Desmuntant el mite que el Tezuka va ser el primer en incloure estels als ulls

Autoria i col·laboracions: Aquest article l’he escrit jo i, per tant, en sóc l’autora. Així i tot, he de mencionar dues persones que hi han col·laborat: la Hippopoteamus (m’ha facilitat la consulta d’un llibre de la seva propietat) i el Klonos Heart (arran de la meva investigació amb el fil sobre les innovacions erròniament atribuïdes al Tezuka [https://bsky.app/profile/florsenversa.bsky.social/post/3m2yeidfl3224] i voler indagar també en la qüestió dels ulls amb estels, hem parlat molt del tema i compartit opinions, m’ha facilitat l’accés a part de la bibliografia i ha revisat l’article en diverses ocasions; uns suport i ajut immensos!). Moltes gràcies a tots dos!

Aclariment: Abans de res, cal distingir entre els conceptes que empraré aquí per expressar els diferents matisos:

-Lluïssor: element que denota la brillantor de quelcom. La lluïssor pot tenir una forma més o menys circular/ovalada, de ratlla, quadrada, triangular... i també de birbilleig. Les lluïssors amb una forma més o menys circular, ja es poden trobar a algunes il·lustracions del moviment artístic jojō-ga (literalment, “il·lustracions líriques”; molts autors dibuixaven els ulls grans en aquestes il·lustracions).

 

Exemple d'ulls amb lluïssors arrodonides i de ratlla. Font: Manga La noia de les bromes.

-Birbilleig: estel de creu (o asterisc) “evolucionat”. El que vindria a ser un “kira kira”.

 

Exemple d'ulls amb, entre altres lluïssors, sengles birbillejos. Font: Manga Encara que l'arc de Sant Martí es trobi lluny.

-Estel: bé fet amb ratlles que van travessant-ne el centre (com una creu [o creu i mitja o creu doble] o un asterisc) o que hi acaben confluint, bé fet amb el perímetre (o sense aixecar el llapis/boli/etc, amb les corresponents ratlles que queden dins del polígon).

 

Exemple d'ulls amb, entre altres lluïssors, sengles estels de creu doble. Font: Manga La cançó dels corriols: Una promesa

Exemple d'estel que sembla fet inicialment amb com a mínim una creu i després amb diversos radis extres que conflueixen al centre, però que no el travessen. Font: Il·lustració de la Yōko Tadatsu.

-Estrella: estel de perímetre.

 

Exemple d'estrella (estel de perímetre) amb les ratlles dins del polígon. Font: Manga Un amor carmesí.

Article:

Ben sovint se li atribueixen innovacions al Tezuka que en realitat va dur a terme algú altre. La majoria són relativament fàcils de desmuntar, però ha esdevingut una tasca titànica fer-ho amb l’asseveració “bé, potser l’Osamu Tezuka no es va inventar els ulls grossos al manganime/Japó, però sí que va ser el primer en incloure-hi els estels que acabarien evolucionant en els famosos ulls de galàxia del manganime”.

Referent a l’origen dels estels als ulls, si s’estira el fil, se sol acabar trobant la Hideko Mizuno, que indica que ja en va veure a L’àngel de segona categoria (二級天使, Nikyū tenshi, 1955, manga debut del Shōtarō Ishinomori), però que afirma que el Tezuka ho va fer abans.

Obro un parèntesi. Les imatges que he vist mostrar sempre de L’àngel de segona categoria tenen un personatge amb estels als ulls, sí, però són estrelles de 5 puntes, en concret. Aquestes NO són les que van acabar derivant en els “ulls de galàxia” associats al manganime en general i amb el shōjo en particular. Aquests deriven dels estels dels ulls que primer eren creus senzilles (de 2 traços; amb 4 “radis” i, per tant, puntes) i després de dobles (de 4 traços; amb 8 “radis” i, per tant, puntes), així com d’una creu i mitja (de 3 traços; amb 6 “radis” i, per tant, puntes) o fins i tot ratlles que conflueixen en el centre de l’estel, però que no el travessen necessàriament i que poden acabar conformant més de 8 radis. Mentre que els estels de creu senzilla se situaven al centre de l’ull, els de creu i mitja i creu doble es posaven ja a un costat, com a element destacat, això sí, i en moltes ocasions com a estel més brillant dins de tota una constel·lació amb estels més menuts dins dels ulls.

La imatge de L’àngel de segona categoria més mostrada respecte a la qüestió dels estels als ulls.

Els estels de creu senzilla se substituirien pels birbillejos de 4 “radis” i puntes que molta gent coneix com “kira kira” i que ja eren anteriors als estels de creu senzilla. Aquests birbillejos tenen un emoji propi, fins i tot. Si hi ha un “kira kira” gros dins d’uns ulls, segons qui els anomena “shiitake no me”. És a dir, “ulls de shiitake”, degut al tall que se sol fer a aquests bolets per coure’ls i, posteriorment, a llur aparença un cop cuits.

L’ús de les estrelles de 5 puntes en ulls es va fer més habitual en escenes còmiques o de desconcert exagerat, ja fos només amb el contorn extern o bé de les que es fan sense aixecar el llapis/boli/etc. del suport i, per tant, que tenen també ratlles per dins. Heus aquí tres exemples de com les protagonistes passen d’un estat (alterades, amb estrelles de 5 puntes) a un altre (estat habitual, amb la creu doble dins de l’ull):

A dalt a l'esquerra, L’imperi de Saint Alice. A dalt a la dreta, Benvolgut germà...

A baix, La caçadora flonja.

És a dir, les estrelles de 5 puntes s’empraven normalment com a estat passatger d’una emoció concreta molt intensa, com podrien ser també els ulls amb cors. L’estat constant dels ulls era amb estels de creu. D’altra banda, val a dir que la Riyoko Ikeda (autora de Benvolgut germà...), a més de l’estel de creu doble per a moments de menys tensió, en els moments de tensió on no aquesta s’allargava i no virava tant cap a la comèdia, emprava... els estels de creu senzilla! Aquest recurs també l’empraren altres autores. (En els moments curts de tensió normalment més aviat còmica, això sí, la Riyoko Ikeda feia servir les estrelles de 5 puntes, com ha quedat patent en l’exemple.)

A més a més, no hi ha tampoc estrelles de 5 puntes als ulls en mangues en què les autores empren moltes estrelles de 5 puntes en altres elements. Un parell de mostres:

A l'esquerra, La màgica Mami. A la dreta, La casa gal·làctica.

