(Aquest article
conté ESPÒILERS de diversos manganimes.)
 |
| Sarazanmai |
Abans de començar
Ni sóc fan del BL
ni en sóc experta. I no ho dic com a distanciament, sinó perquè és així i
considero que no hauria de ser jo qui escrigués aquestes línees, sinó algú que
en sabés més i a qui realment li interessés el tema. Però si no veig ningú
criticar-ho, doncs quin remei. Si més no, en queixar-me sí que sóc experta.
Sé alguna cosa del
BL, de tant en tant en llegeixo algun i en conec una mica la història perquè la
història del manga (i, en especial, la del shōjo) m’interessa. Alguna de les
meves OTPs és home x home, però no tinc aquesta il·lusió per veure aquesta mena
de parelles com sí que em passa amb les parelles de dona x dona. Per això crec que
no sóc la persona més indicada per escriure sobre el tema.
Tampoc sóc cap
experta en anime; n’he vist molt poquets. El meu camp és el manga. (I sempre hi
ha coses a aprendre i el meu coneixement és relativament extens, però fet i fet bastant
limitat.)
Hi ha diverses obres de les quals parlaré que fan servir signes d’exclamació al títol. Me’ls estalviaré per fer la lectura un pelet més lleugera.
Desambiguació de
BL i yuri pel que fa al contingut d’aquest article
 |
| Petons de pètal (Sono Hanabira ni Kuchizuke o, Fuguriya) |
Però a veure’m, què és el BL? I el yuri? Doncs depèn de la definició que agafis, ja que són conceptes bastant volàtils. Amb demografies com shōjo, josei, shōnen i seinen és la mar d’objectiu. Agafes la revista i tira milles. Amb el BL és un pèl més complicat. I amb el yuri, encara més. I això és perquè:
1. Mentre que el shōjo, josei, shōnen i
seinen no inclouen de per si cap temàtica, el BL i el yuri, per definició,
sí... i això fa solapar conceptes.
2. La diferència entre BL i bara és
prou clara. Però el yuri no té aquesta separació. Tot el contingut dona x dona mínimament rellevant es
considera yuri.
A) Si ens decantem
perquè tots dos són una demografia i originària del shōjo (definició “tècnica”),
podríem dir que és:
- BL tot aquell shōjo d’abans del 1978 on les relacions romàntiques i/o sexuals entre nois o homes tenen una especial importància a la trama i tot aquell manga publicat en revistes BL a partir del 1978. La June fou primera revista BL i es va començar a publicar el 1978, però el terme és bastant posterior a aquesta data. Amb aquest criteri s’exclouria obres com Patalliro (Mineo Maya, 1978 i obert), Banana Fish (Akimi Yoshida, 1985-1994) o Amor apassionat (Zetsu ai, Minami Ozaki, 1989-1991), ja que totes elles es van publicar a revistes shōjo. Això i malgrat l’evident “càrrega BL” (utilitzant-ne els codis propis del mitjà i funcionant com un BL a efectes pràctics) que totes tres obres tenen i el fet que hagin influït en molts BLs posteriors i que la història del BL no es pugui explicar sense elles.
- Yuri tot aquell shōjo (o josei) d’abans del 2003 on les relacions romàntiques i/o sexuals entre noies o dones tenen una especial importància a la trama i tot aquell manga publicat en revistes yuri a partir del 2003. La Yuri Shimai fou primera revista yuri1 i es va començar a publicar el 2003, però el terme és bastant anterior a aquesta data. Amb aquest criteri quedarien fora obres de referència del yuri com Blau (Blue, Kiriko Nananan, 1995-1996, alternatiu/seinen), Flors Blaves (Aoi Hana, Takako Shimura, 2004-2013, seinen i post-2003) o Passeig en família (Ohana Holoholo, Shino Torino, 2008-2013, josei post-2003).
B) Si anem a la
part més “orgànica”, menys matemàtica, més pantanosa, podríem dir que és:
- BL tot aquell manga que no s’ha publicat en revistes bares (o, que no havent-se publicat en revista, no conté els codis propis del bara) on les relacions romàntiques i/o sexuals entre nois o homes tenen una especial importància a la trama.
- Yuri tot aquell manga (s’hagi publicat en revistes shōjo, josei, yuri, shōnen, seinen o “alternatives”) on les relacions romàntiques i/o sexuals entre noies o dones tenen una especial importància a la trama.
Podríem treure
moltes més definicions, sobre tot pel que fa al yuri, però quedem-nos amb
aquestes dues i que si un manga es publica a una revista BL, és BL per
nassos. El mateix amb el yuri.
L’obsessió de la
gent en no comptar el BL i el yuri com a representació
 |
| El Secret de la Princesa (Ohime-sama no Himitsu, Milk Morinaga), un yuri fet per una lesbiana. |
Això és sobretot un còctel d’homofòbia i misogínia. La ignorància és una excusa de merda tenint accés a internet. Per què, doncs, hi ha qui no considera el BL i el yuri com a representació de persones LGB?
