COMPTE: Mencions de violació, agressió sexual i agressió física.
Aquest article és una anàlisi i pot contenir ESPÒILERS d’Utena, la noia revolucionària.
 |
| La Utena i l'Anthy, de l'anime Utena, la noia revolucionària |
Aclariment: en un principi, quan posi exemples concrets, parlaré de la sèrie animada d’Utena, tot i que la Utena i l’Anthy siguin bisexuals tant a l’anime com a la pel·li. Això és perquè la gent bífoba se sol centrar en la sèrie i no tant en el film.
Utena, la noia revolucionària (Kakumei shōjo Utena; Utena per escurçar), l’anime bisexual per excel·lència, és una víctima constant de bifòbia. Sobretot amb la negació constant de la bisexualitat de la Utena (la protagonista) i l’Anthy (l’amor final de la protagonista).
La gent bífoba que afirma que la Utena i l’Anthy són lesbianes bàsicament sol tirar per dos arguments (separats o junts):
I) «L’heterosexualitat forçada existeix, a veure si ens n’informem una mica, eh?» El típic argument per negar la bisexualitat de personatges femenins bisexuals sense haver de rebre crítiques per bifòbia. A veure si ens renovem una mica, eh? Continuant amb això, la gent bífoba que va una mica més enllà amb aquest argument, sempre al·lega que tots els personatges masculins per qui senten atracció la Utena i l’Anthy es passen amb elles, ja sigui manipulant-les o agredint-les sexualment i, per tant, ha de tractar-se d’heterosexualitat forçada. I llavors jo em plantejo: segons això, totes les obres amb romanç duàric on l’home/noi agredeix la dona/noia... serien en realitat heterosexualitat forçada??? Ah, no, que això només serveix quan hi ha safisme per mig per esborrar la bisexualitat. Si no, l’atracció és 100% real encara que les escenes siguin pastades. Aquest argument no s’aguanta per enlloc i més quan veus escenes on la Utena sent una atracció activa per l’Akio (però la gent bífoba et posarà l’escena de la violació i et dirà sarcàsticament: sí, mira, quanta atracció) i l’Anthy reconeixent que l’havia estimat (romànticament, s’entén per context).
II) «És que l’autor va dir a una entrevista que són lesbianes.» Ah, sí. La famosa entrevista que no sé quanta gent bífoba menciona, però que no enllaça ni en posa captures gairebé ningú gairebé mai. Aquest és l’objecte de l’entrada. Analitzem-ho i analitzem tot el que hi té a veure.
1) El cànon
Com sempre dic, el cànon és el que passa a dins de l’obra i no pas el que se’n digui fora. Ni que sigui l’autor.
És que imagina’t que en comptes de passar amb Utena, imagina’t que l’autor de La Takagi em fa la punyeta (Karakai jōzu no Takagi-san, Sōichirō Yamamoto) digués que la parella principal d’aquest manga està conformada per dues lesbianes. Oi que no té sentit? Oi que la gent no ho consideraria com quelcom vàlid? Per què, doncs, amb Utena s’accepta? Per bifòbia. Així com una parella conformada per un noi i una noia no pot ser de lesbianes (La Takagi em fa la punyeta), una parella conformada per dues noies bisexuals no pot ser tampoc de lesbianes (Utena, la noia revolucionària). I punt.
Dit això, continuem desgranant-ho tot, com ja vaig fer amb aquella frase ridícula del yuri verd mal traduïda, sense tenir en compte el context de l’obra.
2) El concepte de lesbiana
A l’entrevista, l’Ikuhara diu clarament en més d’una ocasió «レズビアン» (romaji «rezubian»). És a dir, «lesbiana/es». A partir d’aquí, cal que ens plantegem: què vol dir l’Ikuhara quan empra aquest terme? Quin és el seu significat en el seu context? (Home japonès el 2001 que va a una fira als Estats Units on l’entrevisten i a l’entrevista declara… certes coses.)
Lesbiana no sempre ha significat dona exclusivament atreta per dones. Abans del separatisme lèsbic, significava dona atreta per dones. És a dir, el que a dia d’avui entenem per sàfica. Aquest moviment més o menys va començar-se als anys 70 del segle XX als Estats Units i més o menys va acabar-se de consolidar als anys 90, tot i que a finals dels 80 ja hi havia una distinció bastant ferma entre dones lesbianes i dones bisexuals als Estats Units.
