Tant en cercles
catalanoparlants com castellanoparlants hi ha l’etern debat de si la paraula “manga”,
en ser d’origen japonès, s’ha de pluralitzar i com. A més, en català hi ha una
versió possible més que en castellà, degut a les peculiaritats gramaticals de
cadascuna de les dues llengües. En castellà tenim les possibilitats “manga” i “mangas”.
En català, “manga”, “mangas” i “mangues”. Em limitaré a parlar del que n’opino del cas en català; de la qüestió en castellà se’n pot fer una analogia.
Si a la paraula “manga”
li afegeixes la “s” del plural, ja l’estàs alterant. Per tant, “mangas” ho
considero incorrecte, ja en català que les paraules acabades en “a” no es pluralitzen
només afegint una “s”, sinó de d’altres maneres. O “manga” o “mangues”.
Jo em quedo amb “mangues”.
Si pluralitzem les paraules “quimono” o “bonsai”, per què amb “manga” no ho
hauríem de fer? L’evolució lògica i natural de la llengua és adaptar els
neologismes a la seva gramàtica.