De fet, la Fumiyo Kōno al seu metamanga El poble dels furrys: Un catàleg de la simbologia emprada al manga (Giga town: Manpu zufu), diferencia tots dos recursos narratius en el manga, tot i que el birbilleig de 4 puntes no el col·loqui en cap ull. Sí que ho menciona, però, a la franja de text. Així, per a ella les estrelles de 5 puntes conformen un xoc o un dolor intens. En canvi, el birbilleig de 4 puntes pot voler dir que quelcom brilla o bé simbolitzar la bellesa, la netedat, la noblesa i allò desconegut. Si es troba dins dels ulls, ella ho considera com la manifestació d’un gran interès o bé el sentiment de sospita per part del personatge en qüestió. És cert que s’observa el fenomen que els estels de creu senzilla i creu doble en general s’empren de manera habitual fins als vuitanta i, en canvi, a partir dels noranta els “ulls de shiitake” es fan servir per a allò que indica la Kōno. També veig destacable que tots dos recursos se situïn en pàgines seguides: a la 15 per a les estrelles de 5 puntes i a la 16, per al birbilleig de 4 puntes. (Així mateix, hi ha un birbilleig de 8 puntes a la descripció, però no surt a cap dels exemples mostrats.)

 

Pàgines 15 i 16 d' El poble dels furrys: Un catàleg de la simbologia emprada al manga

I tanco el parèntesi, perquè... així i tot, l’Ishinomori va emprar a L’àngel de segona categoria com a mínim un birbilleig petitó de 4 puntes i abans i tot que hi sortís l’estrella de 5 puntes!

 

Detall de la portadella del capítol 1 de L’àngel de segona categoria.

Un birbilleig remenut a cadascun dels ulls. 

Torno a la qüestió de la Mizuno i el Tezuka. Si s’examinen les declaracions de la Mizuno, s’observa aleshores que ella parla d’un estel de creu senzilla als ulls d’una princesa del Tezuka, però no especifica de quin manga. Això queda recollit en aquests dos enllaços (https://web.archive.org/web/20090228102003/http://plaza.bunka.go.jp/museum/webmanga/webmanga/vol2/index.html [copyright 2008 a baix i la captura més antiga de l’Archive és del 27 de febrer de 2009] i https://www.meiji.ac.jp/manga/yonezawa_lib/exh_shoujomanga/corner03.html [exposició web del llibre Shōjo manga wa doko kara kita no? / Where did shōjo manga come from?, llibre publicat el 2023 i elaborat entre diversos mangakes, però coordinat per la Mizuno]), així com a la pàgina 73 del llibre esmentat al darrer dels dos enllaços dels parèntesis. Aquí hi ha un col·loqui amb una intervenció directa de la Mizuno (水野):

 

Pàgina 73 del llibre Shōjo manga wa doko kara kita no?

Aquesta és una afirmació a la qual li manca fonament. Qualsevol podria dir que tal mangaka va fer tal cosa abans que ningú, però sense especificar quan ni en quina obra ni vinyeta. Amb una sola font (atès que la resta repliquen el que diu la Mizuno, ja sigui de primera mà o de vintena) que no indica el manga en concret ni cap altra prova, trobo que tot plegat resulta molt dèbil. I això encara que vingui d’una persona amb renom i que va viure aquella època. A vegades, la memòria ens juga males passades. Per exemple, ha passat amb l’emissió d’animes en català, que hi ha hagut segons qui que creia haver vist cert anime en català, però realment l’havia confós amb un altre de similar.

D’altra banda, l’acadèmica Yukari Fujimoto a l’epígraf Earlier “Starry Eyes” de l’article Takahashi Macoto: The Origin of Shōjo Manga Style analitza l’origen dels ulls amb estels i menciona un total de 4 autors en una llista oberta: l’Ishinomori amb el seu L’àngel de segona categoria, el Shinji Nagashima, el Mitsuteru Yokoyama i el marit de la Miyako Maki. El Tezuka no surt a la llista. No li atribueix l’origen a cap dels autors esmentats; constata que és un assumpte que no està clar i que caldria investigar. En aquest apartat, doncs, ni tan sols menciona el Tezuka, la qual cosa resulta prou reveladora, sent com tot sovint se li atribueix aquesta innovació i com d’anomenat és. En tot cas, si hagués sospitat que el Tezuka podria haver-ne sigut l’originador, crec que l’hauria citat.  Tampoc la traductora (Rachel Thorn), gran coneixedora de la història del shōjo, no en fa cap nota al respecte.

Però és que a la conclusió del seu article (Closure), la Fujimoto afegeix una nova informació mitjançant una cita d’un llibre del Yoshihiro Yonezawa. En aquest fragment, el Yonezawa indica que el Tezuka i els mangakes que seguiren la seva tradició no aconseguien expressar la bellesa de les emocions ni la psicologia interna. I això perquè encaminaven llurs tècniques pròpies del cinema a fer avançar la història ràpidament i mostrar escenes de lluites i acció. La Fujimoto enllaça la cita amb la primera part del seu article (dedicada a l’style-ga, element interessant, però que no és objecte de l’anàlisi que m’ocupa). Així i tot, trobo que es pot interpretar que també se sent així respecte a la qüestió dels ulls amb estels.

I això no és tot: en referència als shōjos de principis i mitjans dels anys 50 del segle XX del Tezuka en general i a La cavallera del llaç (Ribbon no kishi, 1953-6, primera versió de l’obra) en particular, la Deborah Shamoon fa constar al seu llibre Passionate Friendship: The Aesthetics of Girls’ Culture in Japan (traducció de l’anglès meva):

“L’estil visual de Ribbon no kishi és molt diferent de l’estètica que acabaria esdevenint predominant al manga shōjo. Quant a la composició, les vinyetes del Tezuka no resulten tan amples i intrincades, sinó que més aviat són petites i quadrades. Així mateix, els seus fons viren més cap al realisme que no pas cap a l’emotivitat.

(...). L’Itō [Gō Itō] cita el Shōtarō Ishinomori, i no pas el Tezuka, com a precursor en la distribució intricada i complexa de vinyetes (226). Una altra diferència estilística respecte a l’estètica posterior és que els ulls dels personatges del Tezuka, tot i que grossos, són plans i negres, sense gaires lluïssors. Tal com la Mizuki Takahashi apunta, Ribbon no kishi és essencialment una història d’aventures, sense la complexitat psicològica ni visual que distingiria el shōjo des dels anys setanta del segle XX. Així, indica: «Un símptoma que posa de manifest que el Tezuka és una figura excepcional més que no pas clau en el món del manga shōjo és el seu desinterès en l’expressió dels sentiments més profunds de les seves protagonistes» (128). Això queda posat de manifest amb la manca de detalls emocionals en el dibuix del Tezuka, especialment de vinyetes intricades, d’elements decoratius i de lluïssor als ulls.