Jo entenc que el BL en la seva concepció originària pot resultar un pelet problemàtic: dones (en un principi) heterosexuals fent contingut d’homes que s’emboliquen entre ells per al gaudi de dones heterosexuals. Pura fetitxització, vaja. Però encara que l’origen i la concepció siguin aquestes, les autores de BL han demostrat que poden fer obres de molta qualitat en les quals gays i homes bisexuals es poden veure reflectits i amb les quals ells també poden gaudir. (També hi ha moltes dones bisexuals a qui els agrada i alguna de lesbiana.)
A més, està el tema que es relaciona molt el BL amb la cultura de la violació i els comportaments tòxics en parella. Però això si va poder ser cert algun dia per a la majoria d’obres, ara ja no és vàlid. A l’actualitat es fa moltíssim BL i de moltes menes. Hi ha de tot.
I que no cola. La grandíssima majoria d’homes cisheterosexuals (per no dir tots) que estan en contra del BL fan servir l’excusa de la cultura de la violació (no tant la de la fetitxització). No volen que es vegi que són uns homòfobs i que no els agrada la idea que les dones desitgin activament homes i que aquests en moltes ocasions no es corresponguin amb l’ideal de virilitat que el patriarcat imposa als homes. Per si no fos poc, sempre posen d’exemple la mateixa obra, com si no n’hi hagués moltes més o com si a tothom a qui li agrada el BL li agradés aquell manga en concret. A més, toca’t els nassos: un fotimer d’obres que aquests homes idolatren contenen una cultura de la violació com una casa de pagès i un niu de relacions tòxiques idealitzades. Com a cirereta del pastís, les dones hi pateixen una sexualització extrema. La hipocresia bé i tal.
Però: i el yuri? El yuri originalment anava dirigit a noies. Quina “fetitxització” hi ha aquí més enllà del drama extrem (fetitxització sobretot per a noies heterosexuals, s’entén) de molts yuris antics i no tan antics? El problema ve aquí amb dos punts:
- Com que el BL és molt més popular que el yuri, se sol dir, sense coneixement, que el yuri és com el BL però al revés: és a dir, dones que s’emboliquen entre elles per al consum masculí. A Occident, la profusió de la pornografia de “lesbianes” contribueix a reforçar aquest mite.
- La contaminació posterior del yuri. Primer als anys 80 amb alguns animes hentais i després als 2000-10 amb l’onada del moe i el subtext que caracteritza aquesta mena d’obres plenes de nenes bufones (amb dissenys horrorosos) dirigides a homes adults.
I així, hem passat
a tenir un ampli ventall d’obres que són qualificades com a yuris: des d’obres
fetes per lesbianes (no sé de yuris fets per dones bisexuals; hi ha moltes més mangakes lesbianes fora de l’armari que de bisexuals) i dirigides a noies i dones a obres molt fetitxitzants i
molt poc representatives dirigides a homes. Llavors, queda clar que el yuri pot
i pot no ser (bona) representació.
Que una obra sigui (bona) representació no depèn de si és BL, yuri o una altra cosa, sinó de l’obra en si. Quan ja per defecte consideres que el BL o el yuri no poden ser representació estàs sent:
1. Misogin: en menystenir creacions
majoritàriament femenines dirigides a un públic majoritàriament femení.
2. Homòfob: Dónes per fet que cap manga és vàlid d’entre fotimer d’obres molt
diferents entre elles on l’única característica comuna és el romanç i/o sexe
entre persones del mateix gènere.
3. Lesbòfob: Dónes a entendre que les
lesbianes no son capaces de fer una obra que les representi. (Repeteixo: hi ha
molts yuris fets per lesbianes... i segur que moltes altres autores també en
són, però es troben dins de l’armari. I tantes altres que m’hauré deixat per la barrera idiomàtica.)
L’anime (no BL
ni yuri, sobretot!!) de moda als meus cercles és el primer en fer tal cosa pel
que fa a una parella on tots dos membres pertanyen al mateix gènere
 |
| Sarazanmai |
O només existeixen els animes dels 2010s que conec. Als 2000s, tot eren camps. I al segle XX, tot, boscos, no et fot? Reescriuen la història sense consultar res i es queden tan amples, tu.
Va passar en el seu moment amb l’anime d’Els Yuris sobre gel (Yuri on Ice) i ara està passant amb Sarazanmai2. Els Yuris sobre gel (Yuri on Ice) és un anime que està dirigit per una dona (la Sayo Yamamoto) i dirigit sobretot a un públic femení. Va tenir molt bona acollida entre dones, gays i homes bis. L’anime de Sarazanmai està dirigit del Kunihiko Ikuhara, conegut pel seu gust en representar parelles amb membres del mateix gènere (sobretot dones) i del qual hi ha rumors que apunten que és gay. Sarazanmai té èxit entre un públic similar al del BL més els fans de l’Ikuhara.
