(Aquesta entrada és una anàlisi exhaustiva. Per tant, és inevitable que esbudelli
aquest còmic de dalt a baix. Està fet pensant en les persones que ja l’han
llegit. ESPÒILERS arreu! Les imatges, com sempre, n’estan lliures.)
I. Introducció:
Abans de començar, us recomano que tingueu a mà un parell d’ajudes de
l’autora: les fitxes de personatges (on es
donen detalls que no apareixen a l’obra) i un text sobre curiositats.
Poso de manifest que no he parlat mai dels mais amb l’autora, que no tinc
ni idea de la seva personalitat que la meva anàlisi pot estar equivocada
respecte a molts punts sobre el que ella va voler dir i que és més que possible
que vegi símbols on no n’hi ha i se m’escapin molts d’altres. Fet i fet,
aquesta és també la gràcia d’aquesta mena d’obres. Si l’artista no t’ho dóna tot
mastegat, al final acabes fent la teva pròpia interpretació. Si fins i tot
ocorre amb obres molt més planeres i directes!
Eros/Psique, a més de ser un còmic molt simbòlic, pertany al realisme màgic i s’hi dóna per entès que, malgrat que l’obra se succeeixi en un món fantàstic i que el lectorat desconeix, no s’escarrassa en explicar com funciona. La lògica la coneix qui crea i gràcies; qui llegeix només en percep un petit fragment, que molts cops no acaba d’entendre completament perquè li manquen dades. Així ho diu a les fitxes de personatges la pròpia autora:
“No conoceremos muchos de las normas específicas de
funcionamiento del centro, puesto que vemos la historia desde el punto de vista
de Sara, que conoce bien su dinámica, y focaliza en los recuerdos de sus
vivencias y sus sentimientos, en vez de describir cómo se hacen las cosas en la
escuela.”
He distribuït
els comentaris bonament com he pogut per temàtica, però és evident que algunes
se sol·lapen.
II.
Simbologia i altres comentaris:
A) L’amor entre la Sara i la Silje:
_____________________________________
A la primera
pàgina apareix la Sara pseudonua (caram, si no li vols dibuixar els genitals,
posa-li calces) amb la següent cita a sota: “Mi corazón permaneció allí, como
si el tiempo ni hubiera avanzado. Para mí... La Rosa fuiste sólo tú.” Això del pas
del temps (o la seva manca), ho comento després. Això que la Silje sigui
l’única “Rosa” possible per a la Sara pot tenir diversos significats:
1) Per a la
Sara, les úniques vivències a La Rosa es redueixen a les compartides amb la
Silje.
2) A la Sara
se li fa estrany haver-se convertit en La Rosa i, per a ella, que no n’ha
conegut cap anterior a la Silje, només la Silje ha sigut l’alumna clau de La
Rosa.
3) La Rosa
com a símbol de persona estimada. I més si tenim en compte que a la frase
anterior apareix la paraula “corazón” .
_____________________________________
En
introduir-nos a la història, la Sara diu: “No se puede decir que La Rosa
fuera un sitio convencional. Pero aún así... no esperaba que me afectara tan
profundamente.” Normal... ja
no només per la seva relació amb la Silje, els suïcidis o altres esdeveniments,
sinó perquè si s’ha d’estar allà 20 llargs anys (potser uns més, potser uns
menys), és lògic que tot plegat l’acabi afectant un fotimer. I parlant d’això:
et pares a pensar-ho i la història encara resulta més tètrica: una senyora de
vers 35 anys i una adolescent que s’enamoren. Bàsicament, la primera li més que
duplica l’edat a l’altra.
_____________________________________
El pacte de
sang: deixant de
banda MTS diverses, de les gotes de sang que cauen al terra, neixen roselles.
