Autoria i col·laboracions:
Aquest article l’he escrit jo i, per tant, en sóc l’autora. Així
i tot, he de mencionar dues persones que hi han col·laborat: la
Hippopoteamus (m’ha facilitat
la consulta d’un
llibre de la seva propietat) i
el Klonos Heart (arran
de la meva investigació amb el fil sobre les innovacions erròniament
atribuïdes al Tezuka
[https://bsky.app/profile/florsenversa.bsky.social/post/3m2yeidfl3224]
i voler indagar
també en la
qüestió dels ulls amb estels,
hem parlat molt del tema
i compartit opinions, m’ha facilitat l’accés a part de la
bibliografia i ha revisat l’article en diverses ocasions; uns
suport i ajut immensos!).
Moltes gràcies a tots
dos!
Aclariment:
Abans de res, cal distingir entre els conceptes que empraré aquí
per expressar els diferents matisos:
-Lluïssor:
element que denota la brillantor de quelcom. La lluïssor pot tenir una
forma més o menys circular/ovalada, de ratlla, quadrada, triangular... i també de birbilleig. Les lluïssors
amb una forma més o menys circular, ja es poden trobar a algunes
il·lustracions del moviment artístic jojō-ga (literalment,
“il·lustracions líriques”; molts autors dibuixaven els ulls
grans en aquestes il·lustracions).
 |
| Exemple d'ulls amb lluïssors arrodonides i de ratlla. Font: Manga La noia de les bromes. |
-Birbilleig:
estel de creu (o asterisc) “evolucionat”. El que vindria a ser un
“kira kira”.
 |
| Exemple d'ulls amb, entre altres lluïssors, sengles birbillejos. Font: Manga Encara que l'arc de Sant Martí es trobi lluny. |
-Estel:
bé fet amb ratlles que van travessant-ne el centre (com una creu [o creu i mitja o creu doble] o
un asterisc) o que hi acaben confluint, bé fet amb el perímetre (o sense aixecar el
llapis/boli/etc, amb les corresponents ratlles que queden dins del
polígon).
 |
| Exemple d'ulls amb, entre altres lluïssors, sengles estels de creu doble. Font: Manga La cançó dels corriols: Una promesa |
 |
| Exemple d'estel que sembla fet inicialment amb com a mínim una creu i després amb diversos radis extres que conflueixen al centre, però que no el travessen. Font: Il·lustració de la Yōko Tadatsu. |
-Estrella:
estel de perímetre.
 |
| Exemple d'estrella (estel de perímetre) amb les ratlles dins del polígon. Font: Manga Un amor carmesí. |
Article:
Ben
sovint se li atribueixen innovacions al Tezuka que en realitat va dur
a terme algú altre. La majoria són relativament fàcils de
desmuntar, però ha esdevingut una tasca titànica fer-ho amb
l’asseveració “bé, potser l’Osamu Tezuka no es va inventar
els ulls grossos al manganime/Japó, però sí que va ser el primer
en incloure-hi els estels que acabarien evolucionant en els famosos
ulls de galàxia del manganime”.
Referent
a l’origen dels estels als ulls, si s’estira el fil, se sol
acabar trobant la Hideko Mizuno, que indica que ja en va veure a
L’àngel de segona categoria (二級天使,
Nikyū tenshi, 1955, manga debut
del Shōtarō Ishinomori), però que afirma que el Tezuka ho va fer
abans.
Obro
un parèntesi. Les imatges que he vist mostrar sempre de L’àngel
de segona categoria tenen un personatge amb estels als
ulls, sí, però són estrelles de 5 puntes, en concret. Aquestes NO
són les que van acabar derivant en els “ulls de galàxia”
associats al manganime en general i amb el shōjo en particular.
