Entraran en aquesta classificació els còmics no manga que hagués llegit per primer cop durant l’any passat, ja sigui totalment o parcial. És a dir, obres de les quals hagués llegit pàgines que no havia llegit abans.
Si l’any passat va ser fluix pel que fa a lectures de còmic no manga, aquest la cosa s’ha mantingut, malauradament. A veure si el 2022 la cosa pot canviar.
Així doncs, heus aquí el top 10 del 2021:
 |
| Novae |
1) Nova (Novae, Kaiju): Romanç històric i de fantasia entre un astrònom i un nigromant. És a tot color i el dibuix d’allò més treballat. Es transmeten molt bé cadascuna de les emocions dels personatges. Molta atenció al detall i es procura donar rellevància a les professions de tots dos protagonistes. A més, hi ha també una trama de misteri i algun personatge femení interessant. Ho té tot i manté el nivell.
2) Florir (Bloom, Kevin Panetta i Savanna Ganucheau): Una història d’amor entre un noi amb mal geni i un de molt amable als Estats Units. Amb la pastisseria dels pares d’un d’ells com a teló de fons i diversos conflictes, com ara el fet de tenir uns amics que es passen de la ratlla i com gestionar-ho cara a tu i cara a la resta. També destaco que el protagonista és d’ascendència grega i, de fet, es diu Aristotle Kyrkos. Sí, la pastisseria és grega. Sembla que no, però a estones la lectura esdevé incòmoda i un pelet dolorosa. En el bon sentit: l’Aris es comporta molts cops malament i de manera constant es deixa palès que ha de madurar. Està molt ben fet tot.
3) La noia de la pantalla (La fille dans l’écran, Manon Desveaux i Lou Lubie): El romanç entre dues franceses: una dona que viu a França i l’altra al Canadà. La Coline busca imatges de referència per al seu còmic i es troba amb les fotos de la Marley, que la deixen fascinada. Així, li demana permís per emprar-les i, a partir d’aquí, es van coneixent i s’adonen que encaixen moltíssim. Però hi ha diversos problemes, com ara la distància o el fet que la Marley tingui xicot. Totes dues protagonistes resulten molt autèntiques, amb les seves inseguretats, com ara quan reescriuen els missatges. A destacar l’experiment que es fa en aquest còmic: a les pàgines de l’equerra hi surt la Coline i estan dibuixades per la Manon Desveaux; a les pàgines de la dreta hi surt la Marley i estan dibuixades per la Lou Lubie.
4) Córrer és de covards (Correr es de cobardes, Hanaoka): Quines ganes tenia de llegir-ne el darrer capítol i que poc que em va durar. És increïble com l’autora fa avançar tant la trama en tan “poques” pàgines i que a la vegada tot resulti la mar de fluid. Amb el que li ha passat, el Juampe està tristot. A la vegada, la Marta es veu forçada a encarar una situació incòmoda. Aquest tercer número imprès inclou un extra amb els amors del malaurat Nonito.
5) El Tapís dels Dracs del Té (The Tea Dragon Tapestry, Kay O’Neill): Volum que, en un principi, clou aquesta petita saga. Continuació del primer número, però els personatges del segon hi fan una petita aparició. Aquí es plantegen dos conflictes: d’una banda, la relació entre la Greta i el seu drac del té no acaba de ser del tot sòlida. De l’altra, el passat de la Minette la persegueix. Aquests còmics m’absorveixen sempre. Hauria preferit que aquest no tingués un cantó tan tètric (no és especialment tètric, però sí si el compares amb els altres dos d’aquesta saga), però així i tot resulta una lectura encantadora.
6) L’Aturacors (Heartstopper,
Alice Oseman): No les tenia totes, amb aquest còmic. El dibuix no m’acabava de fer el
pes. Però mira, al final hi vaig acabar caient. Els primers dos volums estan
bé, però em va acabar d’enamorar amb el tercer i el quart. Una història d’amor
entre un noi gay i un de bisexual que havia cregut fins aleshores que era
heterosexual i es replanteja la seva orientació arran d’enamorar-se d’un noi.
La representació bi potser no és perfecta, però sí la més ben feta
que m’he topat mai a un producte de ficció. Toca’t els nassos que amb tot el manga
que em cruspeixo, hagi de ser a un còmic occidental on trobi això. Que sí, que en alguns mangues hi ha personatges bisexuals que diuen que en són o es plantegen que en puguin ser, però no es va gaire més enllà. I sí, hi ha uns quants personatges bisexuals d’allò més interessants, també.
A més, es nota un esforç conscient per incloure diversitat, tant de raça, com de cossos, edats i també el col·lectiu irisat. Més enllà dels dos protagonistes, trobem altres aquil·lians, així com representació de la L i la T. Perquè a la realitat hi ha gent de diferents races i procedències, perquè no tothom és alt i cepat ni tampoc magre i perquè la gent irisada té amistats irisades. Per si això no fos poc, hi ha també qüestions de salut mental.
7) L’estiu de la Casilda (Casilda’s Summer, Pilar Villanueva): L’arribada de la cosina del seu marit, trasbalsarà l’estiu de la Casilda. Misteri, noucentisme i costa catalana. Com es nota que a l’autora li encanten totes aquestes temàtiques. Mica en mica es va descabdellant què hi ha rere la misteriosa cosina, que va sembrant el pànic a la finca.
8) Animem-nos! Amor i pompons (Cheer up! Love and Pompoms, Crystal Frasier i Val Wise): A l’Annie no li agrada gaire relacionar-se, però acaba ficada al club d’animadores. La capitana és una antiga amiga seva amb qui havia perdut el contacte, la Bebe. La Bebe procura ser la noia perfecta, ja que com a noia trans la societat no li deixa alternativa. Mica en mica, l’Annie i la Bebe van reconnectant fins que s’enamoren.
9) Res de l’altre món (Nada del otro mundo, Laurielle): Un nom no gaire comercial per a una obra que ho té tot de l’altre món: concretament, l’Inframón. L’Octavia, treballadora de l’Inframón per a tota l’eternitat, es queda al·lucinant en veure-hi l’Iván, la vida del qual havia bescanviat per la seva. N’hi demana explicacions a la reina de l’Inframón. Aquesta, que amb tots els anys d’experiència que té, es veu que s’havia aprofitat de la lletra petita. Així, en un nou pacte amb la reina, l’Octavia i l’Iván viuran un seguit d’aventures per fer tornar a la vida un dels dos. Es tracta d’una lectura agradable que reivindica els canvis. Perquè tot va canviant.
10) Habitació (Room, 61Chi): Compilació d’històries curtes més o menys dures que es troben interrelacionades. Com a experiment, resulta curiós, però m’agradaria que el dibuix fos més acabat i no tan esbossat.
