dimecres, 19 d’abril de 2017

Maria Antonieta, la joventut d’una reina





Títol original: MARIE ANTOINETTE - Marie Antoinette ~La jeunesse d'une reine~ (マリー・アントワネット Marie Antoinette ~La jeunesse d'une reine~)
Autora: Fuyumi Sōryō
Revista: Morning
Editorial: Kōdansha
Any: 2016
Demografia japonesa: Seinen
Gèneres: Històric, romanç, política
Nombre de volums: 1
Edicions fora del Japó: França (Marie Antoinette —La jeunesse d'une reine—)

Sobra parlar del meu amor per la Fuyumi Sōryō. L’anunci d’aquest manga en llengua francesa va ser molt ben rebut per molts dels qui ens estirem dels cabells amb què aquesta cèlebre autora sigui inèdita a Espanya.

Aquesta obra tracta, bàsicament, sobre les dificultats de la Maria Antonieta per adaptar-se a la cort francesa. És un manga que abraça un període ínfim de la seva vida i que bé podria haver sigut el fragment d’una obra més llarga. La cosa és que:
1) Això és més aviat una mena dencàrrec des de França. Al cap i a la fi suposa una col·laboració entre Kōdansha, Glénat França i el museu de Versalles (que, a part de supervisar l’obra, va organitzar una visita privada per a la Sōryō). Per tant, degut a aquesta naturalesa, no crec que els fes especial il·lusió des de França el fet de comprometre’s a anys i panys de serialització, sinó que en tenien prou amb l’elaboració més o menys ràpida d’un producte que es pogués vendre fàcilment com a record a Versalles.
2) L’autora es troba immersa des de fa més de deu anys en la biografia d’un altre personatge històric (Cesare, sobre el Cèsar de Borja) i dubto molt que vulgui posar-se amb una altra obra de profunditat similar sense haver acabat la primera.

Aquest còmic té una vocació més educativa més que no pas d’entretenir amb grans alts i baixos. Sense passar-se, però. No us espereu amb una mena de La Rosa de Versalles (però sense l’Oscar i companyia), que no l’hi trobareu. Així i tot, resulta innevitable fer sengles comparacions i veure com determinats moments coincideixen bastant i d’altres resulten plenament enfrontats.



La narració és lleugera i agradable. Tot flueix adequadament; el tempo resulta l’adequat. Es tracta duna obra en la qual no cal capbussar-s’hi tant com en la seva germana Cesare.

El dibuix és tan marcadament el de la Sōryō que amb al jove Lluis (projecte de) XVI sense perruca em passa quelcom: no puc evitar veure’l com el protagonista masculí d’altres mangues seus (Mart, Sàbat Etern i, en menor mesura, Cesare). Pel que fa a la resta, és un goig i una llàstima que els mangues és llegeixin tan ràpid. Per apreciar bé cada pàgina caldrien hores i hores. No és un dibuix “pur”, però. Tal i com comentava abans es nota l’ús de fotografies calcades/traçades. Hi ha un cas en què resulta descarat. Vull deixar palès, però, que el conjunt és formosíssim.

Aquest és el cas descarat d’això de les fotos que comentava.

L’edició francesa, dins de les “estàndards” (el preu comença a no ser-ho), és molt bonica:
  • Utilitza daurats a la sobrecoberta en la justa mesura.
  • La portada i la contraportada disposa duna maquetació més elegant que la de ledició original.
  • Té quatre pàgines a color de còmic (encara que realment dues delles són la il·lustració que configura la portada i la contraportada... o més aviat ho hauria de formular a l’inrevés, però per un cas...) i tantes d’altres de quadres i fotos utilitzats de referència.
  • El paper és molt blanc.
  • La impressió és boníssima.
Em fa gràcia que, mentre que aquí l’últim reducte que tenim de les pestanyes de colors de Glénat sigui Panini marcant els seus shōjos (indicant-nos que la feminitat dista de la neutralitat, la qual és instrínsecament masculina), aquest manga es marqui com a seinen i en daurat. Una obra que intenta vendre’s com quelcom que vira cap a l’excel·lència i a un públic desconeixedor del manga... pertanyent a una col·lecció amb un nom rarot! (Encara que, ja posats, el sentit de lectura japonès es manté; seran els francesos no habituats a llegir manga tan perepunyetes com la gent d’aquí?) Una altra petita curiositat: hi ha una pàgina amb número que tapa el dibuix... quan la resta de pàgines amb dibuix encara a l’alçada del número, simplement no hi ha número (ja que fa lleig). Serà una errada?

Ho recomano? Sí, però tingues present que sàpigues al que vas. Aquesta biografia parcial és més aviat un document històric que una història apassionant. Val a dir que no arriba a fer-se avorrit en cap moment i, malgrat tot, la seva lectura resulta prou lleugera. Aquí en podeu llegir les primeres pàgines.

Nota global: 8/10