Les Blythe són unes
nines que em tenen el cor robat des de fa una bona colla d’anys. I amb tant com
m’agraden i pràcticament no n’hi ha informació en català. Així doncs, he
decidit posar-hi remei.
Les
característiques principals de les Blythe són el seu minúscul cos que contrasta
amb el seu enorme cap amb 4 parells d’ulls que es poden canviar estirant d’un
cordill que surt rere de la testa. Ras i curt: són nines amb forma de txupa
txups. Tenen una alçada de 28’5 centímetres. Llur un cos resulta bastant rígid
i inadequat per a posades en escena.
Una mica d’història
Aquestes nines
foren dissenyades per l’Allison Katzman. El 1972 se’n comercialitzaren 4 models
(tots blancs) especialment als Estats Units, però també al Regne Unit, a
Austràlia i al Japó l’any 1972 per l’empresa Kenner (comprada posteriorment per
Tonka, adquirida aquesta al seu torn per Hasbro) a un preu de 5’96 $ i anaven
dirigides a nenes. Tot i que se’n va fer una forta campanya publicitària, van
ser un desastre comercial. El motiu? Els gegantescos caps amb aquells ullassos
causaven terror en les nenes. I així va ser com les Blythe van caure en l’oblit
pel gran públic durant més de dues dècades.
 |
| Les Blythe originals, fabricades per Kenner. |
Gradualment, però,
diferents col·leccionistes de nines i fotògrafs les van anar redescobrint. El 2000 es va
originar el gran boom amb el llibre fotogràfic This is Blythe (Gina Garan) i la promoció de les Blythe per part de
la Junko Wong (cap de Cross World Connectios Group [CWC]) amb un anunci televisiu
dels centres comercials Parco protagonitzat per les nines. De la nit al dia les
Blythe es van posar de moda i les nines que es venien a preus irrisoris a encants
i mercadals van passar a costar una fortuna. A dia d’avui les Blythe originals
són un cobejat objecte de col·leccionista.
Tan gran va ser el ressorgiment
de les Blythe que l’empresa japonesa Takara (pertanyent a CWC) hi va veure una oportunitat de
negoci i va llicenciar-ne la marca a Hasbro el 2001. Aquell mateix any es van
posar a la venda els primers models de
les noves Blythe (conegudes com “Neo Blythe”), dissenyats per l’equip Junie
Moon, dins de CWC. Aquest cop les nines anaven dirigides aquest cop a un públic
adult, col·leccionista i de molts calés. Van ser un èxit rotund.
Takara va començar
amb moltes ganes, amb uns dissenys molt vistosos i una grandíssima qualitat.
Paulatinament, però, la qualitat va anar minvant, però no els preus. Primer es
van deixar de fer conjunts dobles que acompanyaven les nines per passar a
vendre-les amb un sol conjunt. Després van arribar les imperfeccions de fabricació:
cabells empegostats, maquillatge mal aplicat, roba mal acabada, clarianes al cuir cabellut... Fins i tot es
van començar a fer complements de cartró!
Per si no fos poc, sembla que hi ha escassíssimes Blythe oficials de pell fosca (i dins d’aquestes, no n’he sabut trobar de negres). Ara mateix totes les d’estoc de la botiga oficial són de pell clara. I mira que hi ha un bon
munt de gent que ha modificat el to de pell de diverses Blythe pàlides amb magnífics resultats. Ja en
podria aprendre Takara i fer-ne més!
Així doncs, entre una
cosa i altra, en els darrers anys hi ha hagut un auge de maneres il·legals d’aconseguir
les desitjades nines per una qualitat-preu que compensés: les Blythe Factory (prototips
robats a la fàbrica) i les Blythe Fake (falsificacions). Normalment aquestes
nines es venen sense roba, però tristament són d’una qualitat i diversitat superiors
a les de Takara: les melenes solen ser abundants, el percentatge de cabells empegostats és molt menor, hi ha
moltes tonalitats de cabell i de pell, el maquillatge sol estar bé, etcètera.