L’estil visual del manga shōjo no el va desenvolupar el Tezuka, sinó els artistes que van seguir la tradició del Jun’ichi Nakahara, moltes dels quals eren dones joves.”

 

És a dir, la Shamoon descarta categòricament la influència del Tezuka en l’anomenada “estètica shōjo” (concepte problemàtic i polèmic, però a la vegada tothom amb un cert coneixement de manga se’n fa una idea quan es fa referència als shōjos dels anys setanta del segle XX). Això inclou, per tant, tota la genealogia dels “ulls de galàxia”. Aquí ja deixa mencionat l’Ishinomori (a través de l’Itō), però més endavant indica que la Fujimoto al seu text Shōjo manga no genryū (84) li atribueix la creació dels estels als ulls al Macoto Takahashi. La Shamoon sembla estar-hi d’acord. Suposo que sent el llibre del 2012, ja no en va poder consultar l’article Takahashi Macoto: The Origin of Shōjo Manga Style, la traducció a l’anglès del qual es va publicar el mateix any i desconec si s’ha publicat mai en japonès.

Per acabar-ho d’adobar, la Mizuno parla de la “princesa ullestelada” del Tezuka com a mínim des del 2008 o 2009. El 2023 (és a dir, 14 o 15 anys després) en publica un llibre on diu més o menys el mateix que a l’entrevista del 2008/2009: que va ser el Tezuka qui ho va fer abans amb una princesa, però que no recorda on. Considero que ha tingut temps de sobres per encercar la qüestió en profunditat i més tractant-se del Tezuka (el percentatge d’investigadors de la seva obra és relativament elevat i els seus còmics són molt més fàcils d’accedir que els de la gran majoria de mangakes contemporanis seus) i de la posició en la qual es troba la pròpia Mizuno (és una autora la mar d’influent i reverenciada; per tant, té accés a determinades fonts que altres encercadors o bé tenen vetades o bé tenen bastant menys accessibles). A més, una cosa és una entrevista (on sovint impera la improvisació durant escassos minuts o hores) i una altra de molt diferent, un llibre (feina de mesos o anys).

Així, tenint en compte tot el que he anat desglossant (1- Es tendeixen a atribuir innovacions al Tezuka que en realitat ja havia fet algú altre abans. 2- No hi ha cap concreció d’on el Tezuka hauria executat per primer cop un ull amb un estel de creu senzilla. 3- Una part de l’acadèmia ni tan sols menciona el Tezuka entre els possibles originadors i una altra directament el descarta com a influència en l’“estètica shōjo” i en destaca el seu desinterès, entre altres, per fer lluïsors als ulls. 4- El temps de vers 15 anys per esclarir la qüestió sense haver-ho fet, amb el manteniment de la informació essencial d’aquest assumpte de l’entrevista del 2008/2009 al llibre de 2023: “princesa ullestelada” de creu senzilla del Tezuka sense recordar-ne l’obra concreta.), es pot concloure que se li atribueix també al Tezuka de manera errònia la innovació indicada.

I tot plegat malgrat que no pugui demostrar la inexistència de la “princesa ullestelada” del Tezuka. Considero que és l’existència el que s’ha de provar i no pas la inexistència. A més, tot apunta que els estels als ulls de creu senzilla van sorgir a mitjans dels anys 50 del segle XX i el Tezuka va debutar el 1947. Sense la indicació del “manga de la princesa ullestelada del Tezuka” en concret, no se’n pot disposar de l’any i, sense l’any, resulta del tot impossible trobar un exemple anterior al Tezuka. La Mizuno és una gran figura a la història del manga, però acceptar les seves paraules a ulls clucs seria caure en una fal·làcia d’autoritat.

Bibliografia:

 

Mangues:

-El poble dels furrys: Un catàleg de la simbologia emprada al manga (ギガタウン: 漫符図譜, Giga town: Manpu zufu, Fumiyo Kōno, 2015-7), publicat en anglès com Giga Town: A Guide to MANGA Iconography!

-Benvolgut Germà... (おにいさまへ…, Oniisama e..., Riyoko Ikeda, 1974), publicat en francès com Très cher frère..., en italià com Caro fratello... i en castellà com Querido hermano...

-Encara que l'arc de Sant Martí es trobi lluny (虹は遠くても, Niji wa tookutemo, Hiroyasu Yamaura [història] i Michiko Hosono [dibuix], 1967-8) 

-L’àngel de segona categoria (二級天使, Nikyū tenshi, Shōtarō Ishinomori, 1955) (Hi ha pàgines signades el 1954, però això és perquè l’autor devia dibuixar-les el 1954. L’obra es va serialitzar del gener a l’octubre de 1955, d’acord amb la web oficial del Shōtarō Ishinomori i la wiki de fandom.com de l’autor.) 

-La Caçadora Flonja (ふんわり狩人, Funwari hunter, Tomoko Naka, 1982)

-La cançó dels corriols: Una promesa (浜千鳥の歌: やくそく, Hamachidori no uta: Yakusoku, Miwa Nanjō, 1968)

-La casa galàctica! (銀河荘なの! , Gingasō nano!, Toshie Kihara, 1974) (A algunes fonts diu que 1983 perquè és l’any que es va compilar en tom sota el segell Hana to yume, però la publicació original va ser el 1974 a la revista Margaret. D’altra banda, els toms amb el segell Margaret es van publicar el 1975 respecte al primer tom i el 1976 respecte al segon.)

-La noia de les bromes (霧のなかの少女, Kiri no naka no shōjo, Eiko Hanamura, 1966-7), publicat en francès com Autant en emporte la brume

-L’imperi de Saint Alice (聖アリス帝国, Saint Alice teikoku, Suzue Miuchi, 1976), publicat en italià al tercer volum de l’antologia Best works de l’autora

-La màgica Mami (まじかるマミー, Magical Mami, Yumiko Igarashi, 1983-5), publicat en castellà com La brujita Mami

-Un amor carmesí (緋色のロマンス, Hiiro no romance, Toshie Kihara, 1971)

Llibres:

-L’esthétique shôjo: de l’illustration au manga, De l’origine des «grands yeux» aux mises en page éclatées (Xavier Hébert), article del llibre Le manga au féminin: article, chroniques, entretiens et mangas (autoria diversa, 2010); concretament, la pàgina de la informació és la 20