Un parell de possibles significats:
1)
Referència a la Llegenda de Sant Jordi,
en la qual Sant Jordi mata un drac de la sang del qual broten rosers de roses
d’un roig tan intens com la pròpia sang de la bèstia. Aquí ocorre el mateix a
petita escala i amb una flor diferent, però igualment vermella i amb un nom en
català molt similar: la rosella. A més, les roses vermelles son el símbol de
l’amor apassionat a la vegada que punyent degut a les espines. Una rosella,
sense espines, podria significar amor apassionat i suau? Tenint en compte com
acaba el cómic no podria defensar tal afirmació. Així doncs, em decantaria per
“amor delicat”, car si les flors ja de per si són delicades, les roselles
n’encapçalen la llista. Encara que només collir-les les posis en aigua, es
panseixen. Les roses són molt més resistents.
2) Una altra
referència a les drogues (Veure E): de les roselles se’n treu l’opi, que
s’utilitza, entre altres, per fer heroïna. Recordem que ambdues noies estan
prenent les pastilles G.OD, així que és factible que llur sang contingui droga
i això es posi de manifest per mitjà d’aquesta metàfora.
_____________________________________
La cicatriu
de la Silje: em molesta
bastant que no s’expliqui en cap moment com es va ferir la Silje i per què la
Sara en té la culpa. Això, a més, podria ser una metàfora de com influeix la
presència de la Sara a la vida de la Silje. Tot i que acaben separades, llurs
vides ja no seran iguals, ja que han deixat marca
l’una a la vida de l’altra. I, de fet, al final de l’obra, la Sara s’ho demana:
“¿Dejé en Silje alguna otra marca aparte de la de su frente?”
_____________________________________
El cor i el
cervell a la pissarra: possibles significats:
1) El cor
apareix al principi de l’obra, mentre que el cervell ho fa ja cap al final. El
cor és metàfora de desig, passió, enamoriscament. El cervell, d’altra banda,
podria simbolitzar que l’amor entre la Sara i la Silje ja ha cristal·litzat i
que, a més de sentir atracció, s’estimen.
2) El títol
de l’obra: el cor s’associa a l’amor (Eros, el déu de l’amor) i el cervell, a
la psicologia (Psique, l’estimada d’Eros). Diria que el nom de la Psique no té
res a veure amb la psicologia, però l’autora podria haver fet igualment aquest
joc de paraules: Eros i Psique, cor i cervell.
_____________________________________
El color de
la granadura: “¡Toca azul!” li recrimina
la Silje a la Sara. El blau, sobretot en el manga i desconec el perquè, és un
color associat amb l’amor entre dones.
_____________________________________
“Algú”: “Algú” li
va explicar va molt de temps (vers uns... 20 anys, potser?) a la Silje la
tragèdia de l’Eros i la Psique. Jo voto que va ser l’anterior alumna clau. Anirà
a trobar-la un cop hagi sortit de l’acadèmia o esperarà la Sara?
_____________________________________
Els nenúfars: just
després de parlar de la història de l’Eros i la Psique, es remarquen els dos nenúfars
de l’espai secret de la Silje. Ja sortien al principi, però és ara quan hi
parem atenció. Un té flor, l’altre no. Més endavant, ambdós estan florits.
Potser perquè malgrat que la Sara té clars els seus sentiments envers la Silje,
aquesta encara no acaba d’acceptar que està enamorada.
_____________________________________
Flors: just quan
ambdues noies perceben l’amor de l’altra, apareixen flors arreu (símbol típic
de l’amor). Primer, una mena de roses herbàcies (roses que no ho són... símbol
de fals amor?) al costat de l’estanc on es mullen els peus i després un munt de
roselles (i més roselles!! Es considera que l’enamorament pot crear addicció
degut a les hormones que es generen... i hi ha qui el compara a les drogues) al
costat del graner.
_____________________________________
El filat: un altre
símbol senzill. Primer mostra l’aproximació entre la Sara i la Silje. Després,
llur separació.
_____________________________________
La pluja: un símbol
que de tan utilitzar-lo ja ni tan sols es percep com a tal. Ho diré igualment:
significa la tristesa de la Sara en sentir-se rebutjada.
B) La Rosa i el consell:
Aquest és el
punt més obscur i fluix de l’obra. No està explicat, no sabem què redimonis
és... i fa, en definitiva, que la història no se sostingui sobre cap mena de
base. Un misteri sense explicar que cal ser explicat perquè tot quadri.
Altrament, l’obra queda descabdellada.