Les nines falsificades solen tenir els ulls separats de les conques, però hi ha
molta gent que ho arregla. Molts col·leccionistes accepten les Factory com autèntiques
Blythe, però gairebé cap considera les Fake com Blythe de veritat. Una
hipocresia que l’únic que pretén és emmotllar-se al “mal menor”. Més endavant
hi aprofundeixo.
Aprofitant la
popularitat ja indubtable de les Blythe, Ashton-Drake Galleries va provar també
fortuna, però amb la particularitat d’acostar-se al look de les Klenner Blythe,
més senzill i elegant que el de les Neo Blythe. Així i tot, sembla que les
coses no li van anar tan bé com creia: només va fabricar-ne models del 2005 al
2008.
L’ús de les
Blythe
Les Blythe són
principalment un objecte de contemplació, però molts artistes les converteixen
en peces úniques d’art. Vegem, doncs, una mica per sobre els usos donats a les
Blythe:
- Especulació: avui dia, degut a l’explosió
de la bombolla de les Blythe és més complicat, però hi ha hagut diverses
persones que han invertit en Blythe de tirades limitades i després les han
venudes. Hi ha qui s’ha tret un sobresou i hi ha qui s’hi guanyava la vida amb
aquest negoci.
- Venda de primera mà en el mercat negre: tal i com comentava abans amb les Factory i les Fake.
- Modificació i possible posterior revenda: tot i que, a diferència d’altres nines, les Blythe no estan pensades
per això són molts els artistes que les modifiquen i les converteixen en
cucades a l’enèssima potència. El menys arriscat (que no necessàriament més
senzill) és fer-los vestits, però els més experimentats no es limiten a això:
en poden canviar el cos per un de més adequat per a posar (normalment, Pure Neemo
o de Licca), en rearrelen cabells, els apliquen un nou maquillatge, els
esculpeixen la cara, els canvien l’iris dels ulls, els arreglen la mirada, els canvien el fil del clatell, els
pinten les parpelles... les combinacions són molt diverses i segur que me’n
deixo un bon fotimer. I també les poden muntar per parts, ja que hi ha qui les
revèn així.
 |
| Blythe modificada com l’Eva bíblica per la Mila Mami. Guanyadora del concurs de Blythe modificades de la BlytheCon Barcelona 2013. |
- Col·leccionisme: Aquest pot ser
tant de models diversos de Neo Blythe o de modificacions fetes per artistes. I
aquí ve allò que comentava abans de la hipocresia: les Neo Blythe no estan
pensades per ser modificades i a part del tema del maquillatge està el del
preu. Un artista preferirà comprar la nina el més barata possible. Són moltes
hores de feina i com més profit en pugui treure, millor. A més, els complements
dels models Neo Blythe probablement li facin nosa. Així doncs, els
col·leccionistes s’adapten i, ja que de totes maneres unes i altres han sortit de les fàbriques de Takara, no hi posaran gaires
pegues (de tota manera, a dia d’avui la gran majoria del que es ven com Blythe Factory és realment falsificat). A canvi ells poden adquirir una nina on l’artista hi surt guanyant i
ells no han d’abonar un sobrepreu excessiu. Una cadena d’il·legalitats on tothom
és còmplice. Però degut a l’escassa oferta de Factory, també se’n modifiquen i venen així moltes de falses (fent-les passar com Factory en molts casos, però). Hi ha artistes, però, que conserven en tot o en part les nines que
modifiquen. I hi ha col·leccionistes que només compren determinades Blythe en
gran part només pel model: i és que hi ha moltes Neo Blythe de disseny original,
n’hi ha d’altres inspirades en personatges de ficció, en especial de manganime.
- Fotografia: fetes tant per
col·leccionistes com per artistes (que a la vegada poden ser col·leccionistes).
- Exposició: ídem a l’anterior.
Glossari
Per acabar, considero oportú deixar un petit glossari i així deixar clar cada concepte i parlar
del que m’he deixat als altres apartats.
ADG Blythe: Blythe fabricada per
Ashton-Drake Galleries.
BL (Blythe): Motlle de cara de Neo Blythe fabricat els anys 2001 i 2002.
