Top 10 de còmics no mangues de 2022

 Entraran en aquesta classificació els còmics que no siguin mangues i que llegís per primer cop durant l’any passat, ja fos totalment o parcial. És a dir, obres de les quals llegís pàgines que no havia llegit abans.

 

Per fi trenco la mala ratxa i puc dir que he llegit una quantitat interessant de còmics no mangues! Ja era hora, tu.

Abans de donar pas a la llista he de fer un parell de puntualitzacions:

-Si les meves circumstàncies fossin unes altres, estic convençuda que Dark Mambo (Mahō Usagi) entraria a la llista. Però les meves circumstàncies són les que són: sóc amiga de l’autora i em veig incapaç de distanciar-me prou de l’obra com per ficar-la en una classificació. Què puc dir que no n’hagi dit ja: és un molt bon còmic i tot just som al començament! Tracta sobre la personificació d’un seguit d’emocions d’una dibuixant de còmic. D’aquestes, en el primer capítol coneixem el Matt, el qual resulta tan aterridor com magnètic.

-D’altra banda, el 2022 no vaig fer la relectura i corresponent lectura de les noves pàgines de Nova (Novae, Kaiju), el còmic guanyador de les dues edicions anteriors. A veure si m’hi poso al llarg del 2023.

 

 

 

Així doncs, heus aquí el top 10 del 2022:

La lladre

1) La Lladre (Voleuse, Lucie Bryon), més conegut per aquí com Ladrona: de com s’embolica (i desembolica) la troca entre dues companyes de classe després d’una nit de festa amb alcohol. A més del romanç entre elles dues (i de com no tot és sempre flors i violes), se’ns mostra la bellesa de l’amistat. La narració és excel·lent i els colors estan molt ben escollits.

2) Titella (Marionetta, Míriam Bonastre Tur i Eiden Marsal Zamora): pels pèls es cola al top 10, que tot just se’n van publicar els tres primers capítols el 27 de desembre!!! M’alegra que després d’Els Campaners (Hooky), la Míriam Bonastre s’hagi animat amb un nou projecte. I trepitja fort: un circ, fantasia i molt de misteri. Les protagonistes podran escapar del seu tràgic destí?

3) Meitat (Soulmate, Wenzhilizi i Keranbing): El primer manhua baihe que llegeixo i contentíssima. Es tracta d’un doble viatge en el temps. La Qi de 27 anys torna a quan en tenia 17 i viceversa. Així, la Qi més gran es troba transportada a un món que coneix prou bé tot i que no recorda al 100% i aprofita el que sap per cuidar la seva futura xicota i reduir els mals que li produirà la diabetis. D’altra banda, la Qi més jove es troba desubicada en un món on conviu amb la seva xicota en comptes de la seva família d’origen, on hi ha smartphones i on ha d’anar a treballar.

4) Esgrima (Fence, C.S. Pacat, Johanna theMad i Joana Lafuente): seguim amb els estira-i-arronses entre el Nicholas i el Seiji. Un noi que de poc ha pogut seguir a un insti car amb una beca a través de l’esgrima i un noi amb nivell d’esportista olímpic pel que fa a l’esgrima. Entre altres qüestions. Combina la mar de bé la tensió dels duels amb les relacions entre els personatges. Ara, ja aniria sent hora que aparegués la mare del Nicholas.

Titella

5) Contalles de flors efervescents (Qǐ tán huā wùyǔ [綺譚花物語], Shuang-tzu Yang i Monday Recover), més conegut en francès com Contes Merveilleux du Printemps, en japonès amb els mateixos ideogrames (però que es romanitzen com Kitan Hana Monogatari) i, no sé per què, al meu exemplar (edició francesa) s’indica que el títol original és el text en anglès (Fantastic Tales of Splendid Blossoms): el segon manhua baihe i també molt contenta. Quatre històries curtes de relacions entre noies/dones amb un puntet sobrenatural. Unes són més clarament sàfiques i altres, més subtextuals. M’agradaria destacar-ne la darrera, que tracta sobre dues dones que es coneixen per internet i es van fent amigues a través d’un interès en comú: els “yokais” (així en diuen a la traducció en francès; ni idea de si seria la transcripció correcta). Així mateix, voldria destacar-ne la bellesa del traç.

6) Vint hiverns polars (Carla Gallén): un còmic (és un còmic? Té vinyetes. El comptaré com a còmic.) on l’autora explica com li va afectar que els seus pares es divorciessin. Com a metàfora per als seus sentiments que no sap com gestionar empra un ós polar.

7) El blau fosc i pregó (The Deep Dark Blue, Niki Smith): un còmic entretingut d'aventures i fantasia amb una molt bona representació trans. Després d’una traïció familiar, uns bessons es veuen obligats a amagar-se en una comunitat on mai els cercarien. Un d’ells no hi arriba a estar a gust, però l’altra hi troba una nova llar. Han de resoldre, però, la qüestió familiar. I ràpid: abans que la usurpadora se surti amb la seva.

Soulmate

8) Mary, Mary? (Pa-Luis): no és que sigui aquest el títol de la història, sinó que no en té, així que n’he agafat les dues primeres paraules, com a vegades he vist que es fa amb la poesia. Dues minyones es disposen a declarar-se a la vegada mitjançant sengles cartes d’amor.

9) Última cita (Última cita, Amanda Garcia Orozco): una dona humana convida un rotllo a casa, però no sap que és… una vampira!

10) El número al qual ha trucat no està disponible (Il numero chiamato non è raggiungibile, Elisa Kepler, Giarda Fiorani, Evelyn Innocenti i Maria Valentini): és un BL... DE MÒBILS! Sí, dues companyes d’uni comparteixen pis i és la història d’amor entre els seus mòbils (personificats). Si un dels mòbils té una bateria que no li dura gens, al món dels mòbils personificats s’adorm pels racons. Si l’altre mòbil es taca amb l’esmalt d’ungles de la seva propietària, al món dels mòbils personificats és que estava pintant una paret. Si un mòbil té moltes fundes, al món dels mòbils personificats té molts conjunts. I així amb tot. Molt ben trobat. El meu personatge preferit és un secundari: el Kiano. És la personificació d’un Nokia i, per tant, te’l representen com un entrenador de gimnàs la mar de resistent. Tant és així que pràcticament no necessita dormir i no li passa res si l’atropella una furgoneta (Spam) o li cau un piano al damunt (Pop-up). A més, té un tatuatge d’una serp al braç dret (és l’Snake!!!).