dimarts, 20 de setembre de 2016

Sobre pluralitzar la paraula “manga” i com fer-ho



Tant en cercles catalanoparlants com castellanoparlants hi ha l’etern debat de si la paraula “manga”, en ser d’origen japonès, s’ha de pluralitzar i com. A més, en català hi ha una versió possible més que en castellà, degut a les peculiaritats gramaticals de cadascuna de les dues llengües. En castellà tenim les possibilitats “manga” i “mangas”. En català, “manga”, “mangas” i “mangues”. Em limitaré a parlar del que n’opino del cas en català; de la qüestió en castellà se’n pot fer una analogia.

Si a la paraula “manga” li afegeixes la “s” del plural, ja l’estàs alterant. Per tant, “mangas” ho considero incorrecte, ja en català que les paraules acabades en “a” no es pluralitzen només afegint una “s”, sinó de d’altres maneres. O “manga” o “mangues”.

Jo em quedo amb “mangues”. Si pluralitzem les paraules “quimono” o “bonsai”, per què amb “manga” no ho hauríem de fer? L’evolució lògica i natural de la llengua és adaptar els neologismes a la seva gramàtica.