dilluns, 5 de setembre de 2016

La Rica, oi?






Títol original: Rica ’tte kanji!? (リカって感じ!?)
Autora: Rica Takashima
Revistes: Phryne i Anise
Editorial: Terra Publications
Anys: 1995-1996
Demografia japonesa: Yuri*
Gèneres: Comèrdia romàntica
Nombre de volums: 1
Edicions fora del Japó: Itàlia (Rica ’tte kanji!?, Una novellina a Tokyo), Estats Units (Tokyo Love: Rica ’tte kanji!?).

Seguint les desafortunades recomanacions de l’Erica Friedman (aquí ja hi vaig aprofundir), em vaig posar amb aquest manga, que ostenta un destacat lloc entre el fandom i la història del yuri. Es tracta d’una obra molt estimada perquè suposadament es basa en un amor entre dones (lesbianes, s’esforça en recalcar l’autora arreu) sense drames ambientat al món real, quelcom impensable als noranta.

Tot i que la protagonista dugui el nom de la mangaka, no he pogut esbrinar si es tracta d’una obra autobiogràfica o no. Mireu sinó el Raimon Esplugafreda, que escriu les seves novel·les com si realment les hagués viscudes. Si no fos perquè, entre altres coses, Dòsia no existeix, me’l creuria i tot.

Com més conec el fandom del yuri, més fàstic em fa. Entenc que tots els fandoms mínimament grans tenen merda sota la catifa, però és que no m’entra al cap que La Rica, oi? pugui estar valorat tan positivament per tanta gent.

La Rica, oi? és un manga que va de bufonet i així el qualifica molta gent, però és així realment? Doncs en part. El problema són les parts que no, que ho esguerren. No es pot considerar a nivell global ni una història bonica ni un amor sa.

Vegem-ho en profunditat:
1) La transmisogínia: es dóna a entendre que les dones trans no són dones autèntiques, sinó que són homes disfressats... i se’n fa humor. Per postres, es dóna a entendre que EVIDENTMENT una lesbiana cis no es pot sentir atreta per una dona trans.

2) La bifòbia: es dóna a entendre que les úniques dones que senten atracció envers altres dones són les lesbianes.
_____________
~~Incís: Al fandom del yuri hi ha moltes lesbianes cises trànsfobes i bífobes que a sobre tenen el sant cony de fer servir l’expressió “LGBT” o similars. Molt “LGBT”, molt “LGBT”, però la T i la B les fem servir per eixugar-nos el cul, eh? (I sí, l’autora està [estava?] entre elles.)~~
_____________

3) Normalitza l’assetjament (i fins i tot el romantitza): resulta que, segons aquest manga, és correcte perseguir la persona de qui t’has enamorat durant un dia sencer quan té una cita amb algú altre.

4) Idealitza la gelosia: aquí es mostra com quelcom preciós enamorar-te d’algú perquè li presta més atenció a algú altre que a tu. Ah! I que el motiu principal per salvar algú dels depredadors sexuals no és el fet de protegir la seva llibertat sexual, sinó la gelosia.

Cissexisme al canto. (Per cert, hi ha persones amb cony que són XY.)

El dibuix és poc atractiu, però a la vegada senzill i pragmàtic. Ajuda a la lectura, la qual es fa molt fluïda a una més que àgil narració.

Ho recomano????? NO. És un manga transfòbic i bifòfic. A sobre idealitza comportaments d’allò més tòxics. Per a mi ha resultat una obra altament decebedora i indignant.

Nota global: 2/10

*Tot i que la primera revista yuri es va començar a publicar el 2003, tant la Phryne com l’Anise eren revistes dirigides a lesbianes. Per tant, crec que és la categoria en què millor encaixa.