_____________________________________
El nom del
centre: La Rosa no
deixa de ser un lloc reservat només a noies adolescents. Un “jardí de
donzelles”, totes elles ja desenvolupades, però encara (teòricament) verges:
preparades per a un matrimoni a l’antiga un cop en surtin (i això últim no ho
dic pas per casualitat).
_____________________________________
Les
habitacions: em crida
l’atenció que estiguin repartides a parells en casetes en comptes que es trobin
a una sola ala de l’escola o a un edifici adjunt.
_____________________________________
Les normes: Si l’alumna
clau és tant La Rosa com el consell, per què les normes són tan estrictes? Serà
que realment l’alumna clau és només executora d’una voluntat superior i invisible
per a la resta de les alumnes?
_____________________________________
El mirall
del consell: potser no
sempre mostri una imatge agradable o potser serveixi com a mitjà de comunicació
amb l’autèntic consell. Potser es castiga aquí a les alumnes obligant-los a
veure un reflex d’un tret d’elles mateixes que detesten amb tota l’ànima. Val a
dir que l’espill és també símbol d’engany i de distorsió de la realitat.
_____________________________________
Teranyina: metàfora
de presó. Just quan es comença a entreveure el significat de les paraules de la
Vanna, veiem la Sara atrapada a una teranyina, la teranyina de La Rosa, de la
qual no podrà escapar en anys, potser dècades.
_____________________________________
“Evidentemente,
algo había salido mal”, rememora la Sara, en recordar l’assumpte de la Tamlyn.
Lògic, la Silje és la Rosa. No és, doncs, d’estranyar que el consell s’assabenti
de tal esdeveniment. Per molt que la Silje vulgui ajudar la seva amiga, acaba
escollint el seu deure oficial.
_____________________________________
Arrel de
mangle: No tinc
gaire clar si això és una metàfora o no. Es veu, però, que els mangles poden
arribar a suportar una salinitat molt elevada i que poden tenir visible part de
les arrels. És la Silje un mangle, algú estoic capaç de tolerar una elevada
salinitat (molts moments amargs i una gran frustració per haver estat atrapada
a La Rosa durant 20 anys)? Per cert, resulta curiós que el llibre obert parli d’espores,
quan els mangles es reprodueixen per viviparisme. Serà una metàfora de l’“esterilitat”
de la Silje en escollir la Sara com a parella? (Es dona a entendre que ambdues
són cisgèneres. Per tant, no hi ha fecunditat possible entre elles.)
C) Maduresa i pas a l’edat adulta:
Una de les
temàtiques més constants de l’obra: el pas a l’edat adulta de les adolescents,
així com la necessitat d’un marit segons els valors antiquats de la nostra
societat.
_____________________________________
Els fils de
penjar la roba: allà no s’hi penja roba, sinó el que jo dedueixo que són “desitjos” per a
una brillant edat adulta, talment com
qui penja desitjos a l’arbre dels ídem.
1) Els collarets: metàfora de poder
econòmic materialitzat en un desig no pas de fer fortuna (a La Rosa no les
preparen per ser independents, sinó per ser esposes d’un home) de trobar un
marit ric (i més tenint en compte la càrrega eròtica i romàntica del coll;
feu-li un cop d’ull a la portada espanyola del còmic, per cert).
2) Les tisores sobre nius: metàfora de
tallar amb les arrels; amb el niu; amb el lloc de procedència. Recordem que a
la majoria de cultures, en casar-se, la dona deixava la seva llar i se n’anava
a la del marit (i encara continua passant encara que parli en passat).
_____________________________________
Els ous de
la sort: els treuen
d’uns nius, però quins? Els penjats sota les tisores? I com han anat a parar
allà? Serà potser la deessa de la fortuna que els diu: “Encara és d’hora per al
marit, de moment conformeu-vos amb aquesta predicció”.? El pla és de massa a prop
com per esbrinar-ne res més i tampoc és que tingui gaire sentit.
_____________________________________
Les nines: abandonar
nines al riu també és un símbol de què es desitja deixar la infància enrere i
assolir l’edat adulta. En diverses cultures hi ha rituals de pas a la maduresa
en què els adolescents es desfan de llurs joguines.