Aquests deriven dels estels dels ulls que primer eren creus senzilles
(de 2 traços; amb 4 “radis” i, per tant, puntes) i després de
dobles (de 4 traços; amb 8 “radis” i, per tant, puntes), així
com d’una creu i mitja (de 3 traços; amb 6 “radis” i, per
tant, puntes) o fins i tot ratlles que conflueixen en el centre de l’estel, però
que no el travessen necessàriament i que poden acabar conformant més
de 8 radis. Mentre que els estels de creu senzilla se situaven al
centre de l’ull, els de creu i mitja i creu doble es posaven ja a
un costat, com a element destacat, això sí, i en moltes ocasions
com a estel més brillant dins de tota una constel·lació amb estels
més menuts dins dels ulls.
 |
| La imatge de L’àngel de segona categoria més mostrada respecte a la qüestió dels estels als ulls. |
Els
estels de creu senzilla se substituirien pels birbillejos de 4
“radis” i puntes que molta gent coneix com “kira kira” i que
ja eren anteriors als estels de creu senzilla. Aquests birbillejos
tenen un emoji propi, fins i tot. Si hi ha un “kira kira” gros
dins d’uns ulls, segons qui els anomena “shiitake no me”. És a
dir, “ulls de shiitake”, degut al tall que se sol fer a aquests
bolets per coure’ls i, posteriorment, a llur aparença un cop
cuits.
L’ús
de les estrelles de 5 puntes en ulls es
va fer més habitual en
escenes còmiques o de desconcert exagerat,
ja fos
només amb el contorn extern o bé de les que es fan sense aixecar el
llapis/boli/etc. del suport i, per tant, que tenen també
ratlles per dins. Heus
aquí tres exemples de com les protagonistes passen d’un
estat (alterades, amb estrelles de 5 puntes) a un altre (estat
habitual, amb la creu doble dins de l’ull):
 |
A dalt a l'esquerra, L’imperi
de Saint Alice. A dalt a la dreta, Benvolgut germà... A baix, La caçadora flonja. |
És
a dir, les estrelles de 5 puntes s’empraven normalment com a estat
passatger d’una emoció concreta molt
intensa, com podrien ser
també els ulls amb cors. L’estat constant dels ulls era amb
estels de creu. D’altra
banda, val a dir que la Riyoko Ikeda (autora de Benvolgut
germà...), a més
de l’estel de creu doble per a moments de menys tensió, en els
moments de tensió on no aquesta s’allargava i no virava tant cap a
la comèdia, emprava... els estels de creu senzilla! Aquest
recurs també l’empraren altres autores.
(En els moments curts de
tensió normalment més aviat còmica, això
sí, la Riyoko Ikeda feia
servir les estrelles de 5 puntes, com ha quedat patent en l’exemple.)
A
més a més, no hi ha tampoc estrelles de 5 puntes als ulls en
mangues en
què les autores empren moltes estrelles de 5 puntes en altres
elements. Un parell de
mostres:
 |
| A l'esquerra, La màgica Mami. A la dreta, La casa gal·làctica. |
De
fet, la Fumiyo Kōno
al seu metamanga El
poble dels
furrys: Un catàleg de la simbologia emprada al manga
(Giga town: Manpu
zufu),
diferencia tots dos
recursos narratius en el manga, tot i que el birbilleig de 4 puntes
no el col·loqui en cap ull. Sí
que ho menciona, però,
a la franja de text.
Així, per a ella les estrelles de 5 puntes conformen un xoc o un
dolor intens. En canvi, el birbilleig de 4 puntes pot voler dir que
quelcom brilla o bé simbolitzar la bellesa, la netedat, la noblesa i
allò desconegut.
Si
es troba dins dels ulls,
ella ho considera com la
manifestació d’un
gran interès o bé el
sentiment de sospita per
part del personatge en qüestió.
És cert que s’observa el fenomen que els estels de creu senzilla i
creu doble en general s’empren de manera habitual fins als vuitanta
i, en canvi, a partir dels noranta els
“ulls
de shiitake” es
fan servir per a
allò que indica la Kōno.
També
veig
destacable que tots dos recursos se
situïn en pàgines
seguides: a la 15 per a
les estrelles de 5 puntes i a la 16, per al birbilleig de 4 puntes.