-少女マンガはどこからきたの? (Shōjo manga wa doko kara kita no?) / Where did shōjo manga come from? (autoria diversa, coordinat per la Hideko Mizuno, 2023); concretament, la seva pàgina 73, dins de l’epígraf 質疑応答 (Shitsugi ōtō), situat a la primera part del llibre (少女マンガ家の誕生 [Shōjo mangaka no tanjō] / The Emergence of Shojo Manga Artists)

-Passionate friendship: The Aesthetics of Girls’ Culture in Japan (Deborah Shamoon, 2012), concretament a la pàgina 87 dins de l’epígraf The Genesis of Shōjo Manga and the Role of Tezuka Osamu i a la pàgina 99 dins de l’epígraf Takahashi Makoto and the Development of the Shōjo Manga Aesthetic; tots dos epígrafs situats al capítol The Formation of Postwar Shōjo Manga

-Shôtarô Ishinomori: Il était une fois le roi du manga (Claude Leblanc, 2025), concretament de la pàgina 78 a la 80, dins de l’interludi anomenat Carte

-Takahashi Macoto: The Origin of Shōjo Manga Style (Yukari Fujimoto, traducció de la Rachel Thorn), article del llibre Mechademia 7: Lines of Sight (autoria diversa, 2012); concretament, l’epígraf Earlier “Starry Eyes” dins de l’article esmentat (pàgina 52) i la conclusió (Clousure; pàgines 52 i 55)

-ザ・少女マンガ! 忠津陽子の世界 ラブコメディのスペシャリスト / The shōjo manga! Tadatsu Yōko no Sekai - Love comedy no specialist, concretament la il·lustració de la pàgina 8

-木原敏江エレガンスの女王 / Toshie Kihara: Queen of elegance, concretament les pàgines 182 a 190, les quals contenen la cronologia de la publicació original dels mangues de la mangaka (comprovació dels anys de publicació d’Un amor carmesí i La casa galàctica!)

Enllaços:

-L’àngel de segona categoria, articles:

·Anilist: https://anilist.co/manga/164680/Nikyuu-Tenshi/stats

·Web oficial del Shōtarō Ishinomori: https://ishimoripro.com/%E4%BD%9C%E5%93%81%E7%B4%B9%E4%BB%8B/?id=12

·Wiki de fandom.com del Shōtarō Ishinomori: https://ishinomori-shotaro.fandom.com/wiki/2nd-Class_Angel

 

-La casa galàctica!, any de publicació:

· Serialització en revista i publicació en volum compilador al segell Margaret: https://frostmoon.sakura.ne.jp/diary/archives/1255

· Serialització en revista i publicació en volum compilador al segell Hana to yume respecte al tom 1: https://frostmoon.sakura.ne.jp/collection/comics/HC-374.html

· Serialització en revista i publicació en volum compilador al segell Hana to yume respecte al tom 2: https://frostmoon.sakura.ne.jp/collection/comics/HC-375.html

 

-Mizuno, relacionats amb la seva afirmació de la “princesa ullestelada” del Tezuka:

·https://web.archive.org/web/20090228102003/http://plaza.bunka.go.jp/museum/webmanga/webmanga/vol2/index.html (copyright 2008 a baix i la captura més antiga de l’Archive és del 27 de febrer de 2009)

·https://www.meiji.ac.jp/manga/yonezawa_lib/exh_shoujomanga/corner03.html

 

-shiitake-me しいたけ目 (Sparkling Eyes) (Article sobre el terme “shiitake no me” / “ulls de shiitake”): https://www.japanesewithanime.com/2020/01/shiitake-me.html

El yuri verd i la bisexualitat

COMPTE: Mencions constants de bifòbia + espòilers del yuri verd i altres obres

Introducció

Ah, el yuri i el seu fandom, tan bífob. Tota l’estona qualificant com a lesbianes automàticament les seves protagonistes sense més prova que llur safisme.

El manga Resulta que qui li despertava interès no era precisament un noi (Ki ni natteru hito ga otoko ja nakatta, Sumiko Arai), més conegut per aquí com "el yuri verd" o "el Julivert", és un fenomen. I com a tal, les reaccions a petita escala respecte al fandom del yuri en qualsevol altre yuri queden aquí reproduïdes en llur màxima expressió, incloent la bifòbia constant del fandom del yuri. L'occidental, si més no, que és el que més conec. Quan parli del fandom del yuri al llarg d'aquest article, doncs, serà concretament l'occidental.

Sí, el yuri verd és popu i tal, però en què consisteix exactament?

El yuri verd és un manga sàfic caracteritzat per:

I) El to de verd que empra.

II) Les seves protagonistes són aficionades a determinats grups de música anglòfons amb una gran trajectòria.

III) La publicació setmanal a Twitter en format de capítols de 4 pàgines.

I l'argument? Doncs bé: L’Aya s’enamora de qui creu que és l’encantador dependent d'una botiga de música, però en realitat és l’encantadorA dependentA... i la seva companya de classe Mitsuki. En descobrir-ho, primer sent un gran desconcert en veure que li agrada una noia (i que aquesta noia no li ha dit res al respecte de tot aquest embolic), però s’acaba acceptant com a sàfica en veure que els seus sentiments es mantenen intactes. Així, la Mitsuki li atrau amb independència del seu gènere. Per tant, l’Aya és bisexual.

Volia anar-lo llegint en físic, sent que ara s’hi publica i a molts llocs diferents, però per poder fer aquesta entrada en condicions, m’hi he hagut de posar al dia.

Desgranant la bisexualitat de l’Aya, el safisme i el duarisme del yuri verd i la bifòbia del fandom

1) L’Aya emocionada amb el seu nou enamorament i com a part activa en l’apropament, quan encara creu que la Mitsuki és un noi

L’Aya està la mar de contenta amb el seu enamorament i sospira emocionadíssima per qui creu que és un noi sense que això la incomodi més enllà del possible rebuig. Així ho demostra quan, per exemple, parla "del noi atractiu" de la botiga de discos amb les seves amigues.

L'Aya sospirant per qui creu que és un noi. Obertament, sense reserves, emocionadíssima i encantada, flors incloses.

A més, l’Aya hi té diverses aproximacions de manera activa quan encara es pensa que la Mitsuki és un noi:

I) L’Aya busca ensomniada la Mitsuki a la botiga de discos.

II) L’Aya li demana el telèfon a la Mitsuki i li apunta el telèfon a la mà.

III) L’Aya s’engalana expressament per a la Mitsuki abans d’anar-la a veure a la botiga.

IV) L’Aya li fa una llista de reproducció de les cançons que li agraden a la Mitsuki i la hi envia.

