(Aquesta entrada és
una anàlisi de Tokyo Babylon i, com a tal, en conté ESPÒILERS.)
Nota: Les imatges en blanc i negre pertanyen a l’edició de Planeta en toms, emmirallada en la seva majoria, però amb algunes pàgines reemmirallades.
La Tòquio Babilònica (Tokyo Babylon) és un dels primers mangues de les CLAMP. Tot i que va publicar-se a
principis dels noranta, les pròpies autores reconeixen que té un regust molt vuitanter. Conté molta crítica social i, a
més, resulta prou rodó. Tres en són els personatges principals: els bessons Sumeragi (el Subaru i la
Hokuto) i el veterinari Seishiro Sakurazuka.
Avui em centraré en
el Subaru i la Hokuto, els quals compleixen el tòpic de “som germans bessons cis
de gèneres oposats, però com si fóssim idèntics tret dels nostres entrecuixos,
els nostres trets sexuals secundaris i les nostres personalitats, òbviament”.
Quan en dos germans bessons un neix amb cony i l’altre amb penis, la probabilitat que siguin idèntics tendeix a 0. A la gran majoria dels casos compartiran la mateixa genètica que poden
compartir dos germans qualssevol. Per tant, és un tòpic
que detesto, ja que genera una idea falsa.
D’aquesta manera, els dos germans tenen cares idèntiques i, a més, duen un pentinat molt similar. Llavors, com és que el públic sol llegir-ne el gènere de manera correcta si són bastant andrògins? Primer, per les concepcions cissexistes del que és un cos d’home i el que és un cos de dona. Encara que els bessons Sumeragi siguin pràcticament clavats, el Subaru té les espatlles més amples i la Hokuto té pits. Segon, perquè el Subaru sempre porta guants (però la Hokuto a vegades també). Tercer, per l’expressió de gènere. Tot i el cabell curt, la Hokuto és molt femenina i duu una roba exageradament cridanera sense importar-li res; només el seu estil1. En canvi, el Subaru vesteix una indumentària prou masculina com perquè l’identifiquem com a home. De tota manera, mentre és adolescent, en cap moment se’l percep com a home viril. I, de fet, dins del manga dos cops el confonen amb una noia (tot i haver canviat ja la veu) i en una altra ocasió se’l descriu com d’aspecte “dolç” (qualitat prototípicament femenina).
Que sí, que els
cabells també formen part de l’expressió de gènere, però endevineu: ens trobem
amb un manga i amb un dels problemes endèmics d’aquest mitjà: les cares molt similars. Un recurs per diferenciar els rostres dins dels mangues (i altres productes dibuixats) és tirar dels cabells per tal que
s’assimilin amb la cara. D’aquesta manera, per deixar clar que els bessons Sumeragi tenen
el mateix rostre, les CLAMP els fan un pentinat idèntic, també, i així no queda
lloc per al dubte.
Una escena on la Hokuto apareix amb un pentinat una mica més femení. Entre això i l’enrojolament, no us fa pensar en la Sakura Kinomoto? (El personatge més icònic de les autores.) |
A més, els discernim per la personalitat i el llenguatge corporal, ja que són pols oposats: mentre que la Hokuto té un caràcter fort, extravertit i efusiu (prototípicament masculí), el Subaru disposa d’un tarannà reservat, sensible i empàtic (prototípicament femení). Basant-se en llurs cossos i expressions de gènere, doncs, les CLAMP exploten en els bessons unes personalitats bastant contràries als rols de gènere. No sé si de manera conscient o no, ja que el fet de què La Tòquio Babilònica no deixi de ser un BL camuflat2 ajuda en la feminitat del Subaru, que seria l’uke de la relació romàntica principal3. És a dir, l’avatar de les lectores. Per contraposició (ja que el Subaru és el protagonista), la Hokuto havia de ser una mica més desperta i malcarada. Altrament, hauria esdevingut un autèntic clon del Subaru, sense cap mena d’identitat.