(Així mateix,
hi ha un birbilleig de 8 puntes a la descripció, però no surt a cap
dels exemples mostrats.)
 |
| Pàgines 15 i 16 d' El
poble dels
furrys: Un catàleg de la simbologia emprada al manga |
I
tanco el parèntesi, perquè... així i tot, l’Ishinomori va emprar
a L’àngel de segona categoria com a mínim un
birbilleig petitó de 4 puntes i abans i tot que hi sortís
l’estrella de 5 puntes!
 |
Detall de la portadella del capítol 1 de L’àngel de segona categoria. Un birbilleig remenut a cadascun dels ulls. |
Torno
a la
qüestió de la
Mizuno i el Tezuka. Si
s’examinen
les declaracions de la Mizuno,
s’observa
aleshores que
ella
parla d’un
estel de creu senzilla als ulls d’una
princesa del Tezuka, però no especifica de
quin
manga. Això
queda recollit en
aquests
dos enllaços
(https://web.archive.org/web/20090228102003/http://plaza.bunka.go.jp/museum/webmanga/webmanga/vol2/index.html
[copyright
2008 a baix i la
captura
més
antiga
de l’Archive
és
del 27 de febrer de 2009]
i
https://www.meiji.ac.jp/manga/yonezawa_lib/exh_shoujomanga/corner03.html
[exposició
web del llibre Shōjo
manga
wa doko kara kita no?
/ Where
did shōjo
manga come from?,
llibre
publicat el 2023 i elaborat
entre diversos mangakes, però coordinat per la Mizuno]),
així com a
la pàgina 73 del llibre esmentat
al darrer dels dos enllaços dels parèntesis. Aquí hi ha un
col·loqui amb una intervenció directa de la Mizuno (水野):
 |
| Pàgina 73 del llibre Shōjo manga wa doko kara kita no? |
Aquesta
és una afirmació a la qual li manca fonament. Qualsevol podria dir
que tal mangaka va fer tal cosa abans que ningú, però sense
especificar quan ni en quina obra ni vinyeta. Amb una sola font (atès
que la resta repliquen el que diu la Mizuno, ja sigui de primera mà
o de vintena) que no indica el manga en concret
ni cap altra prova, trobo
que tot plegat resulta molt dèbil.
I això encara que vingui d’una persona amb
renom i que va viure
aquella època. A
vegades, la memòria ens juga males passades. Per
exemple, ha passat amb
l’emissió d’animes en català, que hi ha hagut segons qui que
creia haver vist cert
anime en català, però realment l’havia confós amb un altre de
similar.
D’altra banda, l’acadèmica Yukari Fujimoto a l’epígraf
Earlier “Starry Eyes” de l’article Takahashi Macoto: The Origin
of Shōjo Manga Style analitza l’origen dels ulls amb estels i
menciona un total de 4 autors en una llista oberta: l’Ishinomori
amb el seu L’àngel de segona categoria, el Shinji Nagashima, el
Mitsuteru Yokoyama i el marit de la Miyako Maki. El Tezuka no surt a
la llista. No li atribueix l’origen a cap dels autors esmentats;
constata que és un assumpte que no està clar i que caldria
investigar. En aquest apartat, doncs, ni tan sols menciona el Tezuka,
la qual cosa resulta prou reveladora, sent com tot sovint se li
atribueix aquesta innovació i com d’anomenat és. En tot cas, si
hagués sospitat que el Tezuka podria haver-ne sigut l’originador,
crec que l’hauria citat. Tampoc la traductora (Rachel Thorn), gran
coneixedora de la història del shōjo, no en fa cap nota al
respecte.
Però és que a la conclusió del seu article (Closure), la Fujimoto
afegeix una nova informació mitjançant una cita d’un llibre del
Yoshihiro Yonezawa. En aquest fragment, el Yonezawa indica que el
Tezuka i els mangakes que seguiren la seva tradició no aconseguien
expressar la bellesa de les emocions ni la psicologia interna. I això
perquè encaminaven llurs tècniques pròpies del cinema a fer
avançar la història ràpidament i mostrar escenes de lluites i
acció. La Fujimoto enllaça la cita amb la primera part del seu
article (dedicada a l’style-ga, element interessant, però que no
és objecte de l’anàlisi que m’ocupa). Així i tot, trobo que es
pot interpretar que també se sent així respecte a la qüestió dels
ulls amb estels.