D) Blanc i negre:
Al llarg de
l’obra, tenim diverses dicotomies entre el blanc i el negre, que ve donat en
part per l’acromatisme de l’obra i accentuat per la manca d’ús de trames.
_____________________________________
Uniformes: Tant el
blanc com el negre són colors de dol en diferents cultures. I podríem
entendre-ho en aquest cas també així.
Quan les alumnes porten l’uniforme negre, només existeix La Rosa; la
resta del món, sembla mort. Quan, d’altra banda es posen l’uniforme blanc, són
elles qui “moren” a La Rosa.
1) Uniforme negre:
1.1) Mort:
mort en sentit figurat; letargia, una mica com ocorre amb els contes clàssics
de La Blancaneus o La Bella Dorment. Als contes clàssics,
s’utilitzava aquest recurs com a metàfora de l’envaniment de l’adolescència
(que a la nostra cultura abans durava poquíssim, si és que arribava a
manifestar-se degut a què la gent es casava molt jove, en especial les dones).
1.2) Mort,
corrupció: l’uniforme negre és el que duen les noies que romanen a La Rosa, un
lloc lúgubre i sospitós.
2) Uniforme blanc:
2.1) Vestit
de núvia: el que he deixat entreveure anteriorment; típic de moltíssimes
cultures: si la dona ha tingut la sort d’estudiar, en el moment que es casa,
deixa els estudis (i viceversa). A més, he de citar això: “Una chispa de
su antigua vitalidad brillaba en los ojos de Tamlyn esa mañana, al verse
vestida de blanco al fin”. Treta de context, aquesta frase resulta d’allò més
reveladora: suposa l’alegria d’una noia que està apunt de casar-se. I és que la
Tamlyn podrà tornar a veure el seu xicot i recordem que en molts cops
s’utilitza el verb “casar-se” com a metàfora de pèrdua de la virginitat de
manera romàntica.
2.2) Puresa:
contrastant amb la “mort, corrupció” de l’anterior, un cop les alumnes
abandonen La Rosa deixen ja de pertànyer a aquest món tenebrós, per la qual
cosa l’ànima se’ls purifica.
_____________________________________
El dibuix
del llibre de literatura:
1) Dos
conills a sobre d’un fons de quadres, com si d’un taulell d’escacs a escala es
tractés: recorda molt a l’estètica del món d’Alícia al País de les Meravelles. I sobrades vegades s’ha associat
aquest llibre (i la seva seqüela) amb les drogues. Hi ha encara una altra
referència a aquesta història: la tercera de les frases per a l’examen
d’ingrés.
2) Dicotomia
entre blanc i negre: un conill blanc i un de negre a sobre d’un fons de color
negre i blanc, respectivament.
_____________________________________
Neu: dicotomia
entre el blanc de la neu el i negre dels uniformes de les alumnes. La neu sense
trepitjar significa “puresa”, però un cop trepitjada perd tal propietat. Es
defineix una vegada més La Rosa com un lloc impur.
E) Drogues:
La història
està plena d’al·lusions a les drogues i fantasies diverses. Serà La Rosa una
realitat o només el deliri d’algú amb una potent sobredosi? Val a dir que el
consum de drogues distorsiona la percepció del pas del temps.
_____________________________________
Les
pastilles: n’hi ha de
dues menes: les que les alumnes consumeixen i les llavors.
1) Les que
s’empassen les noies tenen la paraula “GOD” (“DÉU” en anglès) inscrita, la qual
cosa pot voler dir diferents coses:
1.1) Una de
les tantes “revelacions” del final de l’obra és que “el tiempo no pasa en La
Rosa”. Se’ns hi mostra, a més, d’on provenen les pastilles God: d’uns envasos
que resen en anglès “G.OD PILLS GROWTH INHIBITION CONTROL”, que vindria a ser
“PASTILLES D.ÉU INHIBIDORES DEL CREIXEMENT/ENVELLIMENT*”. D’aquesta manera, ja
ho tenim: el cos de les noies no es veu afectat pel pas del temps a La Rosa,
però irònicament sí que tenen un creixement interior. El fet que les pastilles
es diguin “D.ÉU” és una referència a l’arbre Yggdrasil de la religió nòrdica?