És a dir, l’Aya està encantada amb estar enamorada d’un noi, no hi veu cap mena de contradicció i ho veu normal i lògic per a si mateixa (com si ja hagués passat per això abans, tot i que per ara no s’especifiqui) i hi manté una aproximació activa. Tot al contrari del que és l’heterosexualitat obligatòria, argument que empra molta gent per poder-la requalificar com a lesbiana. Una carta que es fa servir constantment dins del fandom del yuri per requalificar com a lesbianes personatges que són a la vegada bisexuals i populars. Penso sobretot en la Suletta de Vestit portàtil Gundam: La bruixa de Mercuri (Kidō senshi Gundam: Suisei no majo) o en la Utena i l'Anthy d'Utena, la noia revolucionària (Shōjo Kakumei Utena), però hi ha molts més exemples. I ja no t'explico si ens passem a la ficció sàfica en general.

Tornant al yuri verd: hi ha molta gent que, retorçant el títol (molt binari tot, per cert), posa de manifest que per un noi que li agrada a l’Aya va i resulta que és una noia... i, per tant, per força ha de ser lesbiana. Com si, ja saps, s’hagués mostrat que a l’Aya li han agradat només noies i vers unes mil abans que li agradés la Mitsuki. Quan el que es desprèn de la trama és que la Mitsuki és la primera noia que li agrada a l’Aya... i que és bastant factible que abans d'ella li hagi agradat algun noi.

2) Les dues identitats de la Mitsuki i com l’Aya les acaba gestionant (Punt actualitzat el 3 de desembre de 2025 amb la imatge del tom 5 de l'edició italiana [primera meitat del tankōbon 3])

Hi ha un arc argumental (el que serien els episodis 3 a 6 del "chapter 7", dins del tercer tankōbon) quan l’Aya ja sap que la Mitsuki és "el noi" de la botiga de discos on es fa patent que l’Aya ja ha acceptat i processat que totes dues facetes (la companya de classe i "el noi" de la botiga de discos) formen part de la Mitsuki i que, per tant, la Mitsuki li atreu moltíssim. Una demostració més de com la Mitsuki li agrada a l’Aya amb independència del seu gènere per si hi havia algun dubte encara.

L'Aya deixant clar que el gènere de la Mitsuki no la influeix.

3) Una història d’amor i no d’orientacions

Els yuris són històries sàfiques que sovint se centren en la relació entre els dos personatges principals i molts cops aquests no tenen una orientació cànon. És ben freqüent que en els yuris l’orientació sexual tingui més aviat un paper secundari o fins i tot resulti del tot irrellevant per a la història.

Trobo que és el cas del yuri verd. Tot i que a l’Aya la trasbalsi descobrir el seu safisme i el còmic comuniqui que les sàfiques ho tenen més fomut que les heterosexuals, l’obra no se centra en la bisexualitat de l’Aya ni en l’orientació de la Mitsuki. I ja que parlo de la Mitsuki: sabem que s’ha enamorat l’Aya i prou. No sabem si li atrauen els nois o no ni tampoc si s’ha enamorat o ha sentit atracció abans per algú altre. Per tant, la Mitsuki és sàfica sense una orientació definida en el cànon, per ara. Tant podria ser lesbiana com bisexual, amb independència de la seva expressió de gènere.

Molta gent ven que el yuri verd es tracta d’una història sobre l’heterosexualitat obligatòria quan... no. No es mostra en cap moment l’heterosexualitat obligatòria com a tal. És simplement una història d’amor entre dues companyes de classe amb un parell de tocs sobre com el safisme es troba fora de la norma, sobretot tirant de l’embolic del plantejament inicial de com l’Aya s’enamora de qui creu que és un noi i com es gestiona tot plegat i després algun detall aquí i allà.

4) Les orientacions sàfiques i el yuri

Hi ha qui diu que al yuri no hi pot haver noies bisexuals perquè "el yuri és de les lesbianes", "el yuri són històries de lesbianes", etc. Això és una poca-soltada bifòbica. Del yuri en pot gaudir tothom i el yuri són històries sàfiques japoneses. El safisme inclou tant les bisexuals com les lesbianes.

Als yuris més antics que he llegit ja hi havia bisexualitat femenina:

I) Tremolors de primavera primerenca (Yureru Shōsun, Riyoko Ikeda, 1973)

II) Els solcs de l’Arc de Sant Martí: Les dones de Gèminis (Niji no Fūmon: Futagoza no Onna, història curta dins de Dones i Constel·lacions [Seiza no Onna], Miyako Maki, 1974; publicat per aquí com Mujeres del Zodíaco)

III) Benvolgut germà... (Onii-sama e..., Riyoko Ikeda, 1974-5), publicat per aquí com Querido hermano...

IV) Segueix-me (Follow me, història curta inclosa al tom Papallona de Tardor [Aki no Chō], Hisato Chiba, 1984)

A més, la bisexualitat té també el seu pes a La rosa de Versalles (Versailles no bara, Riyoko Ikeda, 1972-3; també conegut com Lady Oscar), manga amb alguna subtrama sàfica tot i que el yuri no sigui principal en aquesta obra.

I la bisexualitat continua trobant-se als yuris actuals, tot i que sigui escassa tant pel que comento al punt 3 com perquè de molts yuris es traspua que les pròpies autores no conceben l’existència de la bisexualitat o aquesta els sembla un destorb.

5) La metàfora dels gustos musicals

Hi ha una escena on l’Aya és autoconscient que si hagués tingut uns gustos musicals que encaixessin més amb els de la majoria, la seva vida seria més fàcil. Això té una comparació palesa amb la seva atracció per la Mitsuki.

*Aquí en posaré el fragment de pàgina corresponent de l’edició en italià quan en tingui el volum on surti.* 

Amb aquest fragment tens, de nou, no sé quanta gent clamant que fa referència a l’heterosexualitat obligatòria i que, per tant, l’Aya ha de ser lesbiana peti qui peti. Tinc diverses coses a dir respecte a això. La primera és que l’heterosexualitat obligatòria afecta tothom, que per alguna cosa estem en un patriarcat. I sí, aquest tothom inclou les bisexuals. Una bisexual pot sentir-se pressionada a ser parella d’un home i fins i tot s’hi pot acabar unint tot i que no l’hi atregui. El fet que a algú li atreguin els homes no vol dir que li atreguin TOTS els homes.

Segon, no em puc creure que aquesta gent estigui posant les bisexuals a la mateixa alçada que les heterosexuals en termes d’opressió respecte a l’orientació sexual. No m'entra al cap.