I
això no és tot: en referència als shōjos de principis i mitjans
dels anys 50 del segle XX del Tezuka en general i a La cavallera
del llaç (Ribbon no kishi, 1953-6, primera versió de
l’obra) en particular, la Deborah Shamoon fa constar al seu llibre
Passionate Friendship: The Aesthetics of Girls’ Culture in Japan
(traducció de l’anglès meva):
“L’estil
visual de Ribbon
no kishi
és
molt diferent de l’estètica que acabaria esdevenint predominant al
manga shōjo. Quant a la composició, les
vinyetes del Tezuka no resulten
tan amples i
intrincades, sinó que
més aviat són
petites i quadrades. Així mateix, els seus fons viren més cap al
realisme que no pas cap a l’emotivitat.
(...). L’Itō
[Gō
Itō]
cita
el Shōtarō
Ishinomori,
i no pas el Tezuka, com a precursor en la distribució intricada
i complexa de vinyetes (226). Una altra diferència estilística
respecte a l’estètica posterior és que els ulls dels personatges
del Tezuka, tot i que grossos, són plans i negres, sense gaires lluïssors. Tal com la
Mizuki Takahashi apunta, Ribbon
no kishi
és essencialment una història d’aventures, sense
la complexitat psicològica ni visual que distingiria el shōjo
des
dels anys setanta del segle XX. Així, indica: «Un símptoma que
posa de manifest que el Tezuka és una figura excepcional més que no
pas clau en el món del manga shōjo
és
el seu desinterès en
l’expressió dels sentiments més profunds de les seves
protagonistes» (128). Això queda posat de manifest amb la manca de
detalls emocionals en el dibuix del Tezuka, especialment de vinyetes
intricades, d’elements decoratius i de lluïssor als ulls.
L’estil visual del manga
shōjo no el va desenvolupar el Tezuka, sinó els artistes que van
seguir la tradició del Jun’ichi Nakahara, moltes dels quals eren
dones joves.”
És
a dir, la Shamoon descarta categòricament la influència del Tezuka
en l’anomenada “estètica shōjo” (concepte problemàtic i
polèmic, però a la vegada tothom amb un cert coneixement de manga
se’n fa una idea quan es fa referència als shōjos dels anys
setanta del segle XX). Això inclou, per tant, tota la genealogia
dels “ulls de galàxia”. Aquí ja deixa mencionat l’Ishinomori
(a través de l’Itō), però més endavant indica que la Fujimoto
al seu text Shōjo manga no genryū (84) li
atribueix la creació dels estels als ulls al Macoto Takahashi. La
Shamoon sembla estar-hi d’acord. Suposo que sent el llibre del
2012, ja no en va poder consultar l’article Takahashi Macoto:
The Origin of Shōjo Manga Style, la traducció a l’anglès del
qual es va publicar el mateix any i desconec si s’ha publicat mai
en japonès.
Per
acabar-ho d’adobar, la Mizuno parla de la “princesa ullestelada”
del Tezuka com a mínim des del 2008 o 2009. El 2023 (és a dir, 14 o
15 anys després) en publica un llibre on diu més o menys el mateix
que a l’entrevista del 2008/2009: que va ser el Tezuka qui ho va
fer abans amb una princesa, però que no recorda on. Considero que ha
tingut temps de sobres per encercar la qüestió en profunditat i més
tractant-se del Tezuka (el percentatge d’investigadors de la seva
obra és relativament elevat i els seus còmics són molt més fàcils
d’accedir que els de la gran majoria de mangakes contemporanis
seus) i de la posició en la qual es troba la pròpia Mizuno (és una
autora la mar d’influent i reverenciada; per tant, té accés a
determinades fonts que altres encercadors o bé tenen vetades o bé
tenen bastant menys accessibles). A més, una cosa és una entrevista
(on sovint impera la improvisació durant escassos minuts o hores) i
una altra de molt diferent, un llibre (feina de mesos o anys).
