Fa uns dies vaig
veure que la Selenita va crear aquest repte via Twitter i em va cridar l’atenció.
I amb el que m’agrada queixar-me, ja em teniu aquí, fent-lo. No hi ha cap mena
d’ordre de preferència i he anat fent segons se m’han anat acudint.
 |
| Imatge treta del compte de Twitter @SeleFemiFriki |
I. Cinc NOTPs:
1) Sakura x Shaoran,
de Sakura, la Caçadora de Cartes (Card Captor Sakura, CLAMP): Una de les
parelles estrella. I no ho entenc. No hi ha química de parella.
Sobretot al manga. Per part del Shaoran, potser sí... però la de la Sakura és
nul·la. I recordem com va ser llur primer encontre: en Shaoran atracant la
Sakura. Que sí, que hi ha evolució dels personatges i tal, però no em fa gens
el pes, tot plegat.
2) Kureha x Ginko
de l’anime Yuri Kuma Arashi: Per a no
esbudellar, us remeto a l’anàlisi enllaçada. Aquí només diré que aquesta relació em fot molt fàstic.
3) Subaru x
Seishiro, de La Tòquio Babilònica (Tokyo Babylon, CLAMP): No puc amb la diferència
d’edat (i amb tantes altres coses).
4) Mikan x Natsume,
d’El Campus Alice (Gakuen Alice, Tachibana Higuchi): Estem
parlant d’una víctima i el seu agressor sexual reiterat. Estem parlant de què
ja en llur primer encontre ell li treu les calces a la força a ella, se les
enduu com a trofeu i després se’n va burlant davant de tota la classe. Per a candidats masculins físicament atractius, millor hauria sigut en Luca. Aquest també té les seves porqueries (com presenciar la primera agressió sexual i no
fotre res al respecte), però no arriba als nivells del Natsume.
5) Oscar x André,
de La Rosa de Versalles (Versailles no Bara, Riyoko Ikeda): L’odi
del meu amor-odi envers La Rosa de
Versalles em ve per l’André. Amb un protagonisme immerescut degut al seu
amor per l’Oscar, va demostrant un seguit d’actituds de merda que no m’agraden
gens. I tot plegat es pinta com quelcom la mar de romàntic.
II. Cinc parelles
que adoro, però que la resta de la gent, en general, no:
1) Kureha x Sumika,
de l’anime Yuri Kuma Arashi:
Desprenen una tendresa infinita, s’estimen i es respecten. S’ajuden i es
protegeixen mútuament, cadascuna a la seva manera. I així i tot... la gent sol
preferir la infame parella Kureha x Ginko.
2) Hiraga Gennai x
Aonuma, de L’Harem Shōgunal (Ōoku, Fumi Yoshinaga): No sé si aquesta
parella té un gran fandom o no; només n’he trobat un fanart,
però tot apunta que en general el fandom de L’Harem Shōgunal no és gaire aficionat
al dibuix. I qualsevol ocasió és bona per parlar d’aquest manga. Hi ha
moltíssima química entre aquests dos. Mica en mica es van coneixent i van
creant vincles de confiança. S’admiren mútuament. Ah! I tenen moments molt
graciosos.
3) Tōru x Momiji,
de Cistella de Fruita (Fruits Basket, Natsuki Takaya): El Yuki
sempre m’ha semblat massa insípid i el Kyo, massa bèstia. El Momiji, en canvi,
és sensible, divertit i pur bon rotllo, malgrat els seus traumes. És molt més
madur del que aparenta, tot i semblar tan infantil. I només és un any més jove
que la Tōru. I així i tot, la gent se sol decantar majoritàriament al Kyo i cap al Yuki en segon lloc. Que n’entenc els motius, però no deixa de ser descoratjador.
4) Angelo x Cèsar,
de Cesare (Fuyumi Sōryō): No és que
sigui gran fan d’aquella parella, però canta un fotimer que a l’Angelo se li
cau la baba pel Cèsar... I, de la tríada amb tensió sexual, és la parella possible menys
popular. La tensió està allà i el Cèsar li treu el suc. Per a mi, seria més
aviat una HOTP, val a dir, però com que no tinc gaires OTPs, doncs faig trampa
i au.
5) Suzu x Fūta, de Diari d’una Ciutat Costanera (Kamakura Diary, Akimi Yoshida): Una relació que es
desenvolupa a foc lent, per afinitat de caràcters i amb molt de respecte i
admiració mutus. Tampoc sé si té gaires fans o no... i també n’he trobat un fanart.
No nomino ningú.
Qui vulgui que ho faci.
