador de les edicions del 2020 i el 2021. Tres anys seguits ja sense posar-m’hi, quin desastre. Serà el 2025 l’any que per fi hi torni?
A part de les puntualitzacions anteriors, cal tenir en compte que gran part dels còmics no mangues que llegeixo són obres curtes. Si, a part d’això, alguna de les més llargues i amb novetats l’any passat no repeteix, possiblement és perquè se m’ha desinflat.
Sento un fort agraïment per la gent que fa fanzines i és que més de la meitat de la llista l’ocupen còmics autopublicats en paper! I encara més per la gent que publica fanzines en català. Moltes, moltes gràcies. Us mereixeu un monument!
Així doncs, heus aquí el top 10 del 2024:
 |
| La Cosmos i la Waterfall |
1) El còdex negre (Codex black, Camilo Moncada Lozano, Oniria Hernández Vargas i Ángel de Santiago): Feia molt de temps que volia gaudir d'una història ambientada a les civilitzacions asteca, maya, inca i/o una de contemporània i, després d'alguns intents, per fi va arribar el dia. Quantíssima documentació i quin esplet de color! Tot això, acompanyat de personatges que es fan estimar i que van creixent i amb un molt bon equilibri entre escenes quotidianes i d'acció. El còdex negre tracta de les aventures que seguiran la Donají (la qual duu una roba habitada per un déu) i l'Itzcacalotl (el qual ha ressucitat amb poders màgics relacionats amb els corbs) per trobar el parador del pare de la primera, atès que porta anys desaparegut. Potser la premissa és una mica típica, però val la pena. Hi ha personatges que es fan estimar, una ambientació d’allò més rica, detalls molt cuidats (com la diferència de cultures, divinitats i llengües en el territori), acció, aventures, política, màgia… Aquest còmic em té ben fascinada.
2) La Cosmos i la Waterfall (Cosmos & Waterfall, Chris G. Represa): un còmic d'aventures per l'espai, amb romanç sàfic, despertar bisexual (amb menció expressa a aquesta paraula), crítica social i un toc d'humor. Tot comença amb la Cosmos, una carcellera espacial que es fuga amb la Waterfall, una de les recluses que custodia perquè no troba just que la tinguin captiva i la vulguin matar, però perquè està farta de la seva feina i vol un canvi a la seva vida. Juntes viuran una vida de fugitives i potser s’animaran a continuar la revolució que la Waterfall havia deixat a mitges i tot.
 |
| Compartim el rumb |
3) Compartim el rumb (Share me ship, Helsenn): còmic aquil·lià sobre un corsari i un pirata que fa temps que s’agraden i per fi s’emboliquen. Molt ben dibuixat i narrat. Una delícia. A més, el pirata és trans. Segon BL que em trobo amb representació trans per part d’un dels integrants de la parella.
4) Xicots (Boyfriends, Refrainbow): un còmic ben simpàtic sobre una quatrella aquil·liana d'universitaris. Primera obra de ficció que em trobo amb una quatrella i també primer BL que em trobo on un dels integrants de la “parella” és un noi trans.
5) Esgrima (Fence, C.S. Pacat, Johanna theMad i Joana Lafuente): seguim amb els estira-i-arronses entre el Nicholas i el Seiji. Un noi que de poc ha pogut seguir a un insti car amb una beca a través de l’esgrima i un noi amb nivell d’esportista olímpic pel que fa a l’esgrima. Entre altres qüestions. Combina la mar de bé la tensió dels duels amb les relacions entre els personatges.
Si més no, la sisena entrega ha mostrat el Harvard Lee (capità de l'equip) com a bisexual. Al tanto que va de canto: un personatge que és a la vegada un noi, negre i bisexual. Ja costa de per si trobar representació de la bisexualitat masculina a la ficció, doncs amb personatges negres molt, molt més. És maco veure com un personatge positiu i amb pes a la història com el Harvard Lee (i malgrat que no sigui el protagonista) és un noi negre i bisexual i rep tant d'afecte i admiració dins de la sèrie. I que tampoc és perfecte: no és imbatible i té els seus moments de trapelleries.
 |
| Xicots |
6) El lladre de prunes (Violeta Serratosa “VIU”): vuit sospitosos, només un culpable. Però qui? Qui ha robat les prunes que hi havia a la taula del jardí? Descobreix-ho amb el jove detectiu Kotorro Mouri! Tot un homenatge a les històries de misteri, amb una llista il·lustrada de proves, fitxes dels sospitosos, un mapa i fins i tot adhesius i una pàgina de notes! Tot de color verd.
7) Manual d’escombres (voladores) (Violeta Serratosa “VIU”): les diferents fases per treure’s el carnet de conduir escombra. Molts paral·lelismes clars amb el procediment per obtenir el carnet de cotxe o de moto, amb el material extra (incorporat després de la impressió) següent: un pamflet publicicitari de l’escombraescola, uns apunts (amb el fons quadriculat) amb les diferents velocitats, un examen tipus test i un sobre amb el carnet de conduir i un adhesiu de conductora novella. Quina filigrana, tu. Tot de color blau.
8) Contes del Sol i la Lluna (Tales of the Sun and Moon, Maru Salmons i Jud Moreno): un BL amb 4 episodis sobre la joventut d’un príncep i el seu escuder. Fets amb cura i molta ànima.
9) Renée (Onzzes): vampirisme sàfic en català! Tant al top de mangues com al top de còmics no mangues. Però a Renée amb la clara diferència que és el tema central de l’obra, que la història està concebuda en català i que s’ambienta a la Catalunya noucentista, lluita de classes inclosa.
10) Meumixets: A berenar! (Miaumis: ¡A merendar!, Moni Moni): un còmic ben bufonet, amb algunes receptes de postres, així com dibuixos amb modelets.