Però què va passar amb Els Yuris sobre gel? Doncs que un munt d’entesos es va posar a dir que era el primer anime no BL que donava tanta visibilitat als gays. Primer, ja he donat la meva opinió sobre això de l’“anime no BL”. Segon, Els Yuris sobre gel segons molts no serà BL perquè no té manga, ergo no s’ha pogut publicar a cap revista, però realment funciona segons els codis del BL i el públic a qui va enganxar era gairebé el mateix que el del BL (més alguns patinadors i patinadores, tant aficionats com professionals). Tercer, ni el Yūri ni el Viktor són gays, sinó bisexuals. Quart, visibilitat??? De veritat???
(Parèntesi: també vaig llegir que entre Lliures (Free) i Els Yuris sobre gel, s’estava començant a vincular l’esport masculí amb el BL, però el cert és que aquesta és una tradició que ve de molt enrere, ja des de Capità Tsubasa [Captain Tsubasa, Yōichi Takahashi, 1981-1988]. Aquest manga no és BL, però a partir d’aquest es va generar el fenomen dels dōjinshis BL, que dura encara a dia d’avui i que s’ha alimentat amb altres shōnens populars. Va ser a través d’això que les dones van entrar amb força al món dels dōjinshis, fins aleshores molt masculí.)
Què està passant amb Sarazanmai? Que estan dient que és el primer anime (sobretot: no BL [ni yuri]) on un dels membres d’una parella del mateix gènere declara obertament el seu amor per l’altre. Primer de tot, aquesta afirmació a part de falsa és patètica. Sarazanmai té dos mangues: un que tracta sobre l’anime en si i l’altre, sobre el dels polis: El Reo i el Mabu (Reo to Mabu, Kunihiko Ikuhara, Miggy i Saitō Mihara). Aquest darrer es va publicar a una revista BL (la Rutile) i és aquesta subtrama la que reivindiquen això els de “el-primer-anime-no-BL-(ni-yuri)-que”. Penós. És que ni entrar al Baka un moment. A més, aquest cas és especialment sagnant tenint en compte que a la pel·lícula de Madoka Magica: Rebellion (del 2013, entra dins d’aquesta dècada i és un anime molt popular), la Homura diu clarament que tot el que fa per la Madoka és per amor amb el seu mític “ai yo”, si bé és cert que no li ho diu directament a ella (però tenint en compte que la Madoka és una deessa omnipresent i omniscient, ho ha de saber).
I tant amb Els Yuris sobre gel com amb Sarazanmai passa que...
...tot el que et sorprèn
que es faci avui dia en representació de parelles aquil·lianes a anime, probablement ja va
passar a Patalliro a principis dels vuitanta
 |
| Patalliro |
Patalliro és un manganime tècnicament no BL. Tracta sobre el Patalliro, un nen príncep d’un país inventat i com el seu entorn pateix els seus capricis. El protagonista no pertany a la mítica parella aquil·liana de la sèrie, però els seus dos membres formen part dels personatges principals. El manga es va començar a publicar el 1978 i el seu autor segueix al peu del canó, amb ja 101 toms, sense comptar mangues relacionats. L’anime va emetre’s entre el 1982 i el 1983. La parella que formen el Bancoran i el Maraich és explícita: s’estimen obertament, viuen junts, es banyen junts, es diuen que s’estimen, es fan petons i mantenen relacions sexuals. Són una parella a tots els efectes i es diu de manera clara i directa. No hi ha lloc per a equívocs. (Tenen les seves [MOLTES] coses tòxiques i problemàtiques, sí.) A més, hi ha un ending preciós dedicat a ells dos.
Conclusió
 |
| Patalliro |
Hi ha molta tela per tallar i el món del manganime és molt ampli. El BL, el yuri i la representació LGB al manganime no van néixer precisament ahir (ni al 2010). Abans de dir que tal o qual cosa és la primera, millor seria informar-se una mica (tant de la història com de les autores actuals més destacades) i afegir la paraula “probablement”. Sempre hi haurà productes minoritaris poc coneguts (fins i tot per als experts que tinguin accés a tot el material japonès). Però no et pots deixar Patalliro, que és una franquícia d’allò més famosa.
1. Encara que si ens posem especials, com a mínim als noranta ja hi havia revistes “yuri” amb manga. Eren revistes dirigides a dones sàfiques que no eren de còmic, però que hi dedicaven algunes pàgines. Penso en publicacions com l’Anise o la Phryne.
2. Em nego a traduir-lo.
Ja vaig suar i la vaig espifiar molt amb Yuri
Kuma Arashi, anime del mateix director. Per cert: els dissenys i el manga de Yuri Kuma Arashi són
de l’Akiko Morishima, una mangaka lesbiana que fa yuri.