Tercer, aquesta gent ve a dir que les bisexuals ho tenen més fàcil que les lesbianes simplement perquè a les bisexuals els atrauen els homes. Tanmateix, diversos estudis demostren que la gent bisexual és la que està pitjor entre la gent safil·liana:

-Més pobresa

-Més suïcidis

-Menys salut (mental i física)

-Menys fora de l’armari

-Més víctimes de violència sexual

-Més víctimes de violència masclista

-Més víctimes de violència intraparella

-Més denegacions d’asil

-Menys diners destinats a la causa bisexual des de les organitzacions irisades

-Etc

Quart, si hi ha aquí una metàfora, la meva interpretació no és ni que es tracti sobre el lesbianisme ni la bisexualitat de l’Aya, sinó sobre el seu safisme en general i/o la seva atracció per la Mitsuki en particular.

6) El perfil de l’Aya

Aclariment: Sóc del parer que els perfils dels personatges són curiosos i tal, però que no deixen de ser un complement secundari.  El cànon és el que surt a l’obra i no pas el que es menciona als extres. Si els perfils es contradiuen amb el que surt a l’obra, mana l’obra.

Dit això, i ja que m’hi he aventurat, fiquem-nos de ple en la fitxa de l’Aya:

Atès que no sé prou japonès i no aconsegueixo retranscriure gran part del text (en estar escrit a mà, costa molt desxifrar-ne gran part del contingut), m’ajudaré de la versió en italià.

 

Som-hi amb la versió en italià:

Encerclat en vermell: el que no he transcrit ni traduït de la versió original, però sí traduït de la italiana. Encerclat en lila: el que he transcrit i traduït tant de l'original com traduït de la italiana.

Retraducció de la part de dalt a la dreta:

"Vermell: Amb els nois Lila: (no li interessen)"

Retraducció de la part de baix a l’esquerra:

"Vermell: Les seves notes no són bones, però com que és una bona conversadora, té molts amics i és popular entre els nois.

Així i tot, com que no sent cap interès pels nanos que van al seu institut, se la considera una persona freda.

Lila: Prefereix de lluny els tipus amb una aura de maduresa."

La gent bífoba se centra molt en la part de dalt a la dreta, on indica tant a la traducció en anglès (que és la que la gent sol emprar) com en la en italià que no li interessen els nois... però ja passa de llarg del paràgraf de baix a l’esquerra, on s’aclareix que els que no li interessen són els nois del seu insti perquè a ella li agraden els que desprenen una aura més madura. Déu nos guard que les bisexuals tinguin criteri i no s’ho vulguin muntar amb tothom, eh? Què serà el següent? Una bisexual fidel? Socors!

Però… i què diu la versió original?

Encerclat en vermell: el que no he transcrit ni traduït de la versió original, però sí traduït de la italiana. Encerclat en lila: el que he transcrit i traduït tant de l'original com traduït de la italiana. Encerclat en blau: "男子", una de les tantes maneres per dir "noi" en japonès.

Vegem les diferències més enllà del fet que a la versió italiana ho van convertir en dues pàgines.

Transcripció de la part destacada de dalt a la dreta:

"(キョーミなし)"

Traducció:

"(En passa [, dels nois].)"

Literalment seria alguna cosa així com "cap interès", però les coses s’han de traduir tenint en compte el context i més amb un idioma que no és indoeuropeu. Trobo, doncs, que la traducció a l’italià i a l’anglès és massa literal i que realment es refereix a passar dels nois més que el fet que no hi hagi cap que li interessi. Quantes adolescents passen dels nois en general i no per això vol dir que no sentin atracció per cap d’ells?

Transcripció de la part destacada de baix a l’esquerra:

"好みなダンゼン大人びたタイプ。"

Traducció:

"De lluny, el seu tipus és la gent amb un capteniment madur."

Els "男子" encerclats de la part de baix a l'esquerra fan referència als seus companys d'institut, d’acord amb la traducció oficial italiana. "男子" vol dir noi. És a dir, primer sí que parla de nois, però després de gent sense especificar-ne el gènere.

Per tant, tirant de la traducció a l'italià i de la versió original, queda palès que primer parla de les persones a qui agrada l’Aya (els nois del seu institut) i després de les persones que li agraden a l’Aya (la gent amb un capteniment madur). Així que aquest extra en reforçaria la bisexualitat: al final el que està dient és que a l’Aya li atrau la gent, sense diferenciar per gènere.

L’Aya té un tipus ben clar i està enamoradíssima d’una persona concreta. Negar-li la bisexualitat sol ser símptoma dels estereotips bifòbics que s’uneixen en aquesta manera de pensar:

-"La gent bisexual té un desig sexual irrefrenable i es tira a la mínima tot el que es mou. (Ergo, no té cap mena de criteri.)"

-"La gent bisexual és infidel."

-"La gent bisexual necessita estar sempre amb un home i una dona a la vegada. O, en el seu defecte, anar alternant constantment."

-"La bisexualitat és una fase."

-"La bisexualitat no existeix. Ets homosexual o heterosexual." (Invisibilitat de la gent asexual+arromàntica, per cert.)

-"Les dones bisexuals en realitat són heterosexuals i els homes bisexuals en realitat són gays."

-"A la mínima de canvi, la gent bisexual et trairà."

-"La gent bisexual canvia de parer a tota hora."

I segur que me’n deixo.

També hi ha el mite bifòbic més recargolat (en ser una combinació de diversos mites bifòbics, de fet) que: "les dones bisexuals no poden estar gaire temps amb dones (si és que mai arriben a estar-hi), que sovint experimenten amb elles i al final sempre les acaben deixant per anar-se amb homes (sovint amb banyes abans de deixar-les)". Tot això és bifòbic pels motius següents:

I) Titlla les dones bisexuals de manipuladores, agressores i infidels.

II)  Increpa les bisexuals que estan amb homes i els treu el carnet de bisexuals. Ser bisexual vol dir precisament que t’atrau la gent amb independència del seu gènere... i això inclou els homes. L'atracció pels homes no fa les bisexuals ni menys bisexuals ni menys irisades ni menys feministes.

III) Hi ha una negació exacerbada a acceptar que hi ha dones bisexuals que estan amb altres dones. I així constantment es cataloga com a lesbianes dones que en realitat són bisexuals. Fins i tot quan es tracta de dones que estan fora de l'armari bisexual. Així com a cas recent, em ve al cap la Doechii, una cantant que té una relació estable amb una altra dona i que ha sigut molt clara respecte a la seva bisexualitat. Un cas de tants.

Es pot ressonar amb algú (sigui una persona real o bé un personatge de ficció) que no és exactament igual que tu. No passa res. Està bé. Part de la qüestió de la representació, a més de representar al propi col·lectiu representat, és l’empatia generada en altra gent.

