Top 10 de còmics no manga de 2020

Entraran en aquesta classificació els còmics no manga que hagi llegit per primer cop durant aquest any, ja sigui totalment o parcial. És a dir, obres de les quals hagi llegit pàgines que no havia llegit abans.

Enguany he llegit molt menys còmic no manga que l’anterior. Això en part és degut a la manca d’esdeveniments on comprar fanzines.

Així i tot, queda un top 10 prou maco:

Nova

1) Nova (Novae, Kaiju): Romanç històric i de fantasia entre un astrònom i un nigromant. El tenia pendent de feia molt de temps i s’hi han acumulat les pàgines que déu n’hi do. És a tot color i el dibuix d’allò més treballat. Es transmeten molt bé cadascuna de les emocions dels personatges. Molta atenció al detall i es procura donar rellevància a les professions de tots dos protagonistes. A més, hi ha també una trama de misteri. Ho té tot!

2) Neu amb compte amb la malvada! (Geu agnyeoleul josimhaseyo!, Berry, Soda Ice i Blue Canna): L’enèsima obra que tracta sobre una reencarnada en la malvada d’un “otome” (entre cometes perquè l’otome en qüestió és en format novel·la). Molt divertit i feminista. S’hi critiquen coses com ara posar una noia de premi en una competició. Tots els interessos romàntics originals foten fàstic, així que la protagonista de l’otome acaba enamorada de la “malvada”. També hi ha algun altre interès romàntic nou per a la malvada, però tot això del romanç no hi té gaire cabuda per a ella, que ja en té prou amb mantenir a ratlla els pretendents de la protagonista de l’otome. 

Neu amb compte amb la malvada!

3) La mocosseta (Snotgirl, Bryan Lee O’Maley, Leslie Hung i Mickey Quinn): Seguim amb la influencer i els seus problemes d’al·lèrgia, amor i... assassinats. És increïble que una sèrie pugui virar tant entre la pura comèdia de moda al suspens més espaordidor, passant per tot un seguit d’escenes la mar de pujades de to. Més o menys igual que els dos primers: un munt de joc de paraules, a vegades no se sap ben bé què és realitat i què somni, la majoria dels personatges són bastant miserables. Entre que els volums són relativament fins i que m’enganxa un fum, se m’acaben en un no res.

4) Esgrima (Fence, C.S.Pacat, Johanna the Mad i Joana LaFuente): La tensió sexual entre l’aspirant Nicholas i l’esportista de nivell olímpic Seiji. Mentrestant, la trama esportiva va avançant, amb nous combats i nous personatges. Tan bo com sempre. Em falta, això sí, que hi aparegui d’una vegada la mare del Nicholas.

5) L’estiu de la Casilda (Casilda’s Summer, Pilar Villanueva): L’arribada de la cosina del seu marit, trasbalsarà l’estiu de la Casilda. Misteri, noucentisme i costa catalana. L’autora sap què li agrada al seu públic i es nota.

6) Venent catifes a Konstantiniyya (The Carpet Merchant of Konstantiniyya, Reimena Yee): Acostumada a que els còmics en anglès siguin caríssims i sabent que aquest era a tot color i a tapa dura, me n’esperava més aviat poquetes pàgines i no pas la totxana amb la qual em vaig topar! (Suposo que hi tindrà a veure el fet que es tracti d’una edició britànica i no pas estatunidenca.) La història arrenca lenta, prenent-se el seu temps perquè coneguem els personatges. Tracta sobre un matrimoni dedicat al comerç de catifes i a certa dificultat que se’ls planteja. L’ambientació és a la Turquia del segle XVII i es percep un munt de treball de documentació al respecte. Una lectura que enganxa, entendreix i emociona.

La mocosseta

7) Ullals (Fangs, Sarah Andersen): Comèdia romàntica amb elements tètrics. I és que clar, una relació entre una vampira i un licantrop sempre és complicada. Com ara quan el licantrop surt de la dutxa en la seva forma canina, se sacseja i ho deixa tot empastifat.

8) I de la meva mà (Y de mi mano, A M C): Història curta ambientada a un món on les dones han de pagar un preu molt elevat si es volen casar (amb un home). Experimental, dur i metafòric. Molt de l’estil de l’autora. Cal llegir-la més d’una vegada per captar-ne bé tots els matisos.

9) Un berenar d’invocacions (Séance tea party, Reimena Yee): La Lora se sent sola. Troba que ja no encaixa amb els seus amics de tota la vida, tots amb tanta pressa per créixer. Un dia, es topa amb una fantasma amb qui passa moltes estones agradables, però fins a quin punt aquesta relació serà viable?

