Títol original: Shibuyaku
Maruyamachō ( 渋谷区円山町)
Autora: Mari Okazaki
Revista: Cookie
Editorial: Shueisha
Anys: 2003-2010 (i aturat)
Demografia japonesa: Shōjo
Gèneres: Costumisme, romanç,
drama, crítica social, amistat
Nombre de volums: 4 i aturada
des de fa anys
Edicions fora del Japó: Espanya
(Shibuya Love Hotel, 2/4 volums,
cancel·lada), França (Shibuya Love Hotel),
Itàlia (Shibuya Love Hotel).
Vaig posar-me amb
aquest manga per una recomanació de l’Arsénico i no li puc estar més agraïda,
ja que em va descobrir l’autorassa que és la Mari Okazaki.
Com que són volums
amb històries curtes i cadascun té el seu propi títol, Panini se’n va
desentendre quan va veure que aquest manga no venia una merda amb l’excusa de
què són volums únics (quan no és així). Així doncs, per aquí només n’han
arribat els dos primers volums: el primer, amb el nom de Shibuya Love Hotel (a seques, sense numeració) i el segon, titulat Shibuya Love Hotel – Cerezo. Tenint en
compte que el segon continua una història del primer, recomano llegir-los per
ordre. No feu pas com jo, que primer vaig aconseguir el segon i, per tant, el
vaig llegir abans.
Històries del
primer volum:
1) Cel blau (dos capítols): Amor
alumna-professor. No m’agraden aquestes històries degut a l’enorme diferència
de poder entre els integrants de parella (el poder com a docent, el poder
econòmic, la diferència d’experiència i el privilegi masculí; tot es decanta
cap a una banda de la balança). [Nota: 4/10]
2) Després de Classe (dos capítols): Una
noia pateix assetjament escolar i una companya la recolza. M’hauria agradat que
s’hi aprofundís una mica més; tot és molt superficial. [Nota: 7/10]
3) Sense Títol (un capítol): Una noia
descobreix el seu xicot fotent-li les banyes. [Nota: 5/10]
Històries del
segon volum (Cirerer):
1) Cirerer (dos capítols): Continuació de Cel blau. [Nota: 4/10]
2) Innocència (dos capítols): Dos
excompanys d’institut amb molt de marro es troben després d’anys d’haver perdut
el contacte. [Nota: 6/10]
3) Verd Intens (un capítol): Sens dubte, la millor història del conjunt. Molt intensa,
emotiva i rodona. Tracta sobre com una jove un pèl asocial va a viure a casa
d’uns parents llunyans per trobar la pau mental que necessita. [Nota: 9’5/10]
 |
| Verd Intens |
Tercer volum (Goro, el Ronin): Aquest
volum, tot i tenir històries més o menys autoconclusives se centra en un
perruquer famós que ara es dedica a tallar els cabells anònimament (i en B) a
l’aire lliure. [Nota: 7/10]
Quart volum (Un Univers de Flors): A aquest tom li passa una mica com l’anterior: té una temàtica i uns personatges recorrents. Concretament, tracta sobre la relació entre una Geisha amb una antiga companya de classe que fa anys que no veu i que es revela com rival amorosa. D’aquest volum m’agrada especialment l’evolució d’aquesta relació i el fet que se’ns mostri una geisha actual en les seves estones d’oci. [Nota: 7/10]
Quart volum (Un Univers de Flors): A aquest tom li passa una mica com l’anterior: té una temàtica i uns personatges recorrents. Concretament, tracta sobre la relació entre una Geisha amb una antiga companya de classe que fa anys que no veu i que es revela com rival amorosa. D’aquest volum m’agrada especialment l’evolució d’aquesta relació i el fet que se’ns mostri una geisha actual en les seves estones d’oci. [Nota: 7/10]
No em cansaré de
repetir-ho: el punt fort de la Mari Okazaki és la narració i només per això ja val
la pena llegir la seva obra des que s’hi va posar forta. En aquest manga hi ha
un bon grapat d’experiments narratius i és això el que me’n va enamorar. El
dibuix aquí encara està una mica verd si bé apunta maneres de com el domina a
dia d’avui l’autora. Només cal que feu un cop d’ull al seu Twitter. A més, cal
destacar-ne les portades de l’obra que ens ocupa: la composició està molt
treballada i es poden considerar, fins i tot, molt originals.
Com que crec que
poca gent sap què és “Maruyama” i la gent no familiaritzada amb el Japó tampoc
deu sonar-li el nom “Shibuya”, he fet aquest embolic de traducció, tan pesant,
però fàcil d’entendre. Els títols de les històries els he traduït a partir de
la versió en castellà.
L’edició de Panini
Espanya és de format estàndard amb sobrecobertes. L’edició de Panini Itàlia és
de les típiques barates italianes: primeta i sense sobrecobertes. A la part
interior de la contraportada del volum 3 hi ha un anunci d’un altre manga a tot
color (ja podrien haver aprofitat aquesta tinta per a alguna imatge d’aquest
còmic de l’Okazaki).
Ho recomano? Sí, si
és que ets de les persones que més que el que s’explica t’agrada el com s’explica.
És l’única obra de la Mari Okazaki que se n’ha publicat per aquí i, en ser
volums més o menys independents, no passa gran cosa si no pots llegir-ne els dos inèdits.
Nota global: 7’5/10