No a tot arreu va arribar de la mateixa manera ni a tot arreu el concepte s’ha viscut igual ni tan sols per persones diferents. Em sembla especialment interessant aquest testimoni de la Tove Jansson (artista bisexual) en una carta a l’Eva Konikoff el 18 de desembre de 1946: «I don’t think I’m entirely lesbian, I have a very clear sense that it can’t be any other woman than Vi, and my relationships with men are unchanged. Improved, maybe. Simpler, happier, less tense.»
Evidentment, entenc que la carta original estaria en suec o finès, però no entenc cap de les dues llengües i he hagut de tirar per la versió en anglès (article citat al final). Aquesta en seria una retraducció meva: «No em considero lesbiana del tot; tinc la convicció que no podria ser cap dona que no fos la Vi [la meva parella] i la meva relació amb els homes no ha canviat. Millorat, potser. Ara són més senzilles, més satisfactòries, menys tenses.»
És a dir, en un context anterior al separatisme lèsbic estadunidenc tenim una dona que tot i respondre a la definició de lesbiana de l’època (fins on sé i sense tenir ni idea del context irisat nòrdic d’aleshores) troba que el terme no acaba d’encaixar amb ella. No és tan senzill com sumar 2 + 2.
Gràcies a la revista sàfica Anise (en concret a les portades de a partir del seu segon número), sabem que al col·lectiu sàfic al Japó com a mínim des del 1996 hi ha la distinció entre lesbiana i (dona) bisexual. La famosa entrevista és al 2001, però la revista Anise era una publicació molt reduïda i el que passa dins del col·lectiu irisat triga en arribar fora d’aquest... Si és que arriba a fer-ho mai i tenint en compte que l’internet aleshores no anava com ara i que ni tan sols dins del col·lectiu irisat o el sàfic no hi ha consens en moltíssimes qüestions.
 |
| Segona entrega de la revista sàfica Anise (10 d'octubre de 1996). Es defineix com "lesbian & bisexual" i "for womyn" |
A més, cal tenir present, tornant a Occident (que és el que més conec) que moltíssima gent continua emprant el terme "lesbiana/es" per referir-se a les sàfiques. Sigui dins o fora del col·lectiu sàfic en particular o irisat en general. Sense anar més lluny, molta gent de dins i fora dels col·lectius esmentats defineix el yuri com el «manga/anime de lesbianes». Per no dir de com s’imposa l’etiqueta «lèsbica» («lesbian» en anglès; l’adjectiu coincideix amb el nom) a les parelles conformades per dones (siguin reals o de ficció) i quan la gent bisexual reclama termes com «sàfica» (per a totes les parelles sàfiques o quan no se sap l’orientació d’alguna de les integrants o quan una de les integrants és lesbiana i l’altra bisexual) o «bisexual» (per a parelles conformades per dues dones bisexuals) la gent bífoba sovint al·lega que «fet i fet, la relació és lèsbica» (i, per tant, continuarà fent servir el terme «lèsbica»/«lesbian» per a dones que sap que són bisexuals i dones sàfiques de les quals no coneix l’orientació).
Amb tot això, tornem-hi? Què sap l’Ikuhara del col·lectiu irisat quan fa l’entrevista? Té realment idea dels termes vigents o diu més o menys el que li sona una mica? Em semblen interessants un parell de declaracions (els subtítols en anglès del vídeo de l’entrevista, que no són meus; no sé prou japonès):
-«If you want to express some story, say, about being a minority, if you portray that as-is, it’s not really interesting. So I turned it into, in this case, lesbianism, for its visual portrayal.» És a dir: «Si vols fer una història, diguem, sobre pertànyer a una minoria, si ho reflecteixes tal qual, no resulta gaire interessant. Així que vaig fer que fos, en aquest cas, sobre lesbianisme, per la seva execució visual.» Bàsicament, t’està dient que ho va fer sobre «lesbianes» perquè li semblava maco a nivell visual. I embolica que fa fort perquè tot just després afegeix:
-«I am a straight* guy, by the way». És a dir: «Sóc un paio heterosexual, per cert».