No ho sé, però crec que això ja seria bastant rebuscat. I més si tenim en
compte que a gran part dels déus de totes les religions se’ls associa, d’una
manera o d’una altra, amb la joventut.
1.2)
Metàfora del viatge que es té en prendre drogues al·lucinògenes. Molts caps
espirituals prenien drogues en l’antiguitat per a contactar amb les divinitats
i és probable que alguna tribu encara tingui aquesta pràctica. A més, aquestes
pastilles encara es troben en fase d’experimentació, tal i com consta al final
de la història. Bé podria ser que tinguessin efectes secundaris.
1.3)
Metàfora de mort: “estar en companyia de Déu” = “estar morta” (encara que només
sigui de manera temporal; una mica com ocorre amb Blancaneus, com ja veurem més
endavant).
2) D’altra
banda, tenim la pastilla-llavor, que la Sara cuida amb tanta dedicació. Aquest
símbol és fàcil. Ens mostra com va creixent fins a esdevenir una preciosa rosa
per just després pansir-se. Tal i com ocorre amb la relació entre la Sara i la
Silje.
_____________________________________
Recol·lecció
de bolets: van a
buscar bolets en plena nit (la nit molts cops significa confusió) i, a més, hi
ha una papallona diürna desperta. Serà pels fanals o bé pels bolets?
Més bolets a
la pàgina 66.
_____________________________________
Més roselles: pàgina 63.
La lectura a
l’estona de la granadura: mentre la resta està fent els collarets de
granadura, hi ha una alumna que llegeix el següent text: “Bajo los
cipreses vespertinos, mi alma emerge y se regocija... cual amapola entreabierta
que espera abierta a su despertar.” Més referències a roselles, amb una metàfora sexual
bastant clara, deixant palesos el desig i la presumpta virginitat de les
alumnes de La Rosa (jo tinc els meus dubtes que la Silje ho sigui). D’altra
banda, la referència de trobar-se sota els xiprers bé podria referir-se a
trobar-se entre les alumnes de La Rosa o sota el sostre opressor de La Rosa
(els xiprers s’acostumaven a posar als cementiris i, per tant, s’hi associen i
ja he explicat que La Rosa és un lloc associat a la mort i allò lúgubre).
Lluna plena: símbol de
l’amor prohibit de la Tamlyn. L’autora la dibuixa desproporcionadament gran per
donar-li més rellevància. La Lluna plena servia de guia nocturna als amants que
es trobaven d’amagat. També era llur mut testimoni.
La desolació
de la Tamlyn: tal i com
comenta l’autora al seu bloc: “Para ilustrar los duros momentos que pasa el
personaje de Tamlyn durante el desarrollo de la historia, decidí hacer un
homenaje a este maravilloso cuadro [Viatger
Front un Mar de Boira] del pintor romántico alemán Caspar David Friedrich.”
Vanna: el que diu
el seu ou és “Una sonrisa iluminará tu vida y verás cómo todo se transforma”. Un pèl
macabre, tenint en compte que el següent somriure que veiem és el seu tot
ensangonat de l’orella d’una companya. La Vanna és una agressora d’orelles (zona
erògena i que hi ha qui l’utilitza com a metàfora de cony...): agredeix tant la
de la víctima de la mossegada com la de la Sara, amb les seves paraules.
Influències:
finalment, m’agradaria comentar que a aquest còmic li veig certes influències
dels animes (sí, especialment dels animes i no dels mangues) d’Utena i Sailor Moon, sobretot el primer.
*Depenent del
context, en anglès “to grow” pot voler dir tant créixer (to grow up) com
envellir (to grow old). Growth és un substantiu d’aquesta família semàntica i,
per tant, tant pot significar “creixement” com “envelliment”. Aquest matís és
particularment important, tenint en compte que parlem de noies adolescents. A
partir de quin punt deixen de créixer i comencen a envellir? Posant-ho en
anglès, l’autora salva aquesta dificultat.