Blythe: nina de cap gros i cos
petit. Amb quatre parells d’ulls que van canviant segons se li ordena a través
del cordill que li surt de darrera el cap. Fa 28’5 centímetres d’alçada.
Blythe Factory: prototip de
Blythe de Takara robat de la fàbrica (o Blythe “frankenstein” feta amb peces de diferents nines que no han passat el control de qualitat, també robada) i posada a la venda en el mercat negre. Es
diu que tot plegat és obra dels treballadors, però no està demostrat. Actualment, no se’n troben de primera mà.
Blythe Fake (1): falsificació
de models originals de Neo
Blythe, només es poden pels desperfectes en la qualitat i per petits detalls (els mateixos que els de les Blythe Fake (2)). Diria que actualment no se’n fabriquen. Alguns dels models afectats van ser Simply Mango, Simply Guava, Last Kiss i Urban Cowgirl.
Blythe Fake (2): falsificació de
Neo Blythe, pràcticament igual. La principal diferència és la presentació: les originals venen amb la caixa, vestit i complements... Aquestes solen anar nues i sense caixa. A efectes pràctics, només es diferencien de les originals en petits detalls i en què normalment no hi ha models oficials amb les seves característiques (sobretot pel que fa al cabell hi ha molta diversitat, a diferència del que passa amb les originals). Actualment, s’intenten fer passar com Factory. I, de fet, molts cops se les anomena incorrectament com “Blythe Factory (TBL)” o “Blythe TBL Factory”, que és una manera d’enganyar la gent que no sap del tema (i induïnt a error per la similitud amb les abriacions dels motlles de les cares) i allunyar-ne la que sí (o que et compri sabent el que compra). És a dir, d’esquivar moltes reclamacions de compradors/es descontents/es. També evita que se’ls faci fora dels llocs on venen, ja que reconèixer obertament que vens coses falses amb l’apelatiu “Fake” equival a demanar a crits que te n’expulsin.
Blythe Fake (3): falsificació de Neo
Blythe, fabricada sota el nom d’una marca que s’escriu de manera
similar a “Blythe” i que pot generar confusió. Molt més difícils que les Blythe Fake (1) i (2) de passar com Blythe originals (però un cop modificades aquesta dificultat es difumina). Se les sol conèixer més per la marca en concret que no pas com “Blythe Fake”.
Clon de Blythe: Terme general que engloba les Blythe Fake (1), (2) i (3).
EBL (Excellent Blythe): Motlle de cara de Neo Blythe fabricat entre els anys 2002 i 2005
FBL (Fairest Blythe): Motlle de cara de Neo Blythe fabricat a partir del 2009.
KB: Kenner Blythe.
Kenner Blythe: Blythe originals,
del 1972.
Littlest Pet Shop Blythe: fabricades
per Hasbro i acompanyades d’animalons. Són de la mateixa grandària que les
Petite Blythe, però molt més lletges. Les pitjors Blythe amb molta diferència.
També les més assequibles sense il·legalitats (que no immoralitats) de per mig.
LPS (Blythe) Petites: Littlest
Pet Shop Blythe.
Midi Blythe: Blythe de Takara de
20 centímetres amb un sol parell d’ulls. Existents des del 2010. Perden lleument
l’encant de les Neo Blythe.
Neo Blythe: Blythe fabricada per
Takara.
Petite Blythe: Blythe de Takara
d’11 centímetres. Existents des del 2002. Són encara menys encantadores que les
Midi Blythe.
RBL (Radiant Blythe): Motlle de cara de Neo Blythe fabricat a partir del 2006.
RBL+ (Radiant+ Blythe): Motlle de cara de Neo Blythe fabricat a partir del 2013.
SBL (Superior Blythe): Motlle de cara de Neo Blythe fabricat entre els anys 2003 i 2008.
Taobao Blythe: Blythe Fake (2)
TBL: Taobao Blythe
Vinatge Blythe: Kenner Blythe
 |
| D’esquerra a dreta: una Midi, una Neo i una Petite. |