10) La noia i el tapir endrapamalsons (Shàonǚ yǔ shímèngmò, Godwind Hsu i 61Chi): Sobre l'assetjament escolar tant a docents com a alumnes. Bastant realista malgrat el toc de fantasia. Em sembla molt curiós que la dibuixant emprés escultures fetes per ella mateixa per dibuixar-ne els personatges principals.

Top 10 de còmics no manga de 2019

Entraran en aquesta classificació els còmics no manga que hagi llegit per primer cop durant aquest any, ja sigui totalment o parcial.

Comentava a l’anterior entrada que enguany no he llegit tant manga com l’any passat... Però això és perquè també he diversificat una mica més el meu oci: he llegit bastants llibres (molts dels quals sobre manga, però no tots), he vist més animes i pel·lícules que altres anys i he llegit molts més còmics no manga que mai! Poquets, però suficients i prou bons com per poder-ne fer un top 10 ben maco.

També voldria comentar que la majoria de còmic no manga que he consumit està fortament influït pel manga. En conseqüència, hi haurà a qui li sembli una llista fora de lloc. Així i tot, he de dir que aquesta mena de còmic sol ser molt menyspreat perquè es troba en terra de ningú (i perquè la gran majoria està fet per dones). I això malgrat l’enorme nivell que hi pots trobar. Per tant, trobo que s’ha de reivindicar. A més, aquesta llista no pretén ser representativa de res. Només dels meus gustos i els meus biaixos.

Així doncs, heus aquí el top:

Els campaners

1) Els campaners (Hooky, Míriam Bonastre Tur): a aquest webcòmic de bruixes i aventures li tinc molt d’afecte. El segueixo des que es va començar a publicar i ara tot just li queden un parell de capítols¹. Els seus personatges m’han acompanyat tot aquest temps. He de dir que és una obra meravellosa i que mai decau. Al contrari: millora. El guió és sempre igual de bo, però el dibuix si ja és bonic al principi, conforme avança la història es va perfeccionant. Cada capítol et deixa amb ganes de més. El misteri està molt ben dut. Cada personatge és únic i n’hi ha uns quants, de principals. M’agrada molt també la volta que li fa l’autora a molts contes populars.

Hooky és un valor segur: l’he recomanat un fotimer i a tothom que m’ha fet cas, li ha plagut.

2) El Festival dels Dracs del Té (The Tea Dragon Festival, Kay O’Neill): sóc una fan incondicional de l’O’Neill. Tot el que surt de les seves mans m’enamora. El seu dibuix, la seva narració, les temàtiques que explota, els seus personatges... Sempre des de la tendresa, però sovint també amb un toc de crítica social.

L’obra que ens ocupa és una preqüela indirecta de L’Associació² dels Dracs del Té (The Tea Dragon Society). Tots dos volums es poden llegir de manera independent. Tenim aquí uni protagonista NB i un personatge sord, amb el qual la gent del poble es comunica en llengua de signes estadunidenca. Per primer cop, surt un drac de “veritat” en aquesta sèrie, amb totes les possibilitats que comporta.

L’autora mostra el dia a dia i com d’importants resulten les tasques rutinàries. I tal i com indica el títol, assistirem al Festival dels Dracs del Té. Podria dir que aquest esdeveniment conforma tot un espectacle per a la vista, però és que tot el còmic ho és.

El Festival dels Dracs del Té

3) Starman (Cristina Triana): còmic d’adolescents i extraterrestres ambientat a un poblet costaner d’Espanya. El misteri d’unes vacances d’estiu. Molt ben dut, amb detalls d’allò més autèntics. La mar d’emotiu, divertit i tendre. Crec que molts adolescents es poden sentir identificats en llegir-lo.

El dibuix és una passada i a més és a tot color. Una delícia. A més, és un sol volum!

4) Esgrima (Fence, C.S. Pacat, Johanna the Mad i JoanaLaFuente): T’agraden el BL i l’spokon? Doncs aquest és el teu còmic! La present obra agafa tot un seguit d’influències d’aquesta mena de manganimes i les converteix en quelcom nou. Tòpics de tota la vida amb un nou gust. Enganxa i molt. Entre que els toms són finíssims i estan molt ben fets, en un moment t’has cruspit tot el que hi ha publicat.