7) Els colors de l’Aya a l’stand acrílic que acompanya el tercer tom del manga al Japó

Que hi ha un munt de gent dient que el fet que a un material promocional del tercer tom l’Aya estigui amb els colors de la bandera lèsbica això la confirma com a lesbiana. Això no té ni cap ni peus. I més quan la majoria de la mateixa gent no diu el mateix dels colors la Mitsuki, els quals s’aproximen molt als de la bandera bisexual. Al contrari: la gran majoria de gent d’això dels colors de l'Aya i la bandera lèsbica defensa que la Mitsuki és lesbiana, també. Llavors en què quedem? Una mica de coherència en els criteris estaria bé, si més no.

L'stand acrílic en qüestió. Taronja i rosa per a l'Aya i rosa, lila i blau per a la Mitsuki.

Això dels colors a les il·lustracions oficials està bé com a complement del cànon i no pas com a confirmació. El fet que coincideixi que l’Aya vagi de taronja i rosa a un dibuix no vol dir que sigui lesbiana.

 
Per exemple: a les il·lustracions de l’intermig dels capítols de l’anime d’Em decanto per la noble malvada (Watashi no oshi wa akuyaku reijō, escurçat com WataOshi), la Rae (la protagonista, que clarament és lesbiana; ho diu ella mateixa) apareix amb un fons de bombolles i unes lletres amb tonalitats que recorden la bandera bisexual. Això no la fa bisexual. És lesbiana i punt.

La imatge que comentava de la Rae. Rosa a les lletres i blau i lila tant a les lletres com a les bombolles, amb un fons predominantment blau.

Si els colors encaixen amb el cànon, genial. Altrament, no són concloents de res.

8) Un personatge que diu la seva orientació dins del cànon i la recepció per part del públic

També hi ha qui esgrimeix que és que encara que l’Aya digués que és lesbiana hi hauria qui continuaria insistint que és bisexual. PERDONA? Això quan coi ha passat?

Que a l’inrevés sí que se me n’acudeixen alguns exemples. Tant amb tres personatges femenins com amb un de masculí, que moltíssima gent bífoba va dient que són lesbianes/gay:

I) L’Evelyn Hugo d’Els set marits d’Evelyn Hugo (The seven husbands of Evelyn Hugo, Taylor Jenkins Reid)

II) La Hani Khan de La guia del fals festeig de la Hani i l’Ishu (Hani and Ishu’s guide to fake dating, Adiba Jaigirdar)

III) El Nick Nelson de L’Aturacors (Heartstopper, Alice Oseman)

IV) La Luz Noceda de La casa de les òlibes (The owl house, Dana Terrace i altres)

D’aquesta llista, els tres primers personatges tenen trames on van recordant al personal que són bisexuals i que volen que es tingui constància de llur bisexualitat i que no se’ls catalogui com a cap altra cosa que no sigui això. I així i tot, hi ha moltíssima gent del fandom que els requalifica com a lesbianes (Evelyn i Hani) o gay (Nick).

Dues escenes on el Nick de L'Aturacors és qualificat de gay i ell, en resposta, reivindica la seva bisexualitat. (En la segona també el xicot l'hi fa un cop de mà, també.)

La Luz no té una trama d’aquest tipus, però sí que mostra atracció tant cap a noies com cap a nois i té una sortida de l’armari bisexual, amb una imatge on saluda amb un "Hi, I’m bi" ("Sí, sóc bi"), amb tot un esplet de banderes bisexuals.

Tots ells (a més de ser bisexuals que diuen clarament que són bisexuals) comparteixen el fet que són personatges estimats pel públic, sobretot l’Evelyn, el Nick i la Luz. La Hani no tant en no ser tan anomenada la novel·la on surt com la resta d’obres citades. (Tot i que també és conegudeta.)

9) La visió de la bisexualitat per molta gent com quelcom intermedi entre la iridescència i la no iridescència

Entre la gent que qualifica com a lesbianes l’Aya i la Mitsuki, hi ha també qui diu que els oncles de la Mitsuki (un senyor i una senyora) són... bi4bi. Així perquè sí, quan no se sap ni si a l’oncle li atrauen els homes ni si a la tia, les dones. Els oncles han de ser per força bisexuals, però ni l'Aya ni la Mitsuki no en poden ser? Per què aquest canvi de criteri per a les parelles home-dona?

Així, des de la perspectiva de certa part del públic bifòbic, sembla que ni l’Aya ni la Mitsuki no puguin ser bisexuals perquè això els resta "puresa sàfica", però els oncles de la Mitsuki han de ser tots dos bisexuals perquè li cauen bé. Aquí la gent bífoba ja ni intenta en fer-los passar per gay ni lesbiana de com obvi resulta que són duàrics, així que agafa el que veu que està "més a prop" de l'homosexualitat tot i que aquesta gent segueixi veient la bisexualitat com una orientació menys irisada que l'homosexualitat.

És un fenomen que veig darrerament al fandom, amb diverses persones que afirmen quelcom per l’estil com "a mi m’agrada el yuri, el yaoi* i el bi4bi". Com si el yuri i el BL no poguessin ser bi4bi i donant a entendre que tot el bi4bi és i ha de ser duàric. (I a la vegada deixant de banda l'adonisme.)

Un cop més es retrata la bisexualitat com quelcom entre la iridescència i la no iridescència: com mig homosexualitat i mig heterosexualitat quan la bisexualitat no és ni una cosa ni l’altra i, en tot cas, és sempre 100% iridescent.

(D’aquí també, relacionat amb el punt 5, que molta gent en pensar que la gent bisexual és "mig heterosexual" tingui, com a molt, mitja opressió. O bé directament, ni mitja opressió, que per a molts determinada gent bisexual no està oprimida, sinó que a sobre té "privilegi heterosexual".)

*"Yaoi" no és un terme que empri jo, sinó aquesta gent que comento. En el fandom angloparlant veig més tendència a emprar "yaoi" que no pas "BL".

10) "Butch" i "femme" (Punt afegit a l'actualització d'1 de setembre de 2025)

El 17 d'agost de 2025, l'autora va compartir una il·lustració on sortien les paraules "butch" i "femme" per referir-se a la Mistuki i l'Aya, respectivament. Ja hi ha gent emprant-ho per provar que l'Aya és lesbiana. Això és incorrecte. Aquests dos termes provenen de la "ballroom culture" i els pot emprar qualsevol persona del col·lectiu irisat i, sí, això inclou les noies bisexuals. Per a més informació, consulteu la bibliografia.

La il·lustració amb les paraules "butch" i "femme".

