Títol original: Gorgeous Irene
Autor: Hirohiko Araki
Revista: Gekkan Shōnen Jump
Editorial: Shueisha
Anys: 1985 (primer capítol de Georgeous Irene), 1986 (segon capítol de Georgeous Irene), 1982 (Mashōnen B.T.), 1981 (Virginia ni Yoroshiku i Buso Poker).
Demografia japonesa: Shōnen
Gèneres: Magical girls, misteri, drama, institut, ficció científica i western.
Nombre de volums: 1
Edicions fors del Japó: Itàlia (Georgeous Irene)
Edicions fors del Japó: Itàlia (Georgeous Irene)
La meva experiència fins ara amb el Hirohiko Araki havia sigut amb les seves dues obres publicades a Espanya: Baoh i Rohan al Louvre (Rohan au Louvre). Cap de les dues em va semblar gran cosa. La primera merament entretinguda, la segona, una gran decepció.
Tot i així, sempre he tingut ganes de llegir a la seva obra més coneguda i que n'eclipsa la resta de la producció artística: Les Estrambòtiques Aventures de JoJo. El problema és que se'm fa molt costa amunt. Són més de 100 volums i a sobre totes les opinions indiquen que Sang Fantasmagòrica (Phantom Blood, la primera part, de només 5 toms) és bastant dolentot.
D'aquesta manera és com mica en mica vaig llegint les obres menors d'aquest autor mentre vaig deixant-ne la principal de banda.
L'obra que ens ocupa, La Irresistible Irene, és realment una recopilació d'històries curtes:
1) La Irresistible Irene: Bateja el volum i és la de més pàgines de durada i l'única amb dos capítols. Entretinguda la major part del temps i pesada a estones. En el millor dels casos els personatges són plans i en el pitjor, estan mal construïts. No sé fins a quin punt això de què la Irene necessiti maquillar-se per a transformar-se va influir el mític crit de "Make up!" de Sailor Moon o si ve d'alguna una altra obra (ja sigui anterior o posterior a La Irresistible Irene) o simplement l'autora la tragués d'una de les possibles traduccions de "transformació" a l'anglès aprofitant el bonic joc de paraules (sí, "make up" és un d'aquells phrasal verbs amb moltíssims significats... també vol dir "fer les paus", per exemple). [Nota: 5'2/10]
2) Mashōnen B.T.: Una estudiant exemplar prototípica és acusada d'assassinat. El protagonista, enamorat d'ella, en vol demostrar la innocència. Conté un parell de girs a la història que la fan interessant. [Nota: 6/10]
3) Virginia ni Yoroshiku: S'ha col·locat una temible bomba a la nau espacial on viatja el protagonista i aquest la vol desactivar. Les darreres pàgines no les vaig llegir; només mirar per sobre. Avorridíssima. [Nota: 2'5/10]
4) Buso Poker: un parell de criminals de l'antic oest s'enfronten en una partida de pòquer. L'autor sap captar l'atenció del lector i mantenir-lo intrigat. [Nota: 6/10]
El dibuix és bastant lletjot. En les històries més antigues manca de personalitat, però en les més noves es comença a endevinar el monstre de la il·lustració que amb els anys acabaria esdevenint l'Araki.
En resumides paraules, és un volum bastant fluixet. Només el recomanaria als fans completistes de l'Araki.