Així,
tenint en compte tot el que he anat desglossant (1- Es tendeixen a
atribuir innovacions al Tezuka que en realitat ja havia fet algú
altre abans. 2- No hi ha cap concreció d’on el Tezuka hauria
executat per primer cop un ull amb un estel de creu senzilla. 3- Una
part de l’acadèmia ni tan sols menciona el Tezuka entre els
possibles originadors i una altra directament el descarta com a
influència en l’“estètica shōjo” i en destaca el seu
desinterès, entre altres, per fer lluïsors als ulls. 4-
El temps de vers 15 anys per esclarir la qüestió sense haver-ho
fet, amb el manteniment de la informació essencial d’aquest
assumpte de l’entrevista del 2008/2009 al llibre de 2023: “princesa
ullestelada” de creu senzilla del Tezuka sense recordar-ne l’obra
concreta.), es pot concloure que se li
atribueix també al Tezuka de manera errònia la innovació indicada.
I
tot plegat malgrat que no pugui demostrar la inexistència de la
“princesa ullestelada” del Tezuka. Considero que és l’existència
el que s’ha de provar i no pas la inexistència. A més, tot apunta
que els estels als ulls de creu senzilla van sorgir a mitjans dels
anys 50 del segle XX i el Tezuka va debutar el 1947. Sense la
indicació del “manga de la princesa ullestelada del Tezuka” en
concret, no se’n pot disposar de l’any i, sense l’any, resulta
del tot impossible trobar un exemple anterior al Tezuka. La
Mizuno és una gran figura a la història del manga, però acceptar
les seves paraules a ulls clucs
seria caure en una fal·làcia d’autoritat.
Bibliografia:
Mangues:
-El
poble dels furrys: Un catàleg de la simbologia emprada
al manga (ギガタウン:
漫符図譜,
Giga town: Manpu zufu, Fumiyo Kōno,
2015-7), publicat
en anglès com Giga Town: A Guide to
MANGA Iconography!
-Benvolgut
Germà... (おにいさまへ…,
Oniisama e..., Riyoko Ikeda, 1974), publicat en francès com
Très cher frère..., en italià com Caro fratello... i
en castellà com Querido hermano...
-Encara que l'arc de Sant Martí es trobi lluny (虹は遠くても, Niji wa tookutemo, Hiroyasu Yamaura [història] i Michiko Hosono [dibuix], 1967-8)
-L’àngel
de segona categoria (二級天使,
Nikyū tenshi, Shōtarō
Ishinomori, 1955) (Hi ha pàgines signades el 1954, però això és
perquè l’autor devia dibuixar-les el 1954. L’obra es va
serialitzar del gener a l’octubre de 1955, d’acord amb la web
oficial del Shōtarō Ishinomori i la wiki de fandom.com de l’autor.)
-La
Caçadora Flonja (ふんわり狩人,
Funwari hunter, Tomoko Naka, 1982)
-La cançó dels corriols: Una promesa (浜千鳥の歌: やくそく, Hamachidori no uta: Yakusoku, Miwa Nanjō, 1968)
-La
casa galàctica! (銀河荘なの!
, Gingasō nano!, Toshie Kihara, 1974) (A
algunes fonts diu que 1983 perquè és l’any que es va compilar en
tom sota el segell Hana to yume, però la publicació original
va ser el 1974 a la revista Margaret. D’altra banda, els
toms amb el segell Margaret es van publicar el 1975 respecte
al primer tom i el 1976 respecte al segon.)
-La
noia de les bromes (霧のなかの少女,
Kiri no naka no shōjo,
Eiko Hanamura, 1966-7),
publicat en francès com Autant
en emporte la brume
-L’imperi
de Saint Alice (聖アリス帝国,
Saint Alice teikoku, Suzue Miuchi, 1976),
publicat en italià al tercer volum de l’antologia Best works
de l’autora
-La
màgica Mami (まじかるマミー,
Magical Mami, Yumiko Igarashi, 1983-5), publicat en castellà
com La brujita Mami
-Un amor carmesí (緋色のロマンス,
Hiiro no romance, Toshie Kihara, 1971)
Llibres:
-L’esthétique
shôjo: de l’illustration au manga, De l’origine
des «grands yeux» aux mises en page éclatées (Xavier Hébert),
article del llibre Le manga au féminin: article, chroniques,
entretiens et mangas (autoria diversa, 2010); concretament, la
pàgina de la informació és la 20
-少女マンガはどこからきたの?