11) La mutabilitat del cànon

Per tancar l’article, faig una concessió: sí, el cànon pot canviar. Fet i fet, ens trobem davant d'una obra oberta. Mentre redacto aquestes línees, però, el cànon és:

I) L'Aya és bisexual.

II) L'orientació de la Mitsuki, dins del safisme, és desconeguda.

III) L'orientació / Les orientacions dels oncles de la Mitsuki, dins del duarisme, és/són desconeguda/es.

Que l'orientació sexual canònica d'algun personatge variï ha passat ja en altres mangues, com ara:

-Passeig en família (Ohana Holoholo, Shino Torino): al primer tom hi havia tres personatges que a tots els efectes eren bisexuals. Al llarg dels volums hi ha coses que van traspuant cap a altres direccions i, finalment, al darrer volum es revela que cap d’ells no és bisexual, sinó que es tracta d’una lesbiana i dos gays.

-La bandera blava (Ao no flag, Kaito; també conegut com Blue flag): al llarg del manga hi ha una noia que està concebuda clarament com a lesbiana i a l’últim capítol et mostren que en realitat és bisexual.

Depèn de com es faci crec que podria estar bé, però si m’hi he trobat, no ho recordo. En els dos casos citats, trobo que està molt mal dut.

FONTS:

Obres de ficció

-Benvolgut germà... (Onii-sama e..., Riyoko Ikeda; publicat per aquí com Querido hermano...): manga

-Els set marits d’Evelyn Hugo (The seven husbands of Evelyn Hugo, Taylor Jenkins Reid)

-Els solcs de l’Arc de Sant Martí: Les dones de Gèminis (Niji no Fūmon: Futagoza no Onna, història curta dins de Dones i Constel·lacions [Seiza no Onna], Miyako Maki, 1974; publicat per aquí com Mujeres del Zodíaco)

-Em decanto per la noble malvada (Watashi no oshi wa akuyaku reijō, escurçat com WataOshi): Novel·les (Inori), manga (Inori i Aonoshimo) i anime (adaptació de l'estudi Platinum Vision)

-L’Aturacors (Heartstopper, Alice Oseman): còmic

-La bandera blava (Ao no flag, Kaito; també conegut com Blue flag)

-La casa de les òlives (The owl house, Dana Terrace i altres)

-La guia del fals festeig de la Hani i l’Ishu (Hani and Ishu’s guide to fake dating, Adiba Jaigirdar)

-La rosa de Versalles (Versailles no bara, Riyoko Ikeda, 1972-3; també conegut com Lady Oscar): manga

-Passeig en família (Ohana holoholo, Shino Torino)

-Resulta que qui li despertava interès no era precisament un noi (Ki ni natteru hito ga otoko ja nakatta), també conegut com el yuri verd o el Julivert: manga en si + compte de Twitter de l'autora (@agu_knzm).

-Segueix-me (Follow me, història curta inclosa al tom Papallona de Tardor [Aki no Chō], Hisato Chiba)

-Tremolors de primavera primerenca (Yureru Shōsun, Riyoko Ikeda)

-Utena, la noia revolucionària (Shōjo Kakumei Utena): anime

-Vestit portàtil Gundam: La bruixa de Mercuri (Kidō senshi Gundam: Suisei no majo): anime (estudi Sunrise)

Articles/enllaços/llibres d'assaig

"Butch" i "femme" com a termes que també pertanyen a les bisexuals:

-Bisexuals in butchfemme culture: https://bisexualarchive.notion.site/Bisexuals-in-ButchFemme-Culture-aca920d95cdc4bd29a823ddcc732945c

-Fil de bisexualarchive: https://x.com/bisexualarchive/status/1440244555555618817

-The evolution of "femme": https://depaul.digication.com/davis-hon-100/home 

-The “Lesbian-Only Term” Myth: A Comprehensive Historical Essay on ‘Butch’ and ‘Femme’:

Enllaç posterior (obert i més actualitzat): https://butchandfemme.carrd.co/  

Enllaç original (menys actualitzat i força a fer-te un compte de Tumblr per poder-ne veure totes les imatges): https://www.tumblr.com/femmebis/188686953900/the-lesbian-only-term-myth-a-comprehensive

-Tuit amb llibres: https://x.com/themoonisbi/status/1871766556826611819?t=YeZOjnbuydxVmr8XazgzIA&s=19

Els llibres en qüestió:

Femme: Feminists, lesbians and bad girls (Laura Harris i Elizabeth Crocker)

Femmes unite zine (autoria diversa)

Butchfemme: inside Lesbian Gender (Sally R. Munt)

The whole lesbian sex book (Felice Newman)

Dagger: on butch women (Lily Burana)

Boots of leather and slippers of gold (Elizabeth Lapovsky Kennedy i Madeline D. Davis)

  

El japonès depèn molt del context: https://bsky.app/profile/sakaimii.bsky.social/post/3lixvgpw2os27

La bisexualitat de la Doechii: https://x.com/_forbisexuals/status/1880627225336467959

La pitjor qualitat de vida de la gent bisexual:

-A closer look: bisexual transgender people (Movement Advancement Project, BiNetUSA, Bisexual Organizing Project, Bisexual Resource Center i National Center for Transgender Equality)

-Bisexuality, poverty and mental health: A mixed methods analysis (Lori E. Ross, Laurel O'Gorman, Melissa A. MacLeod, Greta R. Bauer, Jenna MacKay i Margaret Robinson)

-‘Brilliant at survival’ — Long Covid afflicts trans and bi patients at highest rates (Mary Steffenhagen)

-Invisible majority: bisexual people seeking asylum “Not worthy of belief” (Delaram Rezaei Khonakdar)

-Long COVID is more common in bisexual and trans people. The reasons why are complicated (Miles Griffis)

-Mental well-being, sexual orientation, and interpersonal stigma in cisgender adolescents in Catalonia, from a gender and territorial perspective (G. Drou Roget, M. Bosque Prous, H. González Casals, E. Teixidó Compañó, C. Vives Cases, C. Folch, E. Sánchez Ledesma, J. Rogés, G. Serral i A. Espelt)

-Resistencia bisexual: mapas para una disidencia habitable (Elisa Coll)

-Sexual orientations and poverty in the UK: A review and top-line findings from the UK household longitudinal study (Noah Uhrig)

-The untellable bisexual asylum stories (Zeynab Peyghambarzadeh)

-https://www.regio7.cat/manresa/2025/02/13/els-nois-noies-bisexuals-tenen-114241748.html

-https://x.com/bisexualarchive/status/1739379034323071315

-https://x.com/themoonisbi/status/1844627842669166652 

DARRERA ACTUALITZACIÓ: 3 de desembre de 2025