És que és d’acudit. En qualsevol altre context, tens un home heterosexual dient que ai, que estèticament plaents que són les lesbianes i se li salta a la jugular i se li treu tota autoritat sobre temes irisats. Aquí? Ai, que aliadet i sí, sí, tota la raó del món, són lesbianes perquè ho afirma un senyor heterosexual que poc li falta per dir que les lesbianes són un regal per a la vista. Només per existir, ja cert sector del fandom occidental del yuri exclou els homes del fandom, però a un que fa afirmacions així, se’l té en compte i en consideració… perquè convé.
*straight és un terme ambigu que pot voler dir «heterosexual» en particular o «no irisat» en general. Aquí, pel que imagino que es diria en aquest context en català he optat per «heterosexual», però m’imagino que «cisheterosexual»/«cisal·loheterosexual»/«etc» també encaixarien.
3) El context de l’entrevista
He parlat del context del terme «lesbiana/es», però i el context de l’entrevista? L’entrevista es va celebrar el 2001 en el context de la fira Big Apple Anime Fest, de Nova York, als Estats Units. És a dir, l’Ikuhara va sortir del Japó i va anar a l’estranger. Això pot semblar una afirmació molt òbvia, però reflexionem-hi:
-Va passar de ser majoria ètnica a ser una persona racialitzada.
-Va passar de trobar-se en un país on pràcticament tothom parla la seva llengua a un altre on no tot i poder-se comunicar una mica amb el seu anglès (hi ha alguna part de l’entrevista on parla en anglès i qui té un cert nivell d’anglès se’n pot fer una mica a la dels coneixements d’anglès d’aleshores de l’Ikuhara).
-Va passar de viure a un lloc on devia tenir la seva xarxa de cures a estar-se uns dies a un lloc on probablement no tenia ningú de confiança (tot i segurament poder comptar amb l’organització i tal).
A més, era el convidat d’una fira i l’estaven filmant, amb tot el que implica sentir-se observat. És normal que volgués caure bé i no contrariar la gent que li havia fet aital invitació.
I això ho dic perquè… en el cas que l’Ikuhara hagués sabut la diferència entre dona lesbiana i dona bisexual, potser se n’hauria estat de fer-la perquè la pregunta a la qual ell respon ja parteix d’una base bifòbica (l’esborrament bisexual): «Why is the issue of homosexuality so important in the Utena universe?» (Escrita; sense pronunciar. El vídeo només mostra la viva veu de les respostes de l’Ikuhara. Les preguntes surten per escrit en anglès.). És a dir: «Per què la qüestió de l’homosexualitat és tan important a l’univers d’Utena?»
 |
| Una pregunta ben bifòbica que dirigeix la resposta perquè aquesta sigui bifòbica, també. |
Aquesta pregunta ja condiciona la resposta. Tu imagina’t que respongués: «Homosexualitat de què? Però si Utena és l’anime més bisexual que ha existit i que existirà!» O quelcom més suau, però que vingués a dir el mateix. Cal molt de valor per respondre això en el context que he exposat. Per tant, és normal que encara que hagués sabut la diferència entre dona lesbiana i dona bisexual, encara que cregués fermament que la Utena, l’Anthy i tants altres personatges d’Utena, la noia revolucionària són bisexuals no gosés posar-ho de manifest degut a la pressió i la situació d’inferioritat en la qual es trobava.
4) En resum
L’Utena i l’Anthy són bisexuals i això no ho canviarà l’ús del terme «レズビアン» en la “famosa” entrevista.
FONTS
Cultura japonesa i relacionats
Utena, la noia revolucionària (Kakumei shōjo Utena): sèrie d’anime i pel·lícula d’anime, doblades al català i subtitulades al català amb veus en japonès.
La Takagi em fa la punyeta (Karakai jōzu no Takagi-san, Sōichirō Yamamoto): manga
Portades de la revista Anise. Les podeu consultar a aquest fil: https://bsky.app/profile/florsenversa.bsky.social/post/3mpelqy4vi22q
Quant al Big Apple Anime Fest:
https://en.wikipedia.org/wiki/Big_Apple_Anime_Fest
Iridescència
Quant al separatisme lèsbic: https://butchandfemme.carrd.co/#essay
Cita de la Tove Jansson: https://www.moomin.com/en/blog/going-over-to-the-ghost-side-queer-themes-in-tove-janssons-life-and-work-part-3/#5ac9a02a