(Shōjo manga wa doko kara kita no?)
/ Where did shōjo manga come from?
(autoria diversa, coordinat
per la Hideko Mizuno, 2023); concretament, la seva pàgina 73, dins
de l’epígraf 質疑応答
(Shitsugi ōtō), situat a la primera
part del llibre (少女マンガ家の誕生
[Shōjo mangaka
no tanjō] / The Emergence of Shojo Manga Artists)
-Passionate
friendship: The Aesthetics of Girls’ Culture in Japan (Deborah
Shamoon, 2012), concretament a la pàgina 87 dins de l’epígraf The
Genesis of Shōjo Manga and the Role of Tezuka Osamu
i a la pàgina 99 dins de l’epígraf Takahashi Makoto and the
Development of the Shōjo Manga
Aesthetic; tots dos epígrafs situats al capítol The
Formation of Postwar Shōjo Manga
-Shôtarô
Ishinomori: Il était une fois le roi du manga (Claude Leblanc,
2025), concretament de la pàgina 78 a la 80, dins de l’interludi
anomenat Carte
-Takahashi
Macoto: The Origin of Shōjo Manga Style (Yukari Fujimoto,
traducció de la Rachel Thorn), article del llibre Mechademia 7:
Lines of Sight (autoria diversa, 2012); concretament, l’epígraf
Earlier “Starry Eyes” dins de
l’article esmentat (pàgina 52) i la conclusió (Clousure; pàgines 52 i 55)
-ザ・少女マンガ! 忠津陽子の世界 ラブコメディのスペシャリスト / The shōjo manga! Tadatsu Yōko no Sekai - Love comedy no specialist, concretament la il·lustració de la pàgina 8
-木原敏江エレガンスの女王
/ Toshie Kihara:
Queen of elegance, concretament les
pàgines 182 a 190, les quals contenen la cronologia de la publicació
original dels mangues de la mangaka (comprovació dels anys de
publicació d’Un amor carmesí
i La casa galàctica!)
Enllaços:
-L’àngel
de segona categoria, articles:
·Anilist:
https://anilist.co/manga/164680/Nikyuu-Tenshi/stats
·Web
oficial del Shōtarō
Ishinomori:
https://ishimoripro.com/%E4%BD%9C%E5%93%81%E7%B4%B9%E4%BB%8B/?id=12
·Wiki
de fandom.com
del Shōtarō
Ishinomori:
https://ishinomori-shotaro.fandom.com/wiki/2nd-Class_Angel
-La casa galàctica!, any de publicació:
· Serialització en
revista i publicació en volum compilador al segell Margaret:
https://frostmoon.sakura.ne.jp/diary/archives/1255
· Serialització en
revista i publicació en volum compilador al segell Hana to yume
respecte al tom 1:
https://frostmoon.sakura.ne.jp/collection/comics/HC-374.html
· Serialització en
revista i publicació en volum compilador al segell Hana to yume
respecte al tom 2:
https://frostmoon.sakura.ne.jp/collection/comics/HC-375.html
-Mizuno,
relacionats amb la seva afirmació de la “princesa ullestelada”
del Tezuka:
·https://web.archive.org/web/20090228102003/http://plaza.bunka.go.jp/museum/webmanga/webmanga/vol2/index.html
(copyright
2008 a baix i la
captura
més
antiga
de l’Archive és
del 27 de febrer de 2009)
·https://www.meiji.ac.jp/manga/yonezawa_lib/exh_shoujomanga/corner03.html
-shiitake-me
しいたけ目
(Sparkling Eyes) (Article
sobre el terme “shiitake
no me”
/ “ulls
de shiitake”):
https://www.japanesewithanime.com/2020/01/shiitake-me.html
