Fa unes hores ha
passat quelcom que ha revolucionat un sector de Twitter. Vinc a dir-ne la meva.
DADES:
1) Hi ha un home
que dóna a entendre que:
1a) Fa 5 anys pràcticament no hi havia
lectores de còmic.
1b) Les lectores de còmic que porten en
l’afició menys de 5 anys valen menys que la resta. (No així els homes, pel que
sembla.)
2) El mateix
individu afirma que el 95% de les dones que llegeixen ho fan per fer-se les
interessants. No pas perquè els agradi.
3) Bonus track: El paio en qüestió és fan
del manga.
ANÀLISI:
1a) Ni deu saber de
Pro Shōjo Spain, ni de tantíssims blocs duts per dones, ni d’autores de còmic, ni de salons... NI DE RES. Si no m’equivoco, TOTES les lectores de còmic que conec porten en això més de 5 anys. I no en són pas
poques.
1b) QUÈ PASSA? Que
si no vas néixer amb un còmic sota el braç, ja no pots llegir còmics per
afició? No s’és ni millor ni pitjor fan per portar llegint còmics des de fa una
setmana, 3 anys o 5 dècades.
2) Fer-se les
interessants... amb QUI?
Amb la societat en
general no, ja que llegir còmics continua considerant-se pueril en el mal
sentit de la paraula. En molts ambients, és pràcticmanent una temàtica tabú (si és que no vols que et desacreditin simplement perquè t’agraden els còmics).
Amb gent en general
que llegeix còmics tampoc, perquè a les dones no ens interessa el
còmic segons ell.
Ah, ja sé, amb
homes que llegeixen còmic! És a dir, segons la seva opinió, les lectores de còmic invertim
hores i hores i calés i calés de manera perllongada en el temps per a agradar a
homes com ell. Espera, espera. Que les rialles m’ennueguen:
*HAHAHAHA*
*HAHAHAHA*
*HAHAHAHA*
Mira que s’ha de
tenir un ego inflat per pensar així. De debò hi ha gent que creu que les dones
a qui no els agrada el còmic no tenen res millor a fer que pensar en homes que llegeixen còmics? Aquesta és
una visió del món d’allò més egòlatra, masclista i heteronormativa.
3) Que un aficionat
al manga que a sobre té un complex de superioritat enorme negui l’evidència em sembla encara més desproporcionat. El manga disposa de
moltíssimes lectores (sobretot al seu país d’origen, però també a l’estranger), té en el
seu haver un amplíssim ventall de demografies femenines (més que no pas de masculines,
oh, sorpresa) i ostenta una quantitat bestial d’autores que no t’acabes encara que
visquessis 200 anys. Autores que, per definició, són a la vegada lectores de
manga i, per tant, de còmic. I tot això porta en actiu molt més que no pas 5
anys, precisament.
LA MEVA
REIVINDICACIÓ:
Deixeu de crear
jerarquies dins del fandom. Deixeu de ser hermètics i obriu-vos, que bé que volem
que als lectors de còmic ens entenguin; que no estigmatitzin el còmic ni el
minusvalorin. Que una persona s’ha aficionat recentment al còmic? Doncs benvinguda sigui. TOTS vam començar en algun moment i mai és massa tard.
Deixeu d’idealitzar-nos
a les dones que llegim còmic. La “friki” ideal no existeix; és una fantasia
modelada segons els gustos de cadascú. Feu-vos
a la idea que no som perfectes. Deixeu de sotmetre’ns a llistats interminables
de requisits i deixeu de demonitzar-nos quan no complim les vostres infladíssimes
expectatives. Som PERSONES i tenim
defectes. Som PERSONES i tenim
interessos propis. Madureu i accepteu que NO llegim còmics per plaure-us, sinó
perquè ens agrada, ens encanta, ens apassiona. I PUNT.
Que està bé
compartir aficions amb les teves parelles i amics, però no busqueu una versió
femenina “millorada” de la vostra persona (què hi ha més narcisista que això?).
No existeix. Cada persona és autònoma i té les seves pròpies aficions i els seus
gustos. Accepteu-ho.
