Títol original: Yoru no Hana (夜の花)
Autora: Hideko Mizuno
Revista: LaLa
Editorial: Hakusensha
Any: 1976
Demografia japonesa: Shōjo
Gèneres: Drama, fantasia, romanç
Nombre de volums: Ocupa menys d’un volum. Història
curta de 16 pàgines
Edicions fora del Japó: Cap, que
jo sàpiga
La Hideko Mizuno
és una mangaka que suposà tota una influència per a
les que van debutar a finals dels seixanta i principis dels setanta. La seva
obra Foc! (Fire!) va ser el primer shōjo amb protagonista masculí i una escena
de sexe. A més, va ser un dels primers mangues amb personatges negres.
Sempre es parla molt d’El Cavaller dels Llaços (Ribon no Kishi, Osamu Tezuka; més conegut per aquí com La Princesa Caballero) com a la influència cabdal per a La Rosa de Versalles (Versailles no Bara, Riyoko Ikeda), però el cert és que hi va influir molt més el manga de la Mizuno titulat Troica Blanca (Shiroi Troika). Que per què ocorre això? Primer, perquè el Tezuka està exageradament idealitzat i es tendeix a donar-li un reconeixement excessiu en tot i per tot (molts li atorguen mèrits que no són seus, com ara la creació del còmic japonès). Segon, perquè la Mizuno és una dona dedicada al shōjo i ja se sap com tracten els crítics reconeguts (la majoria homes) les obres femenines i les fetes per dones. I encara més, els crítics occidentals (respecte als japonesos). Tercer, això ja és especulació meva: potser perquè a la Ikeda ja li convé. Vull dir: hi ha diversos aspectes que són tan similars entre Troica Blanca i La Rosa de Versalles, que si no són plagi, el freguen.
Sempre es parla molt d’El Cavaller dels Llaços (Ribon no Kishi, Osamu Tezuka; més conegut per aquí com La Princesa Caballero) com a la influència cabdal per a La Rosa de Versalles (Versailles no Bara, Riyoko Ikeda), però el cert és que hi va influir molt més el manga de la Mizuno titulat Troica Blanca (Shiroi Troika). Que per què ocorre això? Primer, perquè el Tezuka està exageradament idealitzat i es tendeix a donar-li un reconeixement excessiu en tot i per tot (molts li atorguen mèrits que no són seus, com ara la creació del còmic japonès). Segon, perquè la Mizuno és una dona dedicada al shōjo i ja se sap com tracten els crítics reconeguts (la majoria homes) les obres femenines i les fetes per dones. I encara més, els crítics occidentals (respecte als japonesos). Tercer, això ja és especulació meva: potser perquè a la Ikeda ja li convé. Vull dir: hi ha diversos aspectes que són tan similars entre Troica Blanca i La Rosa de Versalles, que si no són plagi, el freguen.
Centrem-nos. La cosa és que feia la tira que
volia llegir quelcom de la Hideko Mizuno i darrerament aquest sentiment s’anava
fent més i més fort. L’únic que vaig veure a primer cop d’ull a l’abast va ser aquesta història curta,
així que m’hi vaig llançar.
Flor Nocturna tracta d’una jove
que viu envoltada d’ocells engabiats i que se sent insatisfeta. És una història
que reflexiona sobre la bellesa de la vida. Massa curta per al meu gust, deixa
amb ganes de més. Té algun element problemàtic, però igualment es gaudeix molt.
La narració està
prou bé, però en no estar acostumada a les vinyetes rodones (n’hi ha unes
quantes), no acaba de resultar-me del tot fluïda.
El dibuix és molt
bonic i recorda als contes clàssics. Imagino que ja està elaborat amb aquesta idea.
Ho recomano? Sí. És
una lectura agradable i curta... i per a molta gent, una de les poques maneres de poder
accedir a quelcom de la gran mangaka que és la Hideko Mizuno.
Nota global: 8/10