5) La mocosseta (Snotgirl, Bryan Lee O’Maley, Leslie Hung i Mickey Quinn): El plaer culpable de la llista i que no recomano obertament. Gran part del repartiment té aspectes problemàtics i la trama no és que ho justifiqui, però tampoc entra a criticar-ho (bé, sí, algun cop, però no sempre). Simplement, és el morbo pel morbo.

Aquesta sèrie comença al principi amb una influencer de moda la vida de la qual no és tan perfecta com aparenta: té un fum d’al·lèrgies (ergo, mocs, gens estètics) i està molt frustrada i desorientada. Per si això no fos poc, de sobte es comencen a donar crims misteriosos. I la pròpia protagonista està feta un embolic: és ella culpable d’alguna cosa? Sí? No? Algú ho sap?

Sang i moda van de la mà en aquest còmic tan peculiar.

6) La Cala dels Aquicorns (Aquicorn Cove, Katie O’Neill), més conegut per aquí com Bahía Acuicornio: per a sorpresa de ningú, repeteixo autora. Aquest cop amb un còmic sobre ecologia (imprès a la Xina, això sí³). La Cala dels Aquicorns m’ha ofert tot el que la pel·lícula La cançó del mar prometia (nena protagonista i animals marins bufonets) i més (test de Bechdel, relació sàfica, crítica social...).

7) El Jardí de Ceres (El Jardín de Ceres, Diego Iglesias i Paula González): fanzine a tot color megapreciòs. Tracta sobre dues amigues de tota la vida que s’han de separar un temps. L’Iris s’encarrega del negoci familiar (el qual dóna nom al títol de l’obra) i l’Asteria ha anat a córrer món. D’aquelles històries que escalfen el cor. I amb acudits dolents, que sempre són d’agrair.

8) Vermelho (SaraDeek): una versió del conte de la caputxeta vermella, on la caputxeta és EL caputxet, el llop és un home-llop i l’àvia és caçadora. Ah, i a més es tracta d’un BL picant. El traç de l’autora em fascina i el seu color em fa caure de cul. És espectacular. Salvant les distàncies, em recorda a les pintures del Leonid Afremov.

9) Flor Mega Tardana (Super Late Bloomer, Julia Kaye): tires autobiogràfiques d’una dona trans. Toquen sobre el seu dia a dia d’una de les primeres fases de la seva transició. Tant les coses bones com les dolentes. Molt proper tot.

10) Haku x Zabuza (Nana Bid): Un fanzine d’una parella que surt al principi de Naruto (Masashi Kishimoto). Curt, intens i tendre. Molt ben narrat. Com sempre, es nota l’atenció de l’autora en la personalitat dels personatges i en els detalls.

Menció d’honor:

-Ganesha (Kamala Chandrakant i C. M. Vitankar): els meus coneixements sobre religió hindú són bastant limitats. Vaig llegir aquest còmic de pura casualitat. I resulta que em va agradar molt més de l’esperat. A destacar el rerefons feminista que té. El conflicte sorgeix quan el déu Shiva no respecta la intimitat de la deessa Parvati. Ella té molt clar que això no pot ser, que per molt que estiguin casats hi ha límits que no es poden superar. A més, davant d’aquesta problemàtica, la Parvati demana consell a... les seves amigues!

1. Per a la gent com jo que es nega a fer-se compte a la web. Si te’n fas, ja hi tens accés!

2. Sí, “Associació” i no pas “Societat”. Havent llegit el tom, trobo que és la traducció que més se li escau.

3. Si més no, l’edició original.

Bons Webcòmics II

Seguim amb la meva particular llista de webcòmics que crec que valen la pena:

4) Patata (Gurrupurru): Història postapocalíptica que se surt bastant de la norma. Ens hi mostra la convivència de dues dones, amb llurs dubtes, penes i alegries. Dolç parany. Aquest còmic em provoca una mena de nostàlgia que no sé acabar de definir. Va directe al cor. Molt bonic. La Kuroi l’encerta molt amb la seva recensió.

5) Ep, Germana! (Hey, Sister!, de la Jessica Mars): Aquest còmic va sobre pinxos a un institut japonès masculí. Bons personatges i bastant de suspens. Trobo (potser m’equivoqui) que l’ambientació japonesa està molt ben aconseguida.

6) Chimaka, la Magical Woman (Mahō Josei Chimaka, de KaiJu): Història molt curta sobre la vida d’una oficinista que en la seva adolescència havia sigut una magical girl. Té unes escenes d’una bellesa visual increïble... i m’encanta el disseny dels dos personatges principals.