Subaru o Hokuto? Vaaaa... és fàcil! Porta guants i fa un posat seriós! |
Els bessons també trenquen els rols de gènere en llurs orientacions4. Així, mentre que el Subaru resulta clarament bisexual5, sabem que la Hokuto és safista6.
D’altra banda, els
rols de gènere s’esberlen fins a cert punt. Tot i que el Subaru i la Hokuto
són bessons, endevineu quin és el successor dels Sumeragi? Exacte, el Subaru7!
I pel que fa a la Hokuto, tot i semblar tan independent, la seva major
aspiració a la vida és esdevenir mestressa de casa, la qual cosa m’exaspera. I també controla molt més el que menja que no pas el Subaru.
Un cop el Subaru assoleix l’edat adulta, però, les seves faccions esdevenen una mica més masculines i ara ja no pot reconèixer la seva germana al mirall. És a dir, sent com ha mort encara una mica més. Ple de ràbia i remordiments pel seu assassinat, es carrega l’espill. És una metàfora molt potent: en perdre la Hokuto i el Seishiro, el Subaru perd també part de la seva feminitat.
1) Malgrat que el
personatge de la Hokuto és realment molt més profund, molta gent el detesta per
la seva aparent superficialitat, els seus modelets rococó i la seva extrema
efusivitat.
2) I m’atreviria a dir que tot i tractar-se d’un shōjo, no es pot explicar la història del BL sense ell. Tal i com ocorre amb molts altres shōjos.
3) I per contraposició, el Seishiro (personatge hipermasculí i molt violent) seria el seme. Detesto tant aquests rols com llur etimologia, però així és com les CLAMP han codificat el Subaru i el Seishiro. Resulta descarat.
4) L’heterosexualitat obligatòria és també un rol de gènere.
5) Al llarg del manga veiem que sent nen s’enamora d’una nena i sent adolescent, d’un home. A més, la Hokuto menciona en un moment determinat que ell s’estima la gent sense diferenciar entre dones i homes.
6) No es deixa clar si la Hokuto és lesbiana o bisexual; només que té cites amb una dona (i per descriure la seva relació cita Apuntant l’As [Ace o Nerae, Sumika Yamamoto], un shōjo clàssic amb moltes insinuacions sàfiques i tot un referent dins del fandom del yuri; no és casualitat). Sí, està disposada a casar-se amb un home ric, però això no implica que li agradin els homes. Al contrari: més aviat sembla que en ells només veu una font d’ingressos (o el futur marit del seu germà). Personalment, la llegeixo com a lesbiana.
7) Per a compensar, l’àvia dels bessons és la successora anterior, però també es comenta que el poder del Subaru és molt superior al seu.
2) I m’atreviria a dir que tot i tractar-se d’un shōjo, no es pot explicar la història del BL sense ell. Tal i com ocorre amb molts altres shōjos.
3) I per contraposició, el Seishiro (personatge hipermasculí i molt violent) seria el seme. Detesto tant aquests rols com llur etimologia, però així és com les CLAMP han codificat el Subaru i el Seishiro. Resulta descarat.
4) L’heterosexualitat obligatòria és també un rol de gènere.
5) Al llarg del manga veiem que sent nen s’enamora d’una nena i sent adolescent, d’un home. A més, la Hokuto menciona en un moment determinat que ell s’estima la gent sense diferenciar entre dones i homes.
6) No es deixa clar si la Hokuto és lesbiana o bisexual; només que té cites amb una dona (i per descriure la seva relació cita Apuntant l’As [Ace o Nerae, Sumika Yamamoto], un shōjo clàssic amb moltes insinuacions sàfiques i tot un referent dins del fandom del yuri; no és casualitat). Sí, està disposada a casar-se amb un home ric, però això no implica que li agradin els homes. Al contrari: més aviat sembla que en ells només veu una font d’ingressos (o el futur marit del seu germà). Personalment, la llegeixo com a lesbiana.
7) Per a compensar, l’àvia dels bessons és la successora anterior, però també es comenta que el poder del Subaru és molt superior